Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

El batle republicà de Palma, Emili Darder (i 2)

evamarilen | 22 Febrer, 2007 19:15 | latafanera.cat facebook.com google.com

Vint-i-sis anys després del 23-F... el 24 de febrer de 2007 es compleix el setantè aniversari de l'afusellament del darrer batle republicà a Palma, el doctor Emili Darder i Cànaves.

Amb aquest motiu, enguany s'organitzen a Ciutat nombrosos actes que hi fan referència directa.

L'Obra Cultural Balear organitza un acte d'homenatge al batle republicà, a la seu social del Col·legi Oficial de Metges

La Federació de Palma del PSM-Entesa Nacionalista també li ret homenatge a la plaça del Tub, davant l'Escola d'Arts i Oficis (lloc on es dictaven les sentències militars).

Esquerra-Illes, seguint el costum establert ja fa anys, es concentra diumenge, dia 25 de febrer, a les 12 del migdia davant la paret del cementeri de Palma on va ser afusellat Emili Darder, per retre-li l'homenatge republicà que, enguany, recau en les intervencions de Ferran Tarongí, candidat d'Esquerra a la batlia de Palma, i Joan Lladó, president i candidat d'Esquerra-Illes al Consell de Mallorca.


Foto de la tomba d'Emili Darder
(Gentilesa del seu nebot Pep Darder i Sastre)

Acostumen a fer-s'hi presents, a tots aquests actes, alguns del familiars del Dr. Emili Darder, que avui conviuen amb nosaltres.

Seguint amb l'encetat no fa gaires dies al blog relacionat amb el batle republicà de Palma, Emili Darder i Cànaves, un dels capítols més colpidors, que porta el núm. 16 de l'esborrany elaborat pel seu nebot Pep Darder, es titula “Els meus records de la detenció del batle Emili Darder ».
Resulta força expressiu quan s’hi detalla com aquest nebot que encara viu entre nosaltres recorda la detenció de l’oncle Emili:

“Estàvem acabant de dinar, o encara asseguts a la taula, amb el silenci imposat de parlar poc, ja que tots aquests dies gairebé la tranquil·litat no podia existir. Era el que s’usava per tot el que estava passant a Espanya i més a prop a Ciutat. Les notícies per la ràdio i els rumors que arribaven pertot arreu no eren gaire tranquil·litzadores.
Quan de sobte sentírem un pum pum pum molt fort que arribava com una estrepitosa i fortíssima tronada. Era un soroll damunt fusta.
De seguida pensàrem que el renou venia de ca l’oncle Emili, i pareixia com si tirassin la porta de l’entrada per avall.
Només vàrem sentir tres cops.
El silenci que es va fer a ca meva era tan profund, com els cops que havien pegat a la porta de l’entrada. En certa manera, presumíem els esdeveniments.
Què podíem fer nosaltres? Res, era el més apropiat. Esperar veure què passaria.
Tots vàrem quedar quiets, sense a penes alenar. Semblava que els esdeveniments podien ser seriosos. El temps es feia etern, esperant què passaria. Encara que les sospites, tots les teníem.
En menys de tres minuts, com un fibló, entraren a ca nostra pel jardí provinent del nostre veïnat, l’oncle Emili, dues persones que pareixien gegants, pistoles en mà, amenaçant el cap de mon pare, i dient-li cridant:
- Dónde está tu hermano?!
No sé com descriure aquells moments que, si bé varen ser curts, ens varen parèixer llargs i terribles.
El pare, conservant no sé com la serenitat dins aquell atropell, -que com més hi pens, més fort i terrible va ser-, no sé com no li va pegar un atac de cor! Es va aixecar lentament i dient:

- Jo no ho sé molt bé, però crec...
- Hable en cristiano!
- Idò, como es trobava mal, pienso que estará en casa del meu hermano médico Tomeu, aquí al lado...
- Dónde estará esto? Acompáñenos!
Li posaren les dues pistoles a l’espatlla. El pare es va dirigir poc a poc cap al jardí, que també estava al costat de la casa de l’altre oncle.
La meva mare em va fer aixecar de la cadira i em diu molt fluixet:

“Acompanya el pare, i així no anirà tot sol”
Quan veuen que jo m’aixec, un d’ells em posa una pistola al clatell i partim cap a casa de l’oncle Tomeu.
Jo no comprenia com les cames no em feien figa. De seguida vaig comprendre per què mumare em va dir allò: segur que no volia deixar mon pare tot sol, davant una situació tan compromesa, i devia pensar que aquella gent no s’atreviria a fer un disbarat, en presència d’un infant.
Mai no havia trobat tan llarg el caminet cap a la casa de l’oncle Tomeu!
Quan arribaren a unes petites escaletes de la porta d’entrada, mon pare em va dir:
“Queda’t aquí, ja els acompanyaré jo a dins”
Vaig creure. No sabia què fer. Vaig esperar una estona i després, corrents cap a ca meva com un llamp, fins aferrar-me a les faldes de mumare i vaig rompre a plorar...
Passà un temps, que es va fer etern. I a la fi va tornar mon pare i ens va contar que se l’havien emportat de qualsevol manera, ja que l’oncle Emili estava al llit perquè estava malalt.
El dinar va quedar a la taula i tots ens vàrem anar a la saleta, sense fer cap comentari.
Imaginàvem que la cosa havia estat greu.
La meva mare em va dir:
- “Recull les sobres del dinar i dóna-les als moixets!”
Més endavant vaig sentir contar al pare que aquests intrusos eren presos amollats de la presó de Sant Carles.
Record que l’uniforme que portaven no pertanyia ni a la Guàrdia Civil ni a la Guàrdia d’Assalt. No el sé descriure exactament.
Posteriorment he aclarit que eren els famosos
Jinetes de Alcalá, alliberats de la presó per aquelles dates, amb la finalitat de fer detencions, sense que s'hi haguessin d'embrutar les mans ni els militars ni els feixistes...”

Vius i ungles amb Air Plus Comet i Spanair (15)

evamarilen | 12 Febrer, 2007 17:55 | latafanera.cat facebook.com google.com

D'entre tots els agents que intervenen en la tramitació de la demanda de responsabilitats, per la pèrdua de la nostra maleta durant el trajecte Palma-Lima, que efectuam amb les companyies Spanair i Air Plus Comet, el que millor es comporta amb nosaltres és SecureBag Customer Service.

Des del primer moment que ens hi posam en contacte, per correu electrònic, immediatament n'aconseguim una resposta que satisfà les nostres peticions.
SecureBag compleix!

SecureBag és una empresa dedicada a embalar maletes de viatge, també instal·lada a l'aeroport de Son Sant Joan, a Palma.
A l'inici del nostre trajecte intercontinental, embala amb plàstic la nostra maleta, la protegeix i l'assegura -al preu de 6 euros- en el nostre vol al Perú.
Fins hores d'ara, es pot dir que compleix fil per randa amb tots els seus compromisos contrets.

Ja des dels inicis esdevé l'única de les empreses més directament afectades que atén com cal els nostres missatges electrònics.
S'identifica sempre, amb els noms i llinatges de qui respon, i amb l'adreça de l'empresa:
SecureBag Customer Service, AEROPARQUE JORGE NEWBERY - Avda. Rafael Obligado s/n - Sector Cargas- Edificio Jet Paq 1º piso – Oficinas SecureBag (1425) Buenos Aires - República Argentina.

A finals d'any, abans de Nadal de 2006, un cop se'ls recorda que continuam sense tenir dades relacionades amb la nostra maleta extraviada, ens comunica la seva disponibilitat total per atendre'ns convenientment, d'acord amb la normativa vigent: es compromet a pagar-nos els 433,00 euros que consideren que ens corresponen.

A primer cop d'ull, no està gens malament! Per 6 euros que els hem pagat el mes de setembre anterior, ens n'ofereixen 433 quatre mesos després!

Posam fil a l'agulla, amb l'assessorament del nostre misser que ens recomana que facem tot quant ens indiqui l'empresa.

Efectivament, dia 3 de febrer de 2007, constatam que ha estat ingressada al nostre compte la quantitat de 411,81 euros!

SecureBag Customer Service ha complit. Dels 433,00 €, n'han estat deduïts 21,00 per despeses de comissions no transfronteres i 0,30 € per despeses de correu.

Les gestions realitzades a través del correu electrònic, amb una gent que no hem vist mai amb els nostres ulls, però que s'han afanyat a atendre'ns, ha donat els seus bons fruits.

Reale Héctor, primerament, seguit de Maria Soledad Estany,i també Sebastiana González, són els noms i llinatges de les tres persones que ens han atès a la distància, d'una manera tan efectiva com indirecta: a través del correu electrònic adreçat a SecureBag Customer.

No podem dir el mateix de les companyies aèries directament implicades, Spanair i Air Plus Comet.
La primera se n'ha desentès totalment, descarregat totes les responsabilitats damunt la segona.
I la segona, haurem de veure què dicten els tribunals del Jutjat Mercantil, davant del qual hem interposat demanda de judici ordinari contra la companyia Air Plus Comet.

Volem que ens pagui 10 vegades més que allò que ens ha comunicat que està disposada a pagar-nos...

Així i tot, no ens veim compensats -ni prop fer-hi- per tots els mals i perjudicis que ens ha ocasionat i que consideram que tenen un valor incalculable! Hem hagut de passar tot un mes sencer al Perú, sense poder disposar de la nostra única maleta que havíem facturat a Son Sant Joan... i que no hem tornat a veure pus!

El batle republicà de Palma, Emili Darder i Cànaves (1)

evamarilen | 12 Febrer, 2007 12:11 | latafanera.cat facebook.com google.com

L’acte d’homenatge al batle republicà de Palma Emili Darder, que com cada any organitza Esquerra al cementeri municipal de Ciutat, coincideix enguany amb el rellançament d’una sèrie d’iniciatives favorables a la recuperació de la Memòria Històrica arreu dels Països Catalans.

Un cop comprovat l’abast esquifit de la iniciativa socialista d’una Llei de la memoria històrica, que no afronta de manera suficient la reparació a les víctimes del franquisme, i que no s’atreveix a anul•lar els judicis sumaríssims de la dictadura, com són ara els del president Lluís Companys o del batle Emili Darder; sortosament es pot comprovar que la societat civil dels Països Catalans no afluixa, ni s’arronsa, ni s’acoquina.


Part de les propietats expropiades a la família d'Emili Darder
(Foto: Picalsud)

Ben recent és la constitució de la Comissió de la Veritat al País Valencià.
Tot mantenint-hi ben viu el record d’aquella gent que, per lluitar a favor de la democràcia i la llibertat, va ser vilment assassinada pels feixistes, la Comissió de la Veritat s’ha posat a caminar al País Valencià.

Es reclama la necessitat de conèixer la veritat i de recuperar la memòria històrica. Es volen saber les causes de les morts i la freqüència dels enterraments. Es vol donar noms i cognoms a totes les víctimes de l’aixecament militar contra la República.

A les Illes Balears i Pitiüses, sorgeix i s’enforteix la iniciativa cívica que representa la creació de l’Associació mallorquina per a la recuperació de la Memòria Històrica, que treballa incansablement perquè el record d’un passat violent ajudi a bastir un present que aconsegueixi d’evitar-ne cap casta de repetició en el futur.

A Mallorca, i a la mateixa Ciutat, hom pot comptar encara amb sucoses aportacions de gent apropada a la figura del darrer batle republicà de Palma; com és el cas de Pep Darder i Sastre, un dels nebots d’Emili Darder encara vius avui dia.
Fa un temps que elaborà els seus “Records d’infantesa”, i em passà un d’aquests esborranys seus que ens permet de conèixer-ne detalls força expressius.

Hi conta moltes anècdotes de la seva infantesa i ofereix molts detalls de la seva relació amb altres membres de la família Darder, sobretot amb la seva cosina Emília, filla única del Dr. Emili Darder Cànaves i de Miquela Rovira Marquès.

Esdevé un bon recull d’anècdotes que intenten reflectir les seves vivències i records d’aquells dies tan trists i deplorables.
Bé sia, repassant els llocs on va viure i residir la família Darder al barri del Temple de Ciutat, el jardí de s’hort del Temple, la finca es Racó de Bunyola, o el Museu de Ciències Naturals de Sóller on es conserven col•leccions de fòssils arreplegats per la família Darder.
Bé sia mostrant algunes de les principals afeccions del doctor Darder, relacionades amb la lectura de llibres, els experiments mèdics amb conillets d’Índies, la recerca de fòssils pel camp i les muntanyes de Mallorca, la música clàssica fent sonar el piano, o el cinema familiar i casolà per entretenir el personal...

Un dels capítols més colpidors, que porta el núm. 16, es titula “Els meus records de la detenció del batle Emili Darder ».
Resulta força expressiu quan s’hi detalla com el nebot Pep recorda la detenció de l’oncle Emili..

Canvi estètic i reforma en el Claustre de l'antic Convent dels Mínims

evamarilen | 11 Febrer, 2007 00:31 | latafanera.cat facebook.com google.com

El regidor de l'Ajuntament de Santa Maria del Camí Guillem Ramis reivindica i defensa el patrimoni històric de la vila santamariera i denuncia la manca de respecte per part d'institucions i propietaris que estan obligats a mantenir-lo.


Campanar de l'església del Convent dels Mínims,
construcció del segle XVIII

(Foto: Ajuntament de Santa Maria)

És un escrit fet per ser publicat a la revista local de Santa Maria, Coanegra.
S'hi pretén també esmentar que el 23F, el darrer divendres del mes de febrer de 2007, l'esquerra de Santa Maria organitza un fogueró a la plaça dels Caidos, just davant del monument feixista que encara hi roman erigit.
Hi ha torrada i s'aprofita l'avinentesa per presentar-hi la candidatura a les properes eleccions municipals.

“En diferents ocasions i durant més de dos anys, insistentment he qüestionat la reforma que s’ha realitzat en el claustre de ca’n Conrado i per això mateix he sol·licitat per escrit en el registre municipal i també en el ple de l’Ajuntament, informació sobre les obres i la resposta sempre ha sigut en el mateix sentit, que tot es legal, que tot està bé, que no m’he de preocupar per res i que obtindré les fotocòpies de tota la informació sol·licitada.

El passat dissabte 27 de gener, vaig obtenir les fotocòpies sol·licitades i a diferència del que manifesten el regidor d’obres i la batlessa, entenc que s’ha obrat malament, que no hi ha hagut prou vigilància, que ni el nostre Ajuntament, ni el Consell Insular han protegit be el nostre patrimoni cultural i que han optat pel camí fàcil de no enfrontar-se a les persones influents.

Malgrat algunes qüestions referides a la reforma del Claustre de ca’n Conrado, ja les vaig escriure ara fa aproximadament un any, penso que resulta d’interès tornar-les a escriure juntament amb altres dades que no disposava en aquell moment i que com a poc permeten sospitar que hi ha hagut un tracte molt permissiu o de manca de zel.

L’Antic Convent dels Mínims, està catalogat com a BIC (Bé d’Interès Cultural ) des de l’any 1962 i les possibles reformes, reparacions, obres menors i majors que s’hi hagin de fer, a més de necessitar la pertinent llicència municipal d’obra, precisen de l’informe favorable de la Comissió del Patrimoni del Consell Insular de Mallorca i de la Comissió del Patrimoni de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí.

El 30 de setembre de 2004, l’Ajuntament de Santa Maria del Camí, denegà una sol·licitud de llicència d’obra, per a connectar les aigües pluvials del Claustre a la xarxa municipal, per que a la zona en aquell moment no hi havia xarxa municipal de pluvials.
El 4 de novembre de 2004, J.F.C. sol·licità al Consell Insular de Mallorca, autorització per a realitzar-hi una obra de reparació i canalització d’aigües pluvials.
Entre el mes de novembre i desembre de 2004, s’iniciaren a porta tancada, unes obres sense cap cartell informatiu i sense disposar de la llicència municipal d’obra.
A partir d’aquest moment els santamariers i santamarieres deixàrem de tenir la possibilitat de visitar i poder gaudir de l’encant i la tranquil·litat del Claustre que en horari diürn habitualment, sempre estava obert.
El 20 de desembre de 2004, es realitzà una inspecció per part d’un tècnic de la Comissió del Patrimoni del Consell Insular, obviant que el coll de la cisterna del centre del claustre ja havia desaparegut i que les obres s’havien iniciat sense la prèvia autorització.
El 22 de desembre de 2004, s’autoritza per part del Consell Insular l’obra sol·licitada de canalització d’aigües pluvials.
Divendres 7 de gener de 2005, per comunicació telefònica l’ajuntament de Santa Maria del Camí té coneixement de la realització de les obres citades i es decreta verbalment, la paralització d’obres per carència de la llicència municipal.
Dissabte 8 de gener de 2005, mentre les obres continuen a porta tancada, en el registre municipal te entrada una sol·licitud de llicència d’obres, per a reparar enfonsaments a la part central del claustre i canalització d’aigües pluvials cap a la zona del jardí de davant l’església. Vista l’envergadura de l’obra que s’hi està realitzant, es bo d’entendre que no es correspon amb la llicència que s’ha sol·licitat.
Dijous 13 de gener de 2005, es comunica novament a l’ajuntament i per telèfon que les obres continuen a porta tancada i sense cap cartell informatiu. L’ajuntament torna a decretar aquesta vegada per escrit, l’ordre de paralització d’obra.
Dimarts 18 de gener, sense que les obres s’hagin aturat, es reuneix la Comissió del Patrimoni de Santa Maria del Camí i emet un informe favorable per a realitzar l’obra sol·licitada, el mateix dia a continuació es reuneix la Junta de Govern Local de Santa Maria del Camí i acorda concedir llicència per a reparar els enfonsaments de la cisterna del Convent dels Mínims, advertint que no es podran realitzar obres que impliquin variacions estètiques.
Dimecres 19 de gener de 2005, les obres continuen i és evident que impliquen una important variació estètica, no es corresponen amb la llicència d’obra sol·licitada i no s’ajusten a l’autorització realitzada per part de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí.
Dijous 27 de gener de 2005, plenari a l’ajuntament de Santa Maria del Camí, a preguntes sobre les obres del Convent, la batlessa respon que s’haurà de complir tota la normativa vigent o tornar a la situació anterior, donant a entendre que no es podrà legalitzar cap obra que no estigui expressament autoritzada.
Dimarts 1 de febrer de 2005, mentre les obres continuen, en el registre municipal té entrada una segona sol·licitud de llicència d’obres del mateix promotor J.F.C., aquesta vegada per a substitució de xarxa de pluvials i reposició de paviment.
Divendres 18 de febrer de 2005 la Comissió del Patrimoni del Consell Insular autoritza les obres d’empedrat i de retirada del coll de cisterna del centre del Claustre.
Dilluns 16 de maig de 2005, la Comissió del Patrimoni de Santa Maria del Camí acorda sol·licitar al promotor més documentació sobre les obres del Claustre i que se suggereixi al promotor deixar el coll de cisterna, sense canviar-lo per la font proposada.
Dijous 24 de novembre de 2005, la Junta de Govern Local acorda concedir llicència d’obres per a la substitució de la xarxa de pluvials i la reposició de paviment del Claustre sense fer menció de la font amb brollador que substitueix al coll de cisterna del centre del claustre.

Febrer de 2007, amb les obres del Claustre acabades i la documentació que finalment hem pogut consultar, sembla bastant evidenciat, que la pretensió inicial de l’obra no era realitzar cap reposició de xarxa de pluvials o reparació del paviment empedrat en el claustre. La finalitat de l’obra era adaptar i millorar l’espai per a realitzar una activitat lucrativa d’oci.

Ho podem confirmar observant que a partir de l’inici de les obres cap aquí i sense que hi hagi indicis de que la situació pugui canviar, el regim obert del Claustre s’ha acabat:

S’ha suprimit la situació permissiva que existia de poder visitar un Bé d’Interès Cultural. Les portes, ja no estan mai obertes per a que la gent del poble pugui entrar-hi lliurament com abans. Sols hi poden entrar les persones prèviament autoritzades o convidades a les celebracions.
El paviment original de terra s’ha substituït per un empedrat de luxe mes adient per a realitzar banquets, noces i festes gala.
Tota l’obra de instal·lació de clavegueres i canalització d’aigües pluvials cap a l’exterior del claustre, es a conseqüència de la substitució del paviment original de terra que era poc adequat per a celebrar festes de gala.
S’ha instal·lat en el centre del claustre, una font amb un brollador que altera notablement l’estètica que hi havia abans de que tot el conjunt fos declarat BIC a l’any 1962.
S’ha adoptat un nom més comercial “el Convent del Marques”, que està més en sintonia amb l’activitat festiva que ara s’hi desenvolupa. El nom de “Convent dels Mínims” no es tan atractiu i fa pensar massa amb la senzillesa i austeritat original dels seus primers propietaris.”

Guillem Ramis
Santa Maria del Camí,
febrer de 2007

Homenatge als Agermanats, a Palma

evamarilen | 06 Febrer, 2007 11:02 | latafanera.cat facebook.com google.com

Any rere any Esquerra convoca un acte d’homenatge als Agermanats mallorquins, a la plaça del Roser, de Palma, al mateix indret on va viure Joanot Colom, un dels primers defensors i precursors ideològics de la democràcia i el bé comú.

Al llarg d’aquests darrers quatre-cents anys, s’ha mantengut ben viu el record d’aquella gent que lluità aferrissadament en defensa dels drets del poble mallorquí.
No hi manquen gloses dedicades a enaltir les seves gestes heroiques.

El nom dels Agermanats no únicament serveix per donar nom a associacions i entitats que els recorden, com és el cas de l’Associació Margalidans Agermanats.
També serveix per encoratjar altres lluites cíviques, com les que comporta avui dia la construcció d’uns Països Catalans lliures i sobirans a l’interior d’Europa.
O perquè es recordi la Germania de Mallorca en les versions escrites més diverses.

No se sap molt bé per què, fa un grapat d’anys que l’Ajuntament de Palma aixecà en aquesta placeta cèntrica de Ciutat un monument dedicat als Agermanats (!)
Malgrat el seu significat eminentment cívic, de fet, que se sàpiga, en aquesta placeta, situada al final de sa Costa des Duro a prop de l’oficina central de Correus, s’hi produeixen ben poques concentracions d’aquesta casta:
- Una organització sindical com la CGT-Balears, hi conclou la manifestació del Primer de Maig.

- Esquerra Republicana, cada dia 7 de febrer es concentra la plaça del Roser, fent un viu record de la Revolta Agermanada Mallorquina, sense oblidar que fa part de la Revolta Agermanada als Països Catalans.

L’any passat fou Llorenç Buades qui intervengué a l’Acte d’homenatge als Agermanats organitzat per Esquerra

Enguany aquest acte es fa dimecres, dia 7 de febrer, a les 19 hores, amb les intervencions de Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, i el candidat d’Esquerra a la Batlia de Palma, Ferran Tarongí.

És un acte senzill d’homenatge al Moviment Agermanat que, com va alimentar tan intensament lluites populars segles enrere, continua esperonejant consciències cíviques que volen assolir el màxim nivell de democràtiques en aquest segle XXI que ens pertoca viure.

Com es diu a la glosa La revolta dels Agermanats:

Han passat més de cinc segles,
Des d’aleshores ençà.
I segueix essent tan feble
El tarannà castellà
De reconèixer unes terres,
D’uns pobles vius respectar.

Prô Mallorca és esquerrana,
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.
I ha de ser ben catalana,
Si en aquest món vol pintar
Qualque cosa un poc més sana
Que ser apèndix... castellà.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS