Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Sobirania i Progrés, plataforma activada a Mallorca

evamarilen | 01 Gener, 2007 18:03 | latafanera.cat facebook.com google.com

Gairebé coincidint en el temps amb l'ingrés de Bulgària i Romania a la Unió Europea, als inicis d'aquest any 2007 es presenta públicament a Mallorca la Plataforma Sobirania i Progrés, al monestir de la Real.

  • Sobirania i Progrés és la Crida per Mallorca que fa un grup de persones que es mouen dins l'àmbit de la societat mallorquina. Coincideixen que el benestar de la nostra societat depèn de l'assoliment de la sobirania política plena dels Països Catalans.
  • Sobirania i Progrés es presenta per primera vegada a Barcelona amb el lema 'És ara o mai', amb parlaments diversos.
  • Sobirania i Progrés , plataforma que defensa que el benestar de la societat depèn de l'assoliment de la sobirania política plena.
  • Sobirania i Progrés, plataforma que configura un conjunt de persones de diferents àmbits de la societat catalana.
  • Sobirania i Progrés, un moviment que vol donar la paraula a la societat civil del nostre país.
  • Sobirania i Progrés neix amb la voluntat d'esdevenir un àmbit propi de la societat civil que actuï per assolir aquest objectiu: la sobirania plena dels Països Catalans.
  • Sobirania i Progrés, plataforma que vol donar suport a aquelles iniciatives polítiques i socials que difonguin i reforcin un projecte sobiranista per al nostre país.
  • Sobirania i Progrés sorgeix el mes d’octubre de 2006 amb l’objectiu d’estructurar un àmbit transversal propi, generador d’idees i opinions que puguin ser recollides per les diferents organitzacions o per l’opinió pública en general.
  • Sobirania i Progrés, un moviment polític creat el 4 d'octubre de 2006. Plataforma que cerca el dret d'autodeterminació del poble català, mitjançant un referèndum.
  • Sobirania i Progrés advoca per impulsar la construcció nacional de forma transversal i en positiu.

A través de la xarxa d'internet hom pot adreçar-se a qualsevol de les adreces esmentades que tenen a veure amb l'enfortiment d'aquesta Plataforma i adherir-se personalment a Sobirania i Progrés.

En iniciar-se l'any 2007, ja són més d'un centenar les persones de les Illes Balears i Pitiüses que s'hi han adherit.
Quin embalum de gent illenca s'hi arribarà a arreplegar? S'ha de veure a mida que passi el temps.
Tot depèn de la voluntat sobiranista de la ciutadania, i de les ganes que hi ha d'esdevenir una nació lliure i sobirana a l'interior de l'Europa dels vint-i-set.

Diada de Mallorca 2006

evamarilen | 28 Desembre, 2006 23:57 | latafanera.cat facebook.com google.com

Enguany és gros!
Fins i tot el Partit Popular que governa a l'Ajuntament de Palma s'hi ha llançat i ha pres la decisió de tirar la casa per la finestra:
no un, ni dos, sinó tres dies seguits... de maquillatge públic festiu... per commemorar la Diada de Mallorca 2006.
Tot recordant l'arribada del rei en Jaume a Ciutat, el 31 de desembre de l'any 1229, amb una de les festes més antigues d'Europa, la Festa de l'Estendart.

Les dates d'enguany s'hi presten força.
Com que el 31 de desembre cau en diumenge, seguit d'un dilluns festiu, s'ho paga afegir-hi dos dies de festa prèvia, el 29 i el 30.
No en faltaria d'altra... ara que som just a 5 mesos d'obtenir resultats electorals...

Poc importa si el llegat cultural més valuós que portà el rei en Jaume a Mallorca -la llengua catalana- és tan poc respectat que ni tan sols s'utilitza en públic com es mereix, ni com assenyalen les lleis vigents.
S'ho passen per allà on manco els cou, aquest detall de tan poc relleu i minsa significança!

Just aquest sol fet, farcit del cinisme polític més repel·lent que hom pugui imaginar-se des d'una perspectiva estrictament cultural, ja hauria de ser més que suficient perquè tothom aprengués a fer el cap viu, espolsar-se els ulls i netejar-se les orelles, i arribàs a mantenir ben clar, d'una vegada per totes, que aquesta gent no es mereix de cap de les maneres tornar a portar les regnes del govern municipal a Palma.
Si més no, per les grans dosis del cinisme insuportable que traspuen, no solament les seves paraules, sinó sobretot les seves actuacions i les seves decisions!

Aleshores van sorgint preguntes; com les que poden adreçar-se cap a l'entorn de les esquerres polítiques locals.
Mentre qualcú parla d'un BLOC, i no gosa anar més enllà d'apuntalar una espècie de parella estable, d'altres s'atreveixen a plantejar i proposar que Pel bloc que ens cal, SÍ!
Però ni cas! Aquesta altra gent apunta a treballar per un bloc ampli d'esquerra nacional, que es proposi seriosament i clarament enfortir a Mallorca l'esquerra nacional catalana de bon de veres.
La que, en lloc de limitar-se a mirar només el petit redol, el reduït espai físic, social, administratiu o geogràfic d'unes illes, s'afanya a destinar tots els esforços a construir el país sencer, la nació catalana, els Països Catalans, tan singulars que s'estenen “de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer”.

Precisament enguany, que es commemoren -també a Mallorca- els 75 anys de la proclamació de la República Catalana, a més d'esdeveniments nombrosos de caire republicà, hom ha pogut comprovar els esforços governamentals catalans orientats a destinar al país sencer una part significativa de recursos públics...

Si d'alguna cosa han servit els nombrosos Encontres d'Esquerra Palma 2006 que s'han fet recentment a les més diverses zones de Ciutat, entre d'altres, és per constatar, una vegada més, la predisposició de molta gent a donar suport a iniciatives polítiques tan engrescadores com la que comporta l'adhesió a la Plataforma Sobirania i Progrés.
No solament en la versió principatina, sinó també a l'àmbit de les Illes Balears i Pitiüses.

Benvenguda sigui, en aquest sentit, la CRIDA PER MALLORCA.

Cecili Buele i Ramis

L'esquerra nacional catalana a Mallorca

evamarilen | 23 Desembre, 2006 12:21 | latafanera.cat facebook.com google.com

Faci el que faci certa gent, i digui el que digui aquesta gent, gairebé sempre provoca que en surti una altra que s'hi mostri totalment en desacord.

Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li pot dir a aquella gent primera.

Si fa i diu, perquè fa i diu. I, si no fa ni diu, perquè no fa ni diu.
Si fa i diu això, perquè hauria de fer i dir altres coses.
I si no ho fa ni ho diu mai, perquè ho hauria de fer i dir constantment.
Sempre hi ha d'haver qualque emperò, com a excusa d'oposar-s'hi.

Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li pot dir a aquella gent primera.

Si certa gent defensa i promou, posem per cas, la construcció del país, sencer; una altra diu i considera que això és extralimitar-se en les funcions.
Com si es tractàs d'expansionisme colonial principatí. Ficar-se on no li demanen, diu que és.

Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li pot dir a aquella gent primera.

Si una certa gent propugna fer avançar el país cap a les fites socialdemòcrates més altes a l'Europa del segle XXI; una altra ha de sortir dient que això només contribueix a nodrir bé l'esquerra eterna, la de sempre, la del fracàs utòpic dins la història.

Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li pot dir a aquella gent primera.

Si una certa gent assenyala clar i llampant l'objectiu d'anar llevant d'enmig tota resta de presència reial, i presidències 'munàrquiques' al nostre entorn illenc més immediat, tan altament consolidada durant anys entre nosaltres; una altra pretén de fer-hi veure clar que tampoc no és tan gran la diferència entre allò, i això que ara comporta el model genuí republicà.

Tira endavant, idò, segueix el teu camí!
Se li ha de dir a aquella gent primera, la que s'afanya a bastir, també a Mallorca, l'Esquerra nacional dels Països Catalans, l'esquerra nacional catalana, l'Esquerra Republicana de Catalunya.

I a l'hora d'assenyalar quelcom concret, què fer?
Doncs, és ben clar que cal donar suport, de manera ben explícita i ben plena, a la iniciativa cívica que representa la Crida per Mallorca, feta des de la plataforma anomenada Sobirania i Progrés.

Invitació que es fa públicament, abans de ser Cap d'any!
Amb el cor calent i el cap ben fred

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

Vius i ungles, amb Air Plus Comet i Spanair (6)

evamarilen | 18 Desembre, 2006 23:09 | latafanera.cat facebook.com google.com

En haver passat de la millor manera possible la primera jornada de la nostra estada a la capital del Perú, Lima, ben allotjats a la casa d'un bon amic nostre, l'endemà mateix d'haver-hi arribat ens disposam a fer-nos presents altra volta a les instal·lacions aeroportuàries, amb la finalitat d'obtenir alguna nova relacionada amb la maleta extraviada.
Hi anam amb un d'aquells taxistes que acostumen a demanar uns quants sols més que els habituals, quan detecten que la gent usuària és estrangera: 40 S/ d'entrada (uns 10 euros), que es queden en 30 S/ definitius, després de negociar-ne el preu d'un trajecte que se saltarà el peatge imposat per la municipalitat d'El Callao durant els dos darrers quilòmetres...

En veure la senyoreta A vestida de roig, representant de la companyia Air Plus Comet, ja endevinam que no hi ha hagut cap casta de novetat, per la cara de pastes agres que posa, i per l'ambient tens que es respira a l'interior d'una oficina plena de gent que es queixa del mateix: la pèrdua de la maleta!

Se'ns suggereix que emplenem el Full de Reclamació -complaint form- MPD 141713 davant Air Plus Comet, que el signem i en lliurem un exemplar a l'aeroport, un altre a la Direcció de la Companyia, un tercer a l'Estació i el quart ens el quedem com a reclamants, degudament marcat amb el segell de la Companyia.

De mala manera i en pèssimes condicions, ens disposam a transcriure per escrit el text d'aquesta reclamació:

S'ha perdut la maleta que va ser facturada a Palma en el vol JK5622 combinat amb A7 975 amb destinació a Lima. Com a titular, reclamam el lliurament immediat amb tot el seu contengut, indemnització pels danys i prejudicis ocasionats, i el compliment de tots els deures i obligacions inherents a un vol aeri que repercuteixen en la companyia aèria amb la qual s'ha contractat el viatge, Air Plus Comet. Durant tot aquest temps d'espera -i ja són dos dies, dues persones- ens veim en la imperiosa necessitat d'haver d'efectuar despeses que consideram totalment imputables a Air Plus Comet, no inferiors als 120 euros diaris, a més de la necessària compra de l'ordinador de treball que no podem utilitzar, i d'allò altre que calculam com a contengut de la maleta, uns 3.000 euros.

Lliuram el full de reclamació a la senyoreta A, qui s'afanya a posar-se en contacte telefònic amb la central de la companyia informant de la feta, demanant-hi explicacions i explicant-los la situació dramàtica que s'està provocant:

Caldrà esperar l'arribada del proper avió uns dies més tard, per veure si hi arriba amb la maleta extraviada. Si mentrestant es produeix alguna novetat, se'ns informarà per via telefònica,

Durant els primers dies d'estada a Lima, ens hem d'avesar als mètodes que s'empren al Perú per telefonar a la gent, segons es tracti de telèfons fixos o de cel·lulars, de Lima o d'un altre indret del Perú, del Perú o d'un altre indret del planeta.
Se'ns recomana que emprem les cabines telefòniques públiques, mitjançant la utilització de targetes magnètiques que contenen un número secret de dotze xifres.
No ens resulta gens ni mica fàcil. A l'hora de voler tenir notícies relacionades amb la nostra maleta durant els primers dies d'estada a Lima, ens acostam a un locutori situat prop de casa, on també tenim l'oportunitat de veure i llegir el correu electrònic...

Allò que més ens interessa i preocupa, emperò, és aconseguir la maleta que no ha arribat a Lima, en la qual duim les nostres pertinences, sobretot les relacionades amb les connexions d'aparells electrònics (ordinador, càmera fotogràfica, mòbil, carregador de fotos, fils de connexió, USB, DVD amb muntatges audiovisuals enregistrats, etc.) i, sobretot, els medicaments receptats per la doctora del Centre de Salut s'Escorxador de Palma perquè els poguéssim prendre durant el mes d'estada al Perú (Vidalpren, Lopesan, Omeprazol ratiopharm, Ibuprofeno Merck...)

Vius i ungles, amb Air Plus Comet i Spanair (5)

evamarilen | 18 Desembre, 2006 10:34 | latafanera.cat facebook.com google.com

La nostra arribada al Perú, amb la finalitat de trobar-nos amb gent amiga i lluitadora, anant-hi a passar el que s'anomena mes morado, el mes d'octubre, amb motiu de les festes populars que es fan multitudinàriament arreu del país, venerant-hi el Señor de los Milagros, no pot ser més malaurada: ens hi trobam sense la maleta que hem facturat a Palma, a les taquilles d'Spanair, dins la qual portam les nostres pertinences i eines de treball.

Una altra de les denominacions que rep el mes d'octubre, el mes de los temblores, pel fet que se n'hi solen produir molts, ens sembla encara més adient!
Tenim la sensació que se n'hi acaba de produir un de ben fort, de terratrèmol, al nostre voltant!

I no som els únics. Un bon grapat de gent que ha viatjat en el mateix avió que la companyia Air Plus Comet ha posat a la nostra disposició, es troba en les mateixes circumstàncies: no hi troben enlloc les seves maletes!
Serà perquè no han arribat, serà perquè qualcú que no n'és la persona propietària se les ha fetes seves, serà perquè no hi ha suficient control policial a les instal·lacions aeroportuàries; el fet és que es troben sense les maletes.

La senyoreta A, representant de la companyia Air Plus Comet, vestida de roig, es desfà en atencions i explicacions que, qui més qui manco, no va d'atendre el més mínim. Allò que hom vol és saber què fer per recuperar les maletes extraviades, sense entrar en més raons.

S'hi diu que cal esperar l'arribada del proper avió de la companyia, uns dies després, i veure si les maletes arriben en aquest vol.

Mentrestant, cal emplenar i signar el formulari que se'ns dóna, anomenat PIR -Property Irregularity Report (for checked baggage, to be completed in BLOCK LETTERS), on queden anotades les dades relacionades amb la persona que ha viatjat, les lletres inicials de l'equipatge, el número i la data del vol, el color de la maleta, la ruta del vol aeri efectuat, l'adreça de Lima on comunicar-se, un número de telèfon de contacte, algunes dades identificadores de la maleta extraviada, com és el cas de la nostra que va embalada en plàstic transparent.

A baix de tot del formulari apareix el nom i la signatura de l'agent de la companyia Air Plus Comet, amb la remarca d'un avís important:
Aquest informe no comporta cap acceptació de responsabilitat per part de la Companyia Aèria. Si el passatger considera necessari formular una reclamació o requereix qualsevol informació addicional, ho ha de fer per escrit i dins dels terminis establerts als bitllets de passatge, a la direcció indicada: Air Plus Comet, Bahia de Pollensa, 21-23 - 28042 Madrid.

Els tràmits duren hores, mentre es van emplenant els formularis.
Anam a prendre un cafè amb llet a la cafeteria de l'aeroport, mentre clareja i es fa de dia.
Són les 8:30 del matí quan aconseguim sortir-ne, en companyia de gent amiga que ens ve a cercar. La claror del dia fa innecessària la il·luminació elèctrica...

Vius i ungles, amb Air Plus Comet i Spanair (4)

evamarilen | 17 Desembre, 2006 22:10 | latafanera.cat facebook.com google.com

Tot d'una que aterram a l'aeroport internacional Jorge Chávez de Lima, ens adonam que d'ençà la darrera visita efectuada al Perú l'any 2006, les instal·lacions aeroportuàries han canviat moltíssim. S'han modernitzat força.

Passam pels controls de policia on es revisen els passaports i es tramiten els ingressos legals al territori. Tot ocorre amb total normalitat. La proverbial delicadesa de tracte per part del personal d'immigració s'hi fa present tot d'una. Malgrat les llarguíssimes coes que arriben a fer-se, un cop s'hi acosten els prop de 600 passatgers del vol d'Air Plus Comet procedent de Madrid que acaba d'aterrar. Un vol de dotze hores de durada, en el trajecte del qual s'ha servit a la clientela una menjada discreta als inicis i un senzill piscolabis al final.

Encara fa fosca, quan arribam a Lima. La il·luminació elèctrica roman totalment encesa a les instal·lacions aeroportuàries.
Ens dirigim cap al recinte destinat a la recollida d'equipatges. Ens posam a observar les cintes, amb la finalitat d'agafar la nostra maleta, la que hem embarcat a Palma, després d'haver-la posada en mans de personal de la companyia aèria Spanair que n'ha fet la facturació pertinent.

Mentre miram i remiram, ens adonam que hi ha gent que troba les seves maletes. D'altres, en canvi hem de romandre a l'espera que compareguin les nostres . La sorpresa és que passa el temps i passen les maletes i la nostra no es veu enlloc. Fins que s'acaba... I la nostra maleta, no l'hem vista... Incomprensible... Inesperat... Increïble... Insòlit!

Comprovam que la nostra única maleta que hem facturat a Palma, abans d'emprendre el vol amb Spanair, després d'haver-la fet embalar amb plàstic per motius de seguretat, durant el trajecte s'ha perdut pel camí i no ha arribat a Lima!

Què fer en una situació com aquesta? A qui s'ha de recórrer? Quins tràmits cal fer? N'hem de fer la denúncia pertinent i signar la corresponent reclamació davant la senyoreta A. Porta l'uniforme roig que la identifica com a representant de la companyia aèria amb la qual hem volat des de Madrid fins a Lima, la companyia Air Plus Comet.
Amb gran amabilitat s'afanya a dir-nos que farà tot el possible perquè ens arribi com més aviat millor...
Mentre ens fa aquesta afirmació, ens topam amb una senyora que ens diu que ja és de retorn a Europa i que, durant la mesada que ha passat al Perú, no li ha arribat a arribar la maleta perduda...

Vius i ungles, amb Air Plus Comet i Spanair! (3)

evamarilen | 16 Desembre, 2006 19:27 | latafanera.cat facebook.com google.com

Començam malament.
Es tracta d'un viatge que estam preparant des de fa mesos.
Només tenim una idea: tornar a passar per aquells indrets del Perú on havíem passat 30 anys enrere i recollir-ne les impressions rebudes, prendre'n bona nota, completar-ne l'edició d'un llibre, conviure altra volta amb la gent que encara hi queda...

Ens cal material, instrumental, documentació, fotografies, gravadores, ordinador, etc.
Al mateix aeroport de Son Sant Joan tot queda ben embalat dins una maleta protegida per Securebag, un sistema de protecció integral amb el qual, segons s'indica clarament al tiquet, tens a les mans la “solució integral per al teu equipatge”, “el seu equipatge està segur”, “protegeix tot quant vulguis”.
Pagam els 6 euros de rigor!

Contents pels seients que se'ns assignen -2A i 2B- en un vol que, des de Madrid fins a Lima, dura més de 12 hores, miram d'embarcar-nos en el vol de la companyia Spanair que ha de sortir de Mallorca cap a Madrid a les 17:00 hores.
No ho fa fins a les 18:30 hores. Se'ns dóna com a recompensa a tots els passatgers un bitllet que ens ha de permetre fer un vol en la mateixa companyia aèria en millors condicions econòmiques... amb un 20% de descompte!

A l'aeroport de Barajas, mentre feim coa llarga davant la sortida cap a l'avió d'Air Plus Comet -que és l'encarregada de dur-nos des de Madrid fins a Lima- sentim per les altaveus que es va cridant gent... a nosaltres també... A Palma han comès un error greu. S'han equivocat. Ens han assenyalat les butaques de la fila 2A i 2B, però aquestes -se'ns diu- pertanyen a la classe primera i nosaltres tenim bitllet de turis, -se'ns diu-.
De res no serveixen les queixes, ni els raonaments, ni les lamentacions, ni les explicacions, ni res de res: hem de volar en les butaques de la fila 30A i 30B!

Malament començam aquest llarg viatge. Molta d'altra gent també es queixa d'aquesta mesura adoptada, totalment desencertada i ben poc respectuosa amb la clientela.
Per si això no bastava, l'estretor entre files i files de butaques és tanta que la família d'un jove minusvàlid, de nom Fèlix, tan alt com una torre, es queixa tant de les condicions indignes en què han de viatjar, que aconsegueixen que se'ls assignin unes altres files més confortables... en primera categoria. La tossuderia persistent de la mare aconsegueix aquests bons efectes.

Els espais destinats a portar les bosses de mà son tan reduïts que no hi caben ni les més petites que s'acostumen a portar en viatges tan llargs com aquest (12 hores seguides Madrid-Lima).
Molts passatgers es queixen d'això, i no els queda més remei que lliurar-les a la tripulació perquè les depositi a les bodegues o en altres indrets allunyats d'allà on s'han d'asseure. Cosa que continua provocant queixes i protestes.

L'aire condicionat surt a pressió forta damunt del cap d'un passatger tan afectat que reclama una solució immediata a aquell problema.
Després de molts esforços inútils, i transcorregut molt de temps en aquella mala situació, s'aconsegueix que la tripulació l'aturi...

No acaben aquí els primers ensurts. En lloc de viatjar en un avió de la companyia Air Plus Comet, sense cap casta d'explicació se'ns fa pujar a l'interior d'un avió de la companyia Pullmantur 740-200 que, en lloc de sortir a les 22:30 com era indicat, ho fa a les 23:45, amb una hora i quart de retard, sense cap casta d'explicació.

Arribam a l'aeroport internacional Jorge Chávez de Lima a les 04:30 hora local (11:30 hores a Madrid). I anam cap dret a la recerca de la nostra maleta...

Vius i ungles (2)

evamarilen | 13 Desembre, 2006 23:07 | latafanera.cat facebook.com google.com

Em pensava que havia fet llarg, sobre la companyia aèria Air Plus Comet i l'altra amb la qual combina vols interoceànics,Spanair.
Però un recull d'opinions reflectides a la xarxa, em porten a pensar que encara he fet curt amb, l'escrit que he penjat en un dels meus blogs.

Amb el títol Vius i ungles amb Air Plus Comet i Spanair, em manifest com una de les moltíssimes persones que s'ha sentit ben maltractada, com a passatgera i client, per aquestes companyies aèries.

N'explic breument el motiu principal: la pèrdua definitiva de la meva maleta en un vol transocèanic, valorant-ne el contengut en uns 12.000 euros, no va més enllà de la ridícula compensació de 500 €!

Són opinions que tenen molt a veure amb les situacions patides, des que et poses en mans d'aquestes companyies en sortir de casa teva, fins que te'n pots arribar a desfer quan hi tornes!

Parlen de l'espai mínim entre seient i seient, com molt encertadament assenyala el periodista gironí Toni Dalmau al seu Diari de l'absurd. El blog de l'absurd diari: una mirada irònica a l'actualitat.

Però és que encara n'hi ha moltíssimes més. Com l'opinió que manifesta Desconfiança amb el personal.
De manera molt gràfica explica com arriba a desaparèixer part del contengut de les bosses de mà que no caben dins la cabina:
“Fa dues setmanes els meus pares viatgen al Perú retornant de les vacances per Espanya. En pujar a l'avió, duen les bosses de mà i les cabines són plenes a vessar. L'hostessa els indica que les hi deixin. Amb gran sorpresa, quan arriben a casa seva, comproven que n'han estat sostrets diversos records que porten per a la família... Ningú no respon per això... Que serveixi d'experiència i atenció als passatgers... Ja no sé si confiar en aquesta companyia... A més, les maletes gairebé mai no arriben amb el passatger... I l'empresa se'n desentén...”.

D'altres queixes fetes públiques a la xarxa, fan palès el malestar provocat per actuacions negligents d'aquestes companyies:

I en segueixen moltes més encara.

Seria bo arribar a saber d'una vegada qui és que hi pot posar remei, a tant de desgavell!

  • Homenatge republicà a la vila d'Alaró

    evamarilen | 02 Desembre, 2006 23:36 | latafanera.cat facebook.com google.com

    Tot recordant el dia que va ser assassinat Sa Maquineta Pere Rosselló i Bover, el batle republicà d'Alaró, diumenge dia 3 de desembre Alaró torna a retre homenatge a la gent republicana que donà la vida per la llibertat.

    L'any passat, tal dia com avui, a la vila mallorquina d'Alaró s'instal·lava una placa d'homenatge a les víctimes republicanes de la guerra civil.

    L'acte força emotiu, d'homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat, es duia a terme al cementeri, a les 12 del migdia.

    Un acte organitzat amb molt d’encert pel Col•lectiu cívic Alaró per la Recuperació de la Memòria Històrica, gràcies a la col•laboració entusiasta de companys com Joan Vicenç Lillo, Joan Gelabert, Bartomeu Noguera o el mateix Marçal Isern.

    Hi prengueren part una munió de persones arribades d'arreu de Mallorca.

    Hi intervingueren de manera singular el batle Miquel Deià, l'historiador David Ginar, el jove mancorí Mateu Mir, el vell socialista Gabriel Juan, la intèrpret soprano Fanny Marí o la pianista alaronera Antònia Coll...

    Amb aquest i molts d'altres actes públics la vila d'Alaró ret homenatge a les víctimes republicanes de la Guerra Civil .
    Amb això, fa present avui a Mallorca que la vigència del règim republicà esdevé el millor garant per mantenir i enfortir les llibertats democràtiques, com també per preservar el territori i del medi ambient, perconsolidar i estendre la cultura i la llengua pròpia, la salut i l'educació, un major i millor benestar per a tothom...

    Les dones, al centre de la societat

    evamarilen | 23 Novembre, 2006 17:30 | latafanera.cat facebook.com google.com

    Som a punt de conmemorar que una Resolució de l'Assemblea General de Nacions Unides, l'any 1999, declara el 25 de novembre com a Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violencia contra les Dones.

    Recordam i denunciam la tortura i assassinat de tres germanes -Minerva, Maria Teresa i Patria Mercedes Mirabal- en mans de la dictadura del general Trujillo a la República Dominicana el 25 de novembre de 1960.

    El moviment feminista, des de l’any 1981, reclama la data de la mort d’aquestes tres lluitadores políticosocials com a dia de lluita i denúncia de la violencia contra les dones.

    Amb aquest motiu, també els partits polítics organitzen actes.
    En un d’aquests, muntat per Esquerra Republicana de Catalunya al centre Flassaders de Palma, Esquerra fa propostes polítiques orientades a posar les dones al centre de la societat, de manera que les converteixin en subjectes de drets i no només en objectes de protecció.
    Considera que s’ha de poder reconèixer i viure la diferència, sense que això generi violència o desigualtats.

    Per això mateix, Esquerra Republicana reivindica el paper central de les dones en la societat i la necessitat de vertebrar polítiques de dones que juguin un paper central en les polítiques públiques.

    Esquerra, des del Govern de la Generalitat de Catalunya, no solament ho ha fet possible, també ho ha anat implantant.

    Aquest 25 de novembre de 2006, les dones d’Esquerra a les Illes Balears i Pitiüses reivindiquen la necessitat que tota la societat es conscienciï de la situació de violència que pateixen moltes dones a les Illes, i que condemni contundentment les agressions, perquè en cap cas ningú no pugui sentir que aquestes conductes són, de cap manera, tolerades.
    Com a la resta de territoris dels Països Catalans, el Govern de les Illes Balears, més enllà de les paraules, cal que sigui dotat d’instruments i recursos per a l’eradicació de la violència masclista.
    És necessari donar veu i reconeixement a les dones, a través d’un Consell de Dones de les Illes Balears que representi tant les associacions de dones com les d’àrees de polítiques de dones de sindicats i de partits polítics.
    Aquest Consell de Dones ha de ser realment participatiu, sense ingerències de cap casta.

    Per un bloc ampli d'esquerra nacional

    evamarilen | 22 Novembre, 2006 23:24 | latafanera.cat facebook.com google.com

    En aquest redol dels Països Catalans que s'anomena Palma, de moment, sembla que serveix de ben poqueta cosa que Esquerra proposi, com ja ho va fer a través dels seus portaveus Ferran Tarongí i Helena Inglada, la signatura d'un pacte a Palma que ajunti tota l'esquerra nacional constituïda pel PSM + Entesa per Mallorca + Esquerra Republicana.

    Era una crida a la responsabilitat, feta el proppassat dia 24 d'octubre, adreçada tant al PSM com a Entesa per Mallorca, perquè ajuntassin esforços que s'encaminassin a constituir una esquerra nacional més consolidada.

    Tot i els entrebancs sorgits fins ara, encara n'hi ha que consideren que, a Palma, no està del tot perduda la partida.

    De fet, algunes de les actuacions polítiques més recents, duites a terme a la Part Forana de Mallorca, tant a Felanitx com a Manacor, han duit a prendre acords que s'orienten clarament en aquest sentit: la consolidació d'una esquerra nacional més cohesionada.

    Ho diu ben clarament i explícitament Joan Lladó, el president d'Esquerra-Illes :
    ”L'esquerra nacional, amb tot el procés autonòmic del Bloc, s'ha fragmentat. Hem vist com hi ha hagut una divisió interna dins el PSM, arran d'aquest acord. Hem vist com Esquerra no s'ha pogut sumar a aquest acord, perquè hi havia un acord prioritari d'Esquerra Unida amb el PSM. Però el cas de Manacor ha estat diferent. L'acord a Manacor s'ha gestat entre PSM i Esquerra Republicana, que nosaltres crèiem que era el pacte natural i el pacte que hagués permès de fer un bloc ampli de l'esquerra nacional que no hagués provocat divisions internes dins els altres partits”.

    A mig any de les eleccions autonòmiques i municipals, hom pot demanar-se per què deu ser que, a Palma, les coses van per uns altres viaranys.

    • Quines motivacions polítiques profundes hi deu haver, perquè s'estableixi una altra casta d'aliances a Ciutat?

    • Quins interessos políticopartidaris deuen estar en joc?

    • A què volen jugar els cappares de les formacions polítiques amb seu pròpia i institucions públiques a Palma?

    • Quin futur s'albira per a l'esquerra nacional a Palma?

    • Qui està disposat a carregar-se amb la responsabilitat d'aquesta desfeta de l'esquerra nacional a Ciutat?

    Del seu pa, en faran sopes, podria dir qualcú.
    El fet és, emperò, que, tal com està el pati, si no van vius, només arribaran a veure caure algunes poques miques...

    Sobirania i Progrés a Mallorca

    evamarilen | 22 Novembre, 2006 12:50 | latafanera.cat facebook.com google.com

    Un bon grapat de mallorquines i mallorquins s’han adherit a la Plataforma Sobirania i Progrés.
    S’hi arreplega un conjunt de persones de diferents àmbits de la nació catalana que comparteixen una idea que es pot resumir així:
    el benestar social dels Països Catalans depèn de l'assoliment a tot els territoris de la sobirania política plena.

    S’hi veuen auxiliars administratius, empresaris, estudiants, filòlogues, gestors, guionistes, informàtics, jardiners, mestres, metges, periodistes, professors, psicòlegs, realitzadors, serigràfiques, tècnics, etc.

    Hom pensa i creu que, sense sobirania plena, els Països Catalans no poden assolir els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura que els permeti d’esdevenir una societat moderna del segle XXI.

    En aquest sentit, la Plataforma va preparant el proper pas cap a la sobirania plena dels Països Catalans: l'exercici del dret de decidir o dret a l'autodeterminació.

    Sobirania i Progrés sorgeix el mes d’octubre de 2006 amb l’objectiu d’estructurar un àmbit transversal propi, generador d’idees i opinions que puguin ser recollides per les diferents organitzacions o per l’opinió pública en general.

    A hores d’ara, la Plataforma ja compta amb unes 7.000 adhesions.
    En arribar a les 10.000, fa comptes de promoure:

    • a) La iniciativa legislativa popular per a l’autodeterminació
    • b) L’objecció fiscal a l’estat espanyol;
    • c) La internacionalització dels Països Catalans.

    Ja hi som!

    evamarilen | 21 Novembre, 2006 22:56 | latafanera.cat facebook.com google.com

    Arribat a ca nostra, després d'haver assistit a la presentació pública del llibre de Miquel López Crespí L'obscura ànsia del cor' - 'Densa marea de tristeza'- a la Llibreria Àgora de Ciutat, m'adon que ja han començat de bon de veres els programes televisius de caire electoral.

    Ja hi tornam a ser a la parada de les cebes! A mig any de les eleccions, quin hivern que ens espera!

    Seguint un d'aquests programes, què resulta d'esperpèntic!
    Em referesc a l'ofert, dimarts, 21 de novembre, a la nit, a través de TV Mallorca!

    Es tracta d'un debat sobre els partits nacionalistes mallorquins. Hi intervenen en directe Joan Amer, Joan Riera, Josep Vílchez, Pere Fullana, Pere Muñoz i Tomeu Martí, conduïts pel periodista de la casa Biel Cadilla.

    No hi ha cap dona que sigui present al rotlle!
    S'hi respira un tuf exclusiu d'essències del PSM.

    Tot ben regat amb talls d'imatges que recullen paraules de Miquel Nadal (UM), Joana Lluïsa Mascaró (PSM) i Biel Huguet (Entesa).

    També hi resulta nul·la la presència de cap representant d'Esquerra Republicana!

    Tothom en parla, això sí. Uns (Fullana, Muñoz) amb la pretensió de valorar més o manco positivament l'existència d'aquest partit independentista a Mallorca; d'altres (Vilchez), descarregant en aquesta formació política republicana totes les culpes, en cas que el PP aconsegueixi la majoria absoluta l'any que ve!

    Primera mala i gratuïta publicitat televisiva -que jo he pogut presenciar- sobre el paper d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses.

    Es veu ben a les clares que, per a determinats mitjans televisius públics de Mallorca, Esquerra no compta per a res, ara per ara!

    Ja veurem més endavant!

    Països Catalans, nació catalana

    evamarilen | 21 Novembre, 2006 09:10 | latafanera.cat facebook.com google.com

    Dues personalitats d’Esquerra Republicana de Catalunya es fan presents a Mallorca, aquests dies, per compartir plantejaments polítics d’abast nacional:

    D’una banda, la responsable d’actuacions en matèria de violència familiar del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Engràcia Querol, ofereix una conferència al Centre Flassaders de Palma.
    Gira entorn dels Protocols municipals per a casos de dones en situació de violència.

    Es tracta d’un dels actes programats per Esquerra en el Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra les dones.

    D’altra banda, l’adjunt a la Secretaria General i diputat al Parlament de Catalunya, Xavier Vendrell, juntament amb el president d’Esquerra-Illes, Joan Lladó, participen en un acte públic de precampanya electoral a Sineu. L’hi despleguen amb el lema ’L’Esquerra que avança. Objectiu 2007’. Finalitza amb una torrada per a tothom al Claustre de l’Ajuntament sineuer.

    Encontres d'Esquerra-Palma 2006

    evamarilen | 20 Novembre, 2006 16:58 | latafanera.cat facebook.com google.com

    "Esquerra Republicana
    fa allò que diu,
    diu allò que sap,
    sap allò que vol,
    vol allò que cal:
    La lluita democràtica
    per la independència dels Països Catalans!".

    Qualsevol persona, mínimament interessada a acostar-se a la gent que s'afanya a implantar i enfortir Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca, té una bona oportunitat de fer-ho aquests dies a Palma.

    S’organitzen uns 'Encontres d'Esquerra-Palma 2006', on es parla del nou Govern d'Entesa pel Progrés a la Generalitat de Catalunya; com també de la desitjada presència d'Esquerra al Govern de les Illes Balears, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma.

    Entorn d’una taula, de manera senzilla i modesta, es van traient conclusions ben sucoses, relacionades amb els plantejaments polítics d’Esquerra Republicana, que hi convida tothom mínimament interessat a fer-hi aportacions positives i enriquidores.

    Mentre n’hi ha que es preparen diligentment i s’afanyen a celebrar solemnement els encants d’una constitució espanyola que ignora l’existència dels Països Catalans –de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó-, d’altres no deixen mai de treballar intensament perquè la nació catalana sigui reconeguda com a tal a l’interior de la nova Europa del segle XXI, l’Europa dels pobles i les nacions que la conformen.

    També a Palma.

    Lluites cíviques per millorar l'entorn

    evamarilen | 19 Novembre, 2006 20:14 | latafanera.cat facebook.com google.com

    Unes quantes setmanes passades a la República del Perú, en companyia de gent amiga i lluitadora, ajuden a copsar una mica més clarament situacions diverses que viuen i pateixen milions de persones arreu del món i de la bolla.

    Han passat tres dècades des d'aquella primera visita, efectuada a la dècada dels anys 70.
    Molt de temps perquè s'hi hagin arribat a produir certs canvis, si més no en aparença, que duen a pensar i creure que la situació general de la població peruana ha millorat en molts aspectes.
    Els de caire urbanístic als centres de les grans ciutat serien els més vistosos.

    Tanmateix, no deixa de ser cert també que l'abast de les situacions de misèria que, sobretot, a la perifèria d'aquestes mateixes grans ciutats, s'ha incrementat de manera escandalosament esgarrifosa.

    Allà on no fa més de sis anys hi havia camps sembrats, a hores d'ara s'han aixecat 'assentaments humans' de milers de famílies que viuen en la més estricta de les misèries inimaginables.


    Port de Huanchaco, a la riba de l'oceà Pacífic

    Així i tot, també, hom pot percebre el manteniment de l'ànim i les ganes de fer-hi front, amb la lluita persistent i quotidiana de no poques persones i col·lectius que s'afanyen -tant com poden, o més- a millorar aquestes males condicions de vida de l'entorn.

    Pertot arreu sorgeixen lluites populars a favor de la defensa del medi ambient, o dels llocs de treball que s'enfonsen, o de les terres que volen ocupar les empreses més poderoses, o del fons dels rius i de l'oceà que perilla, o de tantes i tantes causes que mouen a implantar iniciatives afavoridores de la defensa dels drets humans més elementals.

    És el cas de la 'Comissió de la Veritat' que pretén dilucidar on han anat a parar tantíssimes de persones que han desaparegut del mapa, de manera gens clara i ben poc clarificada.

    Tant de bo que, des de Mallorca estant, aprenguem a prendre mesures polítiques i socials concretes que contribueixin de manera efectiva a la millora efectiva de les males condicions de vida en què feim viure milions de persones arreu del

    De Mallorca al Perú

    evamarilen | 28 Setembre, 2006 17:46 | latafanera.cat facebook.com google.com

    Amb aquesta denominació, EURAFRAME, em propòs de compartir amb qui vulgui fer-ho l’experiència personal de viure en contacte directe amb gent del Sud.

    N’arriba molta a Mallorca, darrerament.
    I no tota hi arriba ben informada d’allò que s’hi trobarà.
    Alguna gent aconsegueix de reeixir en el seu intent d’enfrontar-se a la vida en condicions millors que les existents al seu lloc d’origen.
    D’altra, en canvi, no duu tanta sort, i es veu abocada a haver de retornar al seu país amb les mans damunt del cap.

    En aquesta mesada d’octubre, m’interessa, sobretot compartir l’existència amb gent d’Amèrica del Sud, particularment del Perú.
    Ja veurem què en sortirà, en haver-se acabat el Mes Morado!

    Més informació, a la web, dins l’apartat EUR-AFR-AME, que és una mica el que reflecteix millor allò que som.

    La cinquena Mostra de la Llampuga, a Cala Rajada

    evamarilen | 20 Setembre, 2006 18:11 | latafanera.cat facebook.com google.com

    Per a diumenge, dia 24 de setembre, la Confraria de Pescadors de Cala Rajada organitza per cinquena vegada la Mostra de la Llampuga.
    És una mostra que acostuma a arreplegar-hi una gentada d’arreu de l’illa de Mallorca, desitjosa de tastar les més d’una vintena de receptes que els diferents restaurants de la zona acostumen a preparar amb tal motiu.

    A més de la informació que presenta Tani Bestard al seu blog, sobre la quantitat i diversitat de plats que es poden assaborir en una jornada tan marinera com aquesta, tothom que hi va –d’arreu de Mallorca- té, a més a més, l’oportunitat de conèixer-ne un indret tan meravellós com és ara la costa, la serra i la terra gabellines.

    La Mostra de la llampuga és una de les mostres culinàries més saboroses dels Països Catalans, dedicada exclusivament a la llampuga, peix blau que es captura a Mallorca durant la tardor.
    Aprofitant l’esdeveniment, hotels, restaurants, establiments i, sobretot, la Confraria de Pescadors munten cada any les seves paradetes i presenten receptes diverses de plats que han estat preparats amb aquest peix.

    És una jornada singular que permet de gaudir-ne les excel•lències.
    Amb aquest motiu, també la Secció Local d’Esquerra-Capdepera, al front de la qual treballa incansablement la jove presidenta Núria Garcia s’ha volgut afanyar a animar la gent a assistir-hi.
    La Mostra es fa diumenge, dia 24 de setembre de 2006, a partir de mitjan matí, als carrers i places de Cala Rajada.

    L'estatutet d'autonomieta de les illetes de Balears ja dorm tranquil a Madrid

    evamarilen | 13 Setembre, 2006 19:28 | latafanera.cat facebook.com google.com

    El debat de presa en consideració de l'Estatut d'autonomia de les Illes de Balears, realitzat al Congrés dels Diputats el mateix dia que se celebra la Diada de Mallorca, 12 de setembre de 2006, esdevé una mostra clara d'allò que els partits nacionals espanyols volen que sigui i representi la nostra comunitat autònoma a l'interior d'Espanya: NO-RES!

    El desplegament d'una sessió com aquesta es converteix, per a qui té la sort de poder accedir al recinte de l'hemicicle -”por la calle de Zorrilla y con el número 80 en la Tribuna núm. 6 del Congreso de los Diputados – Cortes Generales”- com diu la targeta identificativa que s'atorga a qui signa aquest escrit, en una bona lliçó pràctica de pedagogia política clara i diàfana:

    Una concepció i una actuació de l'estat que precisen de ser superades amb escreix, perquè puguin ser considerades de veritat com a bons referents d'experiència i mentalitat profundament democràtiques.

    Es veu que ens queda molt de camí a recórrer, encara, per arribar-hi!

    L'hora d'inici de la sessió és a les 13:00.
    Amb un hemicicle més buid que ple de senyories, compareixen i se situen darrera de l'espai destinat a la “luz y taquígrafos” dels serveis de la Casa els tres representants dels grups parlamentaris balears, senyor Miquel Nadal i Buades, d'UM, senyora Francesca Lluch i Armengol, del PSIB-PSOE, i senyor Jaume Matas i Palou, del PP, president de la comunitat autònoma de les Illes Balears (ex-ministre de Medi Ambient).

    El president del Congrés, el diputat per Ciudad Real Manuel Marín González, dóna la benvenguda a la representació del Govern i a la Delegació del Parlament de les Illes Balears i els agraeix la presència a l'hemicicle del Congrés dels Diputats.

    Si són poques les senyories presents a l'hemicicle en aquest moment, més poques són encara les que s'avenen a escoltar atentament -ni que sia mínimament- les paraules que surten de la boca de l'orador d'UM qui, amb 10 minuts escassos de parlament, despatxa la seva intervenció (per a la qual cosa compta amb 13 minuts) encaminada a la defensa de la presa en consideració del text aprovat pel Parlament de les Illes Balears.

    Hi segueix la intervenció de la diputada balear socialista, qui aprofita bé el temps i recupera 2 dels minuts desaprofitats per l'anterior diputat, utilitzant-ne 15.

    El mateix fa també el Molt Honorable president del Govern de les Illes Balears, que tanca el torn d'intervencions esgotant-ne els 15 minuts que falten.

    I aquí s'acaba la defensa de l'Estatut d'autonomia que fan a les Corts Generals espanyoles els tres representants parlamentaris de les Illes Balears.
    Se suspèn aleshores la sessió, quan són les 14 hores i tothom se'n va a dinar, a fi de reprendre el debat parlamentari a les 16 hores.

    Inicia la intervenció de la tarda la vicepresidenta del Govern que presideix el senyor Rodríguez Zapatero, la diputada per Madrid, senyora Maria Teresa de la Vega Sanz.
    A continuació ho fa la representant del Grup Parlamentari Popular en el Congrés, la mallorquina Maria Salom i Coll; Jordi Xuclà i Costa pel Grup Parlamentari Català (Convergència i Unió); Agustí Cerdà i Argent pel Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana (ERC); Aitor Esteban Bravo pel Grup Parlamentari Basc (EAJ-PNV); Isaura Navarro Casillas pel Grup Parlamentari Esquerra Unida-Iniciativa per Catalunya Verds; Luis Mardones Sevilla pel Grup Parlamentari Coalició Canària-Noves Canàries; Begoña Lasagabaster Olazábal (EA) i Uxue Barkos Berruezo (NB)pel Grup Parlamentari Mixt; i Diego López Garrido pel Grup Parlamentari Socialista del Congrés.

    S'hi poden fer algunes observacions:


    Joan Lladó, president d'Esquerra-Illes,
    també assisteix com a convidat a la sessió parlamentària

    (Foto: Picalsud)

    Més ex (o futur) ministre d’Espanya que president de les Illes Balears

    D’extemporània i profundament contradictòria, pot ser qualificada la presència del president Matas al Congrés dels Diputats, amb motiu de la presa en consideració institucional de la reforma estatutària de les Illes Balears.
    Les paraules i els gestos que el senyor Matas s’afanya a escampar durant tota la jornada el fan veure molt més com a ex (o futur) ministre d’Espanya –el que va ser i/o pot tornar a ser-, que no com a president de les Illes Balears –el que és a l’actualitat-.

    No debades fa un discurs que, pel seu contengut i per les seves formes, fa ben palesa aquesta aspiració de ciutadania espanyola al més alt nivell; emulant i adoptant postures amb les quals cerca de col•locar-se individualment al mateix nivell de Jordi Pujol, Pasqual Maragall, i col•lectivament al mateix nivell que la comunitat autònoma catalana, la gallega, la valenciana, o l’aragonesa
    Fins al punt que sembla que li sap greu i ha de demanar disculpes pel fet de ser ‘illenc perifèric’, en lloc de ‘peninsular central’.
    Si se n’extrauen les breus al•lusions i agraïments a tots els partits polítics del Parlament de les Illes Balears que hi fa el president Matas, sobretot a l’acord dels dos grans partits d’àmbit estatal espanyol, ben poqueta cosa hi queda de genuïnament institucional.
    El gros de l’embalum que constitueix el discurs s’orienta a bombardejar decisions i acords presos pel Govern de Rodríguez Zapatero, amb les armes més poderoses que acostuma a llançar el PP i que apunten directament cap a la defensa ultramontana de la unitat d’Espanya: la crispació, el cinisme i l’engany col•lectius.

    • ”No teman, no voy a envolverme en la bandera autonómica…
    • “Una comunidad autónoma que por esencia, presencia y potencia tiene tantos o más títulos que cualquier otra autonomía española”
    • “Un viejo reino que por estar anclado en el Mediterráneo es la concreción de lo romano, de lo visigótico y de lo árabe (ai, els jueus!) y que, tras la reconquista cristiana, se reincopora para siempre a la Hispania soñada por todos (!) los reinos ibéricos y muy especialmente por Jaume I de Aragón (!!)…”
    • “Somos la autonomía más solidaria de España, seguida por Madrid y Cataluña”
    • “Observen SS.SS. como todas las autonomías fronterizas están convirtiendo las zonas transfronterizas en sus interlands económicos…(què en deuen pensar i creure a Canàries o Galícia!)
    • “Es tan fuerte la realidad unitaria de España que ha bastado que una comunidad autónoma haya alterado toda la arquitectura del sistema autonómico para que los demás nos viéramos obligados a emprender nuestras reformas estatutarias…”
    • “No hay ahí mimetismo de lo catalán, sino consecuencia inevitable de que si se abre el melón, habrá melón para todos y no sólo para uno”, una expressió que arrabassa els aplaudiments del seu grup parlamentari.
    • “Naturalmente la responsabilidad no es del Parlament catalán, pero sí de este Congreso de los Diputados que ha cambiado las reglas de juego también para los demás”
    • ”La aprobación por el 90 por ciento de los votos del Parlament, que hubiera sido el cien por cien si hubiéramos accedido a que, en contra de la tradición liberal de Baleares, hubiera sido declarado obligatorio el conocimiento del catalán”
    • ”El texto que se somete a la consideración de SS.SS. es un acto de fe y de confianza en el Partido Socialista por parte del Partido Popular, al ser de naturaleza distinta las mayorías parlamentarias de aquí y de las Baleares”
    • ”La tranquilidad que nos proporciona el tener la seguridad de que será en este Congreso de los Diputados un excelente y escrupuloso valedor de los intereses de Baleares”
    • ”El modelo de financiación que se propone no tiene nada que ver con otros modelos autonómicos”
    • ”El proyecto que tienen ustedes en sus manos es un honesto y consensuado intento de perfeccionar la autonomía balear, sin romper nada ni ocultar otras intencionalidades”

    El lleig del senyor Nadal d'UM

    Si qualcú de les esquerres hagués fet el lleig que va fer el senyor Nadal al Congrés dels Diputats, en absentar-se'n tot d'una que va acabar la seva exposició -que no durà més de 10 minuts- i no ser present durant les cinc hores que durà la intervenció dels diversos grups parlamentaris que se li adreçaven... tothom l'hauria titllat com a mínim de groller, maleducat i poc respectuós envers les institucions!

    Molt probablement, ningú dels seus no li retraurà la seva manca de respecte cap a les institucions públiques espanyoles, en absentar-se de l'hemicicle del Congrés dels Diputats, tot d'una que va acabar d'intervenir-hi!
    Qualcú comentava que, si el senyor Nadal, per poder sortir a les fotos dels actes que es feien a Mallorca, no podia ser present a Madrid escoltant allò que li adreçaven els portaveus parlamentaris espanyols, podia haver-hi intervengut en video conferència -des dels estudis de TV Mallorca que presideix no deu resultar gaire difícil aconseguir-ho-.


    Representants de les Illes Balears
    es fan presents al Congrés dels Diputats

    (Foto: Picalsud)

    El trist paper del senyor Francesc Antich, candidat del PSIB a la presidència del Govern

    Quin paper més trist al Congrés dels Diputats, el del diputat mallorquí Francesc Antich, en no intervenir-hi en nom del Grup Parlamentari Socialista i deixar aquesta tasca en mans del diputat per Madrid Diego López Garrido!

    Com pot fer creure a l'electorat illenc les seves ganes de competir amb el senyor Matas per la presidència del Govern de les Illes Balears, si a Madrid ni tan sols vol confrontar-se amb ell quan té una oportunitat de fer-ho tan singular?
    No serà que entre el Partit Socialista i el Partit Popular ja s'han repartit els diversos governs de les diverses autonomies, reservant-se per al Partit Popular sense cap casta de discussió les comunitats de “l'eix de la prosperitat” -comunitats autònomes balear, valenciana i madrilenya-!

    El menyspreu institucional del Govern presidit pel senyor Rodríguez Zapatero

    Quina poca importància li dóna el Govern d'Espanya a la presa en consideració de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears!
    Amb l'única presència a l'hemicicle del Congrés, i només a estones, de la vicepresidenta Maria Teresa de la Vega Sanz -diputada per Madrid- i del ministre d'Administracions Públiques Jordi Sevilla Segura -diputat per Castelló- s'hi conformen.

    Què importa si les Illes són la comunitat autònoma que més aporta a les arques de tots els ministeris!
    Valga'm Déu quina poca mostra d'agraïment i quina gran mostra gràfica de menyspreu institucional cap a les Illes Balears i Pitiüses per part del govern socialista que administra els recursos públics de l'estat espanyol, quan ni tan sols es mereix la presència del president senyor Rodríguez Zapatero, ni de cap altre ministre del seu govern, a la presa en consideració de l'Estatut d'autonomia!
    En altres preses en consideració d'altres estatuts d'autonomia d'altres comunitats autònomes d'aquest mateix estat espanyol, la presència de ministres del govern acostuma a ser molt més nombrosa!
    Qualcú deu saber per què!

    Una situació incòmoda per a la senyora Francina Armengol

    Es comentava que no es devia sentir gaire còmoda la diputada socialista balear en una situació com aquella: haver de romandre tantes hores seguides al costat del president Jaume Matas, -sense la companyia del diputat mallorquí Miquel Nadal, que només es fa present a l'hemicicle durant el temps que intervé i que hi roman totalment absent durant les cinc hores que dura el debat-...


    Membres del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana (ERC),
    defensant els interessos de les Illes Balears al Congrés dels Diputats

    (Foto: Picalsud)

    El diputat d'Esquerra, Agustí Cerdà, gran defensor dels interessos de les Illes Balears i Pitiüses

    Qui vulgui accedir al text íntegre de la intervenció parlamentària que hi fa el representant i portaveu del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana (ERC), ho pot fer entrant al Diari Oficial de les Corts Generals -Congrés- núm. 197, pàg. 19-22.

    Com a petita mostra del que hi va dir, vet ací les paraules inicials del seu discurs:

    “Soy valenciano y hablaré en nombre y representación de un grupo catalán para defender nuestros planteamientos ante la toma en consideración de la reforma del Estatuto de les Illes Balears. Creo que con eso lo digo casi todo y para buenos entendedores pocas palabras bastan. Que Esquerra Republicana es hoy ya L’Esquerra Nacional dels Països Catalans está fuera de cualquier duda y es cualquier cosa —se lo digo claramente y sin ninguna duda— menos una quimera. Si fuera una quimera les aseguro que no se tomarían ustedes tantas molestias en combatir nuestros argumentos. Por cierto —y se lo digo también con toda la sinceridad y con toda la simpatía— yo a les Illes Balears estic en ca meva; tranquilamente. Nadie me dirá desde ninguna posición cuál es y cuál no es mi casa. Sé cuál es mi tierra, sé cuáles son nuestros intereses y defendemos nuestro proyecto con la misma legitimidad y dignidad con la que pueden hacerlo ustedes. Sencillamente, defiéndanlo con la misma convicción, el mismo coraje y el mismo sentimiento como lo hacemos los hombres y las mujeres de Esquerra Republicana. Es pues, en representación del Grupo de Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pituisas y en nombre del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana que voy a exponer hoy nuestros criterios ante la toma en consideración de este proyecto de reforma estatutaria de les Illes Balears. Presidente Matas, Muy Honorable:”Estarem en primera línea defensant el mateix que es concedeixi a Catalunya. Estaremos en primera línea defendiendo lo mismo que se conceda a Cataluña”. No es una frase nuestra, aunque lo pueda parecer; es una afirmación hecha por usted en Mallorca el día 18 de mayo del 2004. Repito: “Estarem en primer línea defensant el mateix que es concedeixi a Catalunya”. Hechos son amores y no buenas razones, y los hechos son que esta propuesta dista mucho del Estatuto catalán. Y no le digo nada de la distancia respecto a la propuesta que vino del Parlament de Catalunya, pero si quiere a los hechos nos vamos a remitir...”


    Agustí Cerdà, diputat d'ERC al Congrés dels Diputats,
    aferrissat defensor de les Illes Balears

    (Foto: Picalsud)

    MÉS FOTOS

    Diada de Mallorca 2006

    evamarilen | 07 Setembre, 2006 18:48 | latafanera.cat facebook.com google.com

    Tant en una visió retrospectiva, com en perspectiva de futur, el present de Mallorca és el que és. Malgrat alguns vulguem que sigui un altre.

    Ningú no en té cap dubte.
    La gent que viu a Mallorca ha canviat molt, en aquestes darreres dècades. I el territori també. Pentura en uns pocs anys molt més que durant segles.

    La situació econòmica, les relacions socials, els costums, l'alimentació, la manera de vestir, les llengües que s'hi parlen -llegeixen, escriuen i/o canten-, les creences, els hàbits, les tècniques, les religions, etc. han sofert transformacions, com aquell qui diu impensables fa només dos dies!

    Allò que no ha canviat gaire amb el pas del temps, emperò, és el manteniment cada cop més consolidat de les relacions de dominació i dependència a les quals viu sotmesa Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, i tot el conjunt dels territoris que conformen els Països Catalans, a la realitat estatal d'Espanya.

    Si algun aspecte no ha variat gaire en aquests darrers tres-cents anys és la dependència estricta de la veïna Espanya, a la qual viu sotmesa Mallorca!

    Tot i que sempre hi ha qui vol parar-hi una mica més d'esment i procura frenar-ne envestides; d'altres -en gran nombre, certament- hi faciliten la tasca encomanada pel monarca i la cort, establerts a Madrid des de fa tres segles.

    La Diada de Mallorca 2006, tot i la convidada oficial d'enguany a penjar banderes mallorquines a balconades i finestres de viles i ciutats d'aquesta illa, sembla que vol passar ben de puntetes per damunt d'aquest fet tan singular:

    • Diada de Mallorca, sí, però ben satisfets a l'interior d'Espanya.
    • Diada de Mallorca, sí, però fent part d'una regió espanyola.
    • Diada de Mallorca, sí, però al servei de la casa reial d'Espanya.
    • Diada de Mallorca, sí, però oblidant la pertinença als Països Catalans.
    • Diada de Mallorca, sí, però gens ni mica catalana!
    • Diada de Mallorca, sí, però més castellana!
    • Diada de Mallorca, sí, però del tot anorreada!

    Si abans de la Diada de Mallorca 2007, a Madrid s'ha d'aprovar el nou estatutet d'autonomieta per a les illetes de Balears, ja serà bo que, a més de banderes multicolors penjades als edificis, s'hi promoguin també d'altres mogudes ciutadanes que reivindiquin:

    • major benestar social més ben repartit per tot Mallorca,
    • més cohesió social i més respecte de part del poder central,
    • més gosadia en la descentralització de l'administració pública,
    • majors quotes d'autogovern illenc,
    • major modernització que faci una Mallorca socialment capdavantera a Europa,
    • més canvis en profunditat en polítiques socials, de territori, d'economia productiva i de drets humans,
    • major consciència de pertànyer als Països Catalans,
    • més capacitat en assumptes tan cabdals com la immigració, infrastructures, noves tecnologies, relació amb Europa,
    • més recursos per frenar el procés d'empobriment a què es veuen abocades les capes populars mallorquines,
    • major capacitat de decidir l'ús dels propis recursos,
    • major impuls institucional de la societat civil mallorquina, de manera que n'esdevengui la protagonista primera d'aquests canvis
    • més esforços per garantir la plena democràcia i la societat del benestar a Mallorca, consolidant l'establiment d'uns Països Catalans lliures i independents a l'interior d'Europa.

    «Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15  Següent»
     
    Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS