Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

A la plaça del Roser, de Palma

evamarilen | 05 Febrer, 2006 22:42 | latafanera.cat facebook.com google.com

Certs detalls escultòrics de Palma passen dies i hores totalment desapercebuts.
Qui dies passa anys empeny i gairebé ningú no s'hi fixa.

No poques persones residents a Palma, probablement, no han girat mai cap ullada al monument que té aquesta placeta situada prop de Correus: una escultura de ferro dedicada als Agermanats.

Cada any, emperò, hi ha qui se n'enrecorda, s'hi enfila i hi deixa ben col·locat un brotet de Mimosa.
S'hi vol recordar, senzillament, la història de la Revolta Agermanada. Una de tantes expressions, vivents i plàstiques, de l'existència històrica d'uns Països Catalans en lluita constant -durant els darrers cinc-cents anys-, pràcticament pel mateix: una redistribució de la fiscalitat, que resulti més justa!

S'hi recorda que els mètodes han canviat molt: la revolta de les Germanies és una rebel·lió armada: comporta molta sang; s'inicia al Regne de València, durant el regnat de Carles I (1519-1523); i, a Mallorca, és protagonitzada pels gremis de Ciutat, encapçalats per Joan Crespí, prenent posteriorment la forma de moviment de protesta de pagesos i menestrals contra els explotadors ciutadans, mercaders i cavallers, amb el guiatge de Joanot Colom.

S'hi recorda també el perquè de l'acte aquest dia i en aquesta plaça: dia 7 de febrer de l'any 1521 Joanot Colom, cabdill dels Agermanats, d'ofici barreter, que viu davant l'església de Sant Nicolau, acusat de conspiració i empresonat al castell de Bellver, és alliberat per la força, i, dies després parteix cap a València on vol conèixer l'organització de la Germania valenciana.

S'hi fan algunes reflexions sobre la raó profunda de certes revoltes socials a favor de la dignitat dels pobles:
Un moviment com la Germania que sap obrir aleshores nous camins de lluita a Mallorca, també empeny avui dia a obrir nous camins de lluita democràtica a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, en defensa de la dignitat.

Un moviment com la Germania que sap dur a terme aleshores pràctiques socials i polítiques concretes a Mallorca, també empeny a dur a terme, avui dia, pràctiques sociopolítiques democràtiques a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per enfortir-ne la dignitat.

Un moviment com la Germania que sap aleshores somniar i lluitar a Mallorca per un altre món possible, també empeny avui dia a somniar i lluitar democràticament, a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per un altre món possible.

Si, aleshores, es té ben clar el que significa dominació i dependència, també avui dia es té ben clar el que comporta autogovern i independència, per a Mallorca i per al conjunt dels Països Catalans.

Mallorca, 6 de febrer de 2006.

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Taula rodona sobre immigració, vivenda i convivència veïnal

evamarilen | 03 Febrer, 2006 11:59 | latafanera.cat facebook.com google.com

Sis homes presideixen i integren la taula rodona que organitza al Club DM el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears, entorn d’un assumpte d’actualitat a Mallorca: la immigració, la vivenda i convivència veïnal.
Atentament i encuriosides, una setantena de persones es fan presents al recinte del Club Diario de Mallorca el dia de la Candelera de 2006:

- - Felio J. Bauzá Martorell, és el secretari general de la Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern de les Illes Balears.
- - Ernesto Baleto, és el secretari d’Igualtat d’USO.
- - Ramón Sánchez Cuenca, representa la Federació d’Associacions de Veïns de Palma.
- - Madiop Diagne, és el responsable d’Immigració de la CGT-Balears.
- - Mustafa Boulcharrak, és el secretari d’AlMagrheb, Associació d’Immigrants Marroquins.
- - Qui modera és Javier Barés Marticorena, treballador social i representant del Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears.


Ponents de la Taula Rodona sobre immigració, vivenda i convivència veïnal,
realitzada el dia de la Candelera de 2006 al Club DM

Foto: picalsud

Amb una breu i molt pobra intervenció, el representant del Govern –qui, segons afirma, no representa l’Administració sinó solament una part d’aquesta- lamenta que no hi sigui present també l’administració municipal, la més acostada a la problemàtica social que comporta la immigració, la vivenda i la convivència veïnal.

El representant de la CGT-Balears, un senegalès fortament arrelat a Mallorca i implicat en la tasca integradora de col•lectius diversos, apunta que no vol centrar-se a parlar de les discriminacions reals que pateixen els immigrants –“Jo no vull llogar el meu pis ni a negres, ni a magribins, ni a immigrants”, diu que ho ha sentit a dir moltes vegades.
S’estima més fer al•lusió directa a la relació existent entre vivenda cara i treball molt mal remunerat (cosa que obliga i empeny molta de gent a haver de compartir metres quadrats sigui com sigui).
Al tipus de barri i ciutat que volem: amb espais que tendeixin a l’homogeneïtzació o a la discriminació.
Als esforços tendents a una integració lingüística, cultural i social que impulsi i promogui la dignitat de totes les persones.
A rebutjar qualsevol forma de discriminació ‘positiva’ envers dels immigrants solament, i a potenciar la discriminació positiva cap a tots els col•lectius que cerquen pis...

El representant de l’Associació d’Immigrants Marroquins incideix més en la necessària implicació dels organismes, públics i privats, que es mouen massa d’acord amb les lleis del mercat i que treballen massa poc en la creació d’espais socials culturals que serveixin per evitar la guetització d’immigrants.
Considera que s’està promovent que en pocs metres quadrats s’hagi de produir una alta concentració d’immigrants, sense espais de participació conjunta entre els diversos col•lectius veïnals.
Així resulta ben difícil obtenir una bona convivència.
Insisteix que, sense polítiques d’immigració clares, la guetització està assegurada i els enfrontaments socials també.
Considera ridícula la tasca de mediació pública per al lloguer de vivendes al nivell municipal, que, segona afirma, queda reduïda a un grapat d’accions que no van més enllà de l’1% del pressupost destinat a la immigració: la quantitat que s’hi destina de 167.456,60 €, creu que esdevé del tot irrisòria, enfront d’altres despeses més supèrflues.

El representant d’USO assenyala el paper que exerceix la llei del sòl en l’expropiació de terrenys, i es demana si afavoreix més la construcció de vivendes o els camps de golf.
Si tothom sap que les vivendes de protecció ofical no basten ni per als autòctons, com poden resultar suficients per als immigrants?
Denuncia la tasca de dividir veïns a favor o en contra de determinades requalificacions o operacions urbanístiques, com és el cas del Polígon de Llevant de Palma.
Considera que una mala política de vivenda, que no contempla les condicions obsoletes de promocions efectuades a la dècada dels anys cinquanta i seixanta, difícilment pot evitar la provocació de conflictes veïnals en edificis on els renous dels veínats se senten com a dins la casa pròpia, en hores de descans per a uns col•lectius (picapedrers) que coincideixen amb els horaris de feina d’uns altres (prostitutes nigerianes).
Simultàniament, l’immigrant, massa sovint només pot tenir accés a les vivendes més deteriorades, i, amb una mediació cultural inexistent fins ara, la problemàtica dels professionals del Treball Social s’incrementa dia a dia.

Qualcú dels assistents entre el públic apunta que s’han d’intensificar els esforços públics a favor de la igualtat, la dignitat i el respecte cap als immigrants.
Es queixa que, de moment, qui més s’interessa pels immigrants són les agències paral•leles a bancs i immobiliàries, que sí disposen d’uns serveis específics per a immigrants, per tal de caçar-los en hipoteques i crèdits que els mantendran fermats de per vida a una situació d’endeutament creixent i insuperable.

Hom s’interroga quina explicació té que, davant l’existència de desenes de milers de pisos desocupats, s’incrementi encara més el boom de la construcció de pisos nous.
Qui té interès en això?

També s’explica que gran part de la joventut immigrada rodoli pels carrers i places de les ciutats sense saber ben bé què fer ni a què dedicar-se: si ni tan sols hi caben, al propi domicili, i tampoc no disposen d’una feina que la mantengui ocupada ¿on més poden estar que al carrer?

Es recorda que, temps enrere, des de les administracions públiques es promovien programes escolars encaminats a formar infants, amb la consciència primerenca de viure oberts a les noves realitats immigratòries; programes que, pel que sembla, han desaparegut com a tals i s’estan convertint en purament folklòrics.
Abundant en aquest assumpte, hom diu que massa sovint s’estan produint problemes i sorgeixen situacions problemàtiques entre veïnats perquè no ens coneixem prou, ni ens tractam, ni sabem com som uns i altres.

Hi ha qui intervé i diu que només amb bones predisposicions per part de la gent no se solucionen els problemes socials existents.
Si falla l’Administració, en no planificar adequadament les polítiques de vivenda, la problemàtica social no pot trobar una solució mínimament satisfactòria.
Sense polítiques actives que tractin en positiu el fenomen de la immigració, difícilment s’assoliran resultats positius.

Qualcú proposa promoure una mobilització pública perquè el 50% dels terrenys de Can Domenge –que són a punt de ser venuts pel Consell de Mallorca- siguin destinats a vivenda pública de protecció oficial.

Una altra persona reclama que les administracions públiques portin a terme estrictes mesures de control del lloguer de les vivendes privades, com es fa, per exemple, a Dinamarca.

S’insisteix a treballar per la igualtat en drets, la dignitat i el respecte cap a la gent immigrada, amb les mateixes condicions i la mateixa intensitat que cap a la gent originària del país, cap a la gent nadiva.

Amb aquesta primera taula rodona que organitza el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears s’inicia Una sèrie de xerrades orientades al tractament de la immigració.
Amb la presència de professional del treball social i de representants d’entitats i organitzacions diverses, s’ha volgut començar amb la temàtica referida a vivenda, immigració i convivència veïnal.

Tant de bo serveixin per obrir portes a iniciatives noves que contribueixin al bastiment de la societat nova que, pel que es veu, tothom desitja; però que, també pel que es veu, ningú no arriba a saber ben bé com arribar-hi.

Discriminació flagrant en els descomptes aeris i marítims

evamarilen | 02 Febrer, 2006 16:58 | latafanera.cat facebook.com google.com

Els bitllets de transport aeri i marítim de viatgers no tenen el mateix preu per a tothom que resideix a Balears.

Hi ha preus i preus, segons hom pertanyi a la ciutadania privilegiada o a la maltractada.

Als ciutadans i ciutadanes que hi residim, i que tenim ciutadania europea, se’ns descompta el 38% del preu del bitllet.
Això vol dir que només en pagam el 62%.

El trobam massa car, efectivament, i és ben just que reclamem més descomptes; però no hi ha dubte que som uns privilegiats.

Sobretot si ens fixam en ciutadans i ciutadanes que hi resideixen com nosaltres, però que, pel fet de provenir d’Amèrica Llatina, d’Àfrica, o d’Àsia, n’han de pagar el 100%, del preu del bitllet!

No es tracta de calcular quants de viatges efectuam els residents privilegiats, amb allò que paguen a les empreses de transport els residents maltractats (que solen viatjar molt!).

És clar i evident que s’està produint una flagrant discriminació, que la gent demòcrata no ha de poder consentir; ja que es deixa d’aplicar el principi d’igualtat de tractament de les persones, independentment del seu origen racial o ètnic, que assenyala la Directiva 2000/43/CE del Consell!

Davant d’això, esdevenen nombroses les iniciatives ciutadanes que apunten cap a la modificació de les lleis que afecten els preus del transport a les Illes.

No hi ha dret que es pugui acollir a l’esmentat descompte, posem per cas, un ciutadà suís –que no pertany a la Unió Europea-; mentre que no hi té cabuda un ciutadà africà, sudamericà o asiàtic.

El canvi en la legislació de l’estat espanyol és molt simple.
Només s’ha d’aconseguir canviar això que s’hi diu ara: “a los ciudadanos españoles y de los demás Estados de la Unión Europea residentes...” per això altre que s’hi hauria de dir d’ara endavant: ‘a todos los ciudadanos residentes’.

Mallorca, 2 de febrer de 2006

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Les Illes Balears i Pitiüses als pressuposts generals de l’estat espanyol – III

evamarilen | 01 Febrer, 2006 19:42 | latafanera.cat facebook.com google.com

En uns Països Catalans independents s'han de superar tot un seguit de contradiccions que queden reflectides claríssimament a l’article 109 de la Llei de pressuposts generals de l’estat per a l’any 2006, referit a la ’dotació de compensació d’insularitat
Si més no pel que comporten de discriminació cap a determinats col•lectius que viuen i resideixen legalment a les Illes Balears i Pitiüses, però que no tenen la ciutadania europea.

L’esmentat article fa referència a la dotació per compensar les circumstàncies derivades del fet insular.
Una circumstància que, com és obvi, afecta tothom que hi resideix.

Però que la llei, incomprensiblement, ho contempla d'una altra manera: per a la llei, aquestes circumstàncies del fet insular deixen d'afectar un col•lectiu tan ampli de persones com les que mantenen la condició d'extracomunitàries.

D’un temps ençà, en un nombre que abasta desenes de milers de persones, s’han instal•lat a les Illes Balears i Pitiüses persones i famílies que provenen d’àmbits tan diversos com són ara Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica o Europa de l’Est. Extracomunitàries, no pertanyen a la Unió Europea. Mantenen una ciutadania extracomunitària, i, en conseqüència, no tenen dret a percebre aquesta ’compensació d’insularitat’ que s’assenyala en aquest article 109 de la Llei de pressuposts generals.

Certament, en uns Països Catalans independents, la Llei de pressuposts generals de l’estat ha de contemplar aquesta realitat social d'una altra manera.
Més encara, quan, en els temps que corren, cal ajustar-se a allò que determina la Directiva 2000/43/CE del Consell, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tractament de les persones, independentment del seu origen racial o ètnic.

En conseqüència, no ha de resultar gens estrany que nombroses entitats i col·lectius estiguin planificant i preparant campanyes públiques tendents a modificar una normativa tan obsoleta com la que figura a la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del règim especial de les Illes Balears.

Tenint com a finalitat l’establiment i la regulació del règim de mesures destinades a compensar els efectes de la insularitat de les Illes Balears, encara manté com a referència en exclusiva a los ciudadanos españoles y de los demás Estados de la Unión Europea residentes....

Simplement, s’ha de substituir per a tot ciutadà resident....

Mallorca, 1 de febrer de 2006

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

(Continuarà)

Creació del Consell de les Dones de les Illes Balears

evamarilen | 31 Gener, 2006 12:13 | latafanera.cat facebook.com google.com

La Plataforma per la Igualtat, que aglutina una trentena d’associacions, entitats, col•lectius, grups, organitzacions sindicals i formacions polítiques amb presència considerable de dones, reclama la creació immediata del Consell de les Dones de les Illes Balears.

Les Illes Balears són una de les 5 comunitats autònomes, de les 17 existents, que encara no tenen cap Consell de les Dones constituït legalment.

El Consell de les Dones és un òrgan de participació que el Pla d’actuació aprovat per l’Institut Balear de la Dona ja comprometia a constituir abans de l’any 2005.

El darrer dia del mes de gener de l’any 2006 la Plataforma per la Igualtat s’ha fet present a les portes del Parlament de les Illes Balears per lliurar un esborrany de la Llei de Consell de les Dones als representants dels diversos partits polítics –PSIB-PSOE, PSM, Esquerra Unida-Els Verds, Esquerra Republicana, PP i UM-; tot desitjant que esdevengui el punt de partida per arribar el més aviat possible a l’aprovació parlamentària unànime.

El paper que les associacions de dones realitzen, pel que fa a l’apropament a una societat més justa per a tots, mereix tot un reconeixement dels poders públics que porti a crear el Consell de les Dones, on participin representants de totes les associacions de dones i les àrees de les dones dels partits polítics i organitzacions sindicals.

** S’hi ha de promoure la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes.
** S’hi ha d’augmentar la participació de les dones en tots els àmbits de la societat.
** S’hi ha de contribuir a incorporar les dones als càrrecs de responsabilitat i de decisió.
** S’hi han de defensar els interessos de les dones a les Illes Balears.
** S’hi ha de fomentar la cooperació i la solidaritat entre les dones.


Representants d'ERC-Illes davant del Parlament
Foto: picalsud

Revolta Agermanada als Països Catalans

evamarilen | 30 Gener, 2006 11:38 | latafanera.cat facebook.com google.com

Qui s’atreveix a negar l’existència dels Països Catalans, a més de negar les evidències d’avui dia, mostra un gran desconeixement de la nostra història.
La història de la Revolta Agermanada és una de tantes expressions, vivents i plàstiques, de l’existència històrica d’uns Països Catalans, dels quals es pot dir que, cinc-cents anys enrere, ja mantenen lluites gairebé idèntiques a les d’avui dia.

Així ens ho recorda cada any ERC-Illes, en l’acte d’homenatge públic que organitza anualment dia 7 de febrer a Ciutat, a la plaça del Roser (entre la costa de Sant Domingo i l’edifici de Correus), a la qual és convidada tota la ciutadania que hi tengui interès:

- La revolta de les Germanies és una rebel•lió armada.
Es produeix al Regne de València als inicis del regnat de Carles I, entre 1519 i 1523.
Té les característiques pròpies d’una revolta social contra la noblesa.
La Germania –de germà- és el sistema de reclutament que s’intenta instal•lar per a defensar-se d’atacs exteriors, originàriament d’incursions pirates.

- El moviment de les Germanies s’escampa al Regne de Mallorca.
La Revolta Agermanada Mallorquina és un moviment de protesta dels pagesos i menestrals contra els explotadors ciutadans, mercaders i cavallers.

S’hi vol redistribuir la fiscalitat per fer-la més justa.

Té dues etapes:
La primera és protagonitzada pels gremis de Ciutat, encapçalada per Joan Crespí.
La segona és protagonitzada pels pagesos de la Part Forana de Mallorca que tenen com a cap Joanot Colom.

PER QUÈ ERC-ILLES ES CONCENTRA A LA PLAÇA DEL ROSER DE PALMA, PRECISAMENT DIA 7 DE FEBRER?

- El 6 de febrer de 1521 Joanot Colom, cabdill dels Agermanats, d’ofici barreter, que viu davant l’església de Sant Nicolau, acusat de conspiració, és empresonat.
Alliberat per la força l’endemà mateix, se’n va cap a València.
Vol conèixer l’organització de la Germania Valenciana i anar a la Cort reial...

- Els nobles que sobreviuen a la matança que es produeix al Castell de Bellver es refugien a Alcúdia, única població que roman fidel al Rei Carles I durant l'any i mig que els agermanats dominen l’illa.

- Quan el 8 de març de 1523 els agermanats es rendeixen a Palma, més de 200 són executats, i molts d’altres fugen a Catalunya.

- Aquells que no volen abraçar la causa agermanada emigren a Eivissa, a Menorca o a Catalunya, o es refugien darrera la murada d'Alcúdia...

- Joanot Colom és empresonat al castell de Bellver i executat el 3 de juny de 1523.

Algunes conclusions sobre la Revolta Agermanada Mallorquina:

Sap fer i obrir, aleshores, nous camins de lluita a Mallorca!
Ens empeny, avui dia, a fer i a obrir nous camins de lluita a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans.

Sap dur a terme, aleshores, pràctiques socials i polítiques concretes a Mallorca!
Ens empeny a dur a terme, avui dia, pràctiques sociopolítiques concretes a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans.

Sap, aleshores, somniar i lluitar a Mallorca per un altre món possible!
Ens empeny, avui dia, a somniar i lluitar, a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per un altre món possible.

Té ben clar, aleshores, el que significa dominació i dependència!
Ens empeny, avui dia, a tenir ben clar el que comporta l’autogovern i la independència de Mallorca i del conjunt dels PAÏSOS CATALANS.

Mallorca, 30 de febrer de 2006.

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Victòria de la classe treballadora: READMISSIÓ de treballadors senegalesos acomiadats

evamarilen | 29 Gener, 2006 17:18 | latafanera.cat facebook.com google.com

Una gran victòria de la classe treballadora, en aconseguir la CGT-Balears que siguin readmesos tres companys treballadors senegalesos que havien estat acomiadats d'una empresa de Llucmajor.

El sindicat de la CGT-Balears s'ha adreçat a l'opinió pública en general, als mitjans de comunicació, a la seva gent afiliada, a la classe treballadora, i a totes les persones i entitats que s'han mostrat solidàries durant aquests darrers mesos amb aquests companys treballadors senegalesos que havien perdut el seu lloc de feina:

Que n'aprenguin, CC.OO. i UGT, de com es fa i s'ha de fer sindicalisme a les nostres illes!
Enhorabona a tothom que hi ha prest part!

Davant del fet que l'empresa de Llucmajor ha acceptat la READMISSIÓ d'aquests companys senegalesos acomiadats, el secretari general de la CGT-Balears ha volgut fer públic aquest escrit que queda transcrit a continuació:

"Companys i companyes:

En el dia d'avui, 27 de gener de 2006, estava prevista la celebració del Judici per l'acomiadament dels tres companys de l'empresa CTP's Mallorca, de la planta de reciclatge de residus de Llucmajor.
A portes del Judici, els representants de l'empresa han acceptat la READMISSIÓ DELS TRES COMPANYS ACOMIADATS, en base a les següents condicions:

1. Incorporació immediata a la feina a partir del proper dilluns, dia 30 de gener de 2006.
2. Consideració especial per a un company que ha hagut de marxar cap a Senegal per un problema familiar greu (incorporació abans de l'1 de març).
3. Pagament dels salaris de tramitació des del dia de l'acomiadament (7 d'octubre de 2005) fins el dia d'abans a la reincorporació (29 de gener de 2006).
4. Garantia de condicions, dins la legalitat, d'horari (40 hores setmanals), salari i condicions de feina.
5. Compromís d'una trobada, entre l'empresa i la CGT, en la seu del TAMIB, per al proper dimecres, dia 1 de febrer, per tractar les condicions de feina del personal de la Planta de reciclatge de residus de Llucmajor.

Valoram aquesta decisió d'una manera extraordinàriament positiva.
Aquesta nova situació no hagués estat possible sense la unitat demostrada pels propis treballadors afectats, sense la solidaritat de tots i totes els qui haveu col·laborat en aquesta lluita.

Aquest èxit sindical reforçarà, sens dubte, la unitat de tots els treballadors, tant els nascuts aquí com els vinguts de fora, i el volem compartir amb totes les persones i entitats que, junt amb la CGT, hem lluitat colze amb colze.

Salut i endavant!
La lluita continua!"

Palma de Mallorca, 27 de gener de 2006.

Josep Juàrez,
secretari general de la CGT-Balears

Readmesos treballadors immigrants senegalesos

evamarilen | 27 Gener, 2006 19:01 | latafanera.cat facebook.com google.com

El sindicalisme de lluita que impulsa la CGT-Balears ha aconseguit una de les victòries més desitjades des de fa mig any: la readmissió de treballadors senegalesos que havien estat acomiadats d’una empresa de reciclatge situada al terme municipal de Llucmajor.

Ha estat una dura i llarga batalla que ha comportat una gran lluita, molts esforços, la dedicació intensa d’un bon nombre de delegades i delegats, com també la participació d’altres entitats i organitzacions que s’hi han adherit i hi han donat suport.

És d’agrair que, en un moment en què fa la impressió que gairebé tot són derrotes –com deia un ciutadà inquiet davant d’allò que es veu que fan o deixen de fer les forces polítiques i socials d’esquerra al nostre entorn més immediat dels Països Catalans-, és d’agrair poder comprovar que encara queden mostres d’esperança en la capacitat de lluita col•lectiva a favor de gent treballadora.

De la lluita infatigable, si més no qualque vegada, també se n'arriba a traure algun profit.

Una de les reflexions que es poden fer, podria ser aquesta, precisament.

No hi ha dubte que la presència activa i dinàmica, lluitadora i combativa, de la CGT-Balears durant tot l’any 2005 és més que evident a Mallorca, en àmbits ben diversos.

Es pot veure, per exemple, que la CGT-Balears hi esdevé una de les entitats socials i una de les organitzacions sindicals més actives i dinàmiques al II Fòrum Social de Mallorca (maig).

Participa en la promoció i organització a Barcelona del Primer Fòrum Social de la Mediterrània (juny).

Promou amb altres entitats la concentració contra el racisme i la xenofòbia, a favor de la convivència, en un dels actes que es fa a Palma davant la seu de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears, vuit dies després que, a prop de la plaça d’Espanya de Ciutat, un grup violent agredeix brutalment tres treballadors marroquins.

En el context global d’actes públics, mobilitzacions, concentracions, fòrums i conferències en molt racons del planeta, CGT-Balears s’adhereix a la declaració del Fòrum Social Mundial realitzat a Porto Alegre, amb actes propis a Mallorca, com és ara la Concentració pel Dia Mundial contra la política de Coca-Cola (juliol);

Es concentra amb altres entitats al Moll Vell de Palma, davant la visita que efectuada a la Badia el portaavions nordamericà Theodore Roosevelt, propulsat amb tecnologia nuclear i carregat d’armes, presumptament de destrucció massiva (setembre)

Organitza una trobada de Joves a les instal•lacions de Binicanella, on es comparteixen reflexions per a l'acció, a la recerca d'elements d'anàlisi sobre què és ser jove i què és ser jove treballador (octubre);

Integrada dins la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, n’és una de les entitats més actives i dinàmiques, com quan, amb motiu de l'Aliança de civilitzacions que impulsa el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, es manifesta reclamant que esdevengui qualque cosa més que una mera expressió verbal, més a manco agradosa, més o manco encertada, més o manco atraient. (novembre);

Participa activament en l’organització d’una Concentració cívica a Palma contra els maltractaments d'immigrants a Ceuta i Melilla;

Es mobilitza activament quan treballadors immigrants africans, d'una planta de reciclatge de residus a Mallorca, es queden sense feina;
Surt en defensa d’aquests treballadors senegalesos davant del Consell de Mallorca, el Govern de les Illes Balears o els Tribunals de Justícia, volent-hi fer una triadella entre allò que es pot considerar racisme i allò que esdevé folklore (novembre);
Convoca una assemblea d’immigrants que fa història, ja que s’hi aconsegueix reunir en assemblea conjunta un bon grapat de col•lectius diversos que es troben a la seu del Casal d'ONGD on tracten aquesta problemàtica tan conflictiva (novembre);
Participa en la manifestació convocada per nombroses entitats contra les polítiques laborals que el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears consenten que realitzin unes empreses que, tot i esser subvencionades amb doblers públics, trauen fora un grapat de treballadors immigrants, als quals exigeixen un horari de treball superior al contractat a canvi de no res (desembre).
Dóna suport públic, defensant en una concentració que organitza a Palma afiliades i afiliats a la CGT, que són víctimes d'acomiadaments laborals inexplicables en empreses de la SEAT a Catalunya (desembre).

Inicia l’any 2006 manifestant-se públicament al polígon de Son Castelló, davant les portes del concessionari SEAT, per protestar contra els acomiadaments efectuats a Catalunya (gener);

Conjuntament amb ERC-Illes, organitza al Club DM una conferència interessantísima sobre una proposta tan pionera com és ara la d’aplicar la Renda Bàsica Universal, a càrrec del professor i economista Daniel Raventós (gener).

La gran victòria aconseguida davant dels Tribunals de Justícia, al Jutjat del Social núm. 1 de Palma, amb la readmissió laboral dels treballadors immigrants senegalesos que han estat acomiadats per l’empresa, és motiu de satisfacció no solament per a aquestes persones que veuen respectats els seus drets laborals, sinó també per al conjunt de la societat que comprova l’eficiència de la lluita sindical, quan aquesta és constant, persistent i infatigable.


Foto: picalsud
Treballadors senegalesos acomiadats,
amb l'advocat i delegats sindicals de CGT-Balears,
als Jutjats del Social de Palma

Eivissa es mobilitza en defensa de la terra

evamarilen | 26 Gener, 2006 17:34 | latafanera.cat facebook.com google.com

Pel que es diu en àmbits eivissencs, s’ha iniciat una nova etapa de la lluita cívica en defensa de la terra, d’una administració pública imparcial i d’un recurs davant dels tribunals de justicia, com no s’havia vist mai fins ara.

En iniciar-se les obres de les autopistes en terrenys que no són dels Matutes i als quals no s'han fet els corresponents tràmits d'expropiació (o no s'han fet correctament) ; quan es roman a l’espera de decissions judicials que diguin si el que estan fent està d'acord amb la llei o no ; quan es veu que els jutges no s'arriben a decidir (es veu que els costa molt dir que l'administració no actua d'acord amb la llei); quan es comprova que, mentrestant, les obres van començant.

La gent s’ha mobilitzat.
Dimarts a la tarda aturaren les obres i la guàrdia civil no va fer més que posar-se enmig perquè no passàs res (que no hauria passat, perquè es tracta de gent pacífica).
Dimecres a primera hora del matí la delegació del govern espanyol va donar ordres de treure d'enmig la gent que s’oposava a la realització d’aquelles obres.
Nombroses persones, que s’hi havien fet presents a les sis i mitja del matí, veieren que un foro contingent de guàrdies civils els esperaven als camins d'accés (públics!) i no els deixaven passar.
Tot i amb això, ho aconseguirem camps a través.
Al cap d'una estona, cap a les nou del matí, la guàrdia civil els va treure per la força d'enmig.
La majoria dels "números" varen actuar més o menys correctament, complint les ordres mirant de no fer-hi mal a ningú, però tres o quatre es varen dedicar a repartir estopa (hi ha una senyora major amb una cama quasi trencada, un home amb el cap obert i altres contusionats).

Tothom ha pogut veure per la tele que, entre la gent que hi protestava, hi era present l’eurodiputat d’Esquerra Republicana de Catalunya, l’eivissenc Bernat Joan.
El varen varen treure d'enmig agafant-lo "com un sac de patates", i el mateix feren amb altres persones que hi havia.
Al final les màquines seguiren treballant, escortades en tot moment per dues línies d'agents de la guàrdia civil.

Al Diario de Ibiza de dijous, di 26 de gener de 2005, apareix publicada la notícia referida a la intervenció de la guàrdia civil contra manifestants antiautopista.

També se’n parla i es comenta en altres web, com és el cas d’aquest comentari, o d’aquesta altra notícia .

La proposta concreta d'una renda bàsica universal

evamarilen | 25 Gener, 2006 23:43 | latafanera.cat facebook.com google.com

Daniel Raventós, prestigiós economista i professor universitari, presentat per Joan Lladó en representació d'ERC-Illes i per Josep Juàrez en representació de la CGT-Balears, ha fet una conferència al Club DM sobre un tema tan actual com és ara la RENDA BÀSICA UNIVERSAL.

Comença al·ludint a possibles confusions relacionades amb aquest assumpte.
Amb les mateixes paraules, a vegades es fa referència a realitats distintes, com quan es parla de la renda bàsica i s'està referint a la carta de drets socials, o a la renda per a pobres, o a la renda mínima d'inserció, o al salari social.
D'altres vegades, amb paraules distintes, s'està al·ludint al mateix concepte; com quan es parla del subsidi ciutadà, o de la renda ciutadana o d'altres.

Defineix la renda bàsica universal com aquell ingrés pagat per l'Estat a cada membre de ple dret de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada -treball remunerat, domèstic, voluntari-, sense prendre en consideració si és ric o pobre, independentment de la seva renda, i sense importar amb qui convisqui.

Passa a fer un breu repàs històric d'una proposta que arranca l'any 1985, quan és presentada com una via capitalista cap al comunisme.

Assenyala i rebat algunes de les crítiques que s'acostumen a fer a la proposta, referides al foment de la irracionalitat, la ganduleria, la indolència, el deixar de fer feina, la injustícia, etc.

Insisteix que es tracta d'una proposta que no va solament contra la pobresa, sinó que incrementa la llibertat individual i col·lectiva.
La renda bàsica universal no és cap subsidi per pobres, limitat i no universal, amb condicionants. No.
Diu que està ben calculat el cost de la gestió d'aquests subsidis, que va entre 1 € i 7€ per cada euro que l'Estat dóna a la gent pobra.
Mentre que la renda bàsica universal té cost administratiu públic zero; ja que es tracta de gestionar d'una altra manera l'IRPF (gestió que ja comporta unes despeses que, pel que fa a la renda bàsica es poden disminuir força, fins a més d'un 33%).
La renda bàsica universal va molt més enllà de la pobresa, incrementa la llibertat real de bona part de la ciutadania. Fet que comporta que hi siguin favorables sectors socials que van des de l'extrema esquerra fins a la dreta moderada.

Responent un bon munt de preguntes que se li han fet per part de gent assistent a la conferència, s'ha acabat l'acte organitzat al Club DM per part de la CGT-Balears i d'ERC-Illes, sobre aquesta proposta concreta de renda bàsica universal, calculada en 5.414 € anuals per persona adulta i 2.707 € anuals per persona menor de 18 anys.


Conferència de Daniel Raventós al Club DM
sobre la renda bàsica universal

Negociació de l'Estatut amb dignitat

evamarilen | 25 Gener, 2006 18:16 | latafanera.cat facebook.com google.com

Esquerra Republicana de Catalunya facilita un resum del text que lliura a Rodríguez Zapatero durant la reunió a Madrid, amb els punts pendents on es mantenen desacords relacionats amb l’Estatut (25/01/2006).

En poc més de vint-i-quatre hores, els serveis tècnics i jurídics del grup parlamentari d’Esquerra Republicana de Catalunya al Congrés dels Diputats, s’han afanyat a estudiar i analitzar en profunditat l’escrit recaptat sobre l’estat actual de les negociacions de l’Estatut(24/01/2006).

S’hi fa veure ben clarament quins són els nombrosos punts que no són acceptats, a hores d’ara, pels negociadors del govern espanyol.
Són moltíssims.
Afecten expressament tots els títols del redactat del text estatutari:
el Títol preliminar; el Títol I dels drets, deures i principis rectors; el Títol II de les institucions; el Títol III del poder judicial; el Títol IV de les competències; el Títol V de les relacions amb la Generalitat, amb l’Estat, amb altres comunitats autònomes, amb la Unió Europea, i de l’acció exterior de la Generalitat; i algunes disposicions addicionals.

Per veure l’abast de la retallada considerable que s’ha fet del text original aprovat pel Parlament de Catalunya, basta observar que encara queda pendent la redacció definitiva de més de dues dotzenes d’articles i disposicions addicional:

Art. 20: Eutanàsia.
Art. 40: Vida familiar i laboral.
Art. 41: Tractament de la dona.
Art. 50.4: Etiquetatge en català.
Art. 103: Mitjans personals
Art. 104.2: Mitjans materials.
Art. 111: Competència compartida.
Art. 119: Caça, pesca, activitats marítimes i ordenació del sector pesquer.
Art. 120: Caixes d’estalvis.
Art. 121: Comerç.
Art. 126: Crèdit, banca i assegurances i mutualitats no integrades al sistema de seguretat social.
Art. 127: Cultura.
Art. 131: Educació.
Art. 136: Funció pública.
Art. 140: Infraestructures dels transports i comunicacions.
Art. 141: Jocs
Art. 147: Notariat i registres públics.
Art. 160: Règim local.
Art. 172: Universitats.
Art. 176: Efectes de la col•laboració entre la Generalitat i l’Estat.
Art. 180: Designació de membres del Tribunal Constitucional i del Consell General del Poder Judicial.
Art. 182: Designació de representants en els organismes econòmics i socials.
Art. 185: Participació en els tractats de la Unió Europea.
Art. 186: Participació en la formació de les posicions de l’Estat.
Art. 195: Delegacions a l’exterior.
Art. 199: Participació en organismes internacionals.
Disposició addicional 1a: Reconeixement i actualització dels drets històrics.
Disposició addicional 3a: Traspàs de competències.

A hores d’ara, resta per saber si el Govern espanyol encara està disposat a arribar a un consens pel nou Estatut.
Això, segons declaracions dels representants d’ERC, inclou l’acceptació del terme “nació” a l’articulat, el català com a llengua preferent als mitjans de comunicació públics, el requisit de conèixer el català en l’àmbit judicial, la preeminència protocol•lària del president de la Generalitat, l’exclusivitat del Síndic de Greuges, la definició de competències compartides o la participació i representació directa de Catalunya en els organismes europeus.

Conferència interessant a Palma: la renda bàsica, per Daniel Raventós

evamarilen | 21 Gener, 2006 18:57 | latafanera.cat facebook.com google.com

El prestigiós i atípic economista Daniel Raventós ve a Palma, per invitació conjunta que li fan ERC-Illes i CGT-Balears, a fer una conferència força interessant al Club Diario de Mallorca.

Daniel Raventós és un dels impulsors del concepte de renda bàsica, una mesura amb la qual guanyen els pobres i perden -una mica- els rics.

El tema de la conferència és:
”El dret a l’existència: la renda bàsica”.

La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra forma, independentment de quines puguin ser les altres fonts de renda que es pugui tenir, i sense importar amb qui es convisqui.

La Xarxa Renda Bàsica inicia la seva activitat a principis de l'any 2001.

Aquesta conferència sobre un tema tan interessant es fa al Club Diario de Mallorca, dimecres, dia 25 de gener, a les 20:00 hores, i roman oberta a tothom que hi vulgui assistir.

Daniel Raventós, president de la Xarxa de la Renda Bàsica (RB) a l’estat espanyol, és professor del departament de Teoria Sociològica, Filosofia del Dret i Metodologia de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona, ferm partidari de la llibertat republicana.

Més informació sobre aquest assumpte a:

- Convocatòries CGT-Balears
- Agenda ERC-Illes

Manifestació de la CGT-Balears al polígon de Son Castelló

evamarilen | 19 Gener, 2006 23:02 | latafanera.cat facebook.com google.com

Rebutjant el suport que han donat les dues organitzacions sindicals majoritàries a l'Estat espanyol, com són ara CC.OO i UGT,
un bon grapat de delegades i delegats sindicals de la CGT-Balears s'han manifestat públicament a Palma.

Tot i les dificultats del trasllat, degut a les obres del Metro que s'estan realitzant a la zona, s'han fet presents davant l'edifici del concessionari SEAT situat a la gran via ASIMA del polígon de Son Castelló, a Palma, discretament vigilat per efectius de la policia de l'Estat.

Els/les representants sindicals, a més de denunciar-hi les nefastes conseqüències laborals, professionals i familiars que comporta l'acomiadament de més de 600 persones de l'empresa SEAT a Catalunya, també es manifesten contra el suport còmplice que hi han donat les centrals sindicals més significatives a l'Estat espanyol, CC.OO. i UGT.

S'ha continuat, amb això, la labor revindicativa iniciada poc abans de Nadal, quan arribaren les primeres notificacions d'acomiadaments laborals, que recaigueren en una part considerable de companyes i companys afiliats a la CGT-Catalunya, com s'informava en edicions anteriors d'aquest mateix blog.

Illes republicanes? Sens dubte molt més sanes!

evamarilen | 18 Gener, 2006 18:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

Totes les formacions polítiques de les Illes Balears i Pitiüses, tret del PP -esquerranes, nacionalistes, ecologistes i independentistes-, s'han posat d'acord a retre homenatge, de manera pública i oberta, als valors democràtics que comporta la República.

D'un temps ençà ho fan d'una manera més intensa.

S'afanyen a fer presents els anhels profundament democràtics, ja expressats públicament i lliurement en aquestes illes a la dècada dels anys 30.
És bo recordar que les candidatures progressistes presentades a les eleccions generals de l'any 1931 foren la republicana federal-socialista, la republicana de centre, la dreta republicana amb regionalistes, la concentració republicana i el PCE.

La República, amb tots els valors democràtics que comporta com a règim de govern i administració, quan aconsegueix de fer-se present a les institucions públiques, no solament és recordada cada cop més a Mallorca, sinó que també rep impulsos i suports cada cop més intensos, en aquests darrers anys, al conjunt de les Illes Balears i Pitiüses, com passa també pertot arreu dels Països Catalans.

Bé sia quan s'acosta l'aniversari de la proclamació de la República Catalana pel president Francesc Macià, el 14 d'abril de 1931, bé sia quan es vol fer present el record d'altres personatges que s'hi vinculen d'una manera o una altra, el fet és que, en aquests darrers tres anys, s'han anant deixondint no poques consciències republicanes que fins fa poc romanien com a mig endormissades arreu de Mallorca -tret d'algunes més que respectables i valuoses excepcions que sempre han romàs espavilades i s'han mantengut ben deixondides-.

Si es pega una ullada a les activitats que d'un temps ençà s'organitzen en aquest àmbit, es poden arribar a comptabilitzar més d'una vintena de municipis -d'entre els 53 amb què compta Mallorca- on s'està implantant el costum de fer-hi alguna cosa:
en memòria i record d'aquella gent que lliurà la seva vida en defensa dels valors republicans, certament; però també amb ganes de reproduir-ne un model considerat més profundament democràtic que l'actual monarquia parlamentària borbònica, alimentada i sostenguda a l'Estat espanyol.

Treballant la Memòria Històrica de les Illes Balears, fent una repassada a la història del segle XX, esdevé del tot admirable la tasca que desplega aquest grup de gent jove que s'arreplega entorn de la web que anima el dinàmic Jaume Escales .
Fixen l'atenció en fets que encara ara es recorden vivament en molt pobles i viles de Mallorca com són ara Banyalbufar, Bunyola, Campanet, Consell, Montuïri, Sant Joan o Selva, per citar només alguns exemples.

Des de la Secretaria de Moviments Socials i Xarxes Cíviques d'ERC-Illes, volem encoratjar tota la gent que, als nostres dies, valora positivament les propostes republicanes que, com fan altres, també nosaltres ens afanyam a mantenir vives i vigents des d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses.

Consideram també ben valuosa la percepció cada cop més positiva que en fa la gent d'una Mallorca que, si bé és cert que l’han convertida en refugi i palau de la família reial espanyola, també resulta del tot cert que hi continuen covant els calius encara encesos d'una aspiració tan legítima com és ara la implantació del règim republicà al conjunt dels Països Catalans.

Una dia o un altre, però certament algun dia arribarà, això serà així!

Tenint-ho present, s’ho paga fer una breu i lleugera repassada general a determinats fets que s'estan produint, poble a poble, en aquest bocí del territori dels Països Catalans que anomenam Mallorca.

Repassant allò que es fa a ciutats, pobles i viles de Mallorca, es pot veure clarament que, en aquests darrers anys, s’ha incrementat considerablement el nombre d’actes que s’hi organitzen, mantenint-hi alguna casta de relació amb el fet republicà.

Són de caire ben divers i prenen formes distintes.
Sempre, emperò, a més de guardar-s’hi el record i d’alimentar-s’hi la memòria de fets passats, girant la ullada cap enrera, també s’apunta a marcar fites que orientin cap a un futur més plenament democràtic, on ja no es contempli la monarquia borbònica com a element imprescindible en l’establiment i consolidació de les nostres societats, sinó que s’hi contempli l’establiment pacífic d’un règim veritablement republicà.

Vet ací un breu resum d’alguns dels actes organitzats recentment a Mallorca, en aquest sentit:

1. Manacor
A Manacor la memòria republicana ha romàs més viva que enlloc durant dècades, a Mallorca.
Són ben conegudes les trobades organitzades al cementeri municipal, en record d'aquella gent que donà la seva vida per la llibertat, la democràcia i el govern republicà democràticament establert l'any 1931, colpejat militarment l'any 1936.
Des de fa dècades, el Comitè de Son Coletes acostuma a retre-hi un calorós i sentit homenatge a la gent morta per la llibertat, acte que cada cop resulta més multitudinari.
Darrerament, també s'hi ha implantat l'organització de la Ruta de la Vergonya de Manacor, que contribueix a fer memòria dels indrets manacorins més marcats per la repressió feixista (Jutjats, antiga presó; sa Bassa, antic local de la CEDA i d'ERB; Escola graduada; cementeri vell; Son Coletes; Camí dels Presos, Son Amoixa; monument feixista a Porto Cristo; monument militar als caiguts feixistes).
També s'hi fa la presentació d'algun llibre que recorda la lluita heroica de gent republicana a Manacor durant els anys de la guerra; o trobades de gent republicana entorn d'una taula i un bon sopar republicà.

2. Palma
Qualcú encara reté dins la memòria la imatge de regidors d'EU-Els Verds a l'Ajuntament de Palma , desplegant la bandera republicana a la balconada principal de l'edifici consistorial en commemorar el 74è aniversari de la proclamació de la II República espanyola.
El fet, emperò, que ja esdevé tradicional a Palma és l'homenatge que ret cada any la federació d’Esquerra Republidana de Catalunya a les Illes al darrer batle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder i Cànaves, al mateix indret del cementeri municipal on va ser assassinat el 24 de febrer de 1937.
El seu record, la lectura d'alguns versos, la intervenció d'alguna persona coneixedora de la història serveix d’ambient a un acte senzill, al qual acudeix cada cop més gent interessada a fer present la figura i l'obra gegantina del darrer batle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder i Cànaves.
Alguns del seus familiars més directes acostumen a fer-s'hi presents, entre els representants i militants de la federació illenca d'Esquerra Republicana de Catalunya.

3. Santa Maria del Camí
Al cementeri municipal d'aquesta vila mallorquina, acostumen a fer-s’hi presents un bon grapat de persones que fan un acte encaminat a promoure la memòria republicana d’aquella gent santamariera que lluità per la llibertat i hi entregà la seva vida.
L'acte es converteix en un càlid i sentit homenatge als morts per la llibertat.
La concentració no es cansa d'insistir i demanar l'eliminació del monòlit feixista que encara roman erigit en un lloc ben visible al mateix centre de la vila.

4. Felanitx
Entitats com el Col•lectiu Felanitx per la República organitza des de fa anys un sopar republicà al qual assisteixen desenes de persones d'arreu de l'illa, tot recordant-hi homes i dones que van perdre la llibertat, agraint-los sentidament el seu compromís amb la democràcia.
Entre d'altres demandes, s'hi reclama dur els responsables vius del franquisme al tribunal de la Haia, jutjar-los i condemnar-los pels seus crims.

5. Calvià
L'assistència al Bosc de la Memòria Republicana, implantat en temps del govern municipal socialista, es repeteix una vegada i una altra.
Contínuament malmenat i destrossat durant el mandat de l'actual govern municipal del PP, s'hi acostuma a arreplegar gent de totes les contrades de Mallorca, cada cop que el recinte és sotmès als efectes nefasts d'actes vandàlics que solen quedar impunes.
D'arreu de Mallorca hi acudeix gent desitjosa de fer-hi pinya, en memòria de les desenes de persones republicanes que romangueren empresonades al penal d'Illetes, lluitaren per la llibertat i hi tenen plantat un arbre cadascuna amb la placa que en porta el nom i llinatges.

6. Sencelles
La col•locació d'una placa en record de la gent republicana sencellera morta per la llibertat, un cop instal•lada al cementeri municipal per organitzacions esquerranes, és llevada i retirada d'aquell indret per ordre del senyor batle conservador.
D'aleshores ençà, s'hi organitza un acte en record de les víctimes de la repressió feixista, cada cop que s'acosta la data de la implantació de la II República, el 14 d'abril (EU-EV Sencelles).

7. Porreres
El 6 de febrer de 2005, el consistori porrerenc declara fill il•lustre de Porreres el darrer batle de la II República que presidí l'Ajuntament, Climent Garau i Juan.
Amb la Sala de Plens, i tot l'edifici municipal farcits de gent d'arreu de Mallorca que s'hi fa present amb ganes de retre homenatge a aquest republicà porrerenc que lluità per la llibertat, es duu a efecte l'acte institucional que presideix l'actual batle nacionalista.

8. Alaró
La col•locació d'una placa en record i homenatge a la vintena de persones que, després del cop d'estat de juliol de 1936, moriren per la seva defensa de l'estat democràtic que representava la República, hi reuneix molta gent d'arreu de Mallorca.
Es desitja que els seus noms siguin per tots nosaltres un símbol de lluita per la llibertat. S'hi recorda que 'sa Maquineta' Pere Rosselló i Oliver, batle republicà d'Alaró, hi va ser assassinat un 4 de desembre posterior a l'aixecament militar de l'any 1936.

9. Marratxí
La projecció pública del documental 'Nosaltres els vençuts', elaborat per Antoni M. Thomàs i organitzada per EU-EV Marratxí també duu gent al municipi marratxiner.
'Nosaltres els vençuts.Testimonis de la guerra civil i postguerra a Mallorca(1936-1948)' és un recull força expressiu de testimonis encara vivents, amb les manifestacions dels quals s'aconsegueix de restablir la dignitat d'aquelles dones i d'aquells homes que, fent front a les circumstàncies terribles que els havia pertoca de viure, havien romàs ben ferms en la lluita per la Llibertat.

10. Pollença
La inauguració dels monòlits d’homenatge als presoners republicans que promou EU-EV Pollença, i amb la qual participa també ERC-Illes, realitzant-hi una conferència sobre les “Fosses de Franco”.

11. Capdepera
El sopar republicà, com a acte d'homenatge que vol recordar els caiguts del 48.
La idea inicial és reconèixer públicament la lluita d’aquells homes i dones que després de la derrota de la Guerra Civil de 1939 , continuaren la lluita per la llibertat i la democràcia, en l’etapa més obscura i sinistra de la postguerra espanyola, els anys 40 , i 50.
A les Illes Balears l’any 1948 hi hagué la persecució de membres del Partit Comunista d’Espanya, uns 80 en total, que significà processament i presó per a la majoria d’ells (PSM, EU, ERC, Verds).

12. Algaida
A la vila on va viure 'Mingo Revulgo', Pere Capellà i Roca, s'hi duen a terme nombrosos i diversos actes que, en recordar la seva militància activa republicana, també hi fan ben presents els valors democràtics del règim republicà.
La presència a la vila d'Algaida del president d'Esquerra Republicana de Catalunya, el diputat català Josep-Lluís Carod-Rovira, que hi fa la presentació pública del llibre escrit per l'algaidí Pere Fullana i Puigserver sobre la figura i l'obra de Pere Capellà i Roca, aconsegueix d'arreplegar-hi centenars de persones d'arreu de Mallorca, pertanyent a les més diverses formacions polítiques illenques.
S'hi vol retre l'homenatge que es considera que es mereix un personatge com ell: va morir a l'edat de 47 anys, després d'haver conegut la persecució política, l'empresonament i la llibertat vigilada pel règim franquista.

13. Santa Margalida
Treballant la Memòria Històrica de les Illes Balears, repassant la història del segle XX, gent jove de la vila es preocupa, entre d'altres, per retre homenatge als margalidans Cristòfol Sales i Francesc Cifre, que moriren per la justícia i la llibertat, víctimes del feixisme.

14. Inca
Treballant la Memòria Històrica de les Illes Balears, repassant la història del segle XX, gent jove de la ciutat d'Inca presta atenció a l'inquer Gabriel Buades que el 19 de juliol de 1936 és detingut juntament amb els seus germans Tomeu i Francesc.
Ell i Francesc passen al vaixell presó de Ciutat, després a Can Mir i finalment a la presó situada al Claustre de Sant Domènec d'Inca.
El seu cas és sobresegut dos cops, fins que un jutge revoca les sentències, i és assassinat el 22 de juliol de 1938.
Deixa una vídua i un fill. El seu germà encara pateix set anys de presó i un desterrament a València. Mor el 1986.

15. Campos
Joan Pla, periodista que escriu 'Memorias para la paz' al diari 'El Día del Mundo', recorda que la possessió mallorquina de Son Catlar, terme municipal de Campos, fou presó o camp de concentració durant la guerra, on segles abans hi havia hagut un poblat prehistòric.
Recorda que son pare, en la condició de pres polític, hi va ser reclòs. Parla dels dibuixos i retrats que hi feia, que serveixen per il•lustrar la guerra. Són dibuixos a llapis que representen presos polítics picant pedra, llegint alguna carta o fent coa per rebre la menjua en un plat metàl•lic, guàrdies civils, excusats, lliteres situades als sestadors per a les ovelles i, principalment, rostres joves, de mirada ferma, lleial i innocent...

Totes aquestes dades ajuden a fer veure ben clarament que el sentiment favorable a la República continua ben viu entre nosaltres.

Que el nostre poble no oblida, sinó que recorda i té ben present la lluita per la llibertat que emprengueren i mantengueren homes i dones de Mallorca, en moments tan difícils com aquells.

Que el seu exemple continua esperonant consciències adormides, i sacsejant esperits endormiscats.

I que volem esdevenir cada cop més dignes de tractar-los amb afecte, amb complicitat i amb il•lusió pels dies que vendran!

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Jornada intensiva de Carod-Rovira a Mallorca

evamarilen | 14 Gener, 2006 19:20 | latafanera.cat facebook.com google.com

Tres mesos justs abans que arribi el dia en què es commemora el 75è aniversari de la proclamació de la República Catalana pel president del Govern de Catalunya, Francesc Macià, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputat català Josep-Lluís Carod-Rovira s'ha fet present a Mallorca, en una jornada de treball força intensiva.

D'una banda, a la vila de Binissalem ha assistit a la presentació pública de la secció local d'ERC-Illes, que presideix el binissalemer Felip Lladó, qui s'ha adreçat a la gent encoratjant-la a militar activament en aquesta formació política que, des d'una perspectiva esquerrana, defensa la república i la independència dels Països Catalans.

En un dinar-míting al qual han assistit més de 200 persones de la vila de Binissalem i d'arreu de Mallorca, després de la intervenció del president d'ERC-Illes, el manacorí Joan Lladó, s'ha adreçat a la concurrència el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira animant la militància a continuar en la tasca iniciada.

Seguidament, en roda de premsa informativa, allà mateix ha contestat les preguntes que li han formulat els representants dels nombrosos mitjans de comunicació que s'hi han fet presents

La presència de Carod-Rovira a la vila mallorquina de Binissalem, lluny de passar desapercebuda, ha aixecat molta polseguera; si més no en les pintades que han aparegut dibuixades damunt l'asfalt de la carretera que condueix cap al restaurant Can Arabí on s'ha celebrat el dinar-míting.

Tot seguit, el president d'ERC s'ha adreçat cap a la vila mallorquina d'Algaida, on, davant d'un públic que omplia a vessar l'auditori i sales adjacents, ha fet la presentació pública del llibre sobre Pere Capellà Roca, 'Mingo Revulgo', escrit per l'algaidí Pere Fullana Puigserver, titulat Pere Capellà (1907-154). La lluita incansable per la llibertat.
L'acte, conduït pel regidor de Cultura, Esports i Joventut Francesc Miralles Mascaró ha estat presidit pel batle d'Algaida, Jaume Jaume i Oliver.

És d'agrair que, amb una jornada tan intensa com aquesta, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira hagi pogut i volgut compartir unes hores de la seva agenda professional i política, no solament amb la militància més activa d'ERC-Illes, sinó també amb la gent mallorquina que se sent més sensible i atenta als valors genuïnament republicans.
Cosa que s'ha pogut veure ben clara amb la nombrosa assistència a tots els actes programats, coincidents amb l'homenatge que s'ha retut a un antic militant d'Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca, l'algaidí Pere Capellà Roca.

Les Illes Balears i Pitiüses als pressuposts generals de l'estat espanyol – II

evamarilen | 06 Gener, 2006 18:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

Els mitjans tecnològics de què disposam a l'actualitat ens faciliten bastant les coses.
Qualcú interessat a descobrir secrets i detalls d'aquesta gran peça documental que representa el text oficial de la Llei 30/2005 de pressuposts generals de l'estat per a l'any 2006, tot d'una s'adona del gran embalum que comporta.
Entre d'altres conceptes, s'hi destrien 8 grans títols, 111 articles, 78 disposicions addicionals, 6 disposicions transitòries o 35 seccions que ocupen més de 3.000 pàgines.

Ben interessat a veure quin paper hi juguen les Illes Balears, veig que un cop han estat esmentades a les primeres planes del preàmbul de la llei, ja no hi tornen a figurar pus, fins que s'arriba al segon dels darreres articles de la llei, és a dir l'article 109.

No és que aquest article 109 vagi dedicat exclusivament a les Illes Balears. Res d'això.
Com en gairebé tot el document, contínuament les Illes Balears apareixen de bracet de les illes Canàries a l'hora de ser-hi esmentades (quan no s'hi afegeix Ceuta i Melilla!).
Tot i les diferències abismals que les separen pel que fa als recursos econòmics que perceben les unes i les altres: en condicions d'inferioritat clarament manifesta per a les Illes Balears.

Bé, es clar i evident que en uns Països Catalans independents, aquestes coses no han de succeir d'aquesta manera tan barroera, certament.
En uns Països Catalans independents, s'ha de prescindir d'establir aquest tipus de males comparacions, que, lògicament, esdevenen l'origen de situacions força enutjoses.

Però bé, a què es refereix el segon dels darrers articles de la Llei de pressuposts generals de l'estat per a l'any 2006?
L'article 109 parla concretament de la 'dotació de compensació d'insularitat'.
Així defineix tècnicament la llei de pressuposts generals aquesta casta de transferències a les comunitats autònomes insulars de Canàries i Balears.
Hi assenyala una quantitat que ascendeix a 55 milions d'euros.
S'han de distribuir entre totes dues comunitats autònomes, segons els acords presos al Consell de Política Fiscal i Financera celebrat el 13 de setembre de 2005...
Només s'hi especifica, al segon apartat d'aquest article, que l'import d'aquests crèdits s'ha de fer efectiu, per dotzenes parts mensuals, quan aquestes comunitats autònomes ho sol·licitin a través de la corresponent Comissió Mixta.

Certament, en uns Països Catalans independents, tot això s'ha de fer d'una manera molt més transparent i clara, d'acord amb allò que determinin els òrgans de govern establerts per voluntat popular.

Cecili Buele i Ramis
ERC-Illes

Secretari regional de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

(Continuarà)

Les Illes Balears i Pitiüses als pressuposts generals de l’Estat espanyol - I

evamarilen | 05 Gener, 2006 19:44 | latafanera.cat facebook.com google.com

Aquests dies m’han entrat ganes de pegar una ullada, -ràpida i lleugera, però atentament i detallada- a allò que s’anomena la Llei de pressuposts generals de l’Estat.
Tenia la curiositat de veure com hi són tractades les Illes Balears i Pitiüses, en un document tan important per al conjunt de l’estat espanyol, com són ara els pressuposts generals per a l’any 2006.
És una llei que va ser aprovada per les Corts Generals a les darreries de l’any passat -29 de desembre de 2005- i que l’endemà mateix va ser publicada al BOE núm 312.

Impressió primera:
Des de Madrid estant, les illes han de continuar sent illes i colònies: –aïllades de la resta, pel que fa als ingressos que han de rebre, i sotmeses a la més gran extracció possible de les riqueses que s’hi arrepleguen, sense gens ni mica de vergonya-.

Per a les Illes Balears i Pitiüses, com amb aquell: unes poques miques de pa, d'aquelles que cauen sense voler de damunt la taula del senyor que representa l’estat espanyol!
I que s’hi conformin! Que per això són illes i per això són colònies!

Només amb la lectura del preàmbul d’això que en diuen la Llei 30/2005, de 29 de desembre, de Pressuposts Generals de l’Estat per a l’any 2006 (redactada únicament en castellà), ja s’hi detecten considerables diferències d’apreciació, pel que fa a les realitats nostres.
Basta veure com s’hi tracta allò que la gent illenca considera ‘el més gran dels enganys i escàndols polítics i econòmics en matèria de transports i comunicacions’, com són ara els altíssims preus que ens cobren i s'embutxaquen les companyies aèries i marítimes, quan volem anar a tocar mare en altres terres continentals o illenques.
La llei, sancionada per Juan Carlos I rey de España, en diu, d’això, “la tradicional subvención al transporte aéreo y marítimo para residentes en las islas... que constituye norma de contenido eminentemente presupuestario”.
I ja te n’avendràs!

Certament, en uns Països Catalans independents, aquestes coses s’han de veure i s’han de dir d’una altra manera!

Cecili Buele i Ramis
ERC-Illes
Secretari regional de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

(continuarà)

Ser en català

evamarilen | 04 Gener, 2006 18:56 | latafanera.cat facebook.com google.com

Val la pena prestar una mica d’atenció a l’escrit de Joan Vicenç Lillo i Colomar, actiu i destacat militant d’ERC-Illes, qui defensa la unitat i dignitat dels Països Catalans, com a poble diferenciat que som en la diversitat del món.

Fa uns dies en una de les meves cartes al director feia un acte de fe en la confiança que em mereix la gent del meu poble.
Una confiança que es traduiria més prest que tard en una madura consciència política d’identitat de classe i nacional.
Una consciència que provocaria un daltabaix de les imposicions alienes que tenen la funció de confondre i anul•lar la unitat i dignitat de poble diferenciat que som en la diversitat del món.
Imposicions foranes que hi són sobretot per anul•lar la resistència i així espoliar millor a partir del dret de conquesta militar d’antany.

Influït pel republicanisme i potser per la meva visió infantil del Viva Zapata d’en Kazan, sempre he cregut en la llibertat, la justícia i la pau, per aquest ordre, i per tant crec que sense autodeterminació, sense llibertat, no hi ha democràcia.
Aquest va ser el lema de la manifestació independentista del 30 de desembre d’enguany.
Hi estic totalment d’acord i no sé per què els partits polítics nacionalistes no sumen esforços més importants a l’hora d’encarar aquesta convocatòria.

Hem de donar gràcies als independentistes d’arrel i de tot temps que aquesta sigui l’única mostra de mobilització al carrer que hi sol haver en tot l’any a Mallorca per reivindicar els nostres drets essencials de llibertat de ser.

Què passa doncs?
És equivocat confiar en la nostra gent?
Seguiran votant el PP per majoria absoluta?
Seguiran vencent a costa de la intel•ligència?

Hauríem de mirar d’estar a l’alçada i ajudar a desembullar la troca.
Qualsevol ciutadà amb dos dits de seny se n’hauria de fer responsable.

Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró, Mallorca.

A Sineu, també se celebra el 31 de desembre

evamarilen | 31 Desembre, 2005 18:56 | latafanera.cat facebook.com google.com

Des de fa tres anys seguits, la vila mallorquina de Sineu celebra la Diada de Mallorca el 31 de desembre, amb una manifestació que hi organitza la secció local d'ERC-Illes i que recorre la vila, des de l'estació del tren fins a l'estàtua del Lleó de Sant Marc, davant la rectoria de l'església parroquial.
Enguany, el Lleó de Sant Marc s'hi queda fent flamejar la senyera dels Països Catalans!, després que s'ha llegit el manifest que es reprodueix a continuació:

Bon dia a totes, i agrair com sempre un any més primer de tot la magnífica originalitat de tots els nostres polítics locals, i a tots els parenoels enfilats als balcons que no saben on van.
Moltes gràcies.

L'any 2005 clou i cou amb un territori recorregut per esquerdes d'asfalt, gegants de formigó, i rotondes paranoiques per avançar en cercle cap a èpoques mosozoiques.
No només la natura en pateix les conseqüències.
El conjunt de la societat és també víctima de la submissió del nostre poble a uns interessos econòmics i polítics que ens són aliens i que estenen la precarietat a tots els àmbits de la nostra vida.
Una simple ullada ens deixa entreveure quina és la lògica que s'amaga darrere l'onada especuladora: tot, absolutament tot, és venal.
El capitalisme intenta convertir-ho tot en una mercaderia de la qual treure'n un benefici.
El territori, la cultura, l'ensenyament, el nostre futur han estats posats en venda.

Així, en els territoris sota la dominació espanyola, la reforma estatutària és una simple cortina de fum amb la qual emboirar el debat polític.
Fum, fum, fum. Espai sense fum!
Mentre la classe política ocupant i col·laboracionista es diverteix negociant quina ha de ser la mida de la cadena que ens ferma, cal que tenguem ben clar que cap estatut ens farà lliures.
Només la construcció nacional ens aportarà el marc polític desitjat a partir del qual començar a treballar per assolir la societat que desitgem.

De la mateixa manera, també considerem indefugible -tempus fugit- trencar amb l'actual sistema econòmic, que a casa nostra pren la forma de monocultiu turístic de secà.
De la cara que tenen, la seva profunda inestabilitat ens aboca a la precarietat laboral (contractes temporals, estacionalitat, atur...) i la demanda d'unes infrastructures del tot insostenibles, a la vegada que agreuja la crisi de l'agricultura i del petit comerç.
Cal prendre consciència que mai podrem construir cap societat realment justa i democràtica basant-nos en l'explotació de cap persona.
Cal, doncs, avançar cap a un nou sistema de relacions econòmiques que, a diferència del capitalisme, respecti els drets individuals i col·lectius dels pobles, garanteix un desenvolupament plenament sostenible i permeti l'accés de tothom als beneficis que s'hi produeixin.

La submissió als Estats espanyol i francès ha comportat també la precarització de la cultura.
La llengua catalana, tret identitari essencial que explicita la nostra forma de veure el món, és víctima encara dels atacs de l'espanyolisme més ranci i de clavegueram.
Tots coneixem quin interès tenen a Madrid per garantir la salut de la llengua catalana: cap ni un
Cal treballar per garantir el futur del català, la llengua pròpia de Mallorca, tot exigint a les autoritats que en promoguin l'ús, però a la vegada usant-lo arreu:
Hem de treballar, gaudir, estudiar, lluitar, aidar i, fins i tot, odiar en català per a poder oferir una eina d'integració ben viva a totes aquelles persones nouvingudes que s'han vist obligades a venir fins aquí per a sobreviure, cercant aire per respirar; tot sigui dit, a tots ens agrada alenar!

Cal, doncs, enderrocar aquest sistema.
Tota reforma és inútil i tan sols condueix a perpetuar la situació d'ocupació nacional i explotació econòmica que patim.
Sabem que no és una tasca senzilla, de la mateixa manera que som conscients que difícil no vol dir impossible.
Cal una resposta organitzada i unitària des de la societat del conjunt dels Països Catalans per frenar la destrucció.
Que ho vegin! Que ho sentin des dels galliners de les conselleries, constructores i hotels.
No volem estúpides reformes dels estatuts.
No tolerem cap altre atac al nostre territori.
No volem pa amb oli transgènic.
Volem uns Països Catalans lliures, no patriarcals i sense classes.
Ho volem tot i ho volem ara.
O ara o mai. Mai més ben dit!

Perquè el futur és ara i avui ja és demà i la realitat és la que és: envant de darrera i qui mos vulgui mal que rabent.
Coratge, va dir en Magí, perquè tot està per fer i tot és possible.

Independència i transgressió!
Visca la terra! Visca Mallorca! Visca Catalunya lliure!

Visca els Països Catalans, i visca el Lleó de Sant Marc!

I ja van dues, en una mesada

evamarilen | 24 Desembre, 2005 16:21 | latafanera.cat facebook.com google.com

Aquesta ja és la segona vegada que les portes de la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya, a Palma, apareixen pintades per qualcú que no li desitja cap casta de bé.

En aquesta ocasió, es tracta d'un divendres, la matinada del 23 de desembre de 2005.

A qualcú no li ha passat pel cap una altra cosa que posar-se a pintar i embrutar les portes d'un edifici tan cèntric com el situat al carrer de Sant Miquel, de Palma. Hi ha volgut deixar ben clara la seva demanda amb un rotund Sí a la COPE.

El Diari de Balears se'n fa ressò i en publica la fotografia, reproduint declaracions de representants republicans, segons les quals s'atribueix aquest atemptat a qualque exaltat, influenciat per l'anticatalanisme que desprèn la COPE i el Partit Popular.

No sembla que sigui aquesta la millor manera d'actuar, per a una gent tan 'catòlica com Déu mana'.

Molt manco en aquests dies de Nadal, en què, més que mai, aquesta gent se sol esbravar de tota quanta malifeta ha anat fent durant tot l'any, omplint-se la boca i proclamant a bombo i platerets tot un seguit de paraules que, almanco en aquest cas, sonen ben buides: pau i felicitat i concòrdia i harmonia i bons modals i convivència...

I... què més?

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS