Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Presència nombrosa a l'acte republicà organitzat a Son Servera

evamarilen | 12 Abril, 2006 21:53 | latafanera.cat facebook.com google.com

La sala més gran de les Escoles Velles de Son Servera va quedar petita davant la gran quantitat de persones que va voler fer-se present a l'acte republicà que s'hi organitzà dimecres dia 12 d'abril de 2006.
Prop d'un centenar de persones, de Son Servera i de fora poble, hi feren acte de presència.
N'hi intervengueren tres, de gran renom: Gonçal López Nadal que hi feia de presentador; David Ginard, historiador, i Margalida Capellà i Roig, serverina, presidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.


Un públic nombrós assisteix atent a l'acte republicà
organitzat a les Escoles Velles pels partits de l'oposició municipal

(Foto: Picalsud)

Les paraules de Margalida calaren molt endins de l'auditori, en reclamar un major respecte cap a les víctimes de la repressió franquista, que es va derfermar contra la gent demòcrata a la dècada dels anys 30.

La conferència del Dr. David Ginard, de manera molt didàctica, se centrà en les llums, ombres i obstacles de l'experiència republicana iniciada l'any 1931.

La presentació i tasques de moderador que realitzà el Dr. Gonçal López Nadal, a més de remarcar la singularitat i emotivitat d'un fet com aquell -la nombrosa assistència a un acte republicà en un municipi governat pel Partit Popular!-, féu una acurada presentació de l'acte i moderà al final un enriquidor torn obert de paraules entre la gent que s'hi havia fet present i que va voler fer-hi preguntes.

Aquest acte republicà organitzat a Son Servera és un dels seixanta-cinc que es poden comptabilitzar enguany, a les Illes Balears i Pitiüses, amb motiu de celebrar-se en més d'una vintena de pobles i ciutats el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República a l'estat espanyol.


S'hi parla clar i català!
Sobre la Segona República
.
(Foto: Picalsud)

D'altres enllaços interessants:

+++ Actes republicans organitzats enguany a les Illes
+++ D'altres notícies republicanes mallorquines
+++ MÉS FOTOS D'ACTES REPUBLICANS A MALLORCA

Santa Maria del Camí commemora el 75è aniversari de la II República

evamarilen | 09 Abril, 2006 11:12 | latafanera.cat facebook.com google.com

Enguany són més d'una quarantena els actes republicans que s'han programat a Mallorca.
Uns d'aquests es fan a la vila de Santa Maria del Camí.
La Comissió 14 d'abril ha programat a Santa Maria del Camí un munt d'actes organitzats per commemorar el 75è aniversari de la proclamació de la II República a l'estat espanyol.
Com en tantíssims d'altres pobles i ciutats d'arreu de Mallorca

Són unes jornades amb les quals es commemora la lluita feta per santamariers que donaren la vida per la llibertat: Miquel Cabot Dolç, Josep Santandreu Canyelles, Joan Tramulles Pizà, Bartomeu Canyelles Moià i Antoni Oliver Vich, que ja fa temps que reben cada any un sentit homenatge al cementeri santamarier, enguany són tenguts molt més en compte per la institució municipal i les entitats de la vila.

Segons manifesta la Comissió 14 d'abril, la proclamació de la II República, el 14 d'abril de 1931, a més d'assenyalar la fi de la monarquia borbònica, amb la fugida cap a l'exili del rei Alfons XIII, va suposar l'arribada d'aires nous d'esperança i llibertat pels pobles de l'estat espanyol i també de les Illes Balears.


Conferència de Mateu Morro a ses Cases dels Mestres
sobre 'Santa Maria del Camí durant la II República'

(Foto: Picalsud)

En una societat on imperava el caciquisme polític i econòmic i en la qual s'imposava el silenci més absolut sobre un poble atemorit i analfabet, sempre en unes condicions precàries de subsistència, s'obria camí la veu del poble, a través de la llibertat d'expressió, dels partits polítics i organitzacions dels treballadors, exigint el dret al treball i a una vida digna; millors condicions de feina, justícia social, accés a la cultura, escola pels fills, igualtat dels homes i els dones...

El nostre poble participava d'aquest corrent d'optimisme. Els partits obrers impartien escola nocturna pels treballadors; per iniciativa de les Joventuts Socialistes s'adquirien els terrenys de Can Andria per fer el circuit ciclista de sa Voltadora; s'adquirien i es començaven les obres de l'Escola Graduada...

El cop feixista del 18 de juliol de 1936 va trencar amb totes aquestes esperances. La repressió va esser brutal i despietada. Matant la gent s'intentà acabar amb les idees de la nova societat a fi que ningú les pogués pensar mai més.

Però moren les persones, no les idees. A través dels anys més obscurs del franquisme i d'una fraudulenta transició democràtica, aquestes mateixes idees que un dia defensaren la República arriben fins avui, moltes d'elles encara pendents de fer-se realitat.

Per això, i perquè la República encara és ben present, és important que participem tots en aquest homenatge de reivindicació: de les persones que lluitaren, de les que moriren per la República i perquè un dia es puguin fer realitat les idees que defensaren.

Comissió 14 d'abril. Santa Maria del Camí, 2006.

MÉS FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS D'ENGUANY A MALLORCA

Exposició republicana a Alaró: la il·lusió d'un poble

evamarilen | 08 Abril, 2006 22:05 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb una participació massiva de gent alaronera i arribada de fora poble, presidida pel senyor batle i d'altres membres del Consistori socialista, al Casal de Son Tugores s'ha fet la inauguració oficial de l'Exposició '1931. La il·lusió d'un poble; un recinte magnífic on es fa evident la gran tasca desplegada en commemorar el 75è aniversari de la proclamació de la República des del balcó de l'Ajuntament d'Alaró el 14 d'abril de 1931.


Exposició republicana a la vila d'Alaró
(Foto: Picalsud)

L'exposició, que roman oberta fins al dia 7 de maig, és una ocasió magnífica per veure més de prop allò que fou i representà la República a la vila mallorquina d'Alaró.

L'acte d'inauguració, realitzat el capvespre de dissabte, dia 8 d'abril de 2006, en el qual participà la Unió Musical Inquera, s'inicià amb unes paraules pronunciades per la regidora de Cultura, pel batle president de l'Ajuntament, i pel jove alaroner Andreu Mateu Sastre qui s'adreçà a la concurrència amb aquests mots:


Públic atent a la presentació de l'acte republicà,
davant del Casal de Son Tugores, a Alaró
(Foto: Picalsud)

“Moltes vegades unes notes musicals serveixen per recordar moments importants de la nostra vida.
D'aquesta manera, la música que sonava un dia d'alegria o els sons dels dies més tristos, es queden en la nostra memòria permanentment associats a uns fets concrets.

Avui, la Unió Musica Inquera vos vol oferir un concert amb unes peces que molts podreu associar ràpidament a una època concreta.
Una interessant proposta que es vol sumar a aquest acte d'inauguració de l'Exposició '1931: La il·lusió d'un poble' que organitza l'Ajuntament d'Alaró.

Per aquesta ocasió s'ha preparat una repertori que començarà amb dos pas-dobles ben populars: Paquito Chocolatero i Amparito Roca.
Després, tenim l'honor de presentar-vos avui aquí, a Alaró, una peça dedicada a la II República que composà un mallorquí als anys 30 i que fa més de 70 anys que no s'interpreta.
Es titula 'La República en España'.
El seu autor va ser Andreu Pol, director de la Lira Capdellanense i de la Banda Republicana de Calvià, i es va estrenar l'any 1932.
Dècades després, l'any 2000, va aparèixer una còpia manuscrita de la partitura signada per Vicenç Pol, director de la Lira Esporlerina els anys 30.
Ara, la banda d'Esporles ha cedit aquests documents perquè la Unió Musical Inquera, amb el seu director, Miquel Genestra, al capdavant, poguessin recuperar aquest pas-doble.

Per acabar, vos interpretarem dos himnes que s'identifiquen amb el període republicà.
Primer de tot, la Marsellesa, himne de la República Francesa. Una cançó que sonà pels carrers d'Alaró l'any 1931 quan la gent celebrava la Proclamació.
Després, la peça republicana per excel·lència, l'Himne de Riego.

Esperam que disfruteu del concert, i que aquestes notes musicals omplin de bons records aquesta clastra de Son Tugores".

Alaró, 8 d'abril de 2006.
Andreu Mateu Sastre

D'altres actes republicans programats enguany a Mallorca.

Agressiu impacte mediambiental del macroport d'El Toro, a Calvià

evamarilen | 03 Abril, 2006 08:20 | latafanera.cat facebook.com google.com

Esquerra demana a Delgado que retiri el projecte del macroport d'El Toro per l'agressiu impacte mediambiental.
En relació amb el projecte d'ampliació de Port Adriano el secretari de Política Municipal d'Esquerra, Joan Miquel Chacon, considera que l'obra és lesiva, ja que implica un augment de l'actual làmina d'aigua del port ja existent i el nombre d'amarraments fins a un total de 85, tots ells de grans dimensions.
El projecte suposa també la destrucció del litoral calvianer, molt castigat i degradat.
Aquesta degradació es fa extensiva a caletes annexes (en total tres) i sobretot a la platja d'El Toro, lloc de gran afluència no només per veïnats de la mateixa localitat sinó també per veïnats i turistes vinguts de Son Ferrer, Santa Ponça, Magalluf i de tot el municipi en general.
Una conseqüència directa del projecte és l'ocupació de 90.000 m2 més, del litoral calvianer.

Chacón ha volgut recalcar que "és necessària la protecció de la costa calvianera com a destí emblemàtic de les nostres illes i actiu essencial per a la qualitat de vida de les ciutadanes i ciutadans de Calvià.
Que el batlle Delgado hagi exlòs la proposta d'aprovació de l'informe favorable a l'ampliació és una victòria de la societat civil i les plataformes ecologistes".
En relació a la política mediambiental de Carlos Delgado, Chacón també ha dit, "el senyor Delgado està encaparrotat a convertir el municipi de Calvià en un gran parc temàtic per afavorir els seus interessos empresarials a costa de la destrucció del medi natural i la qualitat de vida de la gent de Calvià".

Calvià, 31 de març de 2006
Si vols col•laborar amb nosaltres fes córrer la informació.
Gràcies

Plataforma SOS Can Vairet
Pertanyem a Salvem Mallorca

Un exemplar original del setmanari republicà La Voz del Pueblo (1935)

evamarilen | 25 Març, 2006 11:08 | latafanera.cat facebook.com google.com

Gràcies a la generosa donació efectuada per una ‘senyora anònima’, resident a la barriada palmesana d’Es Vivero, Esquerra-Illes compta, des de dia 24 de març de 2006, amb l’original del Núm. 1 de la segona època del setmanari ‘La Voz del Pueblo’, òrgan oficial del Partit Republicà Radical, fundat per Francisco Juliá Perelló.
És un número extraordinari, de 4 pàgines A5, que, fent esment del 14 d’abril de 1931, surt publicat a Palma el 23 de febrer de 1935.
Té la redacció i administració al carrer Fortuny, 1 principal, telèfon 1171.
L’exemplar es conserva en relatiu bon estat, si hom n’atén l’antiguitat.

La portada, tot recordant-ne el centenari 1835-1935, reprodueix en forma de taules de la llei els 17 drets humans proclamats per la revolució francesa l’any 1789.
Emmarquen el text 13 fotografies de personatges tan rellevants com Mariana Pineda, Riego, Torrijos, Estanislao Figueras, Joaquín Costa, F. Pi Margall, Blasco Ibáñez, Emilio Castelar, Alcalá Zamora, Nicolás Salmerón, Alejandro Lerroux, Fermín Galán o García Hernández.
Al peu de pàgina figura la dedicatòria: Mallorca a los Obreros de la Libertad.

La segona pàgina recull articles de Juan Albertí (República radical), de ‘Solidaridad Obrera de Barcelona’ (1873), de Luís Ferrer Arbona (República), de Jaime Espasas (Federalismo feudalismo), de Jaime Guasp Payeras (La república para todos).

La tercera pàgina –amb el visat de la censura i la indicació de la Impremta F. Ferrer del carrer Zavellà 17, tel. 2727 de Palma- reprodueix les dades relatives als membres integrants dels 7 centres republicans radicals que aleshores tenen seu a Palma, i d’altres centres i comitès que romanen espargits arreu de l’illa de Mallorca.

A la quarta i darrera pàgina, que fa de contraportada, apareix centrada una fotografia d’Alejandro Lerroux, que porta transcrit com a peu de foto ‘Palabras de paz para todos los hombres de buena voluntad; de odio y rencor para nadie (21 de Febrero de 1932)’.
Envolten la fotografia central d’altres escrits que signen F. Juliá Perelló (Calumniad, calumniad), Pi Margall (La razón individual – La fe razonada), Roque Barcia (Mallorca) i La Voz del Pueblo (Salud).

Bona notícia per Esquerra, el mateix dia que el president Josep-Lluís Carod-Rovira ingressa a l'hospital per una angina de pit.

75 anys després de la proclamació de la República Catalana, a Mallorca

evamarilen | 19 Març, 2006 19:02 | latafanera.cat facebook.com google.com

Enguany a Mallorca s'hancelebrat nombrosos actes amb motiu 75è aniversari de la proclamació de la República, el 14 d'abril de 1931.

Des d'aquest blog, hom intenta arreplegar-hi, modestament, aquelles iniciatives de les quals va obtenint alguna notícia; amb l'intent de fer-ne un recull que es vagi actualitzant de mica en mica.

L'any 2005 ja es va notar un considerable increment d'activitats en aquest àmbit:

Alaró, Algaida, Banyalbufar, Bunyola, Calvià, Campanet, Campos, Capdepera, Consell, Felanitx, Inca, Manacor, Marratxí, Montuïri, Palma, Pollença, Porreres, Sant Joan, Santa Margalida, Santa Maria del Camí, Selva o Sencelles, són vint-i-dos pobles i ciutats de Mallorca on, d'una manera o una altra, durant l'any 2005, es fa memòria republicana a distints nivells.

Ara per ara, hom té notícia de més d'una SETANTENA d'actes republicans programats per a enguany en aquests vint-i-cinc pobles i ciutats de les Illes. Apareixen publicats, seguint l'ordre cronològic de la seva realització a: Alaró, Algaida, Artà, Binissalem, Bunyola, Calvià, Capdepera, Consell, Eivissa, Felanitx, Formentera, Inca, Manacor, Maó, Palma, Pollença, Porreres, Sa Pobla, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar. Son Carrió, Santa Margalida, Santa Maria del Camí, Sencelles i Son Servera.


A Palma, una gernació es fa present a la plaça de Cort el 14 d'abril de 2006,
per celebrar el 75è aniversari de la proclamació de la República

(Foto: Picalsud)

FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS A MALLORCA

    000000000000000000000000000000000000000000000000000000

  1. DATA: Divendres, 24 de febrer
    ACTE: Constitució de l'entitat Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca
    LLOC: Palma. Edifici de sa Riera
    CONTACTE: M. Antònia Oliver París, presidenta, info@memoriadelesilles.org
  2. DATA: Dijous, 9 de març, a les 20:00 h
    ACTE: Conferència 'L'escola laica i igualitària de la segona República'. Presentació del llibre 'Mestres republicanes, ciutadanes compromeses', de Cristina Ferrer i Maria Pons, professores de la UIB. Presentadora de l'acte Maria Duran, secretària d'Igualtat PSIB-PSOE
    LLOC: Manacor. Saló d'Actes de sa Nostra
    CONTACTE: Manacormanacor.com
  3. DATA: Dimarts, 21 de març, a les 17 h
    ACTE: Roda de premsa de la Comissió Cívica 75è aniversari de la República
    LLOC: Palma. Escola de Belles Arts (Plaça del Tub)
    CONTACTE: OCB
  4. *** DATA: Dimecres, 22 de març, a les 20:00 h
    ACTE: Projecció del documental ‘Bajo el signo de las sombras’ (Ferran Alberich), i la pel•lícula ‘Vida en sombras’ (Llorenç Llobet), sobre la II República.
    LLOC: Palma. Centre de Cultura de sa Nostra
    CONTACTE: Setmana de cinema històric. República espanyola (1931-1939)
  5. *** DATA: Divendres, 24 de març, a les 21:00 h
    ACTE: Homenatge als pioners de l'Acte a Son Coletes. A per la Tercera República. Intervenen: Andreu Pascual, Responsable d'Els Verds a Manacor; Manuel Carmona, Coordinador d'Esquerra Unida a Manacor; Miquel Àngel Llauger, Portaveu d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds; Eberhard Grosske, Portaveu d'Alternativa Esquerra Unida-Els Verds; Gaspar Llamazares, Coordinador General de IU Federal
    LLOC: Manacor. Molí d'en Sopa
    CONTACTE: Manacormanacor.com
  6. DATA: Dimecres, 29 de març, a les 20:00 h
    ACTE: Projecció del documental ‘Las cajas españolas’ (Alberto Porlan)
    LLOC: Palma. Centre de Cultura de sa Nostra
    CONTACTE: Setmana de cinema històric. República espanyola (1931-1939)
  7. DATA: Divendres, 31 de març, a les 21 :30 h
    ACTE : Cinema debat. La República dels mestres. Xerrada sobre l’educació a la II República, amb la participació d’Antoni Tugores i Albert Herranz
    LLOc: Felanitx. Sa Recreativa
    CONTACTE: Cultura Obrera i Recerca Pruaga – colomaenllibertat@hotmail.com
  8. DATA: Dissabte, 1 d’abril, a les 14:00 h
    ACTE : I Festa Republicana. Dinar popular. Documental sobre Memoria Històrica. Teatre. Concert. Fi de festa
    LLOC: Palma. Ses Voltes
    CONTACTE: Festa Republicana - festarepublicana@yahoo.es - Joana Maria
  9. DATA: Dissabte, 1 d'abril, a les 19:30 h
    ACTE: Inauguració de l'exposició. ARTesania a les presons feixistes. Acte d'homenatge als republicans
    LLOC: Pollença. Museu de Pollença
    CONTACTE: Iniciativa Ciutadana per Pollença
  10. DATA: Dilluns, 3 d'abril, a les 21:00 h
    ACTE: Projecció de la pel·lícula "La lengua de las Mariposas"
    LLOC: Sa Pobla. Espai jove sa Congregació
    CONTACTE: Associació de Joves Pinyol Vermell
  11. DATA: Dijous, 6 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Projecció del documental 'Nosaltres els vençuts'.- Conferència 'Vida social i política durant la II República a Mallorca i a sa Pobla', a càrrec de Mateu Morro
    LLOC: Sa Pobla. Sa Congregació
    CONTACTE: Associació de Joves Pinyol Vermell
  12. DATA: Divendres, 7 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Presentació del llibre Aproximació al que passà amb la República poble a poble, per Damià Quetglas, periodista. Acte d'homenatge als republicans
    LLOC: Pollença. Museu de Pollença
    CONTACTE: Iniciativa Ciutadana per Pollença
  13. *** DATA: Dissabte, 8 d’abril, a les 20 :00 h
    ACTE : Inauguració de l’exposició “1931: La il·lusió d’un poble”, commemorativa del 75è aniversari de la proclamació de la segona República espanyola
    LLOC: Alaró. Casal de Son Tugores
    CONTACTE: Ajuntament

  14. Davant les cases de Son Tugores, a Alaró, s'arreplega molta gent
    desitjosa de retre homenatge públic a la II República

    (Foto: Picalsud)

  15. DATA: Diumenge, 9 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Homenatge a Bartomeu Horrach, darrer batle republicà de Santa Maria del Camí
    LLOC: Santa Maria del Camí. Sala d'Actes de la Casa dels Mestres
    CONTACTE: Ajuntament de Santa Maria
  16. *** DATA: Dilluns, 10 d’abril, a les 20:30 h
    ACTE: Inauguració de l’exposició de fotografies ’Santa Maria del Camí durant la II República’. Conferència a càrrec de Mateu Morro. Exposició i venda de llibres de diverses editorials entorn de la República i la Guerra Civil a Mallorca
    LLOC: Santa Maria del Camí. Ses Cases dels Mestres
    CONTACTE : Comissió 14 d’abril - ccoo2@hsd.es

  17. Sala d'Actes de Ses Cases dels Mestres,
    plena de gent en acte republicà a Santa Maria del Camí

    (Foto: Picalsud)

    FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS A MALLORCA

  18. DATA : Dimarts, 11 d’abril, a les 19:30 h
    ACTE : Emissió de Ràdio Rebull. Col•loqui en directe sobre la II República (90.6 FM) (Tel. : 971 620019)
    LLOC: Santa Maria del Camí. Ràdio Rebull
    CONTACTE : Comissió 14 d’abril - ccoo2@hsd.es
  19. DATA : Dimarts, 11 d’abril, a les 20:30 h
    ACTE : Presentació del llibre ’Aproximació del que passà amb la República poble a poble’, a càrrec de l’autor Damià Quetgles
    LLOC: Santa Maria del Camí. Ses Cases dels Mestres
    CONTACTE : Comissió 14 d’abril - ccoo2@hsd.es
  20. DATA: Dimarts, 11 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Conferència 'Va ser ben guapa aquella república', a càrrec de Pepe Garcia
    LLOC: Sa Pobla. Sa Congregació
    CONTACTE: Associació de Joves Pinyol Vermell
  21. *** DATA: Dimecres, 12 d’abril, a les 20:00 h
    ACTE: Homenatge a la II República Espanyola en ocasió del seu 75 aniversari, presentat per Gonçal López Nadal. ‘Significació històrica de la II República’, a càrrec de David Ginard; i ‘Presentació de l’Associació per a la Recuperació de la Memoria Històrica a Mallorca’, a càrrec de Margalida Capellà i Roig
    LLOC: Son Servera. Escoles Velles de Son Servera
    CONTACTE: Partits d’Oposició a l’Ajuntament de Son Servera

  22. Nombrosa i emotiva presència de gent
    amb ganes de participar en la trobada republicana a Son Servera

    (Foto: Picalsud)

    FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS A MALLORCA

  23. DATA : Dimecres, 12 d’abril, a les 20:30 h
    ACTE : Col•loqui sobre ‘Monarquia o República? Vigència del republicanisme avui’, amb Joan Lladó (ERC), Bartomeu Llinàs (PSOE), Damià Perelló (PSM), Josefina Santiago (A-EU-EV), Albert Herranz (CNT)
    LLOC: Santa Maria del Camí. Ses Cases dels Mestres
    CONTACTE : Comissió 14 d’abril - ccoo2@hsd.es
  24. DATA: Dijous, 13 d'abril, a les 23:00
    ACTE: Concert d'homenatge a Guillem d'Efak i als manacorins republicans morts en mans dels feixistes
    LLOC: Algaida. S'Acadèmia
    CONTACTE: Joana
  25. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 00.30 h
    ACTE: Concert d'homenatge a Guillem d'Efak i als manacorins republicans morts en mans dels feixistes
    LLOC: Manacor. Porto Cristo. Sa Pua
    CONTACTE: Joana
  26. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 11:30 h
    ACTE: Acte d'homenatge als republicans. Ofrena floral i recital poètic, a càrrec de Francesca Palou, M. Victòria Secall, Josep Muntaner i Cerdà.
    LLOC: Pollença. Plaça dels Seglars
    CONTACTE: Iniciativa Ciutadana per Pollença
  27. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 12.00 h
    ACTE: Acte oficial de commemoració de la proclamació de la II República
    LLOC: Alaró. Ajuntament
    CONTACTE: Ajuntament d'Alaró
  28. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 12:00 h
    ACTE: Acte d'homenatge commemoratiu del 75è aniversari de la Segona República
    LLOC: Inca. Plaça de l'Ajuntament
    CONTACTE: OCB i 15 associacions de la ciutat d'Inca
  29. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 12:00 h
    ACTE: Acte en honor als republicans que varen lluitar
    LLOC: Maó. Cementiri
    CONTACTE: Tomàs
  30. *** DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 12:00 h
    ACTE: Acte públic de la Comissió Cívica del 75è aniversari
    LLOC: Palma. Plaça de Cort
    CONTACTE: Comissió cívica
  31. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 12:00 h
    ACTE: Lectura del Manifest republicà, a càrrec d'Antoni Alemany, fill del darrer batle republicà margalidà
    LLOC: Santa Margalida. Davant l'Ajuntament
    CONTACTE: Col·lectiu Cívic Margalidà
  32. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 12:00 h
    ACTE: Homenatge republicà
    LLOC: Porreres. Cementeri municipal
    CONTACTE: Agrupació d'entitats diverses
  33. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 14:00 h
    ACTE: Dinar republicà
    LLOC: Felanitx. Cafès des Mercat
    CONTACTE: Col·lectiu Felanitx per la República – felanitx@gmail.com
  34. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 16:00 h
    ACTE: Homenatge als republicans. Recital poètic. Miquel López Crespí, Lluís Maicas i Antoni Gost llegiran els seus poemes. Per la República i en honor de tots els lluitadors per la llibertat
    LLOC: Sa Pobla. Plaça de la Concòrdia
    CONTACTE: Associació de Joves Pinyol Vermell
  35. *** DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 17:30 h
    ACTE: Ofrena floral a la fossa comuna
    LLOC: Sencelles. Cementeri municipal
    CONTACTE: Ajuntament de Sencelles

  36. Gent republicana entorn de la fossa comuna
    on reposen les restes de gent republicana que donà la vida per la llibertat a Sencelles

    (Foto: Picalsud)

  37. DATA: Divendres, 14 d’abril, a les 18:00 h
    ACTE: Acte d’homenatge als republicans santamariers que lluitaren i moriren per la República. Presentació a càrrec de Ramon Molina de Dios. Cloenda: Himne de Riego a càrrec de xeremiers
    LLOC: Santa Maria del Camí. Cementeri municipal
    CONTACTE : Comissió 14 d’abril - ccoo2@hsd.es
  38. *** DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 19.00 h
    ACTE: Inauguració de l’exposició “Artà: 1931-1939”
    LLOC: Artà. Sala d’actes del Teatre d’Artà. CONTACTE: Àrea Socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà
  39. *** DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 19.15 h
    ACTE: Conferència “La II República a Mallorca i els avanços socials”, a càrrec d’Arnau Company, historiador
    LLOC: Artà. Sala d’actes del Teatre d’Artà. CONTACTE: Àrea Socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà

  40. Sala d'Actes del Teatre Municipal d'Artà, plena de gent que assisteix amb interès a la conferència sobre la República
    (Foto: Picalsud)

  41. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 21:00 h
    ACTE: Sopar republicà en commemoració del 75è aniversari de la proclamació de la II República, organitzat per PSM-Entesa Nacionalista i Alternativa EU-EV
    LLOC: Capdepera. Bar del Poliesportiu es Figueral de Capdepera
    CONTACTE: Comitè Republicà de Capdepera
  42. DATA : Divendres, 14 d’abril, a les 21:00 h
    ACTE : Cançons republicanes, amb Biel Majoral, Delfí Mulet, Antònia Font, Antoni Artigues. Sopar-torrada homenatge als lluitadors santamariers per la República. Glosat republicà. Concert amb el grup Wonderbrass
    LLOC : Santa Maria del Camí. Son Llaüt
    CONTACTE : Comissió 14 d’abril - ccoo2@hsd.es
  43. DATA: Divendres, 14 d'abril, a les 22:30 h
    ACTE: Festa-concert amb el grup Rock&Press
    LLOC: Alaró. Ajuntament
    CONTACTE: Ajuntament d'Alaró
  44. DATA: Divendres, 14 d’abril
    ACTE: Sopar d’homenatge als lluitadors santamariers per la República. Recital de poesia
    LLOC: Santa Maria del Camí. Son Llaüt
    CONTACTE: Comissió 14 d’abril – mmontagut@conselldemallorca.net
  45. DATA: Divendres, 14 d'abril,
    ACTE: Acte commemoratiu de la República (DENEGAT per la senyora batlessa catòlica)
    LLOC: Palma. Ses Voltes
    CONTACTE: Grup de joves
  46. DATA: Divendres, 14 d'abril,
    ACTE: Trobada, caminada i torrada republicana
    LLOC: Formentera. Colònia Penitenciària
    CONTACTE: Fòrum per sa Memòria d’Eivissa i Formentera – forum_per_sa_memoria@yahoo.es
  47. DATA: Divendres, 14 d'abril
    ACTE: Col·locació de placa, signada per l'Ajuntament, dedicada als poblers que lluitaren per la llibertat
    LLOC: Sa Pobla
    CONTACTE: Tribuna Mallorca
  48. *** DATA: Dissabte, 15 d'abril, a les 12:00 h
    ACTE: Homenatge als republicans assassinats a Bunyola l'any 1936, amb la participació de l'historiador David Ginard
    LLOC: Bunyola. Cementeri municipal
    CONTACTE: Col·lectiu Cultural Sitja-es Castellet. Comissió cívica per la Memòria Històrica de Bunyola

  49. A l'acte republicà fet a Bunyola,
    s'han depositat flors a la fossa comuna on reposen les restes de gent bunyolina assassinada pel feixisme

    (Foto: Picalsud)

    D'altres enllaços bunyolins
    Blog d'Amadeu Corbera
    Blog del Col·lectiu Cultural Sitja Es Castellet de Bunyola

  50. DATA: Dissabte, 15 d’abril, a les 22:00 h
    ACTE : Concert ’Mallorca per la República’. Els Grollers de sa Factoria. Es Reboster. Correctiu Funkaló, altres grups
    LLOC: Santa Maria del Camí. Son Llaüt
    CONTACTE : Comissió 14 d’abril - ccoo2@hsd.es
  51. DATA: Dilluns, 17 d'abril, a les 19:30 h
    ACTE: Projecció del documental 'Nosaltres els vençuts'
    LLOC: Sant Joan. Casa de Cultura
    CONTACTE: Col·lectiu Teranyines
  52. *** DATA: Dijous, 20 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Conferència 'República i transició', a càrrec de Miquel López Crespí
    LLOC: Sa Pobla. Sa Congregació
    CONTACTE: Associació de Joves Pinyol Vermell

  53. El conferenciant Miquel López Crespí,
    amb Catalina Gost i Cecili Buele

    (Foto: Picalsud)

  54. DATA: Dijous, 20 d’abril, a les 20:30 h
    ACTE : La República poble a poble
    LLOC: Inca. Claustre de Sant Domingo
    CONTACTE: Diari de Balears 05/04/2006
  55. *** DATA : Divendres, 21 d’abril, a les 20:00 h
    ACTE : Acte per la República, amb l’historiador Arnau Company
    LLOC: Marratxí. Biblioteca Pla de na Tesa
    CONTACTE: Secció local d’Esquerra Republicana a Marratxí, conjuntament amb Esquerra Unida

  56. Biblioteca del Pla de na Tesa
    on es realitza l'acte republicà

    (Foto: Picalsud)

    FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS FETS ENGUANY A MALLORCA

  57. DATA: Divendres, 21 d’abril, a les 20:00 h
    ACTE: Pel 75è aniversari de la proclamació de la II República: Projecció del documental ‘Muerte en el valle’, realitzat per C.M. Hardt. Un jove cerca amb valentia la veritat sobre l’assassinat del seu padrí després de la guerra civil espanyola
    LLOC: Sencelles. Local de la Gent Gran
    CONTACTE: Grup municipal EU-EV de Sencelles
  58. DATA: Divendres, 21 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Presentació del llibre 'Aproximació al que passà amb la República poble a poble', a càrrec de Damià Quetglas
    LLOC: Sa Pobla. Sa Congregació.
    CONTACTE: Associació de Joves Pinyol Vermell
  59. DATA: Divendres, 21 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Conferència Educació i República, a càrrec de Manel Santana. Acte d'homenatge als republicans
    LLOC: Pollença. Museu de Pollença
    CONTACTE: Iniciativa Ciutadana per Pollença
  60. DATA: Divendres, 21 d’abril, a les 21:00 h
    ACTE : VI Sopar per la República, amb Josep Vall i Joan Lladó, d’Esquerra
    LLOC: Manacor. Cafè de Can Lliro
    CONTACTE: Esquerra Republicana a Mallorca
  61. DATA: Dissabte, 22 d'abril, a les 11:00 h
    ACTE: Visita guiada a l'Exposició a càrrec d'Andreu Mateu (prèvia inscripció a Son Tugores)
    LLOC: Alaró. Casal de Son Tugores
    CONTACTE: Ajuntament d'Alaró
  62. DATA: Dissabte, 22 d'abril, a les 18:00 h
    ACTE: La II República Espanyola, debat i revisió de fets,amb els doctors David Ginard Ferón, Sebastià Serra Busquets, Roman Piña Homs. Presentadora Dra. Margalida Capellà, professora de Dret Internacional de la UIB. / Projecció del documental 'Nosaltres els vençuts'. / Presentació de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, a càrrec de M. Antònia Oliver París, presidenta de l'Associació. / Actuació musical
    LLOC: Manacor. Teatre Municipal
    CONTACTE: Ara i sempre
  63. DATA: Dissabte, 22 d’abril, a les 20:30 h
    ACTE : La República poble a poble
    LLOC: Consell. Biblioteca
    CONTACTE: Diari de Balears 05/04/2006
  64. DATA: Dissabte, 22 d'abril, a les 21:00 h
    ACTE: Conferència “La Reforma agrària a Artà durant la II República”, a càrrec d’Antoni Picazo, historiador
    LLOC: Artà. Teatre d’Artà
    CONTACTE: Àrea Socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà
  65. DATA: Dijous, 27 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Presentació de l'Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica a Mallorca, a càrrec de Maria Antònia Oliver París; i conferències 'Els drets de les víctimes de la guerra civil i la repressió franquista', per Margalida Capellà Roig; i 'Els afusellats al fortí d'Illetes el dia 11-3-1937', a càrrec de Manuel Suàrez
    LLOC: Sa Pobla. Sa Congregació.
    CONTACTE: Associació de Joves Pinyol Vermell
  66. DATA: Dijous, 27 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Conferència Va ser ben guapa aquella república, a càrrec de Pepe Garcia. Acte d'homenatge als republicans
    LLOC: Pollença. Museu de Pollença
    CONTACTE: Iniciativa Ciutadana per Pollença
  67. *** DATA: Divendres, 28 d’abril, a les 20:00 h
    ACTE : Acte per la República, organitzat per Esquerra Republicana, amb Joan Tardà i Margalida Seguí
    LLOC : Binissalem. Can Gelabert
    CONTACTE: Secció local d’Esquerra Republicana a Binissalem

  68. Acte republicà a l'Escola Graduada de Binissalem,
    amb la presència del diputat d'ERC al Congrés, Joan Tardà
    (Foto: Picalsud)

    FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS A MALLORCA

  69. DATA: Divendres, 28 d'abril, a les 20:00 h
    ACTE: Conferència a càrrec de Joan Oliver Araújo, catedràtic de Dret Constitucional
    LLOC: Alaró. Ajuntament
    CONTACTE: Ajuntament d'Alaró
  70. DATA: Divendres, 28 d'abril, a les 20:30 h
    ACTE: Presentació de la reedició del llibre No eren blaves ni verdes les muntanyes, de Josep Muntaner i Cerdà. Acte d'homenatge als republicans
    LLOC: Pollença. Museu de Pollença
    CONTACTE: Iniciativa Ciutadana per Pollença
  71. DATA: Divendres, 28 d'abril a les 10:00 h
    ACTE: La Ruta de sa Memòria. Excursió visitant llocs emblemàtics de la Segona República
    LLOC: Eivissa. Llibreria Mediterrània
    CONTACTE: Fòrum per sa Memòria d’Eivissa i Formentera – forum_per_sa_memoria@yahoo.es
  72. DATA: Dissabte, 29 d'abril, a les 21:00 h
    ACTE: Debat polític sobre “La II República i el model d’Estat: passat, present i futur”, moderat per Jaume Morey Sureda
    LLOC: Artà. Sala d'Actes del Teatre
    CONTACTE: Àrea Socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà
  73. DATA: Divendres, 5 de maig, a les 20:00 h
    ACTE: Projecció de la pel·lícula 'Canciones para después de una guerra', de Basilio Martín Patino
    LLOC: Alaró. Casal de Son Tugores.
    CONTACTE: Ajuntament d'Alaró
  74. DATA: Dissabte, 6 de maig, a les 20:00 h
    ACTE: Acte per a la recuperació de la memòria històrica. Passat i present en la memòria històrica del poble. Presentació a càrrec de Tomeu Garí, historiador. Projecció del muntatge realitzat per Simó Tortella. Intervencions de M. Antònia Oliver París i Margalida Capellà Roig. Sopar a la fresca. Actuació de s'Arrual Jazz Mort
    LLOC: Porreres. Sala d'Actes de l'Escorxador
    CONTACTE: Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca - Porreres
  75. DATA: Dissabte, 6 de maig, a les 21:00 h
    ACTE: Recuperació de la Memòria Històrica Artà 1931-1939. Documental Nosaltres els vençuts', presentat pel seu director Antoni M. Thomàs
    LLOC: Artà. Sala d'Actes del Teatre
    CONTACTE: Àrea Socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà
  76. DATA: Dissabte, 6 de maig,
    ACTE : Concert 75è aniversari de la II República
    LLOC : Sant Llorenç des Cardassar. Son Carrió
    CONTACTE : Gran Orquesta Republicana
  77. DATA: Dimecres, 10 de maig, a les 21:00 h
    ACTE: Conferència: La II República a Calvià, a càrrec de Mateu Ramon
    LLOC: Calvià. Sala del Cafè ‘Unión Obrera de Calvià’ – Sa Societat
    CONTACTE: Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la II República
  78. DATA: Dissabte, 13 de maig, a les 21:00 h
    ACTE: Recuperació de la Memòria Històrica Artà 1931-1939. Documental 'El Roig i el Negre
    LLOC: Artà. Sala d'Actes del Teatre
    CONTACTE: Àrea Socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà
  79. DATA: Dilluns, 15 de maig, a les 21:00 h
    ACTE : Pel•lícula comentada La lengua de las mariposas
    LLOC: Calvià. Cinema de Sa Societat
    CONTACTE: Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la II República
  80. DATA: Dimarts, 16 de maig, a les 21:00 h
    ACTE: Conferència La II República espanyola, a càrrec de Tomeu Llinàs
    LLOC: Calvià. Cinema de Sa Societat
    CONTACTE: Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la II República
  81. DATA: Dijous, 18 de maig, a les 12:00 h
    ACTE: Homenatge als mestres republicans represaliats durant el franquisme. Cançons republicanes amb Biel Majoral, Antoni Artigues, Antònia Font i Delfí Mulet
    LLOC: Palma. Aula Magna Edifici Guillem Cifre de Colonya. UIB
    CONTACTE: Facultat d'Educació

  82. Acte d'homenatge a mestres republicans represaliats pel franquisme,
    realitzat a l'Aula Magna de la UIB

    (Foto: Picalsud)

  83. DATA: Divendres, 19 de maig, a les 21:00 h
    ACTE: Recuperació de la Memòria Històrica Artà 1931-1939. Conferència 'La repressió a Mallorca', a càrrec de Sebastià Serra Busquets, catedràtic d'Història Contemporània a la UIB
    LLOC: Artà. Sala d'Actes del Teatre
    CONTACTE: Àrea Socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà
  84. DATA: Dilluns, 22 de maig, a les 21:00 h
    ACTE : Conferència L’educació durant la II República, a càrrec de Cristina Ferrer
    LLOC: Calvià. Cinema de Sa Societat
    CONTACTE: Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la II República
  85. DATA: Dissabte, 27 de maig, a les 12:00 h
    ACTE: Recuperació de la Memòria Històrica Artà 1931-1939. Homenatge a les víctimes
    LLOC: Artà. Sala d'Actes del Teatre
    CONTACTE: Àrea Socioeducativa de l’Ajuntament d’Artà
  86. DATA: Dissabte, 27 de maig, a les 10:00 h
    ACTE : La ruta de la vergonya, itinerari guiat en autocar pels llocs de Calvià on es va patir la repressió franquista, a càrrec de Manel Suàrez i M. Antònia Oliver
    LLOC: Calvià.
    CONTACTE: Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la II República
  87. DATA: Dimecres, 31 de maig, a les 21:00 h
    ACTE: Conferència Les bandes música durant la II República, a càrrec de Cosme Bonet
    LLOC: Calvià. Cinema de Sa Societat
    CONTACTE: Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la II República
  88. DATA: Divendres, 2 de juny, a les 18:00 h
    ACTE : Projecció de la pel•lícula Nosaltres els vençuts, Taula rodona sobre la repressió a Calvià; i presentació de l’Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica
    LLOC: Calvià. Cinema de Sa Societat
    CONTACTE: Comissió cívica per a la commemoració del 75è aniversari de la II República

D'ALTRES FOTOS D'ACTES REPUBLICANS A MALLORCA

ÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇÇ

Setanta-cinc anys després de la proclamació de la República, encara es té ben present dins la memòria de la gent aquell període republicà com un dels més intensos que s'han viscut a Mallorca, en molts aspectes culturals, socials o polítics.

Deu ser per això que, de cada any, es fan més nombroses les mostres d'acostament i les activitats que s'organitzen, commemorant i valorant el règim republicà -enderrocat pel cop d'estat militar que col·loca el general Franco com a cap d'estat durant quatre dècades...

La transició democràtica espanyola, que dóna l'esquena al restabliment de l'anterior règim republicà, i s'afanya a mantenir-hi la monarquia, persisteix en el manteniment d'un sistema feudal que, en la majoria de les societats europees del segle XXI, ja hi ha estat arraconat des de fa dècades.

14 d'abril de 1931.
El president de la Generalitat de Catalunya, Francesc Macià, a la plaça de Sant Jaume, proclama la República Catalana, pronunciant un dels discursos més escampats arreu del món:

“Catalans :

Interpretant el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el seu sufragi, proclamo la República Catalana com Estat integrant de la Federació ibèrica.

D’acord amb el President de la República federal espanyola senyor Nicet Alcalá Zamora, amb el qual hem ratificat els acords presos en el pacte de Sant Sebastià, em faig càrrec provisionalment de les funcions de President del Govern de Catalunya, esperant que el poble espanyol i el català expressaran quina és en aquests moments llur voluntat.

En fer aquesta proclamació, amb el cor obert a totes les esperances, ens conjurem i demanem a tots els ciutadans de Catalunya que es conjurin amb nosaltres per a fer-la prevaler pels mitjans que siguin, encara que calgués arribar al sacrifici de la pròpia vida.

Tot aquell, doncs, que pertorbi l’ordre de la naixent República Catalana, serà considerat com un agent provocador i com un traïdor a la Pàtria.

Esperem que tots sabreu fer-vos dignes de la llibertat que ens hem donat i de la justícia que, amb l’ajut de tots, anem a establir. Ens apoiem sobre coses immortals com són els drets dels homes i dels pobles i, morint i tot si calgués, no podem perdre.

En proclamar la nostra República, fem arribar la nostra veu a tots el pobles d’Espanya i del món, demanant-los que espiritualment estiguin al nostre costat i enfront de la monarquia borbònica que hem abatut, i els oferim aportar-los tot el nostre esforç i tota l’emoció del nostre poble renaixent per afermar la pau internacional.

Per Catalunya, pels altres pobles germans d’Espanya, per la fraternitat de tots els homes i de tots els pobles, Catalans, sapigueu fer-vos dignes de Catalunya."

Barcelona, 14 d’abril de 1931.
El President
FRANCESC MACIÀ

D'altres enllaços relacionats amb actes republicans organitzats enguany a Mallorca:

  1. *** 75è aniversari de la II República
  2. *** Salut republicana, sens dubte la més sana
  3. *** Glosa republicana
  4. *** La República, enguany a Mallorca

FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS A MALLORCA

No afluixis, no amollis, no t'arronsis

evamarilen | 19 Març, 2006 16:49 | latafanera.cat facebook.com google.com

Josep Lluís Carod-Rovira, president d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb motiu de la publicació d'un dels seus nombrosos llibres, en estampar-hi la seva signatura a Palma, el dedica amb aquestes paraules a un bon amic seu mallorquí:

”Amb afecte, complicitat i il·lusió pels dies que vindran”

En commemorar-se, juntament amb la celebració del 75è aniversari de la proclamació de la República Catalana pel president de la Generalitat Francesc Macià, els mateixos 75 anys de vida d'un partit com Esquerra, el president d'aquesta formació política hi vol afegir, com qui en dóna una explicació més extensa i detallada:

”Els millors dies són els que vindran.
I els que vindran els farem entre tots.
I arribarà un moment que ja no caldrà que ningú ens digui “no afluixeu, no amolleu, no arronseu”.
Perquè serà la majoria de la societat catalana que democràticament haurà decidit finalment, i ja toca, que la Catalunya digna no s'arronsa, que la Catalunya digna no afluixa, que la Catalunya digna no amolla.”

Recollit de TV3, dia 19 de març de 2006, per Picalsud

El president d'ERC ha fet aquestes declaracions durant l’acte de commemoració del 75è aniversari d’Esquerra que s’ha fet a l’edifici històric del Foment Republicà de Sants, on es va fundar el partit al 1931.
Carod ha assegurat que “en el decurs de 75 anys d’història, els únics gestos reals de sobirania que ha fet Catalunya els ha fet la gent d’Esquerra”.

La reforma laboral, una gran mentida

evamarilen | 13 Març, 2006 22:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

La CGT-Balears no para.
I pel dijous, dia 16 de març, a les 20:00 hores té previst fer al Club DM una conferència-debat força interessant sobre la reforma laboral.

Josep Juàrez hi fa la presentació del ponent Desiderio Martín, qui parla de la reforma laboral com la gran mentida del Govern, empresaris i sindicats firmants.

La Confederació General del Treball (CGT) de les Illes Balears vol mostrar-se obertament contra la precarietat, la temporalitat, la flexibilitat, els accidents laborals; i a favor del repartiment del treball i la riquesa, a favor dels drets socials, a favor de la llibertat i la dignitat.

El lema El formatge, el poses tu encapçala el cartell que, molt gràficament i de forma cridanera, reprodueix la signatura del que es considera un mal acord laboral.


Cartell de convocatòria
de la conferència-debat de la CGT-Balears

Solidaritat mallorquina amb Eivissa

evamarilen | 11 Març, 2006 18:36 | latafanera.cat facebook.com google.com

No volem autopistes allà ni enlloc, és el lema que anima la concentració feta a Palma, dissabte dia 11 de març, davant la Delegació del Govern, en suport a la campanya antiautovia que s'està duent a Eivissa.

És una concentració organitzada per persones de diferents col•lectius, que volen recordar que les concentracions a Eivissa s'estan fent des de fa setmanes amb la finalitat de parar la construcció de l'autopista d'Eivissa a Sant Antoni.
En aquestes concentracions es tracta de parar les màquines encarregades de les obres.
Es recorda que en una d'aquestes accions realitzades darrerament, la policia ha detengut tres manifestants.

Un grup de gent pertanyent als moviments socials de l'illa de Mallorca s'hi concentra en solidaritat amb les mogudes eivissenques que defensen la terra del ciment.
D'aquesta convocatòria sorgeix la idea de fer una manifestació unitària el dia 1 d'abril a les 17h a la Plaça d'Espanya.
Aquesta manifestació és per protestar contra les autopistes i el model de creixement basat en el ciment.

Per tal d'organitzar aquesta manifestació, es convoca una assemblea per dimecres dia 15 a les 20h al Casal Okupat les Vies (Eusebi Estada, n32).
Tothom hi està convidat a participar, ja que es vol que sigui una manifestació unitària, popular i sense protagonismes.
Es demana als assistents que duguin propostes de pancarta i cartells.

Es demana que es faci la màxima difusió possible.

D’altres enllaços d’interès:

  1. Plataforma “NO VOLEM AUTOPISTA” Eivissa
  2. Eivissa confidencial
  3. Moguda social a Eivissa
  4. Eivissa es mobilitza en defensa de la terra
  5. Som allò que feim
  6. Últimes couades del vell caciquisme
  7. Eivissa, una societat pel canvi
  8. La mentida com a boomerang polític
  9. La resistència d’Eivissa deixa en evidència els partits convencionals
  10. 17F: Eivissa es mobilitza

La rebel·lió popular a Eivissa

evamarilen | 09 Març, 2006 21:53 | latafanera.cat facebook.com google.com

Enguany s'ha creat a Eivissa la "PLATAFORMA NO VOLEM AUTOPISTES", formada per persones directament o indirecta afectades pels nous projectes de carreteres que hi vol construir el Govern de les Illes Balears amb la col·laboració del Consell d'Eivissa i Formentera i de la Delegació del Govern espanyol.

Es tracta d'organitzacions ecologistes, conservacionistes i culturals, que defensen el patrimoni natural, social i històric de les illes; grups sensibilitzats i contraris a aquest tipus de desenvolupament; ciutadanes i ciutadans de tota mena i origen, conscients de l'agressió que es vol perpetrar contra l'illa pitiüsa; organitzacions sindicals i formacions polítiques d'esquerres.

En un dels seus comunicats fets públics, la Plataforma manifesta aquests 3 aspectes rellevants:

Primer:
L'actual Govern Balear i el Consell Insular d'Eivissa i Formentera, en particular, inicien una política d'autopistes i autovies que no ha considerat prou les gravíssimes conseqüències que pot originar sobre el medi ambient i l'economia illenca. Significa l'estímul del transport motoritzat i l'abús del vehicle privat, així com l'augment de contaminacions atmosfèriques i acústiques, consum d'energia i matèries primeres no renovables, costos humans i materials d'accidents de trànsit, hipoteques urbanístiques sobre terrenys afectats, agressions gratuïtes al paisatge, ocupació de sòls urbans i agrícoles, efectes barrera per a persones i fauna silvestre, alteració en circulacions d'aigua, reducció de la capacitat d'infiltració i destrucció de béns d'interès cultural i arqueològic.

Segon:
Els projectes presentats son un reflex del fracàs dels governants autonòmics per resoldre l'ordenació territorial i la planificació urbanística. Representen, la solució dels processos especulatius, causa de l'amuntegament i les exagerades concentracions demogràfiques que han anat ofegant la xarxa viària i els eixos d'entrada i sortida als nuclis urbans i aeroport. Si es realitzen aquestos projectes, el vehicle privat serà cada vegada més necessari i exercirà una pressió insostenible sobre un àmbit físicament molt limitat, en degradació continua. Poden significar la ruïna definitiva de les poques zones rústiques i àrees amb cert valor natural que resten a l'illa, ja que noves urbanitzacions, hotels, discoteques i camps de golf sorgiran com a pebrassos entorn de les vies ràpides d'accés.

Tercer:
Les preteses manca de fluïdesa i seguretat de trànsit a Eivissa no poden justificar aquest tipus de projectes, que són un malbaratament exorbitant de recursos públics i una apropiació immoral de béns privats. Ben aviat, seran agreujats per una fatal ampliació indefinida d'autovies i autopistes, interseccions i enllaços entre elles. L'única solució possible i raonable en aquesta petita illa és l'optimització, millora i condicionament eficaç de l'actual xarxa viària, sense ampliacions innecessàries i desmesurades; una política dissuasòria de l'ús del vehicle privat i afavoridora de l'ús d'itineraris alternatius infrautilitzats, carrils bici, desplaçaments dels vianants, i, sobretot, un transport col·lectiu que ofereixi confortabilitat, aturades, freqüències necessàries i tarifes econòmiques.

En certs àmbits de Mallorca s'està parlant de convocar una concentració a Palma, dissabte dia 11 de març, a les 11:00 enfront de la Delegació del Govern, en suport a la campanya antiautovia que s'està duent a Eivissa.

Aquesta concentració està organitzada per persones de diferents col·lectius que volen recordar que les concentracions a Eivissa s'estan fent des de fa ja diverses setmanes amb la finalitat de parar la construcció de l'autopista d'Eivissa a Sant Antoni.
En aquestes concentracions es tracta de parar les màquines encarregades de les obres.
Es recorda que en una d'aquestes accions realitzades aquesta setmana, la policia ha detengut tres manifestants.

D’altres enllaços d’interès:

  1. Plataforma “NO VOLEM AUTOPISTA” Eivissa
  2. Eivissa confidencial
  3. Moguda social a Eivissa
  4. Eivissa es mobilitza en defensa de la terra
  5. Som allò que feim
  6. Últimes couades del vell caciquisme
  7. Eivissa, una societat pel canvi
  8. La mentida com a boomerang polític
  9. La resistència d’Eivissa deixa en evidència els partits convencionals
  10. 17F: Eivissa es mobilitza

Manifestació a Palma, a favor de les dones

evamarilen | 08 Març, 2006 22:55 | latafanera.cat facebook.com google.com

El Dia Internacional de les Dones ha servit perquè, a Palma, un bon nombre de ciutadanes i ciutadans hagin donat suport a la Plataforma per la igualtat i s'hagin manifestat públicament per reclamar la creació del Consell de les Dones en aquesta comunitat autònoma, una de les poques que queden a l'estat espanyol sense aquest òrgan de participació i consulta.


Pancarta de la Plataforma per la Igualtat
sostenguda, entre d'altres, per representants d'ERC-Illes

(Foto: Picalsud)

Gent de totes les edats han desfilat darrera les pancartes elaborades per les diverses entitats integrants de la plataforma, encapçalades pel Lobby de Dones i seguides per altres associacions, entitats, organitzacions sindicals i formacions polítiques.

L'experiència d'aquestes entitats ha fet més palesa que mai la diferència existent entre les entitats i associacions que conformen el teixit social i les xarxes cíviques més dinàmiques, d'una banda, i els organismes i departaments institucionals, de l'altra.

S'ha pogut constatar ben a les clares que les dones del PP i UM volen anar per un cantó, mentre que la resta de la societat civil va per un altre.


Pancarta de la CGT-Balears
(Foto: Picalsud)

*** Més fotos del Dia Internacional de les D O N E S a Palma

Moguda social a Eivissa

evamarilen | 02 Març, 2006 16:14 | latafanera.cat facebook.com google.com

El Govern balear decideix construir carreteres a Eivissa.
Molta gent les considera excessives, agressives, desproporcionades, que atempten descaradament contra el territori.
L'illa queda xapada en dues, físicament i socialment.

Alguns sectors es rebel•len, s'aixequen, diuen prou.
Reben suports diversos.
Generen conflictes socials per qüestions de justícia.
Reclamen transparència.
Exigeixen democràcia.

Esquerra Republicana de Catalunya enforteix lligams entre organitzacions, entitats i persones que hi participen.
Bernat Joan comparteix els efectes del primer desallotjament forçat per la Policia.

L'eurodiputat eivissenc d'ERC fa conèixer el conflicte a Europa.
Considera que la gent d’Eivissa reacciona magníficament, es mobilitza extraordinàriament i resisteix passivament davant ocupacions de finques.
Vol que el Partit Popular retiri el macroprojecte.

Dos eivissencs tenen molt a veure amb el Parlament Europeu: Abel Matutes Torres (PP) i Bernat Joan Marí (ERC).

Els sectors més poderosos, representats pel primer, s'adonen que la resta d'Eivissa s'acosta massa al segon.

Així s'explicarien certes reaccions que genera el conflicte.

Mallorca, 2 de març de 2006

Cecili Buele i Ramis
Secretari nacional de Moviments Socials

Esquerra Republicana de Catalunya

*** Eivissa es mobilitza en defensa de la terra

Som allò que feim...

evamarilen | 28 Febrer, 2006 22:20 | latafanera.cat facebook.com google.com

Març marceja, recorda la dita mallorquina.
Cap com aquesta per reflectir allò que passa aquests dies a les nostres illes.
En àmbits polítics de relleu també.
A Palma, a Mallorca, a Eivissa i Formentera i també a Menorca. Pertot arreu.

A Palma, entre d’altres marcejades, la senyora batlessa, catòlica com Déu mana, aprofita l’avinentesa per suprimir ‘Sa Rua’: una manifestació popular només interrompuda pel franquisme, només recuperada amb força pel moviment veïnal, en farà tres dècades.

A Mallorca, les marcejades no aturen el ritme frenètic amb què el Govern destrueix paisatges i construeix autopistes.
Un mal costum que, fort i no et moguis, també vol empeltar en altres illes.

A Eivissa i Formentera, emperò, li pertoca tocar pedra!
La paciència pitiüsa toca fons.
Les masses prenen el camí de la rebel·lió mai vista.
Mentre un Govern s’hi acosta a repartir-hi premis i medalles, l’altre s'hi afanya a repartir porrades!

A Menorca no n’és del tot absent: l’intent d'arribar a certes componedisses, d’una banda, xoca de ple amb estires i arronses per una altra.
Els vents bufen fort ferm, per totes bandes.

Es veu ben clar.
A punt d’emprendre la carrera, se’ns vol arrossegar i empènyer a córrer més que mai. Amb fúria.
Cap a la cacera de vots i de victòries amb caire electoral: ajuntaments, consells, Parlament i Govern de les Illes Balears i Pitiüses, en són les metes.

Qualcú pot recordar allò que diu el poeta mallorquí, M. Costa i Llobera, el segle XX: “siau qui sou...”

Qualcú altre s'estima més de completar-ho, amb el que hi diu el novel·lista uruguaià, E. Galeano, el segle XXI: “som allò que feim... som allò que feim per canviar el que som!”

Mallorca, 1 de març de 2006

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Sentit homenatge a Emili Darder, darrer batle republicà de Palma

evamarilen | 26 Febrer, 2006 17:22 | latafanera.cat facebook.com google.com

Com cada any, el darrer diumenge del mes de febrer Esquerra Republicana realitza l'acte d'homenatge al darrer batle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder i Cànaves, al mateix indret del cementeri municipal on va ser afusellat el 24 de febrer de 1937 per un escamot feixista.

Més que mai, s'hi han acostat persones de totes les edats i condicions, fent pinya al peu mateix de la làpida que hi col·locà el darrer batle socialista de l'Ajuntament de Palma l'any 1979, en homenatge a les víctimes per la llibertat.

Les paraules del president d'ERC-Palma, el jove professor Alexandre Seguí serveixen per introduir l'acte, en el qual intervé Helena Inglada, membre de l'Executiva de la Federació d'ERC-Illes, i un dels regidors d'Esquerra Republicana al Principat de Catalunya, Oriol Jonqueras. Tots dos enalteixen la figura i l'obra d'un batle republicà com fou Emili Darder i Cànaves, assassinat vilment per les forces feixistes mallorquines que s'havien aixecat militarment contra el govern repubicà democràticament elegit a les urnes.

Les notes d'un violí manejat pel jove Pep Juàrez Ruiz, en una actuació musical que dóna un ambient força emotiu a l'acte, despleguen i escampen a l'aire lliure la melodia popular tradicional catalana d'El cant dels ocells.
És la part del sentit homenatge juvenil que es es vol retre al darrer batle republicà de Palma, i que s'ajunta a l'ofrena del ram de flors que hi fa el representant de les JERC-Illes, el jove Andreu Oliver.


Carme Cano Darder, néta d'Emili Darder Cànaves,
en companyia de representants d'ERC-Illes
a l'acte d'homenatge al darrer batle republicà de Palma

(Foto: Picalsud)

També és present a l'acte Carme Cano Darder, néta del batle republicà Emili Darder, qui porta un ram de flors que hi és depositat, al mateix peu de la làpida col·locada al mateix indret on va ser assassinat el seu padrí.

Malgrat el mal temps i la pluja, enguany és més nombrosa que mai l'assistència de gent interessada a prendre part en un acte d'homenatge republicà al batle de Palma, Emili Darder i Cànaves.

REPUBLICA

La Memòria Històrica Republicana, feta llei 75 anys després

evamarilen | 23 Febrer, 2006 17:13 | latafanera.cat facebook.com google.com

El Govern espanyol es compromet a elaborar la Llei de la memòria històrica, abans que finalitzi aquest curs parlamentari.
Respon així a la persistent constància del diputat català Joan Tardà i Coma, portaveu del Grup Parlamentari Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats.

El diputat republicà català d'esquerres fa coincidir la presentació i enregistrament d’aquesta proposició de llei amb el 30è aniversari de la mort de Franco, el proppassat dia 20 de novembre de 2005, després de mesos de paràlisi de la comissió interministerial encarregada d’elaborar la llei.

I fa coincidir també l’inici del seu debat parlamentari al Congrés dels Diputats amb el 25è aniversari d’un altre fet militar antidemocràtic, amb un discurs sobre la memòria històrica que realitza el proppassat 22 de febrer de 2006.

Amb això, el diputat Tardà denuncia que “als anys vuitanta el govern socialista espanyol diu que no toca revisar el passat; als noranta, que no és el moment; però trenta anys després de la mort de Franco i en ple segle XXI és inconcebible que no s’hagi restituït la dignitat de manera oficial a les persones i institucions que van patir la repressió del règim”.

El diputat inicia el seu discurs manifestant que no es pretén fer simplement una revisió del passat històric, sinó que hi vol evidenciar la voluntat ferma d’un major progrés i d’una major cultura democràtica. Ho concreta en tres àmbits ben definits:

1. L’àmbit de la repressió política per part dels tribunals: inclou l’anul•lació de les sentències dictades en consell de guerra, pel Tribunal d’Ordre Públic, pels tribunals de responsabilitats polítiques, i pel Tribunal Especial de repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
Hi estableix indemnitzacions de 12.000 euros per als descendents dels ciutadans afusellats i el lliurament a aquests de les certificacions de nul•litat de les sentències judicials.

2. L’àmbit de la resolució de les activitats antifranquistes.
S’hi reparen jurídicament i moralment els danys ocasionats tant a les persones que participaren en organitzacions guerrilleres o armades antifranquistes, represaliades, empresonades, internades, torturades, desterrades; com als descendents d’aquelles persones que perderen la vida davant les forces d’ordre públic o l’exèrcit.
S’hi assignen indemnitzacions i beneficis que hi corresponguin per llei.

3. La restitució de béns i honors als membres de les institucions i forces d’ordre públic republicanes: Guàrdia Civil, Guàrdia d’Assalt, Cos de Carrabiners, Mossos d’Esquadra i Ertzanza;
- institucions com la Generalitat de Catalunya o el Govern basc;
- el lliurament al president de la Generalitat per part del Cap d’estat espanyol de la certificació de l’anul•lació de la causa sumaríssima del president de Catalunya Lluís Companys, afusellat per l’exèrcit espanyol;
- així mateix, el reconeixement de l’aportació de la Maçoneria a la causa de la llibertat i del pensament social progressista i la restitució a les lògies actuals de tots els seus béns requisats
- la restitució d’honors i béns als col•lectius represaliats de naturistes, evangèlics, esperantistes, jueus, gitanos, ciutadans perseguits per la seva orientació sexual, entitats perseguides per motius de llengua i cultura
- la preservació dels llocs de la memòria, cens de persones afectades, museïtzació de llocs emblemàtics, retirada de símbols franquistes, obertura d’arxius de la repressió;
- la realització d’un inventari dels fons documentals relacionats amb l’exili republicà i la recuperació moral i econòmica dels supervivents.
- la reparació moral, jurídica i econòmica dels supervivents i descendents de víctimes del nazisme, internats en camps de treball nazis per la seva condició d’apàtrida;
- el reconeixement per llei de la labor exercida pels estats i organitzacions internacionals i persones que contribuïren solidàriament a la causa antifranquista.

S’hi fixen també una sèrie de disposicions addicionals que assenyalen:
- el compromís del govern de donar suport a qualsevol reclamació nascuda d’entitats o persones en base a possibles delictes comesos durant la dictadura, atesa la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat;
- la retirada dels llocs públics per part de l’església catòlica de làpides o símbols que discriminin les víctimes;
- la revisió i invalidació de totes les distincions, títols honorífics i d’altres formes d’exaltació de personatges lligats al règim dictatorial;
- la formalització solemne per part del Cap de l’Estat, en nom de l’Estat espanyol, de demandes de perdó a les víctimes de les conseqüències de l’aixecament militar contra la Constitució Republicana.


Edifici del Congrés dels Diputats, a Madrid,
poques hores abans que s'hi presentàs la Llei de la Memòria Històrica
que seria rebutjada

(Foto: Picalsud)

En definitiva, acaba el diputat Tardà el seu discurs:
“Només demanam una llei que faci justícia; exigim justícia l’any 2006, ara i aquí. I ho demanam a l’esquerra espanyola, al PSOE...
Els demanam LLEIALTAT amb el compromès.
VALENTIA per reconèixer la condició de víctima a les persones i institucions represaliades per la dictadura.
DIGNITAT per enfortir els valors democràtics de la nostra societat.”

Madrid, 22 de febrer de 2006

Maduresa política de la nació catalana

evamarilen | 19 Febrer, 2006 11:31 | latafanera.cat facebook.com google.com

Més de 600 entitats i moviments socials d'arreu dels Països Catalans s'adhereixen al manifest Som una nació i tenim del dret de decidir, elaborat per la Plataforma pel dret de decidir, impulsora de la marxa multitudinària del 18F a Barcelona.

Des de la plaça d'Espanya fins a la plaça de Catalunya, són més de 700 mil les persones que surten al carrer.

El seguiment de la convocatòria i el civisme de la gent que s'hi fa present esdevé un èxit rotund de participació cívica.

Famílies, joves i grans se sumen a una manifestació a favor de la dignitat nacional del poble català, en un acte que en demostra la maduresa democràtica.


Entorn de la senyera
milers de persones es manifesten el 18F a Barcelona

(Foto: Picalsud)

Segons portaveus de la Plataforma, la manifestació és un acte d’autoafirmació i d’autoorganització que va més enllà de la dinàmica partidista. El consideren un signe de maduresa política. Els impulsors de la marxa volen deixar clar que ningú ni cap partit polític pot atribuir-se l’èxit d’aquesta convocatòria. El poble català en la seva pluralitat ha estat el protagonista rotund d’aquesta diada.

La Plataforma pren nota del missatge rebut de la ciutadania i es responsabilitza de seguir donant continuïtat a la mobilització social defensant que “Som una nació i tenim el dret de decidir”.

Pròximament, l’Assemblea de les entitats organitzades “Pel dret de decidir” valorarà quin ha de ser el camí per a continuar el procés que s’ha encetat més enllà de les conjuntures partidistes i institucionals i dels seus resultats.

Plataforma “Pel dret de decidir”
premsa@tenimeldretdedecidir.org
93 444 38 00

D'altres enllaços d'interès:

Gent de les Illes Balears i Pitiüses en defensa de la nació catalana
Gent del país sencer es mou per Catalunya
18FSOMUNACIO

Aturem la directiva Bolkestein!

evamarilen | 15 Febrer, 2006 09:50 | latafanera.cat facebook.com google.com

El Secretariat Permanent de la CGT-BALEARS surt en defensa dels serveis públics, dels drets dels treballadors i de les treballadores, i convida a aturar l’anomenada Directiva Bolkestein, una directiva sobre els serveis en el mercat interior que comença a debatre’s en el Parlament Europeu, al recer d’un principi d’acord entre els grups parlamentaris europeus socialista i popular.

Aquest acord suposa un intent “d’edulcorar” i fer passar per la porta de darrera un projecte que va quedar totalment desprestigiat políticament amb els referèndums sobre la constitució europea de França i Holanda.

Per tant, es tracta de l’enèsim intent d’imposar una agressió sense precedents, per part dels sectors capitalistes neoliberals, als treballadors i a la ciutadania dels pobles d’Europa, i de convertir el que ara són serveis públics en un sucós negoci de la rapinya privada.

En essència, la DIRECTIVA BOLKESTEIN suposa:

• L’aplicació del “principi del país d’origen”, o sotmetiment als treballadors de les empreses de serveis que operen en el territori de la UE, únicament a la legislació del país on tinguin la seu social aquestes empreses i, per tant, la definitiva fractura dels mecanismes de defensa dels drets i les llibertats dels treballadors i treballadores.
Sens dubte, aquesta directiva fomentarà encara més les deslocalitzacions d’empreses, l’atur i la precarietat laboral.

• El desplaçament de treballadors i importació de plantilles fomentarà abusos, sinistralitat laboral, frau fiscal, treball sense contractes, estafes als consumidors i usuaris, i altres tipus de conductes antisocials.

• La competència sense límits entre les propis col•lectius de treballadors, i també entre els pobles, aboca a l’abandó del projecte d’una Europa social i d’amplis drets per a les persones, i la demolició de les conquestes socials i ciutadanes.

• El deixar fora de control la regulació dels serveis, per part de les administracions públiques democràticament triades, només ens durà a la desaparició o l’empobriment de la qualitat i universalitat dels propis serveis públics.
L’impacte d’aquesta normativa converteix la vida social en un negoci, amb la promoció dels valors de la insolidaritat i l’individualisme, i la indefensió dels més desfavorits.

Per tot això, des de CGT-BALEARS volem cridar al conjunt de la societat sobre el risc que suposa l’aprovació d’aquesta normativa, i unim la nostra veu a de totes les persones i entitats que avui es manifesten arreu d’Europa intentant ATURAR LA DIRECTIVA BOLKESTEIN.

Només la mobilització social de la població treballadora i de la ciutadania por aturar els intents d’imposar antidemocràticament aquestes noves fórmules d’esclavatge.

Entre tots i totes, ATUREM LA DIRECTIVA BOLKESTEIN

Mallorca, 14 de febrer de 2006.
Secretariat Permanent de CGT-BALEARS

Línies d'actuació positiva a favor de les dones

evamarilen | 10 Febrer, 2006 23:02 | latafanera.cat facebook.com google.com

ERC-Illes duu la presidenta de l'Institut Català de les Dones, la senyora Marta Selva al Centre Social Flassaders, de Palma, on fa una conferència que gira entorn de les línies d'actuació de l'ICD sobre violències contra les dones.

Les polítiques contra la violència cap a les dones s'emmarquen en les polítiques generals d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

I la igualtat d'oportunitats passa, necessàriament, per una feina de transformació de la societat des de les seves arrels.

Amb aquesta idea, Margalida Seguí, d'ERC-Illes, presenta la tasca que desenvolupa l'Institut Català de les Dones, explicada per qui n'és la seva presidenta, Marta Selva, en una sala ocupada per un bon grapat de dones i homes amb ganes d'atendre'n les explicacions, que resulten del tot enriquidores.

De bon començament, assenyala el desig d'exposar el tema des de la perspectiva del Govern de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a les orientacions que emanen del Departament de la Presidència, amb l'orientació que hi dóna el Conseller en cap, senyor Josep Bargalló.

Les polítiques d'igualtat naixen de l'existència del Pacte del Tinell, que redefineix el paper de l'Institut Català de les Dones, incorporant la perspectiva de les dones a totes les polítiques governamentals de Catalunya.
S'intenta anar més enllà de polítiques a favor de la paritat, que certament s'ha de promoure amb tots els mitjans que siguin a l'abast, però que resulten del tot insuficients: cal aprofundir també en la implantació de mesures d'acció positiva en la perspectiva de gènere, és a dir de les dones.
S'hi dissenyen polítiques públiques a tots els àmbits de la vida pública, com pot ser l'àmbit de la mobilitat...

Explica el procés d'elaboració del Pla d'acció que comporta el compromís d'instaurar polítiques afavoridores de la igualtat entre dones i homes, amb la participació intensa d'entitats, associacions de dones, organismes públics, organitzacions sindicals, moviments socials en general.

En remarca quatre aspectes que considera primordials:

La transversalitat, que porta a no aplicar-se solament a l'àmbit dels serveis socials sinó a tots els àmbits públics, per tal de guanyar en eficiència i eficàcia -sanitaris, de salut sexual i reproductivitat, de discapacitats, de malalties de les dones, del consum, de la mobilitat, de l'urbanisme, de la seguretat per a les dones (on es dóna seguretat per a les dones, se'n dona per a tothom!), de l'educació, de l'economia, de les pensions de viduïtat, dels esports, de la cultura, etc.

La participació, més enllà del folklorisme, valorar que les inversions dels fons europeus reclamen molta més participació de la societat civil.

El compromís pressupostari, que duu aparellat el Pla d'acció i desenvolupament de polítiques de dones, amb partides pressupostàries afegides explícitament.

La qualitat del Pla, com una aproximació, una proposta que requereix una avaluació posterior, des d'una auditoria externa.

Continua l'exposició de la temàtica, que va seguida d'un torn de preguntes per part de la gent que hi assisteix i que, al final, considera com a molt valuosa i positiva l'aportació feta per la presidenta de l'Institut Català de les Dones, la senyora Marta Selva.

Viu record de la Revolta Agermanada Mallorquina

evamarilen | 07 Febrer, 2006 22:15 | latafanera.cat facebook.com google.com

Una nodrida representació d'ERC-Illes, de les JERC i de l'organització sindical CGT-Balears, es fan presents davant del monument erigit a la memòria dels Agermanats, en el 485è aniversari de l'alliberament de Joanot Colom, al mateix indret on s'aixecava la casa on vivia i que, posteriorment a la seva mort, va ser sembrada de sal...

És un acte cívic que Esquerra Republicana de Catalunya organitza cada any tal dia com avui, el 7 de febrer.

En aquesta ocasió obre l'acte Alexandre Seguí, el president d'ERC-Palma qui hi intervé tot recordant el motiu de la trobada i fent-hi la presentació de Llorenç Buades, responsable d'Acció Social de la CGT-Balears.

Durant el seu parlament, el líder sindical fa una repassada històrica als fets més remarcables de la Revolta Agermanada Mallorquina que s'aixeca i es rebel·la amb les armes a la mà contra els deutes asfixiants i la fiscalitat ofegadora a què romanen sotmeses els classes populars als inicis del regnat de Carles I.

La intervenció final de Cecili Buele, secretari nacional de Moviments Socials d'Esquerra Republicana de Catalunya, fa un enllaç de les similituds existents entre les lluites agermanades del segle XV amb la lluita democràtica del segle XXI: tot i que els mètodes són distints, tanmateix els objectius continuen essent els mateixos: una redistribució injusta de la riquesa i de les càrregues impositives damunt certs col·lectius -les balances fiscals que continuen afectant tan negativament els Països Catalans- a l'interior de l'estat espanyol!

L'ambient de la trobada queda remarcat amb les espelmes que Ferran Tarongí s'encarrega de fer encendre, les quals, juntament amb el brotet de mimosa que hi col·loca el president d'ERC-Illes, el manacorí Joan Lladó, volen servir per retre un senzill homenatge cívic davant l'únic monument que es coneix a Palma, erigit i dedicat a una obra tan revolucionària com la que comporta aquest col·lectiu mallorquí força representatiu de les lluites populars més acarnissades...

Un monument erigit als Agermanats, enmig de la plaça del Roser fa uns anys, a proposta d'un regidor del Partit Popular...

Qui ho havia de dir!


Llorenç Buades s'adreça al públic assistent
a l'acte d'homenatge als Agermanats

(Foto: Picalsud)

Llorenç Buades, a l'acte d'homenatge als Agermanats

evamarilen | 06 Febrer, 2006 18:21 | latafanera.cat facebook.com google.com

Si hagués de definir Llorenç Buades i Castell en poques paraules, jo diria que és ‘un mallorquí revolucionari que no claudica davant res ni ningú’.

Llorenç Buades va néixer a Bunyola. Té 53 anys. Pertany a una família d’arrels republicanes, molt lligada al món sindical.

Durant el servei militar, deriva cap a l’esquerra política i social, en contacte amb companys anarcosindicalistes.
Munta CC.OO. a l’empresa on comença a treballar com a auxiliar administratiu.
S’integra en una cèl•lula del PCE a les Illes.
Defensa posicions contràries als Pactes de la Moncloa.
Ingressa a la Lliga Comunista Revolucionària.
Milita al Comitè Anti-Otan de Mallorca; i l Grup d’Acció per la Pau i el Desarmament.
S’afilia a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
Entra a la CGT, organització anarcosindicalista que agrupa l’esquerra alternativa i revolucionària a l’Estat espanyol.

Tot al llarg de la seva lluita, Llorenç Buades l’enforteix amb articles en periòdics diversos, en edicions de revistes digitals i en altres mitjans.

Si en voleu saber més dades podeu entrar dins el portal digital allotjat al nodo50 amb el títol d’IXENT.

Veureu que un dels assumptes que hi tracta, entre moltíssims d’altres és el de La Germania de Mallorca.

Avui tenim la gran sort de poder comptar amb la seva valuosíssima aportació.
Ens en farà cinc cèntims.

Llorenç, quan vulguis.

Qui tengui ganes d'escoltar el parlament que fa Llorenç Buades a l’acte d’homenatge als Agermanats que organitza ERC-Illes a la plaça del Roser, de Palma, s’hi pot fer present a les 20:00 hores
(dimarts, 7 de febrer de 2006... quatre-cents vuitanta-cinc anys després que Joanot Colom fos alliberat de la presó on havia estat ingressat el dia abans, al Castell de Bellver)

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS