Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Afiliades i afiliats a la CGT, víctimes d'acomiadaments laborals inexplicables

evamarilen | 23 Desembre, 2005 22:01 | latafanera.cat facebook.com google.com

Qui llegeixi pàgines com aquesta, s'informa que CC.OO. i UGT han signat l'acomiadament de 132 afiliats i afiliades de CGT a Seat amb indemnitzacions de mínims.
Segons això, s'hi diu, CC.OO. i UGT no són sindicats, sinó una xarxa de buròcrates que viu amb l'esquena dreta i que al igual que la patronal fan de la gent treballadora a la que manipulen, un objecte d'usar i tirar.
Són simples intermediaris, i uns bons gestors dels interessos del capital, que per això cobren comissions (com en el cas Citibank).

L'acomiadament de la secretària general de CGT Catalunya, o d'antics sindicalistes fins i tot de la UGT poc dòcils, té un rerafons repressiu molt important al que han fet la seva aportació els col·laboracionistes amb els patrons.
Aquests buròcrates han entès que a la SEAT hi sobrava gent, però mirau per on, no són ells els que sobren, tot i que no en foten ni brot, sinó els altres, i especialment les dones i els treballadors més combatius.

CGT no va voler signar el compromís de merda que enfonsa a 660 treballadors i treballadores a unes indemnitzacions molt per davall de les habituals (no arriben als 45 dies per any treballat per 42 mesos propis d'un acomiadament improcedent, i es queden en un màxim de 24 mesos per a gent que supera els 50 anys ).
Han venut també publicitàriament (perquè no tenen cap agafada jurídica útil als afectats i afectades) unes recol·locacions que només decidirà l'empresa d'aquí a dos anys.

CGT va lluitar i seguirà lluitant pel dret dels treballadors.
És significatiu que el mateix dia dels acomiadaments, dia 23 de desembre de 2005, de manera espontània, molts de torns de Seat han entrat en vaga mentre les seus de les Seccions Sindicals de CC.OO. i UGT eren protegides per agents de la seguretat privada.

Definir com sindicalistes a aquesta gent és faltar a la memòria històrica, es diu en aquesta plana visitada.

Poques setmanes després, dijous, dia 19 de gener de 2006, delegats sindicals de la CGT-Balears es manifesten davant del concessionari Seat al polígon d'ASIMA de Palma, rebutjant públicament aquestes maneres d'actuar de les grans empreses automovilístiques, que compten amb la complicitat manifesta de les dues organitzacions sindicals majoritàries a l'Estat espanyol.

Manifestació a Palma, a favor dels drets per a tothom

evamarilen | 13 Desembre, 2005 23:14 | latafanera.cat facebook.com google.com

Un dimarts i tretze, centenars de ciutadanes i ciutadans es concentren a la plaça de Cort per reclamar Drets per a Tothom.

Es manifesten contra les polítiques laborals que el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears consenten que realitzin unes empreses que, tot i esser subvencionades amb doblers públics, trauen fora un grapat de treballadors immigrants, als quals exigeixen un horari de treball superior al contractat a canvi de no res.

La manifestació, fortament vigilada per agents de la policia, -en la qual participen representants de nombrosos col·lectius, entitats, organitzacions sindicals i partits polítics- discorre des de la plaça de Cort pels carrers més cèntrics de Palma, fins arribar a la seu de la Conselleria d'Immigració i Cooperació, situada al carrer de Lluis Vives.

Tot i que no hi és present cap representant institucional, des del mateix carrer estant:
- es reclama la readmissió dels treballadors immigrants que han perdut la feina en empreses mallorquines;
- es rebutja el racisme i l'esclavitud laboral a què romanen sotmesos col·lectius d'immigrants;
- s'exigeix el respecte als drets per a tothom;
- es convida a reprendre més accions per pressionar a favor que a Mallorca es respectin els drets laborals dels treballadors immigrants.

Pintades a la seu d'Esquerra Republicana

evamarilen | 09 Desembre, 2005 12:36 | latafanera.cat facebook.com google.com

N’hi ha que no suporten, ni amb un mínim de respecte, que la formació política Esquerra Republicana de Catalunya sigui present i actuï a Mallorca.
Tot i que, a Mallorca, hi és ben present des de fa dècades.

Més de 70 anys enrere ERC incideix en el conjunt dels Països Catalans;

A hores d'ara compta amb grup parlamentari propi al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats;

En la legislatura present, és present al Senat, a Madrid; i té un eurodiputat -eivissenc, per més senyes- al Parlament Europeu, a Brussel·les.

El cas és que, a Palma, la matinada de divendres, dia 9 de desembre, una altra vegada tornen a aparèixer pintades, estampades al portal i la façana de la seu d’aquesta formació política.
Als ulls de qualsevol que ho miri amb un mínim d'objectivitat racional, no poden ser altra cosa que l’expressió pot assenyada i gens democràtica, d’un rebuig inconsistent.

Qualcú podria explicar a què venen aquests actes vandàlics, en un immoble cèntric de Ciutat, malmenat per la pintura i el mal gust?!

No queda més remei que netejar-ho...

Per la seva banda, Joan Lladó, el president d'ERC-Illes, ha fet unes declaracions al Diari de Balears. Entre d'altres afirmacions, manifesta que els autors morals d'aquestes pintades són els mitjans que practiquen la catalanofòbia gratuïta.

Recorda que ERC ha instat diverses vegades el Govern espanyol i la seva Delegació a Balears, perquè investigui les trames d'ultradreta que darrerament estan actuant a Mallorca.

Manifestació històrica a Palma

evamarilen | 09 Desembre, 2005 12:06 | latafanera.cat facebook.com google.com

S’està preparant una Manifestació que pot fer història.
Per dimarts, dia 13 de desembre, a les 20:00 hores a la plaça de Cort, nombroses associacions, entitats, organitzacions sindicals i formacions polítiques convoquen la ciutadania a manifestar-se públicament.

Tothom hi és convidat. Es tracta de reclamar Drets per a tothom, en un acte de solidaritat amb treballadors/immigrants acomiadats del seu lloc de feina.

Al cartell que s’ha confeccionat, hi figuren més de dues dotzenes d’entitats convocants d’aquesta Manifestació.

Els motius que s’hi addueixen són tres:

*** En solidaritat amb treballadors agrícoles de Son Ferriol (marroquins);
*** En demanda de readmissió d’acomiadats a Llucmajor (senegalesos);
*** Contra l’explotació laboral de treballadors immigrants (que vénen de qualsevol indret del món).

En aquesta ocasió, s’ha aconseguit d’organitzar una manifestació de caràcter unitari, entorn d’un assumpte que afecta tota la població resident a Mallorca:

No s'ha de permetre, ningú no ha de consentir, que la gent immigrant que arriba a Mallorca serveixi de mà d’obra més barata per a empresaris sense escrúpols, disposats a acceptar fins i tot l’oferta de treball de qui està en condicions tan lamentables que faria feina a canvi de no-res, a canvi de res més que el paper signat d’un contracte laboral (amb el qual poder aconseguir el permís de residència).

Això és bestial! I pot dur conseqüències nefastes per al conjunt de la classe treballadora arreu de Mallorca.

S’hi ha de dir basta a tanta sobreexplotació laboral.
Molt més encara si aquesta prové d’empreses subvencionades amb els doblers públics que gestiona el Govern de les Illes Balears o el Consell de Mallorca (com és el cas d’empreses de reciclatge de Llucmajor, d'on han estat acomiadats treballadors senegalesos als quals se'ls exigeix fer més de 50 hores setmanals, de manera totalment irregular).

Emotiu homenatge a la gent republicana d'Alaró i Mancor de la Vall

evamarilen | 04 Desembre, 2005 12:45 | latafanera.cat facebook.com google.com

En bon diumenge, una munió de gent es concentra al cementeri d'Alaró, per retre homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat.

Gent de totes les contrades de Mallorca, sobretot d'Alaró i de Mancor, tenen l'oportunitat d'escoltar les paraules que hi pronuncia el jove organitzador de la trobada, Marçal Isern, portaveu del Col·lectiu d'Alaró per la recuperació de la Memòria Històrica.

A aquestes paraules segueixen les que hi adreça el batle Miquel Deyà, president de l'Ajuntament d'Alaró, en fer present que es tracta d'una vila marcada per la presència de gent esquerrana des de fa dècades.

Així mateix, s'hi pot escoltar la lliçó que hi ofereix el jove historiador David Ginard qui, a més de reconèixer que es tracta d'un homenatge que arriba massa tard, també valora molt positivament que s'hagi aconseguit d'arreplegar-hi tanta gent.

Un representant de la vila de Mancor de la Vall, el jove Mateu Mir, també hi fa acte de presència, tot recordant-ne el motiu, com és ara l'assassinat de dues persones mancorines juntament amb les 18 alaroneres, per les vies i cunetes de l'entorn.

Les paraules més emotives, emperò, hi són pronunciades per la persona més vella de la trobada, Gabriel Joan, vell socialista, ancià de 95 anys que hi parla amb l'energia i la fermesa d'un jove de 18: tot recordant fets viscuts al llarg de la seva llarga vida de lluitador esquerrà.

Recorda que 'sa Maquineta' Pere Rosselló i Bover, batle republicà d'Alaró, va ser assassinat tal dia com avui.

Aprofita l'avinentesa per convidar tota la gent assistent a defensar sempre amb dents i ungles la causa de la democràcia i la llibertat.

Seguidament, tot escoltant les melodies que interpreta Fanny Marí, soprano excel·lent, acompanyada al piano d'Antònia Coll, alaronera i familiar de gent represaliada, les quals hi donen un ambient de seriositat alhora que d'entranyable acompanyament, es depositen roses vermelles al peu de la làpida que s'hi descobreix.

Mallorquins, aimem la terra
com cap cosa d'aquest món.
Ni a la plana ni a la serra
nostre geni no es confon.
Siguem fills d'aquella gent
que de naus la mar omplia;
com per art d'encantament
nostra Llotja apareixia".

Mentre es canta aquesta estrofa, es descobreix i recobreix de flors roges la làpida recordatòria, que diu així:

En record i homenatge a les persones que, després del cop d'estat de juliol de 1936, moriren per la seva defensa de l'estat democràtic que representava la República:

Montserrat Borràs i Sampol
Damià Campins i Rayó
Rafel Clar i Amengual
Bernat Crespí i Colomar
Miquel Fiol i Martí
Antoni Garau i Xamena
Cristòfol Guardiola i Bennàssar
Josep Munar i Capó
Jaume Ordines i Arrom
Mateu Pasqual i Fullana
Miquel Pericàs i Bauçà
Joan Riera i Sampol
Bartomeu Rosselló i Guardiola
Pere Rosselló i Oliver
Joan Rubí i Borràs
Joan Simonet i Riera
Francisco Ordinas
Miquel Perelló i Sampol
Pau Crespí i Villalonga, de Mancor de la Vall
Onofre Crespí i Riera, de Mancor de la Vall

Que els seus noms siguin per tots nosaltres un símbol de lluita per la llibertat”

Tothom qui vol, amb l'adquisició d'una tarja de col·laboració, al preu de 5 €, dóna suport a l'adquisició i instal·lació d'aquesta placa d'homenatge a les víctimes republicanes de la guerra civil a Alaró.

L'acte d'homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat, es duu a terme al cementeri d'Alaró, diumenge, dia 4 de desembre de 2005, a les 12 del migdia.

Un acte organitzat amb molt d’encert pel Col•lectiu cívic Alaró per la Recuperació de la Memòria Històrica, gràcies a la col•laboració entusiasta de companys com Joan Vicenç Lillo, Joan Gelabert, Bartomeu Noguera o el mateix Marçal Isern.

Sense oblidar la feina d’altres persones i el suport moral de les famílies dels represaliats.

Una Assemblea d'Immigrants que fa història a Mallorca

evamarilen | 30 Novembre, 2005 22:42 | latafanera.cat facebook.com google.com

Sens dubte deu ser la primera vegada en tota la història d'aquest país nostre que s'aconsegueix reunir en assemblea conjunta tot un grapat de col·lectius tan diversos com els que s'han trobat a la seu del Casal d'ONGD's situat al carrer Ramon Berenguer III, de Palma.

Són més d'una seixantena de persones, representants d'entitats, associacions, col·lectius, organitzacions sindicals i partits polítics com AlMagreb, Asociación de Bolivianos en Baleares (ASOBOL-BAL), Asociación de Immigrantes Senegaleses YAPOO, Confederació General del Treball (CGT-Balears), Confederació Nacional de Treballadors (CNT), EU-Illes, Federación de Asociaciones Latinoamericanas, Movimiento Argentinos en Baleares, Revolta, Sindicat de Treballadores i Treballadors de l'Ensenyament-Intersindical de les Illes (STEI-i), etc

Motiu? Intercanviar opinions i aportar suggeriments davant del fet de constatar que, a Mallorca, hi ha massa empreses que diàriament potegen i vulneren els drets laborals de les persones que treballen, sobretot si són immigrants.

Hom vol prendre mesures davant la sobreexplotació a què roman sotmesa una quantitat cada vegada més nombrosa de persones treballadores que es veuen obligades a haver d'acceptar fer feina en condicions totalment irregulars.
Els casos que han encès la metxa són els de tres treballadors senegalesos que han perdut la feina a Llucmajor, i els d'uns altres 4 que hi treballen amb l'amenaça de perdre-la.
La cosa resulta molt més greu, perquè es tracta d'empreses que se sostenen amb doblers públics del Govern de les Illes Balears i del Consell de Mallorca.

La CGT-Balears, des dels orígens que es remunten a uns mesos enrere, ha intentat utilitzar totes les vies pacífiques per solucionar el conflicte:
* entrevistes amb el regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Llucmajor
* intents d'entrevistar-se amb el conseller de Medi Ambient del Consell de Mallorca
* entrevista amb el director financer i amb el gerent de l'empresa afectada, MAC INSULAR
* interposició de demanda per acomiadament davant el Jutjat del Social contra l'empresa TRIATGE 2000 (nom antic), CTP's MALLORCA, S.A...
* conversa telefònica amb el conseller de Treball, Sr. Cristòfol Huguet
* entrevista amb la consellera d'Immigració, Sra. Encarnación Pastor
* converses amb la directora general de Treball, Sra. Margalida Pizà
, etc.

Veient-se totalment desemparats, es recorre a la convocatòria d'aquesta assemblea singular, per tal d'esbrinar si s'hi pot fer qualque cosa conjuntament.

Tothom està d'acord, d'una manera o una altra, a donar suport a la iniciativa de fer pressió pública perquè els treballadors acomiadats siguin readmesos i perquè les condicions de treball de la gent immigrada a Mallorca siguin les mateixes que per a la gent nadiva.

S'acorda, en conseqüència:

1. Realitzar una manifestació conjunta des de la seu del Consell de Mallorca fins a la seu de la Conselleria d'Immigració, amb el triple objectiu de reclamar respecte pels drets laborals d'immigrants, contra la sobreexplotació d'immigrants i per la readmissió de treballadors immigrants acomiadats a Llucmajor

2. Autoconvocar-se per l'endemà mateix, en vistes a prendre altres mesures enfocades a la realització de posteriors mobilitzacions

3. Elaborar una relació d'empreses que no respecten la legislació laboral vigent, sobretot amb immigrants

4. Confeccionar-ne un inventari que serveixi perquè un grup de treball redacti possibles actuacions a dur a terme.

L'Assemblea s'aixeca amb la convicció que s'ha fet una passa ben significativa en la lluita a favor dels drets laborals de qualsevol treballador o treballadora, i més si es tracta d'una persona immigrant que, a la vista dels fets, resulta molt més vulnerable als abusos empresarials en certs àmbits.

Racisme i folklore a Mallorca

evamarilen | 29 Novembre, 2005 17:46 | latafanera.cat facebook.com google.com

Tres treballadors senegalesos han estat acomiadats de la planta de reciclatge de residus de Llucmajor. El sindicat de la CGT-Balears, a través del secretari general Josep Juàrez s’hi manifesta públicament contrari.

El passat octubre, van ser acomiadats tres treballadors senegalesos de la planta de reciclatge de residus de Llucmajor, Mallorca, per negar-se a continuar treballant cinquanta hores a la setmana, després que l'empresa (subcontractada, des de setembre, d'altra empresa privada, a la seva vegada contractada pel Govern Balear, que per la seva banda ha traslladat la competència al Consell Insular de Mallorca) els descomptés de la nòmina d'Agost els cent vint euros de complement salarial que venien cobrant.
Constatem, una vegada més, com la proliferació d'obres i serveis contractats i subcontractats (aquesta vegada amb la complicitat de les pròpies institucions) es tradueix en sobreexplotació laboral, a través d'elevació de ritmes de treball, de jornades laborals perllongades il•legalment, de l'augment de riscs de sinistralitat laboral i el saqueig a les ja de per si magres nòmines dels treballadors.

