Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Lluís Maria Xirinacs, com ahir també avui, qui sap què en serà demà

evamarilen | 25 Octubre, 2005 18:25 | latafanera.cat facebook.com google.com

La figura i l’obra de Lluís Maria Xirinacs esdevé avui, -com ja fou ahir i ben segur que també ho serà demà- una de les fites més rellevants en la lluita infatigable per la dignitat de les persones i dels pobles.

Així es desprèn, per exemple, de les dades fetes públiques a VilaWeb, d'on es poden extraure els detalls més significatius:

- Neix a Barcelona l’any 1932 i amb 22 anys ja és capellà
- Entre els anys 60 i 70 fa cinc vagues de fam en defensa de la pau i els drets dels pobles
- És empresonat pel règim franquista dues vegades (1972 i 1974-75)
- Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-violència, protesta davant la porta de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos seguits
- És nomenat candidat al Premi Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, per defensar la pau i els drets dels pobles
- És un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya
- El 1977 es presenta com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots arriba a ser senador per Barcelona
- El 1980 Xirinacs abandona la política activa i comença a estudiar un nou model social i polític des del Centre d'Estudis Joan Bardina, conjuntament amb Agustí Chalaux
- No deixa la lluita tot i que el 1990 abandona l'església
- El 2000 torna a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país
- La trenta-sisena Universitat Catalana d'Estiu homenatjar la lluita de Xirinacs amb un acte on participen més de dues-centes persones
- És condemnat per l'Audiència Nacional espanyola a dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per un discurs que fa l'Onze de Setembre del 2002, en el qual defensa ETA i es declara 'amic' de l'organització armada
- Actualment Lluís Maria Xirinacs continua amb el seu compromís social i nacional treballant des de la Fundació Randa
- Durant els darrers anys, Xirinacs també és al darrera d'altres iniciatives, com l'Arbre d'Assemblees del Poble

- Octubre 2005. Un grup de persones es concentra davant la comissaria de la Via Laietana per a reclamar l'alliberament de Lluís Maria Xirinacs, després de la seva detenció a la comissaria de Ciutat Vella.
- L'únic partit que, de moment, es manifesta sobre la detenció de Xirinacs és Esquerra Republicana de Catalunya que, a través de la seva portaveu, Marina Llansana, ha demanat que aquesta situació se solucioni tan aviat com sigui possible perquè 'Xirinacs és una de les persones que més decididament i amb més lleialtat ha treballat per al país'.
- Llansana afegeix que ERC comparteix els ideals per als quals treballa Xirinacs.
- El grup parlamentari al Senat espanyol de l'Entesa Catalana de Progrés també demana l'alliberament de Xirinacs.
- Lluís Maria Xirinacs, promotor del Moviment cap a l'Assemblea dels Països Catalans, en aplicació de la llei antiterrorista, ha estat detingut a les onze del matí quan ha anat a comissaria a renovar el carnet d'identitat.
- L'ex-senador, de 74 anys, des de la comissaria del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, ha de ser traslladat al jutjat de Reclamats número 2 de Barcelona, al passeig de Lluís Companys
- Sobre Xirinacs hi ha una ordre de detenció de l'Audiència Nacional per haver-se declarat 'amic d'ETA i d'Herri Batasuna' en un acte l'Onze de Setembre del 2002 al Fossar de les Moreres., que es fa servir d'argument per acusar-lo d'apologia del terrorisme
- El fiscal de l'Audiència li demana dos anys de presó, quatre d'inhabilitació absoluta i una indemnització simbòlica d'un euro per cadascuna de les tres mil víctimes i escaig d'ETA
- Xirinacs es nega a signar una declaració en castellà. Un cop l'han detingut, els agents de la Policia Nacional diuen a Xirinacs que ha de signar una declaració, però està redactada en espanyol i l'ex-senador s'hi nega: reclama que el redactat sigui en llengua catalana. Els agents hi accedeixen, però no disposen del document en català. Tot seguit demanen als Mossos d'Esquadra si tenen la versió catalana, però tampoc en disposen. Finalment, redacten una declaració en català que Xirinacs accedeix a signar.

Treballadors immigrants africans, d'una planta de reciclatge de residus a Mallorca, es queden sense feina

evamarilen | 24 Octubre, 2005 11:55 | latafanera.cat facebook.com google.com

L’Empresa CTP’S MALLORCA, S.A., subcontractada per MAC INSULAR (UTE), a la seva vegada contractada pel Govern de les Illes Balears (en el futur ho serà del Consell Insular de Mallorca) ha acomiadat tres treballadors de la Planta de Reciclatge de Residus de Llucmajor.

Es dóna la circumstància que són immigrants, negres, senegalesos i afiliats a la CGT-Balears que es neguen a treballar 50 hores a la setmana (amb compensacions salarials irregulars), quan el seu contracte marca les 40 hores legals.

El motiu d’aquest acomiadament, oficialment, és “la baixada voluntària de rendiment en la feina”.
Eufemisme darrera del qual hi ha la negativa dels set treballadors senegalesos a ser-hi explotats de manera irregular.

El mes de setembre, davant el secretari general de CGT-BALEARS, Pep Juárez, i el secretari d’immigració, Madiop Diagne, ja varen ser amenaçats d’acomiadament si no acceptaven aquestes condicions il•legals.

Uns altres 4 treballadors també estan amenaçats d’acomiadament.

Després de gestions infructuoses davant l’Ajuntament de Llucmajor, el Consell Insular de Mallorca i la UTE MAC INSULAR, la CGT-Balears ha acordat iniciar un procés de mobilitzacions que comença divendres, dia 21 d’octubre, amb una concentració davant la seu del Consell Insular de Mallorca i que ha de continuar posteriorment.

Conscient que les tanques de Ceuta i Melilla no són les úniques que s’aixequen contra l’arribada d’immigrants africans, negres, als territoris d’Europa, la CGT-Balears vol denunciar públicament que les tanques de racisme també hi són, aquí, a Mallorca.

Convida tothom a treballar per tomar-les per avall i esbucar-les per a sempre!

Amb aquesta finalitat, es duu a terme aquesta concentració davant del Consell Insular de Mallorca.

Pocs dies després, hom pot comptar amb el text íntegre dels acomiadaments lliurats per l’empresa a tres d’aquests treballadors senegalesos, residents i veïns de Palma, amb tota la documentació legal en regla i l’afiliació a la Seguretat Social: Abdou Diop, Daouda Diagne, i Seye Marhouradia.

Centre de Transferència i Pretractament de Mca, SA.
A Llucmajor, 7 d’octubre de 2005.
A l’atenció del senyor...:
Molt senyor nostre:
Mitjançant aquesta carta, la Direcció d’aquesta empresa li comunica la decisió de rescindir el seu contracte de treball que els unia, amb una antiguitat del 10 de maig de 2004, data respectada segons la subcontracta empresarial existent.
El motiu d’aquesta extinció és degut a la seva contínua disminució voluntària del rendiment de treball pactat des de principis del mes de setembre, però que, en no tenir aquesta empresa suficients motius de prova, es reconeix en aquest escrit la improcedència d’aquella, amb data d’efectes del dia d’avui, 7 d’octubre de 2005. Per això, se li comunica que la quantia de la indemnització del seu contracte, segons estableix l’article 56a) de l’E.T.: “de quaranta-cinc dies de salari per any treballat, amb un màxim de quaranta-dues mensualitats (...), ascendeix a 2.068,80 € (quantitat que serà dipositada en un compte del Jutjat del Social).
El Jutjat torbarà, aproximadament, una setmana a posar-se en contacte amb vostè per abonar-li l’import anteriorment ressenyat.
Lògicament, les mesures exposades en aquesta notificació són una breu síntesi, i quedam a la seva disposició per qualsevol aclariment o documentació que vostè sol•liciti.

El treballador
L’empresa CTP’S Mallorca, SA,– Camí Cementeri, s/n, Manacor.
Triatge 2000, SA - Carretera Cementeri, s/n - Apartat de Correus, 408 - 07005 Manacor

Des de la Secretaria General de la CGT-Balears, i a través del màxim representant, Pep Juàrez, es manifesta:

Per desgràcia, avui en dia són massa freqüents els acomiadaments injustos.

Però això no treu l'obligació que tenim tots i totes de fer tot el possible perquè els nostres companys tornin a la feina, amb tots els seus drets reconeguts i respectats.

Són companys de CGT-Balears i han plantat cara per no voler acceptar unes condicions de feina il•legals i discriminatòries.

Això suposa que hem de fer tot el possible per fer realitat la seva readmissió, amb tots els seus drets vigents i respectats, que serà una victòria molt important, per la classe treballadora i per al model de sindicalisme que defensam.

És molt important la mobilització de l'altre dia, i no afluixar fins aconseguir aquests i altres objectius.

Ànim i bona feina.

Salut.

Gent que estima Mallorca, i la vol protegir, ha de passar pels Jutjats

evamarilen | 18 Octubre, 2005 17:32 | latafanera.cat facebook.com google.com

Quatre persones lluitadores, defensores del territori i preocupades per la protecció de l’illa de Mallorca, han estat denunciades pel director del periòdic El Mundo davant dels Jutjats de Manacor, per coaccions i lesions.

Es tracta del manacorí Joan Lladó, president d’ERC-Illes, de la serverina Conxi Peña, regidora d’Esquerra Unida a l’Ajuntament de Son Servera, i dels binissalemers Josep Martí i Pere Pol, membres de l’associació GADMA.

Totes quatre persones han estat citades als Jutjats de Manacor. Han comparegut davant la jutgessa, en presència de la fiscal, la secretària, el missèr de l’acusació i el missèr que els defensa, el lletrat inquer Josep de Luis Ferrer.

Alguns membres d’Esquerra Republicana els han acompanyat durant tot el matí, com són ara Cecili Buele, secretari nacional de la Comissió Sectorial de Moviments Socials o Joan Llodrà, secretari d’Organització d’ERC-Illes, entre d’altres.

Tot i que aquestes quatre persones s’hi expressen en català, com de costum, la còpia original de les seves declaracions ha estat redactada en castellà, -com és habitual- degut al fet que l’advocat de la part denunciant desconeix el català.

Fotògrafs i periodistes de diversos mitjans, com són ara El Mundo, Última Hora o Cent per Cent s’han fet presents a les dependències dels Jutjats de Manacor per seguir de prop els esdeveniments.

La presència d’aquestes quatre persones joves als Jutjats de Manacor, entre d’altres elements, fa ben palès que, a Mallorca, n’hi ha uns que la destrossen, que li volen traure el suc al màxim i omplir-se’n les butxaques pròpies amb els euros d’uns negocis ben muntats; mentre que n’hi ha uns altres que s’afanyen a protegir-ne el territori, a defensar-ne els espais públics, a fer que s’hi compleixin lleis com la de Costes, fins i tot a costa d’haver-n’hi de posar dels seus, fruit del seu modest treball diari.

Els primers, no solament no han de passar pels Jutjats a retre comptes dels negocis multimilionaris que tenen el costum de fer, sinó que s’atreveixen a dur-hi els segons com si aquests fossin delinqüents.

Els segons, en canvi, sí que han de passar pels Jutjats, i són citats a declarar davant dels jutges, forçats a haver-ho de fer, fins i tot, en una llengua que, d’acord amb les lleis vigents a l’actualitat, no n’és la pròpia.

Quina societat democràtica és aquesta que ocasiona tot aquest munt de maldecaps i molèsties, anades i vengudes pels Jutjats de Manacor, despeses de trasllats i de defensa jurídica, imatge pública deteriorada als ulls de molta gent, disgusts familiars innecessaris, hores de feina perdudes... tot un caramull d’inconvenients que comporta el fet d’haver-hi d’anar, tant si vols com si no vols?

Aquestes són les regles, emperò, d’un joc que es considera democràtic i que, entre d’altres efectes, contribueix a fer que els peixos grossos intentin de menjar-se els peixos petits.
No sempre, emperò, ho aconsegueixen.

N’hi ha que esperam, en aquest cas, que es tornarà a repetir la davídica història d’aquell menut que aconsegueix de tombar cap per avall el gran gegant, amb unes quantes pedres ben posades...

Concentració cívica a Palma contra els recents maltractaments d'immigrants a Ceuta i Melilla

evamarilen | 11 Octubre, 2005 09:54 | latafanera.cat facebook.com google.com

Dimarts, dia 11 d'octubre, a les 20:30 hores davant Delegació de Govern, pels esdeveniments que aquests darrers dies han tengut lloc a les fronteres de Ceuta i Melilla, hi convoca la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social.

Hi vol manifestar el següent:

  1. • L’actitud de repressió dels cossos de seguretat de l’Estat desplaçats a la frontera de Ceuta i Melilla és més pròpia d’un estat totalitari i xenòfob que d’un estat democràtic que fa bandera de l’aliança de civilitzacions.

    Consideram que s’hauria d’obrir una investigació no només per part de la Guàrdia Civil sinó del mateix Ministeri d’Interior espanyol i marroquí per esbrinar la causa de les morts que es produïren en setmanes anteriors i per valorar fins a quin punt s’estan conculcant els drets humans dels subsaharians que intenten arribar a Europa.

    Ens referim a les tortures vistes a la televisió, al comportament repressiu de les forces de seguretat de l’Estat, les condicions infrahumanes en què han de subsistir els que han creuat la frontera….

    Tanmateix les condicions extremes de fam i violència en què viuen fan que no hi ha frontera possible que aturi la fugida d’aquests companys.

  2. • Volem denunciar la hipocresia i la doble moral dels governs occidentals que amb les seves polítiques comercials injustes i depredadores són les que provoquen que molta gent hagi de anar-se’n dels seus països d’origen per fugir de la fam i de la guerra.
    Ens referim, per exemple a la política de subvencions a l’agricultura de la Unió Europea que condemna a milions de camperols africans a la fam, a la desesperació i la manca de futur, que no poden competir amb igualtat d’oportunitats en un mercat que ells mateixos anomenen eufemísticament global.

  3. • Consideram que la immediata activació del conveni de readmissió de persones sense papers subscrit amb el Marroc el 1992 és una flagrant conculcació de la Declaració Universal dels drets humans i no és, en cap cas, la solució a les entrades massives, ja que l’únic que s’aconsegueix es traslladar el problema dels indocumentats d’una frontera a una altra, deixant el futur d’aquestes persones en mans d’un govern repressiu, com és el marroquí, que no compta amb polítiques d’acollida que respectin els drets humans essent la seva llei d’estrangeria una de les més repressores que existeixen.

Per tot això exigim:

  1. • La immediata aplicació i desenvolupament per part de l’Estat espanyol i de la Unió Europea de les polítiques de Pobresa Zero, per eliminar les desigualtats entre països rics i pobres.
  2. • Fomentar des dels Estats, polítiques que promoguin unes relacions comercials amb criteris de comerç just.
  3. • Creació de centres d’acollida -no d’internament- amb els equipaments necessaris per fer front en aquestes situacions.
  4. • Tot i que estam per la desaparició de les fronteres, fins que aquest moment arribi exigim l’eliminació en aquestes, d’elements que siguin lesius per a la vida humana.

DIMARTS, DIA 11 D'OCTUBRE A LES 20,30 HORES DAVANT DELEGACIÓ DE GOVERN

D’altres enllaços:

  1. Ceuta i Melilla: la fam, el problema

  2. Pressiona ZP amb PZ (Pobresa Zero)

  3. Eradicació de la pobresa

ERC reclama, des d'Eivissa, més protecció del català a Europa

evamarilen | 09 Octubre, 2005 18:21 | latafanera.cat facebook.com google.com

L'Aliança Lliure Europea (ALE), una coalició de 32 partits polítics, nacionalistes i regionalistes europeus, -entre els quals es troba ERC- duen a terme a l'illa d'Eivissa unes Jornades de política i planificació lingüística a la Unió Europea

Coordinades per l'eurodiputat eivissenc, Bernat Joan i Marí, serveixen per analitzar la situació de les llengües a la Unió Europea, sobretot d'aquelles que, com la catalana, es troben en situació d'indefensió i no arriben a trobar el suport institucional que es mereixen.

La intervenció d'experts lingüistes permet besllumar la presentació de propostes jurídiques, polítiques i econòmiques que s'aboquin a la promoció i defensa de la riquesa i diversitat cultural lingüística lligada al continent europeu, cada cop més enfortida encara amb l'arribada de gent que utilitza altres llengües d'àmbits culturals força distints.

La presència activa de representants d'Esquerra Republicana de Catalunya, tant al nivell de ponents i interventors, com d'assistents a la trobada, fa que s'hi escampin demandes, propostes i suggeriments que provenen de l'independentisme català més ferm.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS