Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat
evamarilen | 28 Desembre, 2006 23:57 |
Enguany és gros!
Fins i tot el Partit Popular que governa a l'Ajuntament de Palma s'hi ha llançat i ha pres la decisió de tirar la casa per la finestra:
no un, ni dos, sinó tres dies seguits... de maquillatge públic festiu... per commemorar la Diada de Mallorca 2006.
Tot recordant l'arribada del rei en Jaume a Ciutat, el 31 de desembre de l'any 1229, amb una de les festes més antigues d'Europa, la Festa de l'Estendart.
Les dates d'enguany s'hi presten força.
Com que el 31 de desembre cau en diumenge, seguit d'un dilluns festiu, s'ho paga afegir-hi dos dies de festa prèvia, el 29 i el 30.
No en faltaria d'altra... ara que som just a 5 mesos d'obtenir resultats electorals...
Poc importa si el llegat cultural més valuós que portà el rei en Jaume a Mallorca -la llengua catalana- és tan poc respectat que ni tan sols s'utilitza en públic com es mereix, ni com assenyalen les lleis vigents.
S'ho passen per allà on manco els cou, aquest detall de tan poc relleu i minsa significança!
Just aquest sol fet, farcit del cinisme polític més repel·lent que hom pugui imaginar-se des d'una perspectiva estrictament cultural, ja hauria de ser més que suficient perquè tothom aprengués a fer el cap viu, espolsar-se els ulls i netejar-se les orelles, i arribàs a mantenir ben clar, d'una vegada per totes, que aquesta gent no es mereix de cap de les maneres tornar a portar les regnes del govern municipal a Palma.
Si més no, per les grans dosis del cinisme insuportable que traspuen, no solament les seves paraules, sinó sobretot les seves actuacions i les seves decisions!
Aleshores van sorgint preguntes; com les que poden adreçar-se cap a l'entorn de les esquerres polítiques locals.
Mentre qualcú parla d'un BLOC, i no gosa anar més enllà d'apuntalar una espècie de parella estable, d'altres s'atreveixen a plantejar i proposar que
Pel bloc que ens cal, SÍ!
Però ni cas!
Aquesta altra gent apunta a treballar
per un bloc ampli d'esquerra nacional, que es proposi seriosament i clarament enfortir a Mallorca l'esquerra nacional catalana de bon de veres.
La que, en lloc de limitar-se a mirar només el petit redol, el reduït espai físic, social, administratiu o geogràfic d'unes illes, s'afanya a destinar tots els esforços a construir el país sencer, la nació catalana, els Països Catalans, tan singulars que s'estenen “de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer”.
Precisament enguany, que es commemoren -també a Mallorca- els 75 anys de la proclamació de la República Catalana, a més d'esdeveniments nombrosos de caire republicà, hom ha pogut comprovar els esforços governamentals catalans orientats a destinar al país sencer una part significativa de recursos públics...
Si d'alguna cosa han servit els nombrosos Encontres d'Esquerra Palma 2006 que s'han fet recentment a les més diverses zones de Ciutat, entre d'altres, és per constatar, una vegada més, la predisposició de molta gent a donar suport a iniciatives polítiques tan engrescadores com la que comporta l'adhesió a la Plataforma Sobirania i Progrés.
No solament en la versió principatina, sinó també a l'àmbit de les Illes Balears i Pitiüses.
Benvenguda sigui, en aquest sentit, la CRIDA PER MALLORCA.
evamarilen | 23 Desembre, 2006 12:21 |
Faci el que faci certa gent, i digui el que digui aquesta gent, gairebé sempre provoca que en surti una altra que s'hi mostri totalment en desacord.
Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li pot dir a aquella gent primera.
Si fa i diu, perquè fa i diu. I, si no fa ni diu, perquè no fa ni diu.
Si fa i diu això, perquè hauria de fer i dir altres coses.
I si no ho fa ni ho diu mai, perquè ho hauria de fer i dir constantment.
Sempre hi ha d'haver qualque emperò, com a excusa d'oposar-s'hi.
Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li pot dir a aquella gent primera.
Si certa gent defensa i promou, posem per cas, la construcció del país, sencer; una altra diu i considera que això és extralimitar-se en les funcions.
Com si es tractàs d'expansionisme colonial principatí. Ficar-se on no li demanen, diu que és.
Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li pot dir a aquella gent primera.
Si una certa gent propugna fer avançar el país cap a les fites socialdemòcrates més altes a l'Europa del segle XXI; una altra ha de sortir dient que això només contribueix a nodrir bé l'esquerra eterna, la de sempre, la del fracàs utòpic dins la història.
Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li pot dir a aquella gent primera.
Si una certa gent assenyala clar i llampant l'objectiu d'anar llevant d'enmig tota resta de presència reial, i presidències 'munàrquiques' al nostre entorn illenc més immediat, tan altament consolidada durant anys entre nosaltres; una altra pretén de fer-hi veure clar que tampoc no és tan gran la diferència entre allò, i això que ara comporta el model genuí republicà.
Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li ha de dir a aquella gent primera, la que s'afanya a bastir, també a Mallorca, l'Esquerra nacional dels Països Catalans, l'esquerra nacional catalana, l'Esquerra Republicana de Catalunya.
I a l'hora d'assenyalar quelcom concret, què fer?
Doncs, és ben clar que cal donar suport, de manera ben explícita i ben plena, a la iniciativa cívica que representa la Crida per Mallorca, feta des de la plataforma anomenada Sobirania i Progrés.
Invitació que es fa públicament, abans de ser Cap d'any!
Amb el cor calent i el cap ben fred
Cecili Buele i Ramis
Mallorca
evamarilen | 18 Desembre, 2006 23:09 |
En haver passat de la millor manera possible la primera jornada de la nostra estada a la capital del Perú, Lima, ben allotjats a la casa d'un bon amic nostre, l'endemà mateix d'haver-hi arribat ens disposam a fer-nos presents altra volta a les instal·lacions aeroportuàries, amb la finalitat d'obtenir alguna nova relacionada amb la maleta extraviada.
Hi anam amb un d'aquells taxistes que acostumen a demanar uns quants sols més que els habituals, quan detecten que la gent usuària és estrangera: 40 S/ d'entrada (uns 10 euros), que es queden en 30 S/ definitius, després de negociar-ne el preu d'un trajecte que se saltarà el peatge imposat per la municipalitat d'El Callao durant els dos darrers quilòmetres...
En veure la senyoreta A vestida de roig, representant de la companyia Air Plus Comet, ja endevinam que no hi ha hagut cap casta de novetat, per la cara de pastes agres que posa, i per l'ambient tens que es respira a l'interior d'una oficina plena de gent que es queixa del mateix: la pèrdua de la maleta!
Se'ns suggereix que emplenem el Full de Reclamació -complaint form- MPD 141713 davant Air Plus Comet, que el signem i en lliurem un exemplar a l'aeroport, un altre a la Direcció de la Companyia, un tercer a l'Estació i el quart ens el quedem com a reclamants, degudament marcat amb el segell de la Companyia.
De mala manera i en pèssimes condicions, ens disposam a transcriure per escrit el text d'aquesta reclamació:
S'ha perdut la maleta que va ser facturada a Palma en el vol JK5622 combinat amb A7 975 amb destinació a Lima. Com a titular, reclamam el lliurament immediat amb tot el seu contengut, indemnització pels danys i prejudicis ocasionats, i el compliment de tots els deures i obligacions inherents a un vol aeri que repercuteixen en la companyia aèria amb la qual s'ha contractat el viatge, Air Plus Comet. Durant tot aquest temps d'espera -i ja són dos dies, dues persones- ens veim en la imperiosa necessitat d'haver d'efectuar despeses que consideram totalment imputables a Air Plus Comet, no inferiors als 120 euros diaris, a més de la necessària compra de l'ordinador de treball que no podem utilitzar, i d'allò altre que calculam com a contengut de la maleta, uns 3.000 euros.Lliuram el full de reclamació a la senyoreta A, qui s'afanya a posar-se en contacte telefònic amb la central de la companyia informant de la feta, demanant-hi explicacions i explicant-los la situació dramàtica que s'està provocant:
Caldrà esperar l'arribada del proper avió uns dies més tard, per veure si hi arriba amb la maleta extraviada. Si mentrestant es produeix alguna novetat, se'ns informarà per via telefònica,
Durant els primers dies d'estada a Lima, ens hem d'avesar als mètodes que s'empren al Perú per telefonar a la gent, segons es tracti de telèfons fixos o de cel·lulars, de Lima o d'un altre indret del Perú, del Perú o d'un altre indret del planeta.
Se'ns recomana que emprem les cabines telefòniques públiques, mitjançant la utilització de targetes magnètiques que contenen un número secret de dotze xifres.
No ens resulta gens ni mica fàcil. A l'hora de voler tenir notícies relacionades amb la nostra maleta durant els primers dies d'estada a Lima, ens acostam a un locutori situat prop de casa, on també tenim l'oportunitat de veure i llegir el correu electrònic...
Allò que més ens interessa i preocupa, emperò, és aconseguir la maleta que no ha arribat a Lima, en la qual duim les nostres pertinences, sobretot les relacionades amb les connexions d'aparells electrònics (ordinador, càmera fotogràfica, mòbil, carregador de fotos, fils de connexió, USB, DVD amb muntatges audiovisuals enregistrats, etc.) i, sobretot, els medicaments receptats per la doctora del Centre de Salut s'Escorxador de Palma perquè els poguéssim prendre durant el mes d'estada al Perú (Vidalpren, Lopesan, Omeprazol ratiopharm, Ibuprofeno Merck...)
evamarilen | 18 Desembre, 2006 10:34 |
La nostra arribada al Perú, amb la finalitat de trobar-nos amb gent amiga i lluitadora, anant-hi a passar el que s'anomena mes morado, el mes d'octubre, amb motiu de les festes populars que es fan multitudinàriament arreu del país, venerant-hi el Señor de los Milagros, no pot ser més malaurada: ens hi trobam sense la maleta que hem facturat a Palma, a les taquilles d'Spanair, dins la qual portam les nostres pertinences i eines de treball.
Una altra de les denominacions que rep el mes d'octubre, el mes de los temblores, pel fet que se n'hi solen produir molts, ens sembla encara més adient!
Tenim la sensació que se n'hi acaba de produir un de ben fort, de terratrèmol, al nostre voltant!
I no som els únics. Un bon grapat de gent que ha viatjat en el mateix avió que la companyia Air Plus Comet ha posat a la nostra disposició, es troba en les mateixes circumstàncies: no hi troben enlloc les seves maletes!
Serà perquè no han arribat, serà perquè qualcú que no n'és la persona propietària se les ha fetes seves, serà perquè no hi ha suficient control policial a les instal·lacions aeroportuàries; el fet és que es troben sense les maletes.
La senyoreta A, representant de la companyia Air Plus Comet, vestida de roig, es desfà en atencions i explicacions que, qui més qui manco, no va d'atendre el més mínim. Allò que hom vol és saber què fer per recuperar les maletes extraviades, sense entrar en més raons.
S'hi diu que cal esperar l'arribada del proper avió de la companyia, uns dies després, i veure si les maletes arriben en aquest vol.
Mentrestant, cal emplenar i signar el formulari que se'ns dóna, anomenat PIR -Property Irregularity Report (for checked baggage, to be completed in BLOCK LETTERS), on queden anotades les dades relacionades amb la persona que ha viatjat, les lletres inicials de l'equipatge, el número i la data del vol, el color de la maleta, la ruta del vol aeri efectuat, l'adreça de Lima on comunicar-se, un número de telèfon de contacte, algunes dades identificadores de la maleta extraviada, com és el cas de la nostra que va embalada en plàstic transparent.
A baix de tot del formulari apareix el nom i la signatura de l'agent de la companyia Air Plus Comet, amb la remarca d'un avís important:
Aquest informe no comporta cap acceptació de responsabilitat per part de la Companyia Aèria. Si el passatger considera necessari formular una reclamació o requereix qualsevol informació addicional, ho ha de fer per escrit i dins dels terminis establerts als bitllets de passatge, a la direcció indicada: Air Plus Comet, Bahia de Pollensa, 21-23 - 28042 Madrid.
Els tràmits duren hores, mentre es van emplenant els formularis.
Anam a prendre un cafè amb llet a la cafeteria de l'aeroport, mentre clareja i es fa de dia.
Són les 8:30 del matí quan aconseguim sortir-ne, en companyia de gent amiga que ens ve a cercar. La claror del dia fa innecessària la il·luminació elèctrica...
evamarilen | 17 Desembre, 2006 22:10 |
Tot d'una que aterram a l'aeroport internacional Jorge Chávez de Lima, ens adonam que d'ençà la darrera visita efectuada al Perú l'any 2006, les instal·lacions aeroportuàries han canviat moltíssim. S'han modernitzat força.
Passam pels controls de policia on es revisen els passaports i es tramiten els ingressos legals al territori. Tot ocorre amb total normalitat. La proverbial delicadesa de tracte per part del personal d'immigració s'hi fa present tot d'una. Malgrat les llarguíssimes coes que arriben a fer-se, un cop s'hi acosten els prop de 600 passatgers del vol d'Air Plus Comet procedent de Madrid que acaba d'aterrar. Un vol de dotze hores de durada, en el trajecte del qual s'ha servit a la clientela una menjada discreta als inicis i un senzill piscolabis al final.
Encara fa fosca, quan arribam a Lima. La il·luminació elèctrica roman totalment encesa a les instal·lacions aeroportuàries.
Ens dirigim cap al recinte destinat a la recollida d'equipatges. Ens posam a observar les cintes, amb la finalitat d'agafar la nostra maleta, la que hem embarcat a Palma, després d'haver-la posada en mans de personal de la companyia aèria Spanair que n'ha fet la facturació pertinent.
Mentre miram i remiram, ens adonam que hi ha gent que troba les seves maletes. D'altres, en canvi hem de romandre a l'espera que compareguin les nostres . La sorpresa és que passa el temps i passen les maletes i la nostra no es veu enlloc. Fins que s'acaba... I la nostra maleta, no l'hem vista... Incomprensible... Inesperat... Increïble... Insòlit!
Comprovam que la nostra única maleta que hem facturat a Palma, abans d'emprendre el vol amb Spanair, després d'haver-la fet embalar amb plàstic per motius de seguretat, durant el trajecte s'ha perdut pel camí i no ha arribat a Lima!
Què fer en una situació com aquesta? A qui s'ha de recórrer? Quins tràmits cal fer? N'hem de fer la denúncia pertinent i signar la corresponent reclamació davant la senyoreta A. Porta l'uniforme roig que la identifica com a representant de la companyia aèria amb la qual hem volat des de Madrid fins a Lima, la companyia Air Plus Comet.
Amb gran amabilitat s'afanya a dir-nos que farà tot el possible perquè ens arribi com més aviat millor...
Mentre ens fa aquesta afirmació, ens topam amb una senyora que ens diu que ja és de retorn a Europa i que, durant la mesada que ha passat al Perú, no li ha arribat a arribar la maleta perduda...
evamarilen | 16 Desembre, 2006 19:27 |
Començam malament.
Es tracta d'un viatge que estam preparant des de fa mesos.
Només tenim una idea: tornar a passar per aquells indrets del Perú on havíem passat 30 anys enrere i recollir-ne les impressions rebudes, prendre'n bona nota, completar-ne l'edició d'un llibre, conviure altra volta amb la gent que encara hi queda...
Ens cal material, instrumental, documentació, fotografies, gravadores, ordinador, etc.
Al mateix aeroport de Son Sant Joan tot queda ben embalat dins una maleta protegida per Securebag, un sistema de protecció integral amb el qual, segons s'indica clarament al tiquet, tens a les mans la “solució integral per al teu equipatge”, “el seu equipatge està segur”, “protegeix tot quant vulguis”.
Pagam els 6 euros de rigor!
Contents pels seients que se'ns assignen -2A i 2B- en un vol que, des de Madrid fins a Lima, dura més de 12 hores, miram d'embarcar-nos en el vol de la companyia Spanair que ha de sortir de Mallorca cap a Madrid a les 17:00 hores.
No ho fa fins a les 18:30 hores. Se'ns dóna com a recompensa a tots els passatgers un bitllet que ens ha de permetre fer un vol en la mateixa companyia aèria en millors condicions econòmiques... amb un 20% de descompte!
A l'aeroport de Barajas, mentre feim coa llarga davant la sortida cap a l'avió d'Air Plus Comet -que és l'encarregada de dur-nos des de Madrid fins a Lima- sentim per les altaveus que es va cridant gent... a nosaltres també... A Palma han comès un error greu. S'han equivocat. Ens han assenyalat les butaques de la fila 2A i 2B, però aquestes -se'ns diu- pertanyen a la classe primera i nosaltres tenim bitllet de turis, -se'ns diu-.
De res no serveixen les queixes, ni els raonaments, ni les lamentacions, ni les explicacions, ni res de res: hem de volar en les butaques de la fila 30A i 30B!
Malament començam aquest llarg viatge. Molta d'altra gent també es queixa d'aquesta mesura adoptada, totalment desencertada i ben poc respectuosa amb la clientela.
Per si això no bastava, l'estretor entre files i files de butaques és tanta que la família d'un jove minusvàlid, de nom Fèlix, tan alt com una torre, es queixa tant de les condicions indignes en què han de viatjar, que aconsegueixen que se'ls assignin unes altres files més confortables... en primera categoria. La tossuderia persistent de la mare aconsegueix aquests bons efectes.
Els espais destinats a portar les bosses de mà son tan reduïts que no hi caben ni les més petites que s'acostumen a portar en viatges tan llargs com aquest (12 hores seguides Madrid-Lima).
Molts passatgers es queixen d'això, i no els queda més remei que lliurar-les a la tripulació perquè les depositi a les bodegues o en altres indrets allunyats d'allà on s'han d'asseure. Cosa que continua provocant queixes i protestes.
L'aire condicionat surt a pressió forta damunt del cap d'un passatger tan afectat que reclama una solució immediata a aquell problema.
Després de molts esforços inútils, i transcorregut molt de temps en aquella mala situació, s'aconsegueix que la tripulació l'aturi...
No acaben aquí els primers ensurts. En lloc de viatjar en un avió de la companyia Air Plus Comet, sense cap casta d'explicació se'ns fa pujar a l'interior d'un avió de la companyia Pullmantur 740-200 que, en lloc de sortir a les 22:30 com era indicat, ho fa a les 23:45, amb una hora i quart de retard, sense cap casta d'explicació.
Arribam a l'aeroport internacional Jorge Chávez de Lima a les 04:30 hora local (11:30 hores a Madrid). I anam cap dret a la recerca de la nostra maleta...
evamarilen | 13 Desembre, 2006 23:07 |
Em pensava que havia fet llarg, sobre la companyia aèria Air Plus Comet i l'altra amb la qual combina vols interoceànics,Spanair.
Però un recull d'opinions reflectides a la xarxa, em porten a pensar que encara he fet curt amb, l'escrit que he penjat en un dels meus blogs.
Amb el títol Vius i ungles amb Air Plus Comet i Spanair, em manifest com una de les moltíssimes persones que s'ha sentit ben maltractada, com a passatgera i client, per aquestes companyies aèries.
N'explic breument el motiu principal: la pèrdua definitiva de la meva maleta en un vol transocèanic, valorant-ne el contengut en uns 12.000 euros, no va més enllà de la ridícula compensació de 500 €!
Són opinions que tenen molt a veure amb les situacions patides, des que et poses en mans d'aquestes companyies en sortir de casa teva, fins que te'n pots arribar a desfer quan hi tornes!
Parlen de l'espai mínim entre seient i seient, com molt encertadament assenyala el periodista gironí Toni Dalmau al seu Diari de l'absurd. El blog de l'absurd diari: una mirada irònica a l'actualitat.
Però és que encara n'hi ha moltíssimes més. Com l'opinió que manifesta Desconfiança amb el personal.D'altres queixes fetes públiques a la xarxa, fan palès el malestar provocat per actuacions negligents d'aquestes companyies:
I en segueixen moltes més encara.
Seria bo arribar a saber d'una vegada qui és que hi pot posar remei, a tant de desgavell!
evamarilen | 02 Desembre, 2006 23:36 |
Tot recordant el dia que va ser assassinat Sa Maquineta Pere Rosselló i Bover, el batle republicà d'Alaró, diumenge dia 3 de desembre Alaró torna a retre homenatge a la gent republicana que donà la vida per la llibertat.
L'any passat, tal dia com avui, a la vila mallorquina d'Alaró s'instal·lava una placa d'homenatge a les víctimes republicanes de la guerra civil.
L'acte força emotiu, d'homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat, es duia a terme al cementeri, a les 12 del migdia.
Un acte organitzat amb molt d’encert pel Col•lectiu cívic Alaró per la Recuperació de la Memòria Històrica, gràcies a la col•laboració entusiasta de companys com Joan Vicenç Lillo, Joan Gelabert, Bartomeu Noguera o el mateix Marçal Isern.
Hi prengueren part una munió de persones arribades d'arreu de Mallorca.
Hi intervingueren de manera singular el batle Miquel Deià, l'historiador David Ginar, el jove mancorí Mateu Mir, el vell socialista Gabriel Juan, la intèrpret soprano Fanny Marí o la pianista alaronera Antònia Coll...
Amb aquest i molts d'altres actes públics la vila d'Alaró ret homenatge a les víctimes republicanes de la Guerra Civil .
Amb això, fa present avui a Mallorca que la vigència del règim republicà esdevé el millor garant per mantenir i enfortir les llibertats democràtiques, com també per preservar el territori i del medi ambient, perconsolidar i estendre la cultura i la llengua pròpia, la salut i l'educació, un major i millor benestar per a tothom...
"Menjaràs morena, no altres peixos, Menjaràs arròs amb gramenera. Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta. Et prohibiran trencar la c i geminar la ela. A poc a poc perdràs la fesomia. A poc a poc perdrà sonoritat la essa. La be i la ve serà un tant se me'n dóna. El so neutre es tancarà com una porta. Acabaràs amb el cos ple d'autopistes.” (Tonina Canyelles, Mallorca, 2008)
« | Desembre 2006 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |