Aframericanet-2011

Amb aquesta denominació, EURAFRAME, em propòs de compartir amb qui vulgui fer-ho l’experiència personal de viure en contacte directe amb gent del Sud.

N’arriba molta a Mallorca, darrerament.
I no tota hi arriba ben informada d’allò que s’hi trobarà.
Alguna gent aconsegueix de reeixir en el seu intent d’enfrontar-se a la vida en condicions millors que les existents al seu lloc d’origen.
D’altra, en canvi, no duu tanta sort, i es veu abocada a haver de retornar al seu país amb les mans damunt del cap.

En aquesta mesada d’octubre, m’interessa, sobretot compartir l’existència amb gent d’Amèrica del Sud, particularment del Perú.
Ja veurem què en sortirà, en haver-se acabat el Mes Morado!

Més informació, a la web, dins l’apartat EUR-AFR-AME, que és una mica el que reflecteix millor allò que som.

Per a diumenge, dia 24 de setembre, la Confraria de Pescadors de Cala Rajada organitza per cinquena vegada la Mostra de la Llampuga.
És una mostra que acostuma a arreplegar-hi una gentada d’arreu de l’illa de Mallorca, desitjosa de tastar les més d’una vintena de receptes que els diferents restaurants de la zona acostumen a preparar amb tal motiu.

A més de la informació que presenta Tani Bestard al seu blog, sobre la quantitat i diversitat de plats que es poden assaborir en una jornada tan marinera com aquesta, tothom que hi va –d’arreu de Mallorca- té, a més a més, l’oportunitat de conèixer-ne un indret tan meravellós com és ara la costa, la serra i la terra gabellines.

La Mostra de la llampuga és una de les mostres culinàries més saboroses dels Països Catalans, dedicada exclusivament a la llampuga, peix blau que es captura a Mallorca durant la tardor.
Aprofitant l’esdeveniment, hotels, restaurants, establiments i, sobretot, la Confraria de Pescadors munten cada any les seves paradetes i presenten receptes diverses de plats que han estat preparats amb aquest peix.

És una jornada singular que permet de gaudir-ne les excel•lències.
Amb aquest motiu, també la Secció Local d’Esquerra-Capdepera, al front de la qual treballa incansablement la jove presidenta Núria Garcia s’ha volgut afanyar a animar la gent a assistir-hi.
La Mostra es fa diumenge, dia 24 de setembre de 2006, a partir de mitjan matí, als carrers i places de Cala Rajada.

El debat de presa en consideració de l'Estatut d'autonomia de les Illes de Balears, realitzat al Congrés dels Diputats el mateix dia que se celebra la Diada de Mallorca, 12 de setembre de 2006, esdevé una mostra clara d'allò que els partits nacionals espanyols volen que sigui i representi la nostra comunitat autònoma a l'interior d'Espanya: NO-RES!

El desplegament d'una sessió com aquesta es converteix, per a qui té la sort de poder accedir al recinte de l'hemicicle -”por la calle de Zorrilla y con el número 80 en la Tribuna núm. 6 del Congreso de los Diputados – Cortes Generales”- com diu la targeta identificativa que s'atorga a qui signa aquest escrit, en una bona lliçó pràctica de pedagogia política clara i diàfana:

Una concepció i una actuació de l'estat que precisen de ser superades amb escreix, perquè puguin ser considerades de veritat com a bons referents d'experiència i mentalitat profundament democràtiques.

Es veu que ens queda molt de camí a recórrer, encara, per arribar-hi!

L'hora d'inici de la sessió és a les 13:00.
Amb un hemicicle més buid que ple de senyories, compareixen i se situen darrera de l'espai destinat a la “luz y taquígrafos” dels serveis de la Casa els tres representants dels grups parlamentaris balears, senyor Miquel Nadal i Buades, d'UM, senyora Francesca Lluch i Armengol, del PSIB-PSOE, i senyor Jaume Matas i Palou, del PP, president de la comunitat autònoma de les Illes Balears (ex-ministre de Medi Ambient).

El president del Congrés, el diputat per Ciudad Real Manuel Marín González, dóna la benvenguda a la representació del Govern i a la Delegació del Parlament de les Illes Balears i els agraeix la presència a l'hemicicle del Congrés dels Diputats.

Si són poques les senyories presents a l'hemicicle en aquest moment, més poques són encara les que s'avenen a escoltar atentament -ni que sia mínimament- les paraules que surten de la boca de l'orador d'UM qui, amb 10 minuts escassos de parlament, despatxa la seva intervenció (per a la qual cosa compta amb 13 minuts) encaminada a la defensa de la presa en consideració del text aprovat pel Parlament de les Illes Balears.

Hi segueix la intervenció de la diputada balear socialista, qui aprofita bé el temps i recupera 2 dels minuts desaprofitats per l'anterior diputat, utilitzant-ne 15.

El mateix fa també el Molt Honorable president del Govern de les Illes Balears, que tanca el torn d'intervencions esgotant-ne els 15 minuts que falten.

I aquí s'acaba la defensa de l'Estatut d'autonomia que fan a les Corts Generals espanyoles els tres representants parlamentaris de les Illes Balears.
Se suspèn aleshores la sessió, quan són les 14 hores i tothom se'n va a dinar, a fi de reprendre el debat parlamentari a les 16 hores.

Inicia la intervenció de la tarda la vicepresidenta del Govern que presideix el senyor Rodríguez Zapatero, la diputada per Madrid, senyora Maria Teresa de la Vega Sanz.
A continuació ho fa la representant del Grup Parlamentari Popular en el Congrés, la mallorquina Maria Salom i Coll; Jordi Xuclà i Costa pel Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió); Agustí Cerdà i Argent pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana (ERC); Aitor Esteban Bravo pel Grup Parlamentari Basc (EAJ-PNV); Isaura Navarro Casillas pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya Verds; Luis Mardones Sevilla pel Grup Parlamentari Coalició Canària-Noves Canàries; Begoña Lasagabaster Olazábal (EA) i Uxue Barkos Berruezo (NB)pel Grup Parlamentari Mixt; i Diego López Garrido pel Grup Parlamentari Socialista del Congrés.

S'hi poden fer algunes observacions:

Joan Lladó, president d'Esquerra-Illes,
també assisteix com a convidat a la sessió parlamentària
(Foto: Picalsud)

Més ex (o futur) ministre d’Espanya que president de les Illes Balears

D’extemporània i profundament contradictòria, pot ser qualificada la presència del president Matas al Congrés dels Diputats, amb motiu de la presa en consideració institucional de la reforma estatutària de les Illes Balears.
Les paraules i els gestos que el senyor Matas s’afanya a escampar durant tota la jornada el fan veure molt més com a ex (o futur) ministre d’Espanya –el que va ser i/o pot tornar a ser-, que no com a president de les Illes Balears –el que és a l’actualitat-.

No debades fa un discurs que, pel seu contengut i per les seves formes, fa ben palesa aquesta aspiració de ciutadania espanyola al més alt nivell; emulant i adoptant postures amb les quals cerca de col•locar-se individualment al mateix nivell de Jordi Pujol, Pasqual Maragall, i col•lectivament al mateix nivell que la comunitat autònoma catalana, la gallega, la valenciana, o l’aragonesa
Fins al punt que sembla que li sap greu i ha de demanar disculpes pel fet de ser ‘illenc perifèric’, en lloc de ‘peninsular central’.
Si se n’extrauen les breus al•lusions i agraïments a tots els partits polítics del Parlament de les Illes Balears que hi fa el president Matas, sobretot a l’acord dels dos grans partits d’àmbit estatal espanyol, ben poqueta cosa hi queda de genuïnament institucional.
El gros de l’embalum que constitueix el discurs s’orienta a bombardejar decisions i acords presos pel Govern de Rodríguez Zapatero, amb les armes més poderoses que acostuma a llançar el PP i que apunten directament cap a la defensa ultramontana de la unitat d’Espanya: la crispació, el cinisme i l’engany col•lectius.

• ”No teman, no voy a envolverme en la bandera autonómica…
• “Una comunidad autónoma que por esencia, presencia y potencia tiene tantos o más títulos que cualquier otra autonomía española”
• “Un viejo reino que por estar anclado en el Mediterráneo es la concreción de lo romano, de lo visigótico y de lo árabe (ai, els jueus!) y que, tras la reconquista cristiana, se reincopora para siempre a la Hispania soñada por todos (!) los reinos ibéricos y muy especialmente por Jaume I de Aragón (!!)…”
• “Somos la autonomía más solidaria de España, seguida por Madrid y Cataluña”
• “Observen SS.SS. como todas las autonomías fronterizas están convirtiendo las zonas transfronterizas en sus interlands económicos…(què en deuen pensar i creure a Canàries o Galícia!)
• “Es tan fuerte la realidad unitaria de España que ha bastado que una comunidad autónoma haya alterado toda la arquitectura del sistema autonómico para que los demás nos viéramos obligados a emprender nuestras reformas estatutarias…”
• “No hay ahí mimetismo de lo catalán, sino consecuencia inevitable de que si se abre el melón, habrá melón para todos y no sólo para uno”, una expressió que arrabassa els aplaudiments del seu grup parlamentari.
• “Naturalmente la responsabilidad no es del Parlament catalán, pero sí de este Congreso de los Diputados que ha cambiado las reglas de juego también para los demás”
• ”La aprobación por el 90 por ciento de los votos del Parlament, que hubiera sido el cien por cien si hubiéramos accedido a que, en contra de la tradición liberal de Baleares, hubiera sido declarado obligatorio el conocimiento del catalán”
• ”El texto que se somete a la consideración de SS.SS. es un acto de fe y de confianza en el Partido Socialista por parte del Partido Popular, al ser de naturaleza distinta las mayorías parlamentarias de aquí y de las Baleares”
• ”La tranquilidad que nos proporciona el tener la seguridad de que será en este Congreso de los Diputados un excelente y escrupuloso valedor de los intereses de Baleares”
• ”El modelo de financiación que se propone no tiene nada que ver con otros modelos autonómicos”
• ”El proyecto que tienen ustedes en sus manos es un honesto y consensuado intento de perfeccionar la autonomía balear, sin romper nada ni ocultar otras intencionalidades”

El lleig del senyor Nadal d'UM

Si qualcú de les esquerres hagués fet el lleig que va fer el senyor Nadal al Congrés dels Diputats, en absentar-se'n tot d'una que va acabar la seva exposició -que no durà més de 10 minuts- i no ser present durant les cinc hores que durà la intervenció dels diversos grups parlamentaris que se li adreçaven... tothom l'hauria titllat com a mínim de groller, maleducat i poc respectuós envers les institucions!

Molt probablement, ningú dels seus no li retraurà la seva manca de respecte cap a les institucions públiques espanyoles, en absentar-se de l'hemicicle del Congrés dels Diputats, tot d'una que va acabar d'intervenir-hi!
Qualcú comentava que, si el senyor Nadal, per poder sortir a les fotos dels actes que es feien a Mallorca, no podia ser present a Madrid escoltant allò que li adreçaven els portaveus parlamentaris espanyols, podia haver-hi intervengut en video conferència -des dels estudis de TV Mallorca que presideix no deu resultar gaire difícil aconseguir-ho-.

Representants de les Illes Balears
es fan presents al Congrés dels Diputats
(Foto: Picalsud)

El trist paper del senyor Francesc Antich, candidat del PSIB a la presidència del Govern

Quin paper més trist al Congrés dels Diputats, el del diputat mallorquí Francesc Antich, en no intervenir-hi en nom del Grup Parlamentari Socialista i deixar aquesta tasca en mans del diputat per Madrid Diego López Garrido!

Com pot fer creure a l'electorat illenc les seves ganes de competir amb el senyor Matas per la presidència del Govern de les Illes Balears, si a Madrid ni tan sols vol confrontar-se amb ell quan té una oportunitat de fer-ho tan singular?
No serà que entre el Partit Socialista i el Partit Popular ja s'han repartit els diversos governs de les diverses autonomies, reservant-se per al Partit Popular sense cap casta de discussió les comunitats de “l'eix de la prosperitat” -comunitats autònomes balear, valenciana i madrilenya-!

El menyspreu institucional del Govern presidit pel senyor Rodríguez Zapatero

Quina poca importància li dóna el Govern d'Espanya a la presa en consideració de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears!
Amb l'única presència a l'hemicicle del Congrés, i només a estones, de la vicepresidenta Maria Teresa de la Vega Sanz -diputada per Madrid- i del ministre d'Administracions Públiques Jordi Sevilla Segura -diputat per Castelló- s'hi conformen.

Què importa si les Illes són la comunitat autònoma que més aporta a les arques de tots els ministeris!
Valga'm Déu quina poca mostra d'agraïment i quina gran mostra gràfica de menyspreu institucional cap a les Illes Balears i Pitiüses per part del govern socialista que administra els recursos públics de l'estat espanyol, quan ni tan sols es mereix la presència del president senyor Rodríguez Zapatero, ni de cap altre ministre del seu govern, a la presa en consideració de l'Estatut d'autonomia!
En altres preses en consideració d'altres estatuts d'autonomia d'altres comunitats autònomes d'aquest mateix estat espanyol, la presència de ministres del govern acostuma a ser molt més nombrosa!
Qualcú deu saber per què!

Una situació incòmoda per a la senyora Francina Armengol

Es comentava que no es devia sentir gaire còmoda la diputada socialista balear en una situació com aquella: haver de romandre tantes hores seguides al costat del president Jaume Matas, -sense la companyia del diputat mallorquí Miquel Nadal, que només es fa present a l'hemicicle durant el temps que intervé i que hi roman totalment absent durant les cinc hores que dura el debat-...

Membres del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana (ERC),
defensant els interessos de les Illes Balears al Congrés dels Diputats
(Foto: Picalsud)

El diputat d'Esquerra, Agustí Cerdà, gran defensor dels interessos de les Illes Balears i Pitiüses

Qui vulgui accedir al text íntegre de la intervenció parlamentària que hi fa el representant i portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana (ERC), ho pot fer entrant al Diari Oficial de les Corts Generals -Congrés- núm. 197, pàg. 19-22.

Com a petita mostra del que hi va dir, vet ací les paraules inicials del seu discurs:

“Soy valenciano y hablaré en nombre y representación de un grupo catalán para defender nuestros planteamientos ante la toma en consideración de la reforma del Estatuto de les Illes Balears. Creo que con eso lo digo casi todo y para buenos entendedores pocas palabras bastan. Que Esquerra Republicana es hoy ya L’Esquerra Nacional dels Països Catalans está fuera de cualquier duda y es cualquier cosa —se lo digo claramente y sin ninguna duda— menos una quimera. Si fuera una quimera les aseguro que no se tomarían ustedes tantas molestias en combatir nuestros argumentos. Por cierto —y se lo digo también con toda la sinceridad y con toda la simpatía— yo a les Illes Balears estic en ca meva; tranquilamente. Nadie me dirá desde ninguna posición cuál es y cuál no es mi casa. Sé cuál es mi tierra, sé cuáles son nuestros intereses y defendemos nuestro proyecto con la misma legitimidad y dignidad con la que pueden hacerlo ustedes. Sencillamente, defiéndanlo con la misma convicción, el mismo coraje y el mismo sentimiento como lo hacemos los hombres y las mujeres de Esquerra Republicana. Es pues, en representación del Grupo de Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pituisas y en nombre del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana que voy a exponer hoy nuestros criterios ante la toma en consideración de este proyecto de reforma estatutaria de les Illes Balears. Presidente Matas, Muy Honorable:”Estarem en primera línea defensant el mateix que es concedeixi a Catalunya. Estaremos en primera línea defendiendo lo mismo que se conceda a Cataluña”. No es una frase nuestra, aunque lo pueda parecer; es una afirmación hecha por usted en Mallorca el día 18 de mayo del 2004. Repito: “Estarem en primer línea defensant el mateix que es concedeixi a Catalunya”. Hechos son amores y no buenas razones, y los hechos son que esta propuesta dista mucho del Estatuto catalán. Y no le digo nada de la distancia respecto a la propuesta que vino del Parlament de Catalunya, pero si quiere a los hechos nos vamos a remitir...”

Agustí Cerdà, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats,
aferrissat defensor de les Illes Balears
(Foto: Picalsud)

MÉS FOTOS

Tant en una visió retrospectiva, com en perspectiva de futur, el present de Mallorca és el que és. Malgrat alguns vulguem que sigui un altre.

Ningú no en té cap dubte.
La gent que viu a Mallorca ha canviat molt, en aquestes darreres dècades. I el territori també. Pentura en uns pocs anys molt més que durant segles.

La situació econòmica, les relacions socials, els costums, l'alimentació, la manera de vestir, les llengües que s'hi parlen -llegeixen, escriuen i/o canten-, les creences, els hàbits, les tècniques, les religions, etc. han sofert transformacions, com aquell qui diu impensables fa només dos dies!

Allò que no ha canviat gaire amb el pas del temps, emperò, és el manteniment cada cop més consolidat de les relacions de dominació i dependència a les quals viu sotmesa Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, i tot el conjunt dels territoris que conformen els Països Catalans, a la realitat estatal d'Espanya.

Si algun aspecte no ha variat gaire en aquests darrers tres-cents anys és la dependència estricta de la veïna Espanya, a la qual viu sotmesa Mallorca!

Tot i que sempre hi ha qui vol parar-hi una mica més d'esment i procura frenar-ne envestides; d'altres -en gran nombre, certament- hi faciliten la tasca encomanada pel monarca i la cort, establerts a Madrid des de fa tres segles.

La Diada de Mallorca 2006, tot i la convidada oficial d'enguany a penjar banderes mallorquines a balconades i finestres de viles i ciutats d'aquesta illa, sembla que vol passar ben de puntetes per damunt d'aquest fet tan singular:

• Diada de Mallorca, sí, però ben satisfets a l'interior d'Espanya.
• Diada de Mallorca, sí, però fent part d'una regió espanyola.
• Diada de Mallorca, sí, però al servei de la casa reial d'Espanya.
• Diada de Mallorca, sí, però oblidant la pertinença als Països Catalans.
• Diada de Mallorca, sí, però gens ni mica catalana!
• Diada de Mallorca, sí, però més castellana!
• Diada de Mallorca, sí, però del tot anorreada!

Si abans de la Diada de Mallorca 2007, a Madrid s'ha d'aprovar el nou estatutet d'autonomieta per a les illetes de Balears, ja serà bo que, a més de banderes multicolors penjades als edificis, s'hi promoguin també d'altres mogudes ciutadanes que reivindiquin:

• major benestar social més ben repartit per tot Mallorca,
• més cohesió social i més respecte de part del poder central,
• més gosadia en la descentralització de l'administració pública,
• majors quotes d'autogovern illenc,
• major modernització que faci una Mallorca socialment capdavantera a Europa,
• més canvis en profunditat en polítiques socials, de territori, d'economia productiva i de drets humans,
• major consciència de pertànyer als Països Catalans,
• més capacitat en assumptes tan cabdals com la immigració, infrastructures, noves tecnologies, relació amb Europa,
• més recursos per frenar el procés d'empobriment a què es veuen abocades les capes populars mallorquines,
• major capacitat de decidir l'ús dels propis recursos,
• major impuls institucional de la societat civil mallorquina, de manera que n'esdevengui la protagonista primera d'aquests canvis
• més esforços per garantir la plena democràcia i la societat del benestar a Mallorca, consolidant l'establiment d'uns Països Catalans lliures i independents a l'interior d'Europa.