Però cal detenir-se en la condició d'immigrants, en aquest cas subsaharians, dels treballadors acomiadats, i dels altres que també han estat amenaçats amb l'acomiadament pel mateix motiu.
Entre les gestions desenvolupades per la CGT per a la seva defensa, ens varen entrevistar, donada la responsabilitat institucional en aquesta mesura discriminatòria i racista, amb la flamant Consellera d'Immigració, guiats per la llunyana esperança (ingenus que som) que les consignes llançades pel Govern del senyor Matas al voltant de la creació de la nova Conselleria es traduïssin, en la pràctica, en alguna cosa concreta.
No van faltar, en la trobada amb la senyora Pastor, boniques paraules i bones intencions, que es van completar posteriorment amb un compromís, per part de la Directora General de Treball, d’un acord de readmissió, en un posterior acte de conciliació.
Però arribat el dia de la cita en el TAMIB, i estant convocats en temps i forma, no van comparèixer ni el Consell de Mallorca, ni el Govern de Matas.
O sigui que, a més d'incomplir els compromisos i faltar a la paraula, aquesta absència els fa còmplices de la injustícia perpetrada cap als obrers immigrants.
I en comptes del promès acord, en el TAMIB ens varen trobar amb que aquestes empreses, que es nodreixen amb els doblers de tots els ciutadans, van ratificar els acomiadaments, permetent-se fins i tot formes de insultant hostilitat.
I tot això amb el suport institucional.


Assemblea d'immigrants al Casal d'ONG
(Foto: picalsud)

No ha d'estranyar que, a la primera de canvi, la consellera d'Immigració i els altres governants hagin fallat com escopetes de fira.
Bé al contrari, hagués estat una sorpresa que el PP ajudés a la solució d'un solament d'aquests problemes, i molt més que variés les seves polítiques en matèria d'immigració.
Perquè va ser el partit d'Aznar, recordem-lo, qui va aprovar la vigent Llei d'Estrangeria, prenyada de discriminació cap a l'immigrant, per a major glòria de l'Europa fortalesa.
Han estat els dirigents del PP qui han criminalitzat durant massa temps la immigració, confonent-la i barrejant-la amb la delinqüència, fins i tot de vegades amb el terrorisme.
Són ells els qui, a cada convocatòria electoral, han fomentat la por i l'odi cap als immigrants, com un mecanisme per a guanyar vots, alhora que justificaven la creixent repressió cap a aquests col•lectius i la violació dels seus drets humans.

Sembla clar que, a les nostres autoritats insulars i autonòmiques, només els interessa la part folklòrica dels nouvinguts, com una manera d'ocultar els problemes socials que provoquen les polítiques que apliquen, i de practicar un populisme caritatiu que els doni bona imatge davant l'electorat.
El seu projecte passa pel apartheid social i polític d'una immigració condemnada a ser ciutadania de segona o tercera, així com per l'enfrontament entre col•lectius socials, intentant domesticar i comprar a qui es deixi, a través de subvencions i altres prebendes.
Mentrestant, les empreses privades, contractades i subcontractades amb diners públics, trepitgen els drets dels treballadors sense que ni en el PP ni en UM (havent estat degudament informats) moguin un dit per a corregir el disbarat.
L'explotació laboral i la folklorització dels immigrants, són dues cares de la mateixa moneda.

Enfront de tot això, defensem solidàriament la igualtat de drets, de deures, i la dignitat de tots els treballadors, tant els nascuts aquí com els vinguts de fora.
Evitem, d'aquesta manera, els pous d'exclusió social, que tard o d'hora esclatarien, com està ocorrent a França.

Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS
Novembre de 2005.

Per una veritable Aliança de Civilitzacions a Mallorca

evamarilen | 27 Novembre, 2005 17:35 | latafanera.cat facebook.com google.com

Un grapat de persones, membres d'entitats i associacions que integren la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social, s'han arreplegat a l'entorn de l'estàtua del rei en Jaume, situada a la plaça d'Espanya de Palma.

Ho fan volent expressar el desig profund que les trobades que es fan a Mallorca, entorn de l'Aliança de Civilitzacions que impulsa el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, esdevengui qualque cosa més que una mera expressió verbal, més a manco agradosa, més o manco encertada, més o manco atraient.

La gent de Mallorca sabem molt bé què és tot això de 'civilitzacions' i 'aliances'!

N'hem vistes tantes! N'han passat tantes pel nostre territori! Des de temps immemorials.

Gràcies al seny de generacions passades han arribat fins a nosaltres certs vestigis del pas de civilitzacions provinents de tots vuit vents del món; tan diferents les unes de les altres com la grega, púnica, cartaginesa, romana, cristiana, bizantina, jueva, àrab, aragonesa, castellana, catalana, nordeuropea i nordafricana i nordamericana, sudeuropea i sudamericana i del sudest asiàtic; gent de totes les races, llengües, pobles o nacions...

A aquest petit redol de terra envoltada de mar per totes bandes, certament que no hi han arribat totes... No hi haguessin cabut! Però sí que es pot dir que, amb el pas del temps, hi ha arribat gent de gairebé totes...

Malgrat no sempre hi hagi estat molt ben tractada, o precisament per això mateix, el cert és que n'hem après a mantenir bons tractes entre civilitzacions diverses.

Es pot dir que en som uns mestres!

Si algunes lliçons certes hem après, són aquestes:

Que el diàleg i la col·laboració entre civilitzacions resulta molt més eficaç per a la convivència humana que no l'enfrontament i les gestes bèl·liques!

Que en lloc d'aixecar muralles separadores i empobridores, val més estendre ponts d'unió i comunicació.

Que la clau de volta de tot plegat sempre és el mateix: l'establiment d'unes relacions econòmiques i comercials que siguin profitoses per totes dues bandes i no només per una.

Que qui viu -i sap que tanmateix ha de morir- dins la fam i la misèria més dura i cruel, s'estima molt més arriscar-se al que sia per establir-se en un altre indret del planeta, que no seguir ancorat allà dedins.

Que no hi ha en el món cap força militar ni policial capaç d'aturar l'allau de milions de miserables que se senten en condicions d'enfrontar-s'hi fins a la mort.

Que una veritable Aliança de Civilitzacions no pot donar l'esquena a una veritable Transformació radical dels intercanvis comercials entre els col·lectius humans que les sustenten.

Per expressar tot això i molt més, la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social es manifesta a la plaça d'Espanya de Palma, on escenifica de manera senzilla i plàstica el que comporta per a milions de persones africanes el mur aixecat a Ceuta i Melilla, per barrar-los el pas cap a Europa.

Bàrbars venguts de Ponent, no toqueu mai més Mallorca

evamarilen | 05 Novembre, 2005 18:33 | latafanera.cat facebook.com google.com

Bàrbars venguts de Ponent

Que heu entrat amb tanta força

A fer mil bocins Mallorca

Maltractant la nostra gent;

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que heu volgut mal empeltar

Costums que, en caure bé allà,

Aquí no cauen gens bé.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que no veis que aquí a Mallorca

Qui més qui manco es comporta

Com a ser intel•ligent?

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que veniu a fer negocis

Amb el lleure, espais i ocis,

Enganyant tanta de gent.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que gastau tants doblers públics

En profit del partit únic

Que aixopluga vostra gent.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que no respectau Mallorca

Ni la gent que aquí vos vota

Ni molt manco l’altra gent.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que esbucau ponts emblemàtics,

Com si fos tan problemàtic

Mantenir-los amb esment.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Que llevau les creus de terme

D’allà on marquen sempre fermes

Fites clares per la gent.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

No toqueu mai més Mallorca,

Deixau-la! Que vos pertoca

Respectar-la amb molt d'esment.

.

Bàrbars venguts de Ponent,

Vos ho diu amb molta força

Qui defensa i vol Mallorca

Com a poble independent:

Dedicau-vos a salvar

El que queda de Mallorca:

No fos cosa que gent nostra

Que en un futur hi viurà

Ja no trobi cap més mostra

Amb què pugui veure clar

La que fou, és i serà

Malgrat tot, Roqueta nostra.

.

Cecili Buele i Ramis

Lluís Maria Xirinacs, com ahir també avui, qui sap què en serà demà

evamarilen | 25 Octubre, 2005 18:25 | latafanera.cat facebook.com google.com

La figura i l’obra de Lluís Maria Xirinacs esdevé avui, -com ja fou ahir i ben segur que també ho serà demà- una de les fites més rellevants en la lluita infatigable per la dignitat de les persones i dels pobles.

Així es desprèn, per exemple, de les dades fetes públiques a VilaWeb, d'on es poden extraure els detalls més significatius:

- Neix a Barcelona l’any 1932 i amb 22 anys ja és capellà
- Entre els anys 60 i 70 fa cinc vagues de fam en defensa de la pau i els drets dels pobles
- És empresonat pel règim franquista dues vegades (1972 i 1974-75)
- Seguidor de les tesis de Ghandi i de la lluita des de la no-violència, protesta davant la porta de la presó Model de Barcelona, dotze hores cada dia durant un any i nou mesos seguits
- És nomenat candidat al Premi Nobel de la Pau els anys 1975, 76 i 77, per defensar la pau i els drets dels pobles
- És un dels impulsors de l'Assemblea de Catalunya
- El 1977 es presenta com a independent a les eleccions generals i, amb més de mig milió de vots arriba a ser senador per Barcelona
- El 1980 Xirinacs abandona la política activa i comença a estudiar un nou model social i polític des del Centre d'Estudis Joan Bardina, conjuntament amb Agustí Chalaux
- No deixa la lluita tot i que el 1990 abandona l'església
- El 2000 torna a protestar de manera activa, plantant-se cada dia a la plaça de Sant Jaume per demanar la independència del país
- La trenta-sisena Universitat Catalana d'Estiu homenatjar la lluita de Xirinacs amb un acte on participen més de dues-centes persones
- És condemnat per l'Audiència Nacional espanyola a dos anys de presó i quatre d'inhabilitació per un discurs que fa l'Onze de Setembre del 2002, en el qual defensa ETA i es declara 'amic' de l'organització armada
- Actualment Lluís Maria Xirinacs continua amb el seu compromís social i nacional treballant des de la Fundació Randa
- Durant els darrers anys, Xirinacs també és al darrera d'altres iniciatives, com l'Arbre d'Assemblees del Poble

- Octubre 2005. Un grup de persones es concentra davant la comissaria de la Via Laietana per a reclamar l'alliberament de Lluís Maria Xirinacs, després de la seva detenció a la comissaria de Ciutat Vella.
- L'únic partit que, de moment, es manifesta sobre la detenció de Xirinacs és Esquerra Republicana de Catalunya que, a través de la seva portaveu, Marina Llansana, ha demanat que aquesta situació se solucioni tan aviat com sigui possible perquè 'Xirinacs és una de les persones que més decididament i amb més lleialtat ha treballat per al país'.
- Llansana afegeix que ERC comparteix els ideals per als quals treballa Xirinacs.
- El grup parlamentari al Senat espanyol de l'Entesa Catalana de Progrés també demana l'alliberament de Xirinacs.
- Lluís Maria Xirinacs, promotor del Moviment cap a l'Assemblea dels Països Catalans, en aplicació de la llei antiterrorista, ha estat detingut a les onze del matí quan ha anat a comissaria a renovar el carnet d'identitat.
- L'ex-senador, de 74 anys, des de la comissaria del carrer Nou de la Rambla de Barcelona, ha de ser traslladat al jutjat de Reclamats número 2 de Barcelona, al passeig de Lluís Companys
- Sobre Xirinacs hi ha una ordre de detenció de l'Audiència Nacional per haver-se declarat 'amic d'ETA i d'Herri Batasuna' en un acte l'Onze de Setembre del 2002 al Fossar de les Moreres., que es fa servir d'argument per acusar-lo d'apologia del terrorisme
- El fiscal de l'Audiència li demana dos anys de presó, quatre d'inhabilitació absoluta i una indemnització simbòlica d'un euro per cadascuna de les tres mil víctimes i escaig d'ETA
- Xirinacs es nega a signar una declaració en castellà. Un cop l'han detingut, els agents de la Policia Nacional diuen a Xirinacs que ha de signar una declaració, però està redactada en espanyol i l'ex-senador s'hi nega: reclama que el redactat sigui en llengua catalana. Els agents hi accedeixen, però no disposen del document en català. Tot seguit demanen als Mossos d'Esquadra si tenen la versió catalana, però tampoc en disposen. Finalment, redacten una declaració en català que Xirinacs accedeix a signar.

Treballadors immigrants africans, d'una planta de reciclatge de residus a Mallorca, es queden sense feina

evamarilen | 24 Octubre, 2005 11:55 | latafanera.cat facebook.com google.com

L’Empresa CTP’S MALLORCA, S.A., subcontractada per MAC INSULAR (UTE), a la seva vegada contractada pel Govern de les Illes Balears (en el futur ho serà del Consell Insular de Mallorca) ha acomiadat tres treballadors de la Planta de Reciclatge de Residus de Llucmajor.

Es dóna la circumstància que són immigrants, negres, senegalesos i afiliats a la CGT-Balears que es neguen a treballar 50 hores a la setmana (amb compensacions salarials irregulars), quan el seu contracte marca les 40 hores legals.

El motiu d’aquest acomiadament, oficialment, és “la baixada voluntària de rendiment en la feina”.
Eufemisme darrera del qual hi ha la negativa dels set treballadors senegalesos a ser-hi explotats de manera irregular.

El mes de setembre, davant el secretari general de CGT-BALEARS, Pep Juárez, i el secretari d’immigració, Madiop Diagne, ja varen ser amenaçats d’acomiadament si no acceptaven aquestes condicions il•legals.

Uns altres 4 treballadors també estan amenaçats d’acomiadament.

Després de gestions infructuoses davant l’Ajuntament de Llucmajor, el Consell Insular de Mallorca i la UTE MAC INSULAR, la CGT-Balears ha acordat iniciar un procés de mobilitzacions que comença divendres, dia 21 d’octubre, amb una concentració davant la seu del Consell Insular de Mallorca i que ha de continuar posteriorment.

Conscient que les tanques de Ceuta i Melilla no són les úniques que s’aixequen contra l’arribada d’immigrants africans, negres, als territoris d’Europa, la CGT-Balears vol denunciar públicament que les tanques de racisme també hi són, aquí, a Mallorca.

Convida tothom a treballar per tomar-les per avall i esbucar-les per a sempre!

Amb aquesta finalitat, es duu a terme aquesta concentració davant del Consell Insular de Mallorca.

Pocs dies després, hom pot comptar amb el text íntegre dels acomiadaments lliurats per l’empresa a tres d’aquests treballadors senegalesos, residents i veïns de Palma, amb tota la documentació legal en regla i l’afiliació a la Seguretat Social: Abdou Diop, Daouda Diagne, i Seye Marhouradia.

Centre de Transferència i Pretractament de Mca, SA.
A Llucmajor, 7 d’octubre de 2005.
A l’atenció del senyor...:
Molt senyor nostre:
Mitjançant aquesta carta, la Direcció d’aquesta empresa li comunica la decisió de rescindir el seu contracte de treball que els unia, amb una antiguitat del 10 de maig de 2004, data respectada segons la subcontracta empresarial existent.
El motiu d’aquesta extinció és degut a la seva contínua disminució voluntària del rendiment de treball pactat des de principis del mes de setembre, però que, en no tenir aquesta empresa suficients motius de prova, es reconeix en aquest escrit la improcedència d’aquella, amb data d’efectes del dia d’avui, 7 d’octubre de 2005. Per això, se li comunica que la quantia de la indemnització del seu contracte, segons estableix l’article 56a) de l’E.T.: “de quaranta-cinc dies de salari per any treballat, amb un màxim de quaranta-dues mensualitats (...), ascendeix a 2.068,80 € (quantitat que serà dipositada en un compte del Jutjat del Social).
El Jutjat torbarà, aproximadament, una setmana a posar-se en contacte amb vostè per abonar-li l’import anteriorment ressenyat.
Lògicament, les mesures exposades en aquesta notificació són una breu síntesi, i quedam a la seva disposició per qualsevol aclariment o documentació que vostè sol•liciti.

El treballador
L’empresa CTP’S Mallorca, SA,– Camí Cementeri, s/n, Manacor.
Triatge 2000, SA - Carretera Cementeri, s/n - Apartat de Correus, 408 - 07005 Manacor

Des de la Secretaria General de la CGT-Balears, i a través del màxim representant, Pep Juàrez, es manifesta:

Per desgràcia, avui en dia són massa freqüents els acomiadaments injustos.

Però això no treu l'obligació que tenim tots i totes de fer tot el possible perquè els nostres companys tornin a la feina, amb tots els seus drets reconeguts i respectats.

Són companys de CGT-Balears i han plantat cara per no voler acceptar unes condicions de feina il•legals i discriminatòries.

Això suposa que hem de fer tot el possible per fer realitat la seva readmissió, amb tots els seus drets vigents i respectats, que serà una victòria molt important, per la classe treballadora i per al model de sindicalisme que defensam.

És molt important la mobilització de l'altre dia, i no afluixar fins aconseguir aquests i altres objectius.

Ànim i bona feina.

Salut.

Gent que estima Mallorca, i la vol protegir, ha de passar pels Jutjats

evamarilen | 18 Octubre, 2005 17:32 | latafanera.cat facebook.com google.com

Quatre persones lluitadores, defensores del territori i preocupades per la protecció de l’illa de Mallorca, han estat denunciades pel director del periòdic El Mundo davant dels Jutjats de Manacor, per coaccions i lesions.

Es tracta del manacorí Joan Lladó, president d’ERC-Illes, de la serverina Conxi Peña, regidora d’Esquerra Unida a l’Ajuntament de Son Servera, i dels binissalemers Josep Martí i Pere Pol, membres de l’associació GADMA.

Totes quatre persones han estat citades als Jutjats de Manacor. Han comparegut davant la jutgessa, en presència de la fiscal, la secretària, el missèr de l’acusació i el missèr que els defensa, el lletrat inquer Josep de Luis Ferrer.

Alguns membres d’Esquerra Republicana els han acompanyat durant tot el matí, com són ara Cecili Buele, secretari nacional de la Comissió Sectorial de Moviments Socials o Joan Llodrà, secretari d’Organització d’ERC-Illes, entre d’altres.

Tot i que aquestes quatre persones s’hi expressen en català, com de costum, la còpia original de les seves declaracions ha estat redactada en castellà, -com és habitual- degut al fet que l’advocat de la part denunciant desconeix el català.

Fotògrafs i periodistes de diversos mitjans, com són ara El Mundo, Última Hora o Cent per Cent s’han fet presents a les dependències dels Jutjats de Manacor per seguir de prop els esdeveniments.

La presència d’aquestes quatre persones joves als Jutjats de Manacor, entre d’altres elements, fa ben palès que, a Mallorca, n’hi ha uns que la destrossen, que li volen traure el suc al màxim i omplir-se’n les butxaques pròpies amb els euros d’uns negocis ben muntats; mentre que n’hi ha uns altres que s’afanyen a protegir-ne el territori, a defensar-ne els espais públics, a fer que s’hi compleixin lleis com la de Costes, fins i tot a costa d’haver-n’hi de posar dels seus, fruit del seu modest treball diari.

Els primers, no solament no han de passar pels Jutjats a retre comptes dels negocis multimilionaris que tenen el costum de fer, sinó que s’atreveixen a dur-hi els segons com si aquests fossin delinqüents.

Els segons, en canvi, sí que han de passar pels Jutjats, i són citats a declarar davant dels jutges, forçats a haver-ho de fer, fins i tot, en una llengua que, d’acord amb les lleis vigents a l’actualitat, no n’és la pròpia.

Quina societat democràtica és aquesta que ocasiona tot aquest munt de maldecaps i molèsties, anades i vengudes pels Jutjats de Manacor, despeses de trasllats i de defensa jurídica, imatge pública deteriorada als ulls de molta gent, disgusts familiars innecessaris, hores de feina perdudes... tot un caramull d’inconvenients que comporta el fet d’haver-hi d’anar, tant si vols com si no vols?

Aquestes són les regles, emperò, d’un joc que es considera democràtic i que, entre d’altres efectes, contribueix a fer que els peixos grossos intentin de menjar-se els peixos petits.
No sempre, emperò, ho aconsegueixen.

N’hi ha que esperam, en aquest cas, que es tornarà a repetir la davídica història d’aquell menut que aconsegueix de tombar cap per avall el gran gegant, amb unes quantes pedres ben posades...

Concentració cívica a Palma contra els recents maltractaments d'immigrants a Ceuta i Melilla

evamarilen | 11 Octubre, 2005 09:54 | latafanera.cat facebook.com google.com

Dimarts, dia 11 d'octubre, a les 20:30 hores davant Delegació de Govern, pels esdeveniments que aquests darrers dies han tengut lloc a les fronteres de Ceuta i Melilla, hi convoca la Plataforma per la Democràcia i la Globalització Social.

Hi vol manifestar el següent:

  1. • L’actitud de repressió dels cossos de seguretat de l’Estat desplaçats a la frontera de Ceuta i Melilla és més pròpia d’un estat totalitari i xenòfob que d’un estat democràtic que fa bandera de l’aliança de civilitzacions.

    Consideram que s’hauria d’obrir una investigació no només per part de la Guàrdia Civil sinó del mateix Ministeri d’Interior espanyol i marroquí per esbrinar la causa de les morts que es produïren en setmanes anteriors i per valorar fins a quin punt s’estan conculcant els drets humans dels subsaharians que intenten arribar a Europa.

    Ens referim a les tortures vistes a la televisió, al comportament repressiu de les forces de seguretat de l’Estat, les condicions infrahumanes en què han de subsistir els que han creuat la frontera….

    Tanmateix les condicions extremes de fam i violència en què viuen fan que no hi ha frontera possible que aturi la fugida d’aquests companys.

  2. • Volem denunciar la hipocresia i la doble moral dels governs occidentals que amb les seves polítiques comercials injustes i depredadores són les que provoquen que molta gent hagi de anar-se’n dels seus països d’origen per fugir de la fam i de la guerra.
    Ens referim, per exemple a la política de subvencions a l’agricultura de la Unió Europea que condemna a milions de camperols africans a la fam, a la desesperació i la manca de futur, que no poden competir amb igualtat d’oportunitats en un mercat que ells mateixos anomenen eufemísticament global.

  3. • Consideram que la immediata activació del conveni de readmissió de persones sense papers subscrit amb el Marroc el 1992 és una flagrant conculcació de la Declaració Universal dels drets humans i no és, en cap cas, la solució a les entrades massives, ja que l’únic que s’aconsegueix es traslladar el problema dels indocumentats d’una frontera a una altra, deixant el futur d’aquestes persones en mans d’un govern repressiu, com és el marroquí, que no compta amb polítiques d’acollida que respectin els drets humans essent la seva llei d’estrangeria una de les més repressores que existeixen.

Per tot això exigim:

  1. • La immediata aplicació i desenvolupament per part de l’Estat espanyol i de la Unió Europea de les polítiques de Pobresa Zero, per eliminar les desigualtats entre països rics i pobres.
  2. • Fomentar des dels Estats, polítiques que promoguin unes relacions comercials amb criteris de comerç just.
  3. • Creació de centres d’acollida -no d’internament- amb els equipaments necessaris per fer front en aquestes situacions.
  4. • Tot i que estam per la desaparició de les fronteres, fins que aquest moment arribi exigim l’eliminació en aquestes, d’elements que siguin lesius per a la vida humana.

DIMARTS, DIA 11 D'OCTUBRE A LES 20,30 HORES DAVANT DELEGACIÓ DE GOVERN

D’altres enllaços:

  1. Ceuta i Melilla: la fam, el problema

  2. Pressiona ZP amb PZ (Pobresa Zero)

  3. Eradicació de la pobresa

ERC reclama, des d'Eivissa, més protecció del català a Europa

evamarilen | 09 Octubre, 2005 18:21 | latafanera.cat facebook.com google.com

L'Aliança Lliure Europea (ALE), una coalició de 32 partits polítics, nacionalistes i regionalistes europeus, -entre els quals es troba ERC- duen a terme a l'illa d'Eivissa unes Jornades de política i planificació lingüística a la Unió Europea

Coordinades per l'eurodiputat eivissenc, Bernat Joan i Marí, serveixen per analitzar la situació de les llengües a la Unió Europea, sobretot d'aquelles que, com la catalana, es troben en situació d'indefensió i no arriben a trobar el suport institucional que es mereixen.

La intervenció d'experts lingüistes permet besllumar la presentació de propostes jurídiques, polítiques i econòmiques que s'aboquin a la promoció i defensa de la riquesa i diversitat cultural lingüística lligada al continent europeu, cada cop més enfortida encara amb l'arribada de gent que utilitza altres llengües d'àmbits culturals força distints.

La presència activa de representants d'Esquerra Republicana de Catalunya, tant al nivell de ponents i interventors, com d'assistents a la trobada, fa que s'hi escampin demandes, propostes i suggeriments que provenen de l'independentisme català més ferm.

Escola de Tardor 2005 d’ERC, a Binicanella

evamarilen | 24 Setembre, 2005 18:44 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb el lema Construïm l’Esquerra del futur, els dies 24 i 25 de setembre de 2005, ERC, conjuntament amb les JERC, realitza l’Escola de Tardor 2005, a la casa de colònies de Binicanella, situada dins el municipi de Bunyola.

Un grapat de desenes de militants d’Esquerra Republicana d’arreu dels Països Catalans assisteixen a l’Escola, dissenyada i preparada per les secretaries de Formació d’ERC-Illes i de JERC-Illes, presidides per Ferran Tarongí i Pau Arranz, respectivament.

- L’inici cap a la independència,
- La ideología d’Esquerra,
- L’Esquerra que avança,
- Esquerra i la nació
esdevenen els titulars d’algunes de les xerrades que s’hi fan.

Entre d’altres, hi participen Joan Puigcercós, secretari general d’ERC; Bernat Joan, eurodiputat d’ERC o Joan Lladó, president d’ERC-Illes.

I Trobada de Joves de la CGT a Binicanella

evamarilen | 22 Setembre, 2005 07:58 | latafanera.cat facebook.com google.com

Dissabte, dia 1 d'octubre, a partir de les 9:30 h, s'inicia la primera Trobada de Joves de la CGT a les instal·lacions de Binicanella.
Es vol compartir una jornada de reflexió per a l'acció, a la recerca d'elements d'anàlisi sobre què és ser jove i què és ser jove treballador o estudiant, aquí a la nostra illa i alhora en un món globalitzat.
Es vol construir, no més autopistes, sinó línies d'actuació i propostes de feina concretes: campanyes, amnifests, mogudes...
Es vol, compatible amb tot això, que la gent s'ho passi bé!

Es fa d'una manera lúdica i a la vegada seriosa, participativa i assembleària, experimentant amb formes de debat alternatives, teatre, jocs...

Es realitza al Casal de Binicanella, dins el terme municipal de Bunyola. S'inicia a les 9:30 i es conclou devers les 13:30, amb un bon dinar per recuperar forces després d'una jornada esgotadora...

Hom pot apuntar-s'hi adreçant-se a sp@cgt-balears.org, amb còpia (C/C) per a davidabril@cgt-balear.org.

Les expectatives de qui tengui interès a participar en aquesta Jornada, propiciada per la CGT-Balears ha de ser la de canviar el món i fugir de l'"etiquetatge" a què vivim sotmese/o/s.

D'altres enllaços interessants:

Tribuna Mallorca

Mallorca, terra de pau

evamarilen | 17 Setembre, 2005 08:35 | latafanera.cat facebook.com google.com

Mallorca és terra de pau i d’acollida.

Per aquesta raó, la presència al nostre país i a les nostres aigües de persones i màquines destinades a causar la mort i la destrucció ens causa indignació i provoca el nostre rebuig.

Davant la passivitat, complaença i entusiasme de les autoritats estatals i autonòmiques, ara és el portaavions nord-americà “Theodore Roosevelt” qui visita Badia de Palma, propulsat amb tecnologia nuclear i carregat d’armes, presumptament de destrucció massiva, que cap dels nostres governants té voluntat ni capacitat de fiscalitzar.

Davant d’aquest fet, les entitats que formam part de la PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL volem fer públiques les següents consideracions:

  1. Perquè defensam la llibertat i la democràcia, rebutjam la presència del portaavions nord-americà a les nostres aigües, i la de totes les persones i màquines destinades a causar la mort, la destrucció i la dominació política i econòmica.

    Aquesta presència escenifica aquesta dominació, que és causa de l’extensió de la pobresa, les malalties, el subdesenvolupament i la fam arreu del món, com ara l’ocupació d’Iraq.

    Està clar i demostrat que amb només una part de les despeses militars es podrien solucionar els problemes de subsistència de tota la població del món, i és per això que la estada del portaavions “Theodor Roosevelt” suposa també un insult a les nostres consciències de ciutadans lliures.

  2. Les declaracions d’entusiasme de portaveus del Govern de les Illes Balears només fan palesa la seva indignitat, quan el que haurien de fer és escoltar a la ciutadania, absolutament contrària a les guerres.
    El seu servilisme és fidel reflex del model social, polític i econòmic que defensen, basat en l’explotació política, social i ecològica dels éssers humans i dels recursos del planeta.
    Els reclamam la dignitat i la vergonya que es suposa han de tenir els representants de la ciutadania de les nostres Illes.
  3. PLATAFORMES

  4. Exigim al Govern espanyol del senyor Zapatero, que no permeti la presència de màquines de guerra que són potencialment perilloses per a la seguretat de la ciutadania.

    Alhora que presumptament es violen i incompleixen les condicions del referèndum de l’OTAN.

    Ben al contrari, demanam la sortida de l’estat espanyol de l’Aliança Atlàntica, el tancament de les bases i la destinació de les despeses militars per a les nombroses necessitats socials que actualment hi ha, tant a l’estat espanyol com a la resta del món.

  5. En aquest moments, és especialment significativa la tudada de recursos que suposen les astronòmiques despeses militars, com les que es destinen a mantenir fabuloses màquines de guerra, com el “Theodore Roosevelt”, quan la gent pobre, fins i tot a dins els mateixos Estats Units, pateixen les conseqüències dels desastres naturals i de les polítiques neoliberals.
    Aquest portaavions no és gens necessari a les nostres aigües, sinó a les costes de Louisiana, Mississipí i Alabama, per ajudar als seus conciutadans.

NO VOLEM VAIXELLS DE GUERRA ALS NOSTRES PORTS
MALLORCA, TERRA DE PAU !!
EL THEODORE ROOSEVELT, A NOVA ORLEANS !!

14 de setembre de 2005

PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL
CONCENTRACIÓ DIVENDRES DIA 16, A LES 19,30 HORES, DAVANT EL PARC DE LA MAR, AL MOLL VELL DE PALMA

Lluita per la independència

evamarilen | 14 Setembre, 2005 16:55 | latafanera.cat facebook.com google.com

L’11 de setembre d’enguany, la celebració de la Festa Nacional de Catalunya, més que mai fa evident la gran varietat i riquesa d’opcions independentistes catalanes que es mouen i actuen a favor del país.
Des de vessants diversos, i amb una força històrica gens ni mica menyspreable.
Dins aquest gran mosaic polític independentista, és clar que ERC a l'actualitat assoleix una força social i una presència institucional com cap altra. N'és, sens dubte, la força hegemònica. Tot i que es veu ben clar que no n'és l'única, sinó més tost com la punta d'un iceberg!
No és d’estranyar, doncs, que, en un país tan poc normal com aquest, s'hi arribin a produir també certes anomalies, inclosos enfrontaments públics a l'àmbit de l’independentisme català.
Gairebé sempre utilitzats per alguns -amb l’objectiu de fer-hi veure necessària l’adscripció dels territoris a l’estat espanyol- no fan més que traure a llum una història secular de lluita cívica per la independència.

Una petita mostra d’això que s’està dient, pot quedar representada en aquesta breu relació d’entitats, representatives de l’àmbit independentista català:

  1. A.U.P.
    Assemblea d'Unitat Popular:

    - Moviment d'esquerra independentista fundat al març de 1993 a Barcelona. Sorgeix de la confluència d'independents, dirigents de la Crida i del MDT-IPC. El 1995, s'acosten a ERC i el 1996 bona part dels seus dirigents hi ingressen, fet que provoca la dissolució del grup.
  2. B.E.A.N.
    Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional:

    - Partit independentista i socialista constituït al maig de 1979 pel Bloc Català de Treballadors i un grup d'independents.
  3. BCT
    Bloc Català dels Treballadors
    Organització comunista del Principat, sorgida el 1978 de la fusió del Moviment d'Unificació Marxista (MUM) i del Partit del Treball de Catalunya (PTC). El 1979 participa en el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot i que no comparteix el programa independentista dels altres integrants del BEAN. El 1982, en extingir-se el BEAN, s'integra majoritàriament a Nacionalistes d'Esquerra (NE).
  4. CAJEI
    Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista:
    - A principis de l’any 2002, neix la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista: la CAJEI, pretén ser un marc de diàleg i coordinació de treball de què tot el jovent independentista i d’esquerres organitzat en col•lectius i assemblees de joves en pugui participar activament.
    - Com a joventut socialista, saben que l’internacionalisme és un pilar bàsic per la construcció de la revolució. Per tant, i tenint en compte que l'àmbit d’actuació és el territori català, defensen qualsevol català o catalana que hagi estat repressaliada per les seves conviccions socialistes. I ho fan donant suport i coordinant-se amb tots el col•lectius antirepressius i de suport a preses i presos polítics catalans, com són en l’actualitat Rescat i Alerta Solidària
    - Amb els Estatuts seguim encadenades!
    - Joves, lluitem pel nostre futur!
  5. CEI
    Coordinadora de l’Esquerra Independentista:

  6. C.LL.
    Catalunya Lliure:

    - Organització independentista sorgida al juny de 1989 com a coalició impulsada pel MDT-PSAN i el FNC davant les eleccions europees d'aquell any (19.586 vots). Transformada en partit el desembre de 1989, es defineix com organització de masses del MCAN. El 1991, una part marxa a ERC i anys més tard acaben desapareixent
  7. CEPC
    Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans:
    - Una organització estudiantil de l'esquerra independentista dels Països Catalans, amb voluntat aglutinadora i plural. Treballen per a la construcció d'un Sistema d'Educació Públic i Popular als Països Catalans.
  8. CIRE
    Col•lectiu Independentista Revolucionari d’Eivissa:
    - El CIRE es crea per un grup de joves crítics per lluitar contra les nombroses agressions que pateix el medi ambient, la llengua, la cultura i el poble d'Eivissa. És l'assemblea de zona que depén de l'assemblea d'Eivissa d'ENDAVANT (Organització socialista d'alliberament nacional)
    - Lluita per Eivissa, pel seu medi natural, per l'autodeterminació dels pobles, contra el capitalisme, contra el patriarcat, contra el feixisme, la xenofòbia i per la diversitat cultural.
    - Per uns Països Catalans independents, socialistes i reunificats. Contra la globalització, el patriarcat i el feixisme.
    - Organitza’t i lluita!
  9. CUP
    Candidatura d’Unitat Popular
    - Des de viles i ciutats construïm la unitat popular
    - Prou d’Estatuts! Ara cap a la independència!

  10. E.C.T.
    Esquerra Catalana dels Treballadors
    - L'Esquerra Catalana dels treballadors és històricament el primer partit catalanista a la Catalunya del Nord. La seva fundació és del 1972.
  11. Endavant OSAN
    Organització Socialista d’Alliberament Nacional:
    - Rebutja l'Estatut durant la Diada. Veu la Diada nacional de l'Onze de Setembre d’aquest any marcada pel rebuig de l'independentisme al procés de reforma de l'Estatut en totes les mobilitzacions convocades arreu delpaís, en les quals han participat milers de persones.
    - Organització socialista d'alliberament nacional, provinent de la dissolta PUA. Actualment és un dels impulsors del Procés de Vinarós
    - Amb les reformes dels Estatuts els Països Catalans no tenim futur
    - Construïm un futur lliure. Independència i socialisme
    - Davant al reforma dels estatuts, la construcció nacional. L'Únic horitzó: Independència i socialisme.
  12. ENE
    Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra
    - Partit fundat a Barcelona al desembre de 1985 per la confluència de nacionalistes d'esquerra, renovadors d'esquerra republicana de Catalunya i independents per l'esquerra nacional. Defensen l'alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme. Acaben dissolts i repartits entre ERC i Iniciativa per Catalunya.
  13. ERC
    Esquerra Republicana de Catalunya
    - Partit creat a Barcelona al 19 de març de 1931 en la Conferència d'Esquerres Catalanes. Sota l'impuls de Francesc Macià i LLuís Companys.
  14. FNC
    Front Nacional de Catalunya:

    - Organització fundada a París l'any 1940, de resistència i alliberament nacional per membres de diverses organitzacions nacionalistes.
  15. IPC
    Independentistes dels Països catalans:

    - Organització independentista i socialista revolucionària fundada al març de 1979 en fusionar-se el PSAN-prov i l'Organització socialista d'alliberament nacional, de la Catalunya nord. Acaba dissolta al MDT l'any 1987.
  16. JERC
  17. L’Espenta:
    - Col•lectiu de l'esquerra independentista de les terres de Ponent, amb la intenció de donar resposta a les inquietuds de la gent de les nostres comarques en els àmbits social, cultural i polític en els quals vivim. Actes, comunicats, premsa, enllaços i contacte.
  18. Maulets:
    - Organització independentista juvenil dels Països Catalans fundada l'abril de 1988 i promoguda pel MDT-PSAN. El 1989 esdevé la branca juvenil de Catalunya Lliure. El 1995 abandona CL i alguns seguidors s'integren a la PUA. El 1998 Maulets es fusiona amb JIR (joves independentistes revolucionaris) per crear MAULETS-EL JOVENT INDEPENDENTISTA REVOLUCIONARI.
    - No estatut, no maragall, no carod, no mas, no piqué, no saura.
    - Sí països catalans, sí mediterrània
    - El jovent construint independencia i revolució

    .
  19. MCAN
  20. M.D.T
    Moviment de Defensa de la Terra:

    - Organització independentista sorgida el 1984 de la confluència del PSAN i de IPC. Es defineix com un front revolucionari d'alliberament nacional. Té bastant implantació repartida arreu dels PP.CC. El febrer de 1987 es divideix en dos grups MDT-IPC i MDT-PSAN. Existeixen a l'actualitat (el que queda de MDT-IPC, però res a veure amb el que va ser).
  21. M.E.N
    Moviment d'Esquerra Nacionalista:

    - Partit independentista i revolucionari fundat el 1985 per una escissió de Nacionalistes d'Esquerra contrària a la creació de l'Entesa dels nacionalistes d'esquerra.
  22. M.U.M:
    Moviment d'unificació marxista:

    - Organització independentista i marxista constituïda al maig de 1977, en fusionar-se el Col•lectiu Català d’Alliberament i el Col•lectiu Combat.
  23. N.E.
    Nacionalistes d’Esquerra:
    - Moviment socialista i nacionalista sorgit a Barcelona al desembre de 1979 a partir de la crida d'un grup d'intel•lectuals per a concórrer a les eleccions autonòmiques. El 1985 es dissol dins l'entesa dels nacionalistes d'esquerra, però un sector s'hi oposa i crea el Moviment d'esquerra nacionalista.
  24. O.S.A.N.
    Organització Socialista d’Alliberament Nacional:

  25. PSAN:
    - Sorgeix en un moment en què el moviment obrer i popular català pren novament l'ofensiva del combat per la liquidació de la dictadura i avança cada cop més, en el camí per la imposició d'una alternativa democràtica i popular.
    - L’independentisme sociològic sorgit de la dècada dels 80 està essent reconduït i segrestat políticament per ERC i posat finalment al servei de la socialdemocràcia espanyola.
    - Ara el nou tàndem Maragall-Zapatero perpetua un estat espanyol que no ha arribat a la democràcia: el sol fet de no reconèixer el dret –bàsic- d'autodeterminació ja el situa fora dels paràmetres democràtics.
    - Prou d’Estatuts ! Independència !
  26. P.U.A.
    Plataforma per la unitat d'acció:

    - Moviment independentista de l'esquerra revolucionaria i antifeixista. Fundat el 1995 per ex-militants del MDT-IPC, de CATALUNYA LLIURE i dels sectors crítics de AUP amb l'ingrés dels seus dirigents a ERC. Actualment es diuen ENDAVANT.
  27. SCAF.
    Socialista Contra les Armes i el Feixisme:

    - SCAF, és un ideal, que classifica a un tipus de gent. L'ideal SCAF, es centra en la lluita pel socielisme, antifeixisme, antisexisme i antiarmes. Molts independentistes catalans, bascos, o altra gent d'arreu d'Euskadi, Països Catalans i d'Espanya, es qualifiquen com a SCAF. La lluita SCAF, es centra en un ambient "pacifista", però a favor de la lluita al carrer, com poden ser pintades, murals, reivindicacions, antisimbolismes opressors i llengua opressora, o actes de coneixença dels seus ideals.
    - L’estètica SCAF, pot ser, de vestimenta skin head, o SHARP, tot i que no acostumen a vestir així. És més normal, uns pantalons acampanats, texans, de pana, bombats... amb bambes, o espardenyes d'espart; samarretes, i jaquetes curtes i arrapadetes. Acostumen a portar un seguit de "partxes" reivindicatius a la roba, i xapes.

PUBLICAT A L'ESTEL (01/10/2005)

Països Catalans: Diada Nacional de Catalunya

evamarilen | 10 Setembre, 2005 20:53 | latafanera.cat facebook.com google.com

Cada 11 de setembre catalans i catalanes es manifesten pels carrers i reclamen el reconeixement dels seus drets nacionals i més autogovern.

DIADA NACIONAL 2005

La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa.
Es vol fer d’aquesta celebració un acte polític d’afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa.
Per aquest motiu, des de l’any 2000 unes dues-centes entitats de la societat civil catalana celebren un acte que comprèn una mostra d’entitats, la lectura d’un manifest que compta amb el suport de les entitats i un concert de música que clou la celebració.
Volen compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin.
Només si hom té la capacitat de decidir com es vol que sigui el país, se'l pot construir més just, plural, solidari, integrador,sostenible, independent.

D'altra banda, cada formació política afegeix més gruix a aquesta celebració festiva i reivindicativa.
És el cas d'Esquerra Republicana de Catalunya:

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA: SIS ESPAIS SIGNIFICATIUS

ESPAI 1:
Arc de Triomf: mostra d’entitats dels Països Catalans

Des de l’any 2000 unes dues-centes entitats de la societat civil catalana d’arreu dels Països Catalans celebren amb una mostra d’entitats, la lectura d’un manifest i un concert de música la Diada Nacional de Catalunya.

Enguany n’organitzen els actes a l’Arc de Triomf de Barcelona, (a prop dels altres cinc espais!)

La Mostra d’Entitats dels Països Catalans s’inicia a les 10 del matí i roman exposada durant tota la jornada.

A les 19:30, s’hi programa un concert que resta a càrrec de Miquel Gil, Cheb Balowski i Els Pets.

Paradetes i gent d’arreu dels Països Catalans omplen el llarg passeig que va des de l’Arc de Triomf fins al Parc de la Ciutadella de Barcelona, en un marc incomparable i en un dia de sol esplèndid.

ESPAI 2:
Monument a Rafael Casanova : desfilada d’entitats i partits polítics

Rafael Casanova i Comes, fill de Francesc Casanova i Solà, i de Maria Comes i Sors, de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) neix a Moià (Bages) el 1661.

Fa la carrera de Dret a l’Estudi General de Barcelona, on es doctora el 1686. Es casa amb Maria Bosch i Barba l’any 1696.

És nomenat Conseller en cap el 30 novembre 1713.

Defensa la ciutat de Barcelona contra els atacs de les forces del rei Felip.

Mor a Sant Boí el 3 de maig de 1743, on se’n conserven les despulles.

Com és habitual en la Diada Nacional de Catalunya, durant tot el matí, representants de les més diverses entitats, organitzacions, associacions, institucions i partits polítics d’arreu dels Països Catalans, es fan presents a la Ronda de Sant Pere de Barcelona, per retre homenatge a Rafael Casanova i Comes, davant del monument erigit a la seva figura.

La presència d’Esquerra Republicana de Catalunya hi esdevé cada cop més nombrosa i significativa

ESPAI 3:
Fossar de les Moreres: topada amb independentistes

Cap a les 12 del migdia, quan un grapat de desenes de militants de les JERC s’adrecen a realitzar l’ofrena tradicional als màrtirs de 1714, participant en l’acte unitari organitzat per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres, són agredits violentament per un grup d’exaltats que pretenen impedir-los l’entrada al Fossar, al crit de Botiflers! Botiflers! i fent flamejar pancartes on es podia llegir claríssimament, en lletres ben gosses pintades de vermell:

ERC BOTIFLERS FORA!

Joves de Mallorca i d’Eivissa, que hi són presents, també reben els insults i maltractaments d’aquest grupuscle de fanàtics que, amb mètodes feixistes que hom creia superats, pretenen fer malbé els avanços imparables d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La formació política que, com mai en aquestes darreres dècades, aconsegueix d’implantar-se i d’enfortir-se en ambients cada cop més nombrosos de la societat civil d’arreu dels Països Catalans.

Ràpidament se n’escampa la notícia que, poques hores després, ja va acompanyada del comunicat corresponent:

Un grup de militants de l’organització “cajei” -Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista- han impedit mitjançant l’ús de la violència que al Fossar de les Moreres de Barcelona, espai públic patrimoni de tots i totes les catalanes, poséssim la tradicional parada de material informatiu.
Malgrat la voluntat d’enraonar i dialogar de la militància de les JERC, l’esforç ha estat en va.
Cap a les 12 del migdia, més de 200 militants de les JERC es dirigien al Fossar de les Moreres per tal de realitzar la tradicional ofrena als màrtirs de 1714 i participar de l’acte unitari de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres.
En arribar, han estat agredits violentament i els ha estat impedida l’entrada al Fossar i, per tant, la participació a l’acte unitari.
Així doncs volem denunciar les actituds violentes de persones que no podem considerar com a independentistes.
Condemnem aquests grupuscles marginals que utilitzen mètodes feixistes contra aquells que no pensen com ells.
El robatori, les amenaces de mort, les empentes i els cops de puny, no entren dins del sentit comú i no ajuden a sumar esforços per a alliberar el país, ans al contrari.
Malgrat tot, les JERC avui tornarem a ser al carrer, perquè no renunciem a la lluita que vam iniciar fa gairebé 75 anys.
La independència, el socialisme i la reunificació dels Països Catalans són i seran la nostra via per millorar les condicions de vida dels i les joves, de tots ells, també de qui no pensa com nosaltres.
DIGUEM PROU,
STOP FEIXISME

Què hi diu la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista -CAJEI-?
En resum:
Recollint el popular lema “Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor”, aquest any per denunciar la instrumentalització que ERC i JERC fan del moviment independentista, quan en realitat negocien la permanència a Espanya, la CAJEI ha respost amb el lema “Al Fossar de les Moreres no hi parla cap traïdor”.

Més clar? Aigua!

ESPAI 4:
Parc de la Ciutadella: espectacle institucional singular

Com un espectacle institucional força singular pot considerar-se l’acte realitzat al Parc de la Ciutadella, al més pur estil ‘maragallà’, en ple mig dia i davant d’una multitud de ciutadanes i ciutadans delitosos de prendre-hi part massivament.
La intervenció sempre refrescant de Maria del Mar Bonet és seguida per la gentada que roman més allunyada de l’escenari, a través d’unes pantalles gegants que hi acosten la imatge i la veu sonora de l’artista mallorquina.
Com també la resta de participants: Orfeó Català, Josep Carreres, etc.
Amb el cant dels Segadors conclou l’espectacle institucional singular.

ESPAI 5:
Dinar al carrer: trobada festiva d’Esquerra Republicana

En un dels carrers més cèntrics de la ciutat de Barcelona -Méndez Núñez- la Federació d’ERC-Barcelona organitza el dinar per a tota la militància republicana.

Prèviament se n’ha fet una preparació exquisida, no solament del menjar que s’hi elabora, sinó també d’informació i col•laboració amb la gent resident i veïna, amb la qual s’han mantengut contactes directes individualitzats, per tal de pal•liar-ne molèsties possibles i d’enfortir-hi les relacions cíviques.

Les llargues taules que ocupen el carrer en tota una illeta de cases es van omplint de la gent que s’hi ha inscrit.

S’hi dina i s’hi escolten els parlaments dels màxims representants del partit.

ESPAI 6:
Plaça Urquinaona: manifestació independentista d’ERC

La Diada conclou amb la gran manifestació independentista que recorre el tram de la Ronda de Sant Pere que va des de la Plaça d’Urquinaona, fins a l’Arc de Triomf.

Qui pot i vol, aprofita l’avinentesa per arrodonir la Diada Nacional de Catalunya 2005, anant a presenciar el partit de futbol entre el Barça i el Mallorca (2-0, gols de Samuel Eto’o!) al Camp Nou.

Cap a la independència. ERC

.............................................................................................

Cartell Diada 2005

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2004

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2003

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2002

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2001

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2000

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Conferència del diputat republicà Joan Tardà a Manacor

evamarilen | 06 Setembre, 2005 06:54 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb el títol El desembarc d'Esquerra a terres madrilenyes, el parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, divendres, dia 9 de setembre, al Cafè Can Lliro, de Manacor, fa una conferència a la qual pot assistir tothom qui vulgui.

Seguint amb el cicle Xerrades d'estiu a la fresca que organitza ERC-Illes per tot Mallorca, en aquesta ocasió és el torn del portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats de Madrid.

La xerrada comença a les 21 h, després hi ha un sopar a la fresca.
Si s'hi vol quedar a sopar convé confirmar-ho abans al 971 728826.
Conegudes com són les intervencions fermes del diputat a l'hemicile parlamentari, amb un to provocatiu gairebé sempre, aquesta xerrada a Manacor resulta del tot interessant.

Davant d'un centenar de persones que omplen a vessar l'espaiós recinte a l'aire lliure del Cafè Can Lliro de Manacor, el diputat d'ERC fa una repassada i explicació extensa -durant més de dues hores seguides, i sense cap paper escrit damunt la taula- del que és, representa i fa el Grup Parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats.
Al costat del president d'ERC-Illes, el jove manacorí Joan Lladó, -qui en fa la presentació, la tasca de moderador i la cloenda de l'acte-, el diputat republicà explica a la concurrència què hi fa i què hi vol fer ERC a Madrid, donant suport a l'Esquerra Espanyola: hi queda palès l'objectiu d'anar ofegant les envestides genocides del nacionalisme espanyol, representat en la dreta més dura del Partit Popular; i d'anar fent passes endavant, avançant en el camí cap a la independència dels Països Catalans.
Aspiració que només pot veure's satisfeta plenament, quan s'hagi obtengut la majoria social que li'n doni el suport -cap a la qual, sens dubte, s'està caminant avui dia, a un ritme molt més accelerat que en dècades anteriors-.
Per a això ERC hi està treballant fort ferm: en l'àmbit de les polítiques socials més avançades; en qüestions relacionades amb l'augment d'inversions de l'Estat espanyol als Països Catalans; en la defensa aferrissada de la llengua catalana -i les altres llengües de l'Estat- a tots els territoris; en l'elaboració d'estatuts millors per a Catalunya i els Països Catalans, i d'una nova Constitució espanyola; en tantes i tantes d'iniciatives que, des del grup parlamentari, -sens dubte més nombrós que mai, però també amb un pes relativament petit dins l'hemicile- s'està incidint considerablement en les polítiques concretes que desplega el Govern espanyol del PSOE.

Insisteix el diputat Tardà en el paper rellevant que té, avui dia, dins la planificiació legislativa espanyola el projecte de Llei de llengües que ha elaborat el Grup Parlamentari d'ERC, a ciència i a consciència, la qual ha de ser debatuda i aprovada durant la present legislatura.

El parlamentari d'ERC no n'amaga les dificultats i els obstacles. En reconeix els riscos i perills.
Però també té ben present l'aprenentatge que comporta el fet d'exercir el govern i el poder a la Generalitat de Catalunya i en altres instàncies del Principat; com també la pràctica parlamentària, tant a Catalunya com a Madrid; i el treball intens i creixent dels òrgans del partit que es veuen abocats a fer-hi més feina que mai, en la labor d'encertar l'estratègia més adequada i les tàctiques més adients a cada circumstància.

En haver donat resposta a nombroses preguntes, qüestionaments i plantejaments que se li fan per part d'alguns dels assistents, es passa a compartir taula i mantell en un sopar a la fresca que, amb molt de gust i seny, ha preparat Can Lliro.

PUBLICAT A L'ESTEL (01/10/2005)

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15  Següent»
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS