Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Darrer batle republicà de Bunyola, el més jove de tots

evamarilen | 18 Juny, 2007 10:16 | latafanera.cat facebook.com google.com

Empès pel seriós, valuós i respectuós advertiment que em fa el bon amic Tomeu Mestre Balutxo, em veig abocat a esbrinar algunes dades sobre el darrer batle republicà de Bunyola, Joan Nadal i Bujosa (Bunyola 1911-Palma 1994).

No solament pel fet que Joan Nadal és batle republicà a la dècada dels anys 30 del segle passat. Sinó perquè a més de ser-ne el darrer de Bunyola, n'és el més jove de l'estat espanyol: té 21 anys!

 (Segueix)

Esquerra Republicana, absent d'actes commemoratius recents

evamarilen | 17 Juny, 2007 18:08 | latafanera.cat facebook.com google.com

Les tres diputades i el tres diputats del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, no assisteixen a Madrid a l'acte commemoratiu de les primeres eleccions de l'any 1977.

Motiu?
Tan clar com les aigües cristallines de la platja del Trenc!

Esquerra no assisteix a la commemoració oficial dels trenta anys de les eleccions de 1977, perquè vol denunciar públicament que no van ser plenament democràtiques.

 (Segueix)

Presa de possessió de regidors republicans a Mallorca

evamarilen | 16 Juny, 2007 16:58 | latafanera.cat facebook.com google.com

No m'he volgut perdre l'ocasió d'assistir, en persona, a la presa de possessió del primer regidor republicà a l'Ajuntament de Bunyola, d'ençà l'ocupació feixista l'any 1936...

De fet, a Mallorca, el mateix dia i gairebé a la mateixa hora, dia 16 de juny de 2007, se'n pot traure la foto d'una feta i una fita històriques: vuit regidors republicans, per primera vegada en aquestes darreres vuit dècades, prenen possessió de vuit escons municipals, com a resultat d'unes eleccions democràtiques, fruit d'un munt de paperetes favorables dipositades a les urnes...

 (Segueix)

Esquerra Republicana en ajuntaments mallorquins!

evamarilen | 15 Juny, 2007 17:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

Dissabte, 16 de juny de 2007, es produeix en la història política de Mallorca una feta i una fita històriques per al republicanisme, el socialisme, l'independentisme i el catalanisme illenc.

L'Esquerra nacional dels Països Catalans es fa present a més de mitja dotzena d'ajuntaments mallorquins, per primera vegada en la història democràtica més recent, amb un bon grapat de regidors elegits a les urnes.

 (Segueix)

Neix l'Observatori del Finançament als Països Catalans

evamarilen | 14 Juny, 2007 21:55 | latafanera.cat facebook.com google.com

La gran manifestació del 18 de febrer de 2005 a Barcelona, amb el lema ”Som una nació! Tenim el dret de decidir”, no és un simple fet aïllat sense cap més transcendència.

Un cop realitzada, han anat sorgint no poques iniciatives tendents a enfortir arreu dels Països Catalans la consciència cívica de constituir una nació; sense estat certament, però amb el dret de decidir constituir-lo, també certament.

 (Segueix)

Disculpin les molèsties de Xavier Vendrell

evamarilen | 09 Juny, 2007 18:01 | latafanera.cat facebook.com google.com

Tenc la immensa sort d'haver pogut assistir a una insòlita i fantàstica multitudinària presentació d'un llibre . No m'hi podia negar: “Cil -m'havia dit i escrit a mà l'autor, amb el seu puny i la seva lletra- m'imagino que no et serà fàcil poder venir, però no vull deixar de dir-te que em faria molta il·lusió”.

 (Segueix)

CGT-Balears fa messions per la dona immigrant i jove

evamarilen | 02 Juny, 2007 17:17 | latafanera.cat facebook.com google.com

Com a triple característica primordial, des del darrer Congrés Confederal de fa quatre anys, la CGT-Balears es proposa d'assolir majoritàriament per al més gros embalum de la seva afiliació, aquesta triple característica primordial: parant esment sobretot a la dona, a la joventut, i a la immigració.

Helena Herrera Gorosito, una dona jove que prové de la immigració argentina ha estat escollida, quasi unànimement, com a nova secretària general del sindicat CGT de les Illes Balears, durant la celebració d'aquest V Congrés realitzat a la Casa de les Monges de Son Roca, a Palma.

 (Segueix)

Per un republicà que mor, nou republicans reviuen

evamarilen | 01 Juny, 2007 08:45 | latafanera.cat facebook.com google.com

A l'edat de 94 anys mor el vell republicà calvianer Pep Pons i Bestard, qui durant tota la seva vida manté ben vius i encesos els seus ideals polítics de lluita per la democràcia i la llibertat a Mallorca.

En mirar-ne les seves despulles, quan descansen definitivament dins el baül col·locat al centre de la capella del cementeri municipal de Palma, fa la sensació que et trobes davant un d'aquells grans personatges mallorquins que, davall davall i sense grans parafernals, ha contribuït molt positivament a fer i refer la història de la Mallorca més profunda, la més arraconada, la més maltractada, la més oblidada, la vençuda... Tot a la seva manera i al seu estil, propi i personal, això sí.

La vida i la lluita de Pep Pons, aquell professor mercantil i empresari, membre d'una de les famílies mallorquines més vinculades a la ideologia i la pràctica política republicana, serveixen per copsar més clarament la Mallorca real.

  • La Mallorca que compta amb gent ben lluitadora.
  • La Mallorca que reclama amb persistent constància esser tractada amb la dignitat que li pertoca i es mereix.
  • La Mallorca que no defalleix, que no s'acoquina, que no s'arrufa ni s'arronsa, ni se vincla ni se trenca davant qui la vol continuar xuclant durant segles des de tants àmbits.
  • La Mallorca amb present i futur republicà.
  • La Mallorca que vol transformar-se en qualque cosa molt més sana que ser apèndix castellà i bastant més noble que la d'esdevenir niu i xibiu d'estrangers i de turistes malparlats.
  • La Mallorca acollidora, respectuosa i tolerant fins allà on faci falta, mentre no se la pretengui enganyar, ni maltractar, ni esbucar.
  • La Mallorca que mira al futur amb dignitat...
  • I tantes d'altres...

Al precís moment en què Pep Pons ens deixa i se'n va a l'altra riba, només amb poques hores de diferència, en roman absent i es perd l'oportunitat de percebre amb els seus propis ulls de republicà convençut, que, a Palma, a molt poques passes d'allà mateix on comença a reposar per a sempre, s'està celebrant amb eufòria, totalment justificada, l' entrada històrica de republicans al Parlament i a 9 ajuntaments de les Illes Balears i Pitiüses.

Tots els mitjans se'n fan ressò l'endemà mateix d'aquesta feta i fita històriques:

"Carod Tilla d'històrica l'entrada dels republicans al Parlament i ajuntament. Esquerra demana UM "sentit comú i sentit de país" pe fer un pacte progressista" (Diari de Balears)

"ERC pide a UM sentido común y sentido de país en los pactos. Carod-Rovira celebra el hecho histórico de que la formación entre en las instituciones. El líder de ERC recuerda al partido de Munar que fueron juntos a unas elecciones europeas" (Última Hora)

"Carod Rovira se felicita por la entrada en el Parlament de una fuerza independentista. Achaca la pérdida de la mayoría absoluta a las listas unitarias. El president de ERC sólo descarta al PP para pactar y dice que apoyará al candidato progresista. La diputada de ERC, esperança Marí, irá al Grupo Mixto" (Diario de Mallorca)

"Carod-Rovira no ve estremadament difícil montar otro Pacte en Baleares. El líder independentista dice que la entrada de ERC en el Bloc y en ExC ha sido determinante para que el PP pierda la mayoría absoluta" (El Mundo/El Día de Baleares)

Visca en Pep Pons!
Visca la República!
Visca Esquerra Republicana!

Esquerra Republicana avança i creix a les Illes

evamarilen | 31 Maig, 2007 10:43 | latafanera.cat facebook.com google.com

Avui, mentre enterram al cementeri municipal de Palma les despulles del vell lluitador republicà calvianer Pep Pons, el mateix dia, amb molt poques hores de diferència, celebram en un altre indret molt més festiu i joiós l'acte de presentació pública de la primera tongada de joves regidors republicans, que ha sortit elegida a les urnes el passat dia 27 de maig.

Un cop el gra de blat republicà calvianer ha estat enterrat baix terra, tot d'una ja ha fet brostar la primera espiga republicana mallorquina, amb una tongada de regidories republicanes arreu de l'illa!

Amb una desena de càrrecs públics institucionals a les Illes Balears i Pitiüses, Esquerra Republicana, aconsegueix, en aquestes darreres eleccions autonòmiques i municipals, estar representada al Parlament de les Illes Balears i a nou municipis illencs.

Motiu més que suficient perquè se celebri aquest fet i aquesta fita dins la història republicana mallorquina, amb la presència a Palma del president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira.

I també, lògicament, amb la presència d'aquelles persones que, en representació del partit i per primera vegada en la història més recent dels Països Catalans, hi han sortit elegides democràticament:

Són 8 regidors que representen Esquerra a l'àmbit municipal de Mallorca durant la propera legislatura, i Esperança Marí i Maians, la diputada d’Esquerra elegida recentment al Parlament de les Illes Balears (dins la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi):

  • Joan Llodrà i Gayà. regidor d’Esquerra Republicana a Manacor
  • Miquel Àngel Bennàssar i Orell, regidor d’Esquerra Republicana a Felanitx
  • Julià Xavier Gayà i Amorós, regidor d’Esquerra Republicana-AM a Sineu
  • Andreu Bujosa i Bestard, regidor d’Esquerra Republicana-AM a Bunyola
  • Josep Martí i Sastre, regidor d’Esquerra Republicana-IB-AM a Binissalem
  • Conxi Penya i Ferrera, regidora d’Els Verds-Esquerra Republicana-AM a Son Servera
  • Guillem Caldentey i Crego, regidor d’Els Verds-Esquerra Republicana-AM a Artà
  • Miquel Gual i Pons, regidor d’Entesa-AM a Sóller

L'acte de celebració d'aquests resultats electorals tan bons d'Esquerra Republicana a les Illes Balears i Pitiüses es realitza al Cafè Capuccino del carrer de Sant Miquel, a Palma.

La lluita de tants homes i dones que, en aquestes darreres set dècades, han donat la seva vida per la democràcia i la llibertat republicana, no esdevé inútil ni de bades.
Tot i torbar a arribar, ressorgeix amb molta força a Mallorca la presència activa republicana a l'interior de vuit ajuntaments mallorquins.

Esquerra Republicana ja té presència institucional a Mallorca!

evamarilen | 27 Maig, 2007 21:42 | latafanera.cat facebook.com google.com

Enguany, per primera vegada en la història democràtica més recent de les Illes Balears i Pitiüses, Esquerra Republicana aconsegueix de fer-se present a les institucions públiques mallorquines. Fins ara, ha estat ben activa a dos ajuntaments d'Eivissa, amb un regidor i una regidora a cadascun!

La gent independentista, republicana i esquerrana d'arreu dels Països Catalans se sent ben satisfeta i exultant, ho celebra amb moltíssim d'entusiasme! S'ha aconseguit allò que podia semblar impossible! És la primera vegada! Un fet i una fita històrica! No s'havia vist mai!

Tot i que a Formentera i a Menorca encara no és factible, a Eivissa Esquerra continua la seva presència institucional amb UN regidor que governi a l'Ajuntament de Sant Josep Josep Prats i Marí. I, per primera vegada en la història, també és present al Parlament de les Illes Balears amb Esperança Marí.

A les institucions públiques de Mallorca, s'hi dóna una entrada molt significativa d'Esquerra Republicana. Totalment absent en aquestes darreres dècades, enguany aconsegueix de fer-se present a VUIT ajuntaments, amb VUIT regidors.

Amb els resultats electorals a la mà, s'aconsegueix que es faci palesa la presència d'Esquerra Republicana al Parlament de les Illes Balears. Fins ara absent, enguany hi entra amb UNA dona, eivissenca, Esperança Marí .

Sens dubte, tot això és fruit de la gran tasca desplegada, sobretot durant aquests darrers quatre anys, per una militància molt activa, un bon grapat de dones i homes que s'han afanyat moltíssim a aconseguir-ho, malgrat les grans dificultats amb les quals sempre s'han hagut d'enfrontar gairebé pertot arreu.

Si hom para esment al país sencer, Esquerra Republicana, que a l'actualitat compta amb 1.279 regidories, i que en aquestes eleccions municipals s'ha proposat aconseguir 200 batlies i 2.000 regidories mitjançant 745 llistes electorals, gràcies a les aportacions illenques s'hi ha acostat una mica, a aquestes xifres mítiques!

Amb un objectiu marcat prèviament tan ambiciós, hom creu i pensa que des dels ajuntaments s'ha d'anar enfortint cada cop més sòlidament la construcció d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior d'una Europa més respectuosa amb els pobles i les nacions que la conformen -sobretot amb aquestes que, des de fa segles, som una nació sense estat propi!-

Representants d'Esquerra ho manifesten clarament:

“La independència dels Països Catalans comença als ajuntaments... Construïm els Països Catalans des dels ajuntaments... Hem de ...ser forts als ajuntaments de tota la nació i només així podrem consolidar Esquerra, l'única formació política que té com a marc nacional els Països Catalans... per demostrar que de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar som un mateix poble... Aquesta és la nostra nació i aquesta és, conjuntament amb la justícia social, la nostra principal raó d’ésser... Només sent forts i presents a tots els municipis podrem vertebrar la nostra nació... No ens aturarem fins a aconseguir que les candidatures de l’esquerra independentista tinguin presència a tots els ajuntaments dels Països Catalans. Creixem al Principat però el salt al País Valencià i a les Illes és tant o més significatiu fins a sumar 745 llistes integrades per homes i dones d'arreu dels Països Catalans... Necessitem ser forts a tot el territori... perquè som els únics que estem disposats a enfortir els Països Catalans i a impulsar un procés sobiranista.”

Els esforços realitzats per assolir aquest objectiu -el de ser presents per primera vegada en la història democràtica més recent a municipis mallorquins-, no han estat de bades.

Sense tenir-hi cap casta de representació, enguany Esquerra aconsegueix de fer-s'hi present per primera vegada.
Ho fa, de cop sec, a aquests VUIT ajuntaments mallorquins:

  • Binissalem, amb UN regidor: Josep Martí i Sastre es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Binissalem, impulsant també Independents per Binissalem i aconseguint-hi 257 vots.

  • Felanitx, amb UN regidor: Miquel Àngel Bennàssar i Orell es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Felanitx.

  • Artà, amb UN regidor: Guillem Caldentey es converteix en el primer regidor que Esquerra Republicana col·loca a l'Ajuntament d'Artà.

  • Bunyola, amb UN regidor: Andreu Bujosa es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Bunyola, aconseguint-hi 311 vots (més que triplicant amb escreix el màxim obtengut a les darreres eleccions europees).

  • Manacor, amb UN regidor: Joan Llodrà i Gayà es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Manacor, incrementant-hi la representació de la coalició en què s'integra.

  • Sineu amb UN regidor: Julià Xavier Gayà i Amorós es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Sineu, havent-hi aconseguit 158 vots (superant-hi amb escreix el màxim obtengut a les darreres eleccions europees).

  • Sóller amb UN regidor: Miquel Gual Pons que impulsa Entesa per Sóller hi aconsegueix 575 vots

  • Son Servera amb .UNA regidora: Conxi Peña Ferrera es converteix en la primera regidora que impulsa Esquerra a l'Ajuntament de Son Servera, en coalició amb Els Verds, aconseguint-hi 287 vots (superant amb escreix el nombre aconseguit a les darreres eleccions europees).

Als ajuntaments d'Alcúdia (115 vots), Artà, Calvià (61 vots), Capdepera (66 vots), Llucmajor, Marratxí (192 vots), Pollença (332 vots) i Porreres on Esquerra Republicana enguany no ha arribat a obtenir cap casta de representació institucional, gràcies als esforços realitzats per les respectives seccions locals, l'increment de vots favorables a Esquerra resulta ben considerable.

Tant a Alcúdia, com Bartomeu Lliteras a Artà, Joan Miquel Chacon a Calvià, Jordi Bou a Capdepera, Sion Galmés a Marratxí, Pau Arranz a Porreres, Miquel Àngel Sureda i Massanet a Pollença, o Ferran Tarongí a Palma,

s'han quedat just a les mateixes portes d'entrada a l'ajuntament respectiu on aspiren a obtenir representació.

Els seus esforços, lluny d'esser estèrils, esdevenen una contribució molt positiva, valuosa i decisiva, a l'hora d'aconseguir-hi molts més vots favorables al Bloc, tant al Consell de Mallorca com al Parlament de les Illes Balears.

Enhorabona a Esquerra Republicana!
Enguany ha aconseguit amb escreix allò que s'ha proposat de bon principi: fer-se present a les institucions públiques illenques, de la millor manera possible, com no s'havia vist mai fins ara.

No hi ha dubte que la lluita persistent de la gent d'Esquerra Republicana en aquestes darreres dècades a les Illes Balears i Pitiüses, encapçalada per l'actual eurodiputat d'Esquerra, l'eivissenc Bernat Joan i Marí, i pel president Joan Lladó i Binimelis, dóna enguany els seus bons fruits i continua la bona ratxa, orientada decididament a ampliar encara més el suport cívic en futures confrontacions electorals.

Tot i amb això, també és bo recordar allò que s'assenyala des d'alguns àmbits que es fixen en el país sencer:

"A les Illes, la derrota del PP permet aturar la degradació política, nacional i lingüística, si s’aconsegueix un govern de progrés i nacional...

Al País Valencià, per contra, cal un replantejament global del valencianisme polític i de l’estratègia de construcció nacional. La victòria aclaparadora del nacionalisme espanyol del PP i les seves estratègies assimiladores al projecte espanyol col.loca aquesta part de la nostra nació en una situació límit per a la construcció nacional.

Al Principat, l’eix central de la nació, els nacionalistes i sobiranistes de CiU i ERC no han aconseguit sumar resultats que permetessin una entesa nacional...
Esquerra Republicana es consolida com a tercera força política al Principat, guanyant 300 regidors, però això no hauria d’amagar els retrocessos a Barcelona i al seu cinturó... A més, els han sorgit candidatures independentistes, com la CUP o el PRC, que els han restat pocs vots però els necessaris per fer mal a l’opció majoritària de l’independentisme. ERC cal que recuperi per a les eleccions espanyoles el lideratge i la credibilitat en l’espai independentista, i ha de ser conscient del preu molt alt que està pagant amb el seu paper dins el Govern de Catalunya... "(Tribuna Catalana)

Salut republicana, sens dubte la més sana!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 28 de maig de 2007

Esquerra-Mallorca, per primera vegada a 15 ajuntaments

evamarilen | 23 Maig, 2007 18:45 | latafanera.cat facebook.com google.com

A les darreres eleccions municipals, l'any 2003, Esquerra Republicana presenta candidatures municipals a dos municipis mallorquins: Manacor i Palma.

En aquestes d'enguany en presenta a quinze.

A més dels candidats que encapçalen vuit llistes municipals als ajuntaments mallorquins d'Alcúdia – Binissalem – Bunyola – Calvià – Capdepera – Marratxí – Pollença – Sineu, en altres set ajuntaments mallorquins nombroses persones militants s'integren en candidatures municipals que hi representen Esquerra Republicana: Artà – Felanitx – Manacor – Palma – Porreres – Sóller – Son Servera.

  1. Bartomeu Lliteras i Femenias ocupa el núm. 3 a la candidatura municipal d'Els Verds-Esquerra Republicana (Acord Municipal) a l'Ajuntament d'Artà
  2. Miquel Àngel Bennàssar i Orell ocupa el núm. 3 a la candidatura municipal del Bloc per Felanitx (Alternativa Esquerra Unida-Els Verds, PSM-Entesa Nacionalista i Esquerra Republicana) a l'Ajuntament de Felanitx

  3. Joan Llodrà i Gayà ocupa el núm. 2 a la candidatura municipal PSM+Esquerra+Verds a l'Ajuntament de Manacor

  4. Ferran Josep Tarongí Villaseca ocupa el núm. 7 a la candidatura municipal del Bloc per Palma (PSM-EN, Alternativa EU-EV i Esquerra) a l'Ajuntament de Palma, mentre la independent Cathy Sweeney Kelly hi ocupa el núm. 4 a proposta d'Esquerra

  5. Pau Arranz i Morell ocupa el núm. 7 a la candidatura municipal del Bloc per Porreres (PSM-Entesa Nacionalista, Esquerra Republicana, Alternativa Esquerra Unida-Els Verds) a l'Ajuntament de Porreres

  6. Miquel Gual Pons encapçala la candidatura municipal Entesa per Sóller-Acord Municipal a l'Ajuntament de Sóller

  7. Conxi Peña i Ferrera encapçala la candidatura municipal d'Els Verds - Esquerra Republicana - Acord Municipal Son Servera a l'Ajuntament de Son Servera

A l'àmbit dels Països Catalans, Esquerra Republicana es proposa com a objectiu a assolir dia 27 de maig l'obtenció de 200 batlies i 2.000 regidories.

Quantes d'aquestes són de Mallorca... se sap a partir de la nit del mateix dia 27 de maig de 2007...

Esquerra-Binissalem, per primera vegada a l'Ajuntament

evamarilen | 23 Maig, 2007 16:23 | latafanera.cat facebook.com google.com

Josep Martí i Sastre encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Binissalem.

Una formació política que s'hi presenta per primera vegada en la història més recent, després d'haver-s'hi consolidat el suport binissalemer durant aquests darrers quatre anys, gràcies a l'enorme esforç desplegat pels membres que conformen la candidatura i la secció local d'Esquerra.


Josep Martí participa a l'acte d'homenatge d'Esquerra
al batle republicà de Palma Emili Darder

Es tracta de sis dones i set homes que es presenten, amb moltes ganes de dur a la pràctica un Acord Municipal amb Independents de Binissalem:

Només amb propostes polítiques rigoroses i realment compromeses amb aquest país i la seva gent, esdevé realment possible continuar bastint una societat més justa, que garanteixi l'accés a serveis públics de qualitat, la igualtat d'oportunitats i amb un teixit empresarial dinàmic i emprenedor, on tothom hi sigui benvingut i pugui sentir aquesta terra com a seva -manifesta el candidat d'Esquerra-Binissalem al butlletí periòdic de la secció local binissalemera.


Josep Martí en acte republicà fet a Binissalem
amb la presència de Joan Tardà, diputat d'Esquerra al Congrés
i Joan Lladó, president d'Esquerra-Illes

Josep Martí és un d'aquells homes convençuts que la feina feta aquests darrers anys, des que es constitueix Esquerra-Binissalem, s'ha de traduir en un augment de la representació municipal per a la coalició binissalemera.

Josep Martí, amb tota la raó del món és d'aquells que pot dir que "no hem començat a fer feina per Binissalem dos mesos abans de les eleccions, ho hem fet durant tota aquesta legislatura".

La presentació pública de la secció local d'Esquerra-Binissalem, el 14 de gener de 2006, a Can Arabí, que compta amb la presència i la paraula del president d'Esquerra Republicana i vicepresident de la Generalitat de Catalunya Josep-Lluís Carod-Rovira, no torba gaire a donar els seus bons fruits a la vila de Binissalem.

Salut republicana! Sens dubte la més sana!

Esquerra-Bunyola, per primera vegada a l'Ajuntament

evamarilen | 23 Maig, 2007 06:38 | latafanera.cat facebook.com google.com

Andreu Bujosa i Bestard encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Bunyola.

Una formació política que s'hi presenta per primera vegada en la història més recent, després d'haver-s'hi consolidat el suport bunyolí durant aquests darrers quatre anys, gràcies a l'enorme esforç desplegat pels membres que conformen la candidatura i la secció local d'Esquerra-Bunyola.

Una candidatura integrada per sis dones i vuit homes, amb dedicació intensa a la tasca d'escampar la llavor republicana d'unes polítiques més fermament democràtiques al municipi bunyolí.

Durant l'acte de presentació de la candidatura municipal d'Esquerra Bunyola, feta a la Casa de Cultura el 16 de maig de 2007, assumeixen el compromís públic de fer de Bunyola un municipi viu culturalment, cohesionat socialment i respectuós amb el seu paisatge i el seu entorn.

Esdeveniments i notícies més o manco recents a Bunyola fan evident que la necessitat d’aquest canvi és més urgent que mai.

Per tot això, es diu, ha arribat el moment de presentar les persones que han de dur la veu, les propostes, les il·lusions i les inquietuds de la gent de Bunyola per fer d’aquest compromís una realitat.

L'esforç realitzat per aquesta gent de Bunyola dóna els seus fruits i el 27 de maig de 2007, per primera vegada en la història més recent, l'Ajuntament de Bunyola compta amb un regidor republicà, Andreu Bujosa i Bestard

Esquerra-Capdepera, per primera vegada a l'Ajuntament

evamarilen | 22 Maig, 2007 22:02 | latafanera.cat facebook.com google.com

Jordi Bou encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Capdepera.

Una formació política que s'hi presenta per primera vegada en la història més recent, després d'haver-s'hi consolidat el suport gabellí durant aquests darrers quatre anys, gràcies a l'enorme esforç desplegat pels membres que conformen la candidatura i la secció local d'Esquerra.

Jordi Bou, militant actiu i dinàmic d'Esquerra Republicana, encapçala la candidatura d'Esquerra-Capdepera a l'Ajuntament gabellí.

Si a les darreres eleccions municipals Esquerra Republicana es presentava solament a dos municipis mallorquins -Palma i Manacor-, enguany ho fa a 16 municipis de Mallorca.

Entre d'altres, al municipi de Capdepera, on s'ha incrementat considerablement l'afiliació i la militància, on ha anat en augment el nombre de persones que s'hi han atansat amb la finalitat de mostrar-hi la seva adhesió.

Esquerra-Calvià, per primera vegada a l'Ajuntament

evamarilen | 22 Maig, 2007 15:50 | latafanera.cat facebook.com google.com

Joan Miquel Chacon encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Calvià.

Una formació política que s'hi presenta per primera vegada en la història, després d'haver-s'hi consolidat el suport calvianer aquests darrers quatre anys, gràcies a l'enorme esforç desplegat pels membres que conformen la candidatura.

L'Acte de campanya d'Esquerra Calvià es fa dimarts, dia 22 de maig, a les 21:00 hores al Teatre sa Societat.

Hi intervé qui encapçala la candidatura d'Esquerra-Calvià, el dinàmic i actiu militant Joan Miquel Chacon, juntament amb el president d'Esquerra-Illes i candidat d'Esquerra al Consell de Mallorca, Joan Lladó.

L'acte va seguit d'un soparet entre la gent assistent.

Esquerra-Sineu, per primera vegada a l'Ajuntament

evamarilen | 22 Maig, 2007 08:52 | latafanera.cat facebook.com google.com

Julià Xavier Gayà Amorós encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Sineu.
Una formació política que s'hi presenta per primera vegada en la història, després d'haver-se consolidat la secció local sineuera en aquests darrers quatre anys, gràcies a l'enorme esforç desplegat per tots els seus membres.

Catorze persones integren aquesta candidatura municipal republicana que compta amb tres suplents, tres dones i onze homes

Julià Gayà sap molt bé
com es defensa Mallorca a Brussel·les.
Ja hi coneix molts de racons, i molta gent valuosa!

Qui ha pogut seguir per TVM el debat organitzat a Sineu pel Club Diario de Mallorca, ha tengut l'oportunitat de valorar-hi la presència i les intervencions de Julià Gayà, candidat d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Sineu, amb propostes tan sucoses com aquestes:

  • Residència a Sineu per a persones majors, que no hagin d'haver d'anar a Costitx o un altre poble de la comarca: protecció i defensa de les persones majors sineueres
  • Davant la pèrdua d'un patrimoni com el pou Lledoner: protecció i defensa del patrimoni històric sineuer
  • El retorn de la casa de la Guàrdia Civil al poble de Sineu, amb una proposició no de llei presentada per Esquerraal Congrés dels Diputats, i amb una aposta clara per la policia autonòmica: cessió gratuïta d'instal·lacions estatals a l'Ajuntament de Sineu
  • Ni desdoblaments, ni autopistes, ni carreteres grosses: protecció del territori al més alt nivell. No ens hem de deixar enganyar més pel PP, i tenir present que quan la gent lluita contra l'autovia Inca-Manacor, PP-UM ja negocien les expropiacions de les terres