Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat
evamarilen | 24 Maig, 2006 18:52 |
Dia 9 de maig de 2006 es va signar a Madrid, al palau de la Moncloa, l’anomenada “Reforma Laboral”, per part dels representants patronals i dels sindicats UGT i CCOO, a instàncies del Govern espanyol.
És cert que aquesta nova Reforma Laboral pactada conté algunes millores:
l’extensió del subsidi d’atur als majors de 45 anys sense càrregues familiars, la pujada de prestacions del Fons de Garantia Salarial, o l’increment de partides en matèria d’inspecció i Servei Públic d’Ocupació.
Però són avanços totalment insuficients per aturar la precarietat, es tornen no res al costat del seu veritable objectiu final: l’abaratiment general de l’acomiadament.
En la perspectiva de la pràctica democràtica més genuïna, s'ha de denunciar, a més, que aquest pacte ha estat ordit sense informar, ni de bon tros consultar, a ningú, ni tan sols als propis afiliats dels sindicats signants.
Pel que fa a polítiques d'esquerra, resulta inadmissible que en un any de beneficis empresarials que superen la mitjana del 20%, s’injecti a les patronals una altra gran dosi de doblers públics, en forma de bonificacions i subvencions; sense cap compromís ni obligació que posi límit a possibles abusos, il•legalitats, i pràctiques d’explotació rebutjables.
El que es veu més greu, entre d’altres mesures de caràcter general, és que s’hagi obert de pint en ample la porta a l’abaratiment per als empresaris del cost de les indemnitzacions en cas d’acomiadament improcedent, que sol ser gairebé sempre.
A pesar dels esforços de les parts signants d’aquest pacte, i de la immensa majoria dels mitjans de comunicació, ja s’han deixat sentir moltes veus crítiques, des de l’esquerra sindical i des dels sectors alternatius.
Es posa l’accent en l’extensió general de la precarietat laboral i social entre sectors cada vegada més importants de la gent treballadora, i la valoració que aquesta Reforma, lluny d’aportar cap solució, es converteix en part del problema com a eina de sotmetiment.
Per a sindicats com la CGT-Balears, aquesta operació de propaganda desenvolupada al voltant d’aquest acord, que crea una cortina de fum sobre el vertader objectiu d’aquesta Reforma, “és el resultat lògic de dècades de pau social enganyosa, negociada en cercles de poder on, amb la complicitat de la burocràcia sindical majoritària, s’ha anat despullant els treballadors de la seva condició de subjectes socials portadors de drets i, contra la necessària justícia distributiva, se’ls ha convertit, cada vegada més, en simples objectes d’explotació”.
La defensa dels drets laborals i socials de treballadores i treballadors passa, avui, per denunciar públicament el paper d’aquesta Reforma Laboral, i de coordinar esforços perquè aquesta denúncia sigui el més ampla i eficaç possible arreu dels Països Catalans.
Per aquest motiu, es convoca una reunió d’entitats sindicals i socials que s’oposen a l’esmentada reforma.
A la seu del sindicat CGT-Balears de Son Rapinya, es reuneixen membres de la CNT, de Corriente Roja, d’ERC, de les JERC, del Sindicat de Tècnics i de l’STEI-i per posar en comú iniciatives orientades a l’organització d’actes públics on s’expliqui i sìmpulsi el rebuig d’una reforma laboral que es valora com a molt negativa per a les treballadores i treballadors de les Illes Balears i Pitiüses, i del conjunt dels Països Catalans.
Es tracta de la primera d’una sèrie de reunions que es plantegen, juntament amb l’elaboració d’un Manifest conjunt i la convocatòria d’una concentració cívica de rebuig a la reforma labora pactada.
S’hi comenta la desfeta sindical que a l’actualitat s’està produint a les Illes i l’escassa incidència dels sindicats majoritaris en la crítica al model laboral que s’hi està imposant.
Hom considera que s’ha de continuar enfortint la societat civil illenca, mitjançant iniciatives que tendeixin a procurar-hi espais de trobada que resultin realment engrescadors.
Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra Republicana-Illes Balears i Pitiüses
evamarilen | 24 Maig, 2006 09:08 |
Des del primer moment que vaig començar a llegir el llibre ’El Déu possible’ del professor emèrit de teologia Sebastià Mesquida, publicat recentment per Lleonard Muntaner. Editor, ja em vengué al cap directament una de les reflexions que m’agradaria compartir amb vosaltres.
No són pocs els exemples que fan veure clarament que literatura i teologia, molt sovint, es donen la mà en la recerca o el tractament d'allò que en podem dir la religiositat.
Aleshores jo recordava, així, sense pensar-hi gaire, l'obra d’un dels escriptors peruans de gran renom, José María Arguedas (1911-1969), per a qui la religiositat arriba a transformar-se pràcticament i concretament en una potència política i social que anima la resistència popular indígena a les regions andines més recòndites del planeta.
A la novel•la que publica l’any 1964, Todas las sangres, l’autor hi descobreix el “Déu dels pobres” ben present al si de la comunitat indígena andina. Concretament en el cant d'una dona marginalitzada que té fama i aparença de bruixa.
Per a aquesta indígena quítxua, Déu esdevé aquell ser que es dedica a 'consolar el trist, a fer pensar l'alegre, a netejar la sang de qualsevol brutor'.
Aquest Déu seria per a ella el Déu vertader, oposat al Déu de l'església catòlica que es mostra i apareix més tost com l'ídol dels blancs, dels rics, dels espanyols, dels rics, dels poderosos.
Per això mateix, en un moment donat de la seva narració, el novel•lista peruà posa en boca d’aquella dona indígena una de les expressions que, al llarg de la història més recent de la teologia, resulta de les més punyents: "Dios de los señores no es igual. Hace sufrir sin consuelo”.
No és per casualitat que teòlegs de l'alliberament, com el també peruà Gustavo Gutiérrez, hagin escollit precisament aquest passatge de la literatura peruana, de la novel•lística peruana, Todas las sangres, per introduir-hi la seva obra fonamental sobre Teologia de l'Alliberament.
Els qui hem tengut la gran sort de romandre al seu costat, donant-li ple suport i fent-ne pràctiques, sabem molt bé fins a quin punt esdevé significativa i rellevant aquesta anàlisi de la religiositat popular llatinoamericana!
Hom hi pot posar totes les pegues que s’hi vulguin; la pot combatre de mil i una maneres (com ja va fer el papa actual quan s’exercia com a responsable de la doctrina de la fe) o defensar-la aferrissadament; la pot posar pels núvols de la transcendència més elevada o rebaixar-la al nivell més baix del menyspreu més groller.
El fet és, emperò, que des de fa dècades la Teologia de l’Alliberament esdevé una reflexió i una praxi teològica que no solament fa trontollar determinats aspectes que han servit de fonament a la reflexió teològica tradicional més convencional, sinó que, sobretot, continua alimentant la vida i la praxi religiosa de milions de persones i milers de col•lectius humans arreu d’Amèrica Llatina i, en general, a l’hemisferi Sud.
En llegir el llibre de Sebastià Mesquida, ‘El Déu possible’, les preguntes més punyents que m’acuden al cap i al pensament tenen molt a veure, precisament, amb tots aquests assumptes que s’hi tracten: l’home (a la primera part), Déu com afirmació de l’home (a la segona part) i aquest Déu de la història (en aquesta tercera part del llibre).
Es tracta d’una reflexió teològica que, vulguem o no vulguem, està feta des d’Europa estant.
Aleshores hom pot demanar-se, de quin esser humà estam parlant? A l’afirmació de quin home coopera el Déu cristià? Quina és la història que roman afirmada pel Déu cristià?
Des d’una perspectiva teològica alliberadora, a l’hora de parlar i escriure sobre el ‘Déu possible’, íntimament lligat a l’esser humà i a la història, hom percep que –com l’existència de l’home i el decurs de la història- el Déu del Nord no s’acaba d’ajustar ben bé a les característiques pròpies del Déu del Sud!
Fins a quin punt, avui dia, la gent que segueix les passes de Jesús de Natzaret, -al cap i a la fi un palestí, un no-cristià que va més enllà de la seva condició originària d’home jueu- passa per alt els condicionants més rellevants que s’imposen a la humanitat, a la història, i, en conseqüència, a la relació d’aquestes amb Déu!
És el cas de l’existència de l’imperi (EEUU de Nordamèrica), posem per cas.
Les anàlisis més acurades fan veure clarament que l’alt i ofensiu nivell de riquesa opulenta que s’hi desplega se sosté damunt les espatlles, fortes i robustes però ja massa malmenades, de multituds milmilionàries d’essers humans.
Mentre l’imperi malgasta amb tudadisses opulentes, la major part de la humanitat es veu abocada a haver de malviure dins la més esgarrifosa de les misèries que mai no ha patit la humanitat al llarg de la història.
Tant pel que fa a la seva intensitat, com pel que fa referència a la seva quantitat tan elevada, com pel que comporta de component ètnic i racial.
Per mostra, només un botó:
les pasteres innombrables replenes d’essers humans, africans, negres, de l’hemisferi Sud, disposades diàriament a tocar mare a les costes del Nord, habitades majoritàriament per gent blanca, hores d’ara.
Seguint amb aquesta reflexió, hom pot demanar-se:
‘El Déu possible’, a quina banda del món se l’ha de situar:
On es va fent l’home i la història del Sud, o bé on es va desfent la història i l’home del Nord?
Em complau ben molt poder presentar en públic, juntament amb Jaume Santandreu, aquest llibre de Sebastià Mesquida i Sureda, que duu per títol ‘El Déu possible’. Ho feim dimarts, dia 6 de juny, al Centre de Cultura de sa Nostra, a Palma, a les 20:00 hores.
Cecili Buele i Ramis
Mallorca
"Menjaràs morena, no altres peixos, Menjaràs arròs amb gramenera. Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta. Et prohibiran trencar la c i geminar la ela. A poc a poc perdràs la fesomia. A poc a poc perdrà sonoritat la essa. La be i la ve serà un tant se me'n dóna. El so neutre es tancarà com una porta. Acabaràs amb el cos ple d'autopistes.” (Tonina Canyelles, Mallorca, 2008)
« | Maig 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
29 | 30 | 31 |