Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Quina farsa democràtica!

evamarilen | 04 Setembre, 2005 09:15 | latafanera.cat facebook.com google.com

Certs fets provoquen certes reflexions.
Certa gent, no fa gaire, s’anava fent preguntes com aquestes: què és per a tu la democràcia; quin element hi valores més; per què mereix de ser respectada; en què la bases fonamentalment; quina valoració fas de qui roman al front de les institucions...
Seria interessant saber què hi diu, en general, la ciutadania... La favorable a qui es declara d'esquerres, o la votant de la dreta a ulls clucs; la defensora amb dents i ungles de l'espanyolitat de les nostres illes, o la impulsora d’uns Països Catalans lliures i independents.
Seria interessant saber quin paper hi assigna als doblers, als euros, als recursos econòmics públics: certament insuficients, però sens dubte també mil milionaris!
Sorgeix una reflexió: quina credibilitat es mereix una formació política democràtica que reconeix públicament que, per mantenir fidel la militància, no té cap altra sortida que anar davant notari?
A fer-hi què? Portar-hi un document, amb la signatura d’un ex-militant compromès privadament a pagar una multa milionària (500 milions de pessetes antigues!)
Motiu? Haver-se passat a l'altra banda, posant en perill l'exercici d’una parcel•la de poder municipal a mans del partit.
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de favors mutus i submissions? D'on ha pogut brollar una quantitat de doblers tan astronòmica...? S'hi rebutja o hi resulta delitosa la gent trànsfuga...?
Encara més: si això és així després, “a parte post”, què no deu haver passat també abans, “a parte ante”? Hi pot haver manera humana d'esbrinar, fil per randa, quants votants i militants han hagut de patir processos semblants! Si em votes, en sortiràs guanyant; si no em votes, en sortiràs perdent!
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de vots i voluntats?
En aquestes alçades del segle XXI, seria bo que ens deixàssim anar de romanços i ens atrevíssim a dir les coses pel seu nom, d'una vegada.
Això ja ve d'antic: una cosa és posar-se a servir la ciutadania. I una altra, molt distinta, servir-se'n per omplir-se les butxaques pròpies.
Vet ací un desig profund: que les nostres democràcies no esdevenguin mai cap farsa!

Cecili Buele i Ramis.
Palma.

D'altres enllaços:

Diario de Mallorca 2005 09 08

Representant del Sinn Féin a la vila mallorquina de Sineu

evamarilen | 22 Agost, 2005 16:41 | latafanera.cat facebook.com google.com

Seguint el cicle de conferències d’estiu que organitza ERC a Mallorca, el jove dirigent del Sinn Féin, Pearse Doherty, divendres dia 19 d'agost, oferí una xerrada titulada "Sinn Féin: 100 anys de lluita per la justícia i la pau".
L’acte, que comptà amb la presència d’un centenar de persones reunides a les instal•lacions del Polisportiu de Sineu, sa Voltadora, serví, entre d'altres finalitats, perquè el dirigent polític irlandès explicàs el procés històric que ha conduït al recent anunci de l’IRA d’abandonar les armes i perseguir els seus objectius polítics independentistes per mitjans pacífics i democràtics.
La presència i les intervencions de Doherty, en anglès, que eren traduïdes directament al català per Cathy Sweeney, resultaren del tot interessants.

Alguns dels assistents, en acabar l'acte, encara tengueren temps de fer-se presents al monestir de La Real, on se celebraven les festes de Sant Bernat...

Miguel de Cervantes, castellà, és Miquel Servent, català

evamarilen | 25 Juliol, 2005 09:12 | latafanera.cat facebook.com google.com

Així ho sosté i ho demostra, el jove investigador català, Jordi Bilbeny, com queda reflectit dins el marc del cicle de xerrades a la fresca que Esquerra Republicana organitza a Mallorca aquest estiu.

Dissabte, 23 de juliol, ERC-Illes duu l’investigador català Jordi Bilbeny a la terrassa de l’Hostal San Francisco de Portocolom.
Amb una gran profusió de dades, el jove investigador català explica la seva teoria segons la qual un tal Miguel de Cervantes castellà, autor del ‘Quijote’, no és ningú més que el Miquel Servent català.

Es tracta d’una teoria que l’investigador català es dedica a escampar, mitjançant conferències i xerrades, com a resultat de les troballes que va fent en la seva tasca investigadora, reconeguda en el món científic actual.

Cervantes era Servent? És la pregunta que Alonso Quijano (19/06/2005) posa a la boca del professor i estudiós Jordi Bilbeny, qui assegura que l’autor de ‘El Quijote’ procedeix d’una família catalana.

Jordi Bilbeny és investigador i escriptor, llicenciat en Filologia Catalana per la UAB.
Està enllestint un doctorat sobre la censura política en els llibres d’història d’Amèrica.
És professor de llengua catalana per adults, treballa al Centre Penitenciari de Dones de Barcelona i fa classes al Consell Cultural Islàmic de Catalunya.
Escriu un article setmanal al diari EL PUNT (edició del Maresme).
Té publicats quatre llibres de poesia i molts poemes editats en llibres i antologies múltiples.
Forma part, en tant que lletrista, del grup de pop electrònic relk.
Ha publicat un assaig sobre L’Independentisme d’En Joan Salvat-Papasseit, un Diccionari Pornogràfic, en clau d’humor i dos llibres sobre la censura espanyola i la descoberta catalana d’Amèrica.

Les aportacions que hi fa el jove investigador català Jordi Bilbeny, a la trobada organitzada per ERC-Illes a Portocolom, aporten molta de llum al nostre passat més tenebrós.
S'hi veu ben a les clares que ha estat rabiosament manipulat al llarg de la història per interessos inconfessables; arribant-se a extrems tan insòlits com aquest, el qual comparteix la mateixa dissort que altres personatges històrics del nostre entorn més immediat, com seria el cas del felanitxer Cristòfol Colom...

Concentració contra la multinacional Coca Cola, a Ciutat

evamarilen | 22 Juliol, 2005 17:41 | latafanera.cat facebook.com google.com

El 22 de juliol va ser declarat pel Fòrum Social Mundial realitzat a Porto Alegre, Brasil, als inicis de l’any 2003, com el Dia Mundial contra la política de Coca-Cola.

Milers d’actes públics, mobilitzacions, concentracions, fòrums conferències fetes en molts de racons del planeta, han anat fent veure als ulls de la comunitat internacional els horrors comesos per aquesta multinacional, paradigma del procés de globalització neoliberal que el model capitalista aplica arreu del planeta Terra.

No solament contra els treballadors que treballen a les seves empreses, sinó contra comunitats senceres, com Colombia i altres països d’Amèrica Llatina, on s’hi desplega la multinacional sotmetent-les i empobrint-les més encara.

Al si del Fòrum Social Mundial de Porto Alegre s’acorda atendre la crida que hi fa el GRUP DE TREBALL I SOLIDARITAT AMB EL POBLE COLOMBIÀ i la celebració de la Diada internacional contra la Coca-Cola, el 22 de juliol.

Amb aquest motiu, el Secretariat Permanent de CGT-Balears convoca a una Concentració per a aquest dia, a les 20:00, a la plaça d’Espanya.
El paper que la multinacional té arreu del món globalitzat és més que evident.

La concentració convocada per CGT-Balears vol ser una protesta pública per la política d’aquesta multinacional, que comporta atemptats econòmics, ecològics i socials, especialment en països d’Amèrica Llatina com Colòmbia.

La multinacional hi apareix al darrera de greus violacions dels drets humans i laborals, incloent-hi la responsabilitat en l’assassinat de sindicalistes que lluiten aferrissadament a favor de les classes treballadores.

Des de Mallorca, també es vol aixecar la veu contra aquesta manera tan ‘salvatge’ de procedir, que contribueix a la destrucció del planeta i de les formes democràtiques de convivència cívica que la ciutadania mallorquina vol veure implantades arreu del món.

.

Concentració cívica contra el racisme i la xenofóbia a Palma

evamarilen | 28 Juny, 2005 20:22 | latafanera.cat facebook.com google.com

La concentració contra el racisme i la xenofòbia, a favor de la convivència, és un dels actes que es fa a Palma davant la seu de la Delegació del Govern espanyol a les Illes Balears.

Vuit dies després que, a prop de la plaça d’Espanya de Ciutat, un grup violent agredeix brutalment tres treballadors marroquins, un bon grapat de ciutadanes i ciutadans es concentren davant la Delegació del Govern.
Representants d’entitats com l’Associació d’Immigrants Marroquins a les Illes Balears ‘Al Maghreb’”, o la secció sindical de la CGT-Balears, que són atesos pel Delegat del Govern, criden ben alt, fort i clar:
No al racisme!
No a la Xenofòbia!
Sí a la Convivència!

El representant de CITE-CCOO llegeix en castellà el comunicat redactat per l’Associació d’Immigrants Marroquins.
Exigeix a la Delegació del Govern que s’obri una investigació seriosa sobre aquest cas, que no és el primer, d’agressió a treballadors immigrants.
Demana a la població mallorquina i a la societat civil una reflexió profunda sobre aquestes actuacions violentes i les mesures a prendre per fer efectiva la integració i la convivència pacífica.

Un representant de la comunitat immigrant marroquina llegeix en àrab el comunicat que ha estat redactat en termes idèntics.

Finalment, el representant de CGT-Balears, un senegalès ben actiu i dinàmic, intervé en català.

Exigeix, davant del mateix Delegat del Govern espanyol a les Illes Balears, l'adopció de mesures i actuacions més contundents, que portin a depurar responsabilitats dins el cos policial.
Fa al·lusió a possibles negligències en la manca d’actuació adequada.

Rebutja enèrgicament, alhora, qualsevol brot de violència que pretengui impedir la convivència pacífica ciutadana.

Un grup de joves autodenominats “Red & Anarchist Skinheads Ciutat de Mallorca”, amb el cap rapat i parlant català, es fan presents a la concentració on despleguen una pancarta i reparteixen fulls en què manifesten que “ja estan farts d’impunitats i agressions. El feixisme avança si no se’l combat! Cap agressió sense resposta!”

Hi és considerable la presència de la gent que es vol concentrar per denunciar actuacions violentes de grups racistes i feixistes.
Hi és remarcable la presència del Delegat del Govern que assisteix durant tot el temps a l’acte.

Al Bosc de la Memòria republicana, a Calvià

evamarilen | 25 Juny, 2005 10:58 | latafanera.cat facebook.com google.com

Presents al Bosc de la Memòria republicana, al terme municipal de Calvià

En record de la gent republicana, que va donar i va perdre la vida per la llibertat republicana, ha circulat per correu electrònic una convocatòria que, lamentablement, massa sovint s’ha hagut de tornar a repetir.
Es tracta de sortir en defensa del Bosc de la Memòria, situat al terme municipal de Calvià, un altre cop sotmès als efectes nefasts d’uns actes vandàlics que van quedant impunes.

Dissabte, 18 de juny, es va fer una concentració a la Plaça d´Espanya per condemnar activament i al carrer aquestes agressions.
S’hi va decidir de fer una convocatòria per al dissabte dia 25 a les 11:00, al mateix Bosc de la Memòria de Calvià.
Segons els organitzadors, un acte com aquest havia de tenir més èxit d´assistència i més repercussió tant mediàtica com d´intimidació als agressors.
La intenció era “organitzar conjuntament aquest acte per defensar els qui ja no es poden defensar i encara no poden descansar en pau”.

Seguint aquesta convocatòria, un bon grapat de persones que s’hi han fet presents, després de constatar que l’Ajuntament de Calvià n’ha reposat i regat els arbres, des de fa poc; també s’han pogut adonar que:
- Del més d’un centenar d’arbres plantats ja fa alguns anys, més d’una trentena han estat serrats i tallats;
- De les plaques que portava cadascun dels arbres, amb el nom i llinatges de cadascuna de les persones homenatjades, n’hi ha una desena que ja no en duen cap, de nom;
- La placa del carrer que duu al Bosc de la Memòria, amb el nom de Via de la República, ha desaparegut del lloc on ha estat sempre;
- Les autoritats municipals de l’Ajuntament de Calvià s’han negat a reposar la placa central que, situada al costat del monument que presideix el bosc de la Memòria, duia la inscripció
“En memòria dels que perderen la vida en defensa de la llibertat”
.
- No s’hi detecta cap mesura de vigilància i seguretat que permeti d’impedir actes tan vandàlics com els que s’estan repetint de poc ençà;
- S’ha fet pública l’opinió del regidor del districte, segons la qual, la millor mesura per evitar aquests actes desastrosos és llevar-lo d’enmig, fer desaparèixer d’una vegada tot el Bosc de la Memòria...

Com ha manifestat davant dels assistents l’orador infatigable, Pere Morey i Servera, :
”Nosaltres no ens cansarem de venir aquí, cada vegada que s’intenti fer desaparèixer un sol arbre d’aquest Bosc de la Memòria.
A veure qui es cansa primer: ells de tallar-ne o nosaltres de venir-hi!”
.

CGT-Balears, un sindicat present al Primer Fòrum Social Mediterrani

evamarilen | 21 Juny, 2005 11:22 | latafanera.cat facebook.com google.com

Nombroses han estat les organitzacions sindicals que han participat en el Primer Fòrum Social Mediterrani que s’ha celebrat a Barcelona, durant quatre dies seguits.
Pràcticament de tots els països que envolten les quatre ribes de la Mar Mediterrània.
També hi han assistit representants de la CGT-Balears

Seria molt pretensiós voler abastar tot quant fou i representà la presència i la temàtica de les organitzacions sindicals al Primer Fòrum Social Mediterrani celebrat a Barcelona.
Un esdeveniment d’aquestes característiques, imponent pel gran nombre d’assistents, divers per la varietat d’orígens i procedències, i força complex pels nombrosos canals per on circulava la temàtica exposada, ho fan tan difícil que resulta gairebé impossible.

Més informació sobre aquest assumpte, a l'enllaç Organitzacions sindicals presents al Primer Fòrum Social Mediterrani

Pere Esteve descansa en pau

evamarilen | 11 Juny, 2005 20:03 | latafanera.cat facebook.com google.com

Hem pogut ser testimonis que Pere Esteve i Abad ja descansa en pau: les seves restes ocupen l'espai d'una senzilla tomba en un senzill i petit cementeri, al costat d'una bellíssima i petitona ermita catalana, dedicada a la Mare de Déu de l'Alegria, a la vila encisadora de Tiana.

A poc més de mitja hora, des de l'estació de Barcelona-Sants, el tren de Rodalies arriba a una altra estació que es diu Montgat -ara en obres, fins al punt que ni tan sols s'hi veu amb cap finestreta on adquirir-ne el tiquet-...

Dues línies de Bus -la B-29 i la TM- fan periòdicament el curt i empinat trajecte que porta la gent que vol anar des de la riba de la Mar Mediterrània fins al capcurucull d'unes muntanyetes on s'aixeca la vila de Tiana i la seva Ermita de la Mare de Déu de l'Alegria.

En un dia com avui, el caminoi de pols que porta cap a l'ermita catalana s'ha omplert de cotxes...
S'hi ha acostat molta de gent de fora poble, alguna d'ella molt ben encorbatada...

¿Motiu? Només n'hi ha un: dir i donar l'últim 'adéu' a un polític singular: Pere Esteve i Abad.

De tots els territoris dels Països Catalans, s'hi ha acostat moltíssima de gent. També de les Illes Balears i Pitiüses.

Com a petita mostra d'agraïment al patriota, al polític, a la persona, un esment a les paraules pronunciades davant la seva tomba, al senzill i modest cementeri, situat ben al costat de la bella i petitona ermita de la Mare de Déu de l'Alegria, a la vila de Tiana:
Quan et deturis
on el meu nom et crida,
vulgues que dormi
somniant mars en calma,
la claror de Sinera.

Salvador Espriu, Cementeri de Sinera.

Pere Esteve: el valor de la coherència

evamarilen | 10 Juny, 2005 11:15 | latafanera.cat facebook.com google.com

Els qui hem tengut la gran sort de tractar de prop el polític català Pere Esteve i Abad, que acaba de morir, hem tengut l’oportunitat de contactar amb un d’aquells polítics que esdevenen realment excepcionals.
En aspectes ben diversos.

Una de les primeres vegades, que el vaig veure i tractar personalment, fou mentre treballava activament com a eurodiputat, a la seu del Parlament Europeu a Brussel•les:
la seva inquietud, el seu dinamisme, la seva laboriositat colpien fortament els ànims de tothom que s’hi acostava per uns dies...

Jo, que aleshores no era res més que un modest aprenent a regidor de l’Ajuntament de Palma, record que vaig ser-hi tractat molt efusivament, amb una gran delicadesa, amb moltíssima d’atenció, i amb gran cura per part d’aquell eurodiputat de Convergència Democràtica de Catalunya, Pere Esteve i Abad.

Al llarg del temps, també he pogut comprovar la seva sensibilitat, profundament solidària amb la problemàtica relacionada amb la pau a la regió dels Grans Llacs Africans:
fins al punt que, a les més de 8.000 adhesions, entre més d’un centenar de suports polítics a la candidatura del mallorquí Joan Carrero com a candidat al Premi Nobel de la Pau, s’hi aprecia la signatura de 9 europarlamentaris, entre els quals es troba el català Pere Esteve i Abad.

Posteriorment, sense anar-ho a cercar, la vida ens ha duit a seguir passes idèntiques, pel que fa a la militància política:
hem deixat sengles formacions polítiques, a què dedicàrem la major part de les nostres vides, i ens hem afiliat a Esquerra Republicana de Catalunya.

Diputat al Parlament de Catalunya, conseller de la Generalitat de Catalunya, amb les seves renúncies per malaltia, hi he continuat veient aquell home del Maresme que, amb la seva coherència ideològica, personal i política, no solament contribueix a ampliar la base social del partit, obrint-lo a nous sectors dels Països Catalans, sinó que dóna tot un exemple de dedicació excepcional a la tasca política.

Per això, no em sorprèn el més mínim, que, a finals de l’any 2003, en una rèplica que fa a determinades declaracions efectuades a TV3, Pere Esteve tengui la gosadia de dir-hi obertament i clara:
“Està passant alguna cosa, i aquesta cosa és que Esquerra Republicana de Catalunya, efectivament, està aportant moltes i moltes coses.
I si li hagués de triar què és el que aporta clarament Esquerra vers nosaltres, clarament és coherència i credibilitat
.”

Que descansi en pau, aquest antic integrant de grups de joves i de moviments cristians (JEC), que ha sabut dur fins a les darreres conseqüències la dedicació de tota una vida lliurada al treball pel país i pel partit.
Se’n mereix la recompensa.

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes Balears i Pitiüses

Festa d'Esquerra

evamarilen | 08 Juny, 2005 09:24 | latafanera.cat facebook.com google.com

Diumenge, dia 12 de juny, al Parc de la Ciutadella de Barcelona, Esquerra Republicana de Catalunya organitza la Festa d’Esquerra. Una festa per a tothom

Hi assisteix i participa activament gent d’arreu dels territoris dels Països Catalans.

També hi és ben nombrosa la gent de Mallorca i les Illes Balears i Pitiüses.

S’hi mantenen quatre espais oberts:

  1. Espai esquerra
    - Visita gratuïta a l’exposició “El Parlament de Catalunya”
    - Gran dinar popular
    - Acte polític, amb intervencions de dirigents i representants d’ERC
  2. Espai social català
    - Diverses taules rodones:
    o Barcelona, segle XXI
    o En defensa del territori
    o Nosaltres paguem, nosaltres decidim
    o La indústria cultural catalana
    - Nombroses entitats socials s’hi han adherit
  3. Espai infantil
    - Taller de circ
    - Taller de diables
    - Titelles
    - Infable infantil
  4. Espai cultura popular
    - Llenyataires de Sant Hilari
    - Ball de Bot
    - Xeremiers de Mallorca
    - Geganters i Grallers de Gràcia, de Sabadell
    - Bastoners de la Llacuna i Bastoners de Barcelona
    - Diables del casc antic

CGT-Balears al I Fòrum Social de la Mediterrània

evamarilen | 06 Juny, 2005 09:36 | latafanera.cat facebook.com google.com

La CGT-Balears, entitat que participà activament en la celebració del II Fòrum Social de Mallorca, celebrat a Palma el mes de maig 2005, participa també en la promoció i organització a Barcelona del Primer Fòrum Social de la Mediterrània que s’hi celebra el mes de juny 2005.
La Confederació General del Treball, representada per la CGT-Catalunya, CGT-Andalusia i la CGT-Balears s’hi incorpora com a membre promotor i organitzador, amb l’objectiu d’aportar al debat, amb altres moviments i organitzacions del nord, sud i est de la Mediterrània, des de la perspectiva anarcosindicalista, idees i plantejaments entorn d’aquells eixos d’anàlisis i acció en els quals està treballant, com són ara:
- les lluites contra la precarietat,
- els drets de la immigració,
- l’elaboració d’una Carta de drets Socials enfront del capitalisme global.

  1. J – FSMed. I Fòrum Social de la Mediterrània
  2. Participa i col•labora amb el FSMed
  3. A les dues voreres de la Mar Mediterrània
  4. Un altre món és possible, una altra Mediterrània també

Carod-Rovira, més present que mai a les Illes Balears i Pitiüses

evamarilen | 31 Maig, 2005 10:59 | latafanera.cat facebook.com google.com

Aquests dos darrers anys passats, el president d’Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira, s’ha fet més present que mai a les Illes Balears i Pitiüses.
Hi ha aterrat moltes vegades. Per motius diversos, que tant tenen a veure amb la seva tasca política com amb la seva activitat literària,
Carod-Rovira ha vengut sovint a les Illes, bé sia per celebrar-hi aniversaris d’implantació del partit, o per animar-hi campanyes electorals, o simplement per romandre a prop de la militància.
I també per presentar-hi llibres seus, fer-hi conferències de tipus cultural o, simplement, passar-hi uns dies de descans.

A les Illes Balears i Pitiüses, el president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, sempre hi ha trobat molt bona acollida...

Per mostra, un botó:

  1. Juny 2005. Carod-Rovira a Palma
    El president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira participa en un acte de benvinguda a militants que durant el darrer any s'han donat d'alta al partit a l'illa de Mallorca.
    L’acte es fa a la Sala Gran del Cafè Capuccino, a les 19:00 hores, dimecres, 1 de juny.

  2. Juny 2005. Carod-Rovira a Felanitx
    Conferència del president d’ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira a l’Auditori Municipal de Felanitx, amb el tema Nosaltres pagam, nosaltres decidim. L'acte es fa a les 21:15, dimecres 1 de juny.

  3. Maig 2005. Carod Rovira a Palma
    Al Centre de Cultura de sa Nostra, Josep-Lluís Carod-Rovira presenta el seu llibre recentment publicat per l’Editorial Moll “Noms que perduren. Seixanta personatges, seixanta retrats”.
    L’acompanyen en la presentació, l’escriptor Sebastià Alzamora i l’exconseller d’Educació i Cultural del Govern de les Illes Balears Damià Pons.

  4. Febrer 2005. Carod-Rovira a Pollença
    Amb motiu de la celebració a l’estat espanyol del referèndum sobre el Tractat per a una Constitució Europea, Josep-Lluís Carod-Rovira es fa present a Mallorca.
    Fa un míting multitudinari a les instal•lacions municipals del Polisportiu de Pollença.
    Mai no s’hi havia vist tanta de gent, que fés tornar tan petita una instal•lació d’aquelles característiques, tan plena a vessar.
    La vetllada acaba amb un sopar al qual assisteixen militants i simpatitzants d’arreu de l’illa.

  5. Juny 2004. Carod-Rovira a Palma
    Durant la campanya a les eleccions europees, en la qual ERC presenta l’eivssenc Bernat Joan com a cap de llista, Josep-Lluís Carod-Rovira participa en el míting que el partit fa al Centre de Can Domenge.

  6. Febrer 2004. Carod-Rovira a Palma
    Amb motiu de la quinzena edició de la Setmana del Llibre en Català, Josep-Lluís Carod-Rovira es fa present a Palma per presentar-hi dos dels seus llibres més recents: ”El futur a les mans” i ”La nova Catalunya”.
    Amb Llorenç Capellà com a presentador, el recinte de Fires i Congressos s’omple de gent que desitja veure de prop la figura i escoltar de prop la veu d’un dels polítics més representatius del moment actual.

  7. Coincidint amb la campanya electoral de les generals espanyoles, Josep-Lluís Carod-Rovira es fa present a Palma, participant en un míting multitudinari –el més nombrós de tots quants hi ha fet mai ERC- acompanyat, entre d’altres, pel diputat a les Corts espanyoles Joan Puigcercós i per l’eurodiputat eivissenc Bernat Joan.

  8. Setembre 2003. Carod-Rovira a Palma
    Convidat per Toni Mir, president de l’Obra Cultural Balear, entitat organitzadora d’un cicle de conferències, Josep-Lluís Carod-Rovira exposa la seva opinió davant d’un públic que omple la Sala d’Actes de la Banca March, a Palma.

    La jornada acaba amb un bon sopar al Restaurant del Parlament, amb l’assistència de nombroses persones, desitjoses de compartir-hi taula, mantells i la paraula...

  9. Juny 2003. Carod-Rovira a Eivissa
    Esquerra Republicana de Catalunya celebra, a Eivissa, els 10 anys de feina feta per Eivissa i pels Països Catalans.
    La presència i conferència de Josep-Lluís Carod-Rovira omple d’assistents la sala de Can Ventosa que “Diario de Ibiza. Decano de la prensa matutina balear” posa a disposició d’ERC.
    És el 20 de juny de 2003, el dia que s’hi celebra el 10è aniversari d’Esquerra Republicana a Eivissa.

CGT Balears, una entitat organitzadora del II Fòrum Social de Mallorca

evamarilen | 19 Abril, 2005 16:08 | latafanera.cat facebook.com google.com

A poques setmanes de la celebració a Palma del II Fòrum Social de Mallorca, la gent de la CGT-Balears continua preparant-la amb més entusiasme i esforç que mai.
A les trobades que mantenen els seus representants a les distintes comissions, s'hi afegeixen les reunions de caràcter més intern, que s'aboquen a esbrinar més clarament quina n'ha de ser l'aportació més genuïna.
A la vista del panorama sociopolític global i del que ofereix la realitat mallorquina, s'hi pren la precarietat com a tema transversal, en la preparació dels tallers que, com a CGT es volen realtizar durant els dies que se celebri al Polígon de Llevant, de Palma, el II Fòrum Social de Mallorca .
A partir d'aquí, s'hi volen tractar d'altres temes que hi són estretament relacionats, com són ara la immigració, la igualtat de gènere, joves i consum responsable, etc.

D’altres adreces d’interès

  1. Cap al II Fòrum Social de Mallorca
  2. Fòrum fet, treball a fer
  3. picalsud. II Fòrum Social de Mallorca
  4. CGT - Confederació General del Treball de les Illes Balears
  5. IXENT – Revista d’estudis i comunicacions socials
  6. Drets Humans de Mallorca
  7. FSMed - Fòrum Social Mediterrani
  8. FSE - Fòrum Social Europeu
  9. FSM – Fòrum Social Mundial de Porto Alegre
  10. Fòrum Social de Mallorca
  11. Amics de la Terra
  12. Arc-46: Societat
  13. ATTAC Mallorca
  14. Avanç Filmacions Educatives
  15. CGT Balears
  16. Enginyers sense Fronteres
  17. Entrepobles
  18. FSMed
  19. Oikumene Acció ciutadana per la pau i l’equitat
  20. REAS Fundació Deixalles
  21. STEI-i
  22. Thakichañani Mallorca
  23. Via Campesina

Cotxes SÍ, Arbres NO

evamarilen | 08 Abril, 2005 17:48 | latafanera.cat facebook.com google.com

No hi ha qui ho entengui.

Com a ciutadana de Palma no ho entenc. Ni crec que ningú que tengui dos dits de seny ho pugui entendre.

Palma compta amb molts pocs arbres. De boscs urbans, pròpiament dits, no n’hi ha cap.
En canvi, Palma compta amb molts vehicles. Més d’un per habitant?!
En lloc d’afavorir-hi l'augment d'arbres, que n’hi manquen, s’hi afavoreix l’augment de cotxes, que n’hi sobren.

La batlessa de Palma, Catalina Cirer, ha donat ordres d’arrabassar els pocs arbres que quedaven plantats al barri de Son Costa...

Qualcú podria donar alguna casta d’explicació, que resultàs mínimament satisfactòria a qui encara tengui dos dits de seny dins la mollera!

.

=0=0=0=0=0=0=0=0=0=00000000=0=0=0=0=0=0=0=0=0=

.

Parc de les Estacions, tudadissa de doblers públics a balquena!

Davant la insòlita i vergonyosa destrossa i destrucció d’un parc urbà, com és el Parc de les Estacions a Palma, qualcú ens pot explicar, als ciutadanets i ciutadanetes corrents i normals, a què ve tanta tudadissa de doblers públics en una obra pública com aquesta, publicitada, publicitariada, adjudicada, contractada, i pagada per l’Ajuntament de Palma?!

Qualcú ens pot explicar a què ve tudar tants doblers públics en la construcció accelerada – després de molts anys d’estèrils prometences – d’un parc com el de les Estacions, que ni tan sols ha aconseguit de superar els 10 anys mínims de garantia que se sol reclamar per a qualsevol altra obra feta?

Qualcú ens pot explicar què hi diu el senyor batle que la va inaugurar, en companyia de la senyora ministra que s’hi va fer present en plena campanya electoral i de molts d’altres peixos grossos de la política ‘conservadora’ de la dreta més caciquil d’aquesta illa nostra que és Mallorca?

Qualcú ens pot explicar què hi diu i què hi fa, avui dia, tota aquella gent que aleshores, fins i tot amb alfabegueres a les mans, es va manifestar contrària a una inauguració tan ben aprofitada pel Partit Popular governant a Cort?

Qualcú ens pot explicar tantíssimes d’altres coses del tot incomprensibles...
Perquè allò que hi ha arribat a dir la senyora batlessa no té nom: s’ha limitat a afirmar, amb tota la barra d’aquest món, que està ben disposada a asumir-hi les crítiques que se li puguin fer…

És clar! Bé. Sí, senyora batlessa.
Està bé que en aquesta com en altres situacions es vulguin assumir totes les crítiques -com en l’absència vergonyosa a l’acte institucional públic d’homenatge al batle republicà Emili Darder-.
Però, en el Parc de les Estacions la qüestió principal no és aquesta, sinó una altra més concreta: dels doblers públics que s’hi han gastat, què?
Qui n’assumeix la devolució de les despeses efectuades?
Qui retorna a les arques públiques els doblers que han anat a parar a butxaques privades?
Qui indemnitza la ciutadania de Palma per aquest espoli tan monstruós? Qui se’n pot fiar , d’ara endavant, d’un equip de govern que fa tanta tudadissa de doblers públics?

Si en altres indrets dels Països Catalans s’està parlant de la vergonya que comporta la destinació del 3 % al pagament de comissions per obra feta ¿què se n’ha de pensar i dir aquí, a Palma, on el govern municipal del Partit Popular s’ha apuntat a superar-ne el llistó: hi ha tudat el 100% de l’obra feta, quantitats milionàries que han estat destinades al no res!

En altres racons de l’Europa més civilitzada, per molt manco, s’han produït revoltes ciutadanes que han portat la gent a dir-hi basta, ja n’hi ha prou!
I s’hi ha posat a governar una altra gent… d’una altra manera, una mica manco indigna!

N’hi ha que treballam perquè a Palma, a Mallorca, a les Illes Balears i Pitiüses, als Països Catalans s’implanti i arribi a arrelar una altra manera de governar, des d’unes institucions públiques escrupolosament respectuoses amb els doblers públics. El Fòrum Social de Mallorca n'és una bona mostra.

El respecte cívic que es propugna comença per aquí: per una gran transparència, rigorosament respectuosa envers les arques públiques.
Que tengui sempre ben present que es van omplint amb les aportacions d’una ciutadania que es mereix de ser respectada com pertoca.
Sobretot, aquella part de la ciutadania a la qual costa més, que s'ho està passant més malament a l’hora d’haver de pagar religiosament els imposts que li pertoquen.
Ningú mai no s'ha d'atrevir a fer-ne befa, d'aquesta situació, amb el malgastament vergonyós i repugnant d'unes despeses públiques tan elevades!

Cecili Buele i Ramis
Secretari d’Organització d’ERC-Palma

L'eurodiputat d'ERC, Bernat Joan, a la Setmana del Llibre en català

evamarilen | 13 Febrer, 2005 23:42 | latafanera.cat facebook.com google.com

No s'esdevé gaire freqüent que un eurodiputat presenti llibres a Mallorca.
Molt manco, que aquests estiguin escrits en català.
I molt manco encara que l'autor sigui de les nostres illes.

Les tres característiques s'han donat plegades, - a la vigília de la festa de Sant Valentí, el patró dels enamorats i les enamorades-: el recinte d'IFEBAL, a Palma, acollia Bernat Joan, l'eivissenc que s'exerceix com a eurodiputat d'ERC a Brussel·les.

A LLORENÇ ANTICH 'MORA'

evamarilen | 18 Juliol, 2004 09:05 | latafanera.cat facebook.com google.com

Tu que sempre et definies
com a roig republicà,
i que tan bé t'expressaves
en l'idioma català;
ara saps el que et pertoca,
quan et trobes allà dalt:
defensar amb totes les forces
que els Països Catalans
ja no tractin pus Mallorca
com si fos un ser estrany.

A Llorenç Capellà

evamarilen | 10 Juliol, 2004 10:55 | latafanera.cat facebook.com google.com

Benvolgut amic:

Crec que avui l'has encertada de ple, amb aquest article que has publicat a Diari de Balears sota el títol «Rosa Puig i els missioners» -com l'encertes gairebé sempre en tots els teus escrits que es van fent públics-.
El tema que hi tractes és un assumpte sobre el qual estava esperant que qualcú hi digués alguna cosa. Fins al punt que, mira per on, consider que amb el teu article d'avui has donat de ple en la diana del cas Mapau.
I tu diràs, a què ve això. Estic convençut que la decisió que s'ha fet prendre a la consellera Rosa Puig fa palesa una de les proves més evidents -una altra que es pot anar afegint al banyat!- de la implicació ben conscient i treballada dels màxims responsables del PP-Illes en la trama encaminada a aconseguir vots favorables del CERA pertot arreu d'Amèrica Llatina l'any 1999, amb recursos públics!
Se sap ben cert que els missioners i les missioneres que hi treballaven l'any 1999 hi eren majoria o hi tenien molt de pes electoral a molts països! Se sap ben cert de quin únic partit polític illenc els missioners i les missioneres que hi treballaven l'any 1999 varen rebre paperetes electorals als seus domicilis respectius, amb el temps suficient per anar a votar el PP! Se sap ben cert de quin color eren les paperetes del PP (blanc) que els missioners i les missioneres que hi treballaven l'any 1999 reberen als seus domicilis respectius per anar a votar el PP a les seus de les ambaixades espanyoles corresponents! Se sap ben cert que els missioners i les missioneres que hi treballaven l'any 1999 serviren de tapadora «neta» d'una trama «bruta» de captació de vots a favor del PP amb recursos públics. Se sap ben cert que no pocs recursos públics varen ser emprats per acostar les paperetes del PP -i solament les del PP- fins als domicilis particulars de tots i cadascun dels missioners i missioneres que hi treballaven l'any 1999.
Qualque dia n'havia d'arribar la recompensa!
No es considera suficient que, amb recursos mil milionaris públics -de catòlics, protestants, musulmans, agnòstics, jueus o de qualsevol altra confessió religiosa que omplen les arques públiques illenques- es vagin nodrint gairebé en exclusiva iniciatives catòliques de missioners i missioneres de l'església catòlica que hi treballen.
Per això, se n'amplia l'àmbit d'actuació, es munta un acte públic d'agraïment a la tasca política (vots) desplegada per missioners i missioneres, i apareix la senyora Puig amb l'anunci d'una iniciativa que, si anàs destinada en exclusiva a escoles islàmiques asiàtiques, tothom posaria el crit en el cel! Però com que va destinada a missioners i missioneres del món catòlic, es mereix tota casta d'aplaudiments (i més vots encara!)
Com que, a més d'exmissioner i molts d'altres «ex», també em consider un bon arianyer, més caparrut que l'ase de l'amo de Son Boira -que, tant si vols com si no vols, volia passar per allà on no hi passava ni l'amo-, continuu en les mateixes de sempre: el color blanc (no gris, com estava manat aquell any 1999) de les paperetes del PP a les eleccions de l'any 1999, és una de les proves més evidents de la trama encaminada a obtenir vots favorables al PP amb recursos públics a Amèrica Llatina!
Com ho explic?
Per mi, és senzillíssim (tot i que l'alt tribunal no ho veié d'aquesta manera!):
Què passa l'any 1999? Com ja ho ha fet en ocasions anteriors, el PP prepara amb molta antelació, abans del mes d'abril de 1999, l'enviament de paperetes electorals a Amèrica Llatina, entre d'altres persones, al domicili particular de tots i cadascun dels missioners i missioneres de les Illes que hi treballen. De color blanc, naturalment, com s'ha fet sempre.
Dia 27 d'abril de 1999, emperò, quan les paperetes blanques ja hi han estat enviades, fruit i conseqüència del Reial Decret 606/1999, de 19 d'abril, la Junta Electoral Central dicta una Instrucció que ordena que les paperetes que s'han d'emprar per a les eleccions locals (pel fet que coincideixen aquell any amb les paperetes blanques per al Congrés dels Diputats), «han de ser de color gris per a les eleccions locals».
Però les paperetes elaborades pel PP-Illes, que ja han estat enviades a Amèrica Llatina, són «de color blanc».
Aleshores, a més de quedar-hi poc temps (un mes i mig!) per al dia de les eleccions (13 de juny de 1999), podria servir per embullar molt més la troca si se n'hi enviaven de «grises», tal com estava manat de sobte.
En lloc de fer això, el PP-Illes opta per escampar-ne també de blanques a les Illes, i per aquest únic motiu se n'impugnen més de 2.300. En no obtenir-s'hi el rebuig del Tribunal, es permet al sr. Fageda mantenir-hi la majoria absoluta! Quasi res!
Bé, benvolgut Llorenç, per ventura no t'interessa gens ni mica aquest assumpte. Però te n'he volgut fer cinc cèntims, primer, en agraïment a l'escrit que has publicat avui sobre «Rosa Puig i els missioners». I també perquè, si et resulta útil, en puguis fer l'ús que consideris més adient.

Cecili Buele.
Palma.

No en sortim, d'unes festes - les de Sant Sebastià -, i ja hi tornam a ser, a unes altres - les del Carnaval -. Any de neu, any de Déu! I una que es pensava que aquest 2005 seria un any tranquil! Però es veu que anava ben errada de comptes: per si no bastava la farsa electoral a l'Irak, ara ens volen encolomar una altra farsa electoral a Europa! No guanyarem per disgusts! Tant de bo que, entremig, s'hi han escolat festes!

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

A les 12 del migdia, després de la missa solemne feta a la Seu de Mallorca, la senyora batlessa de Palma ha donat el sus a la volta ciclista entorn de la vila.

No poca de la gent que s'havia arreplegat a Cort hi ha anat ben disposada a defensar-hi l'entorn de la Real.

/////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////////

«Anterior   1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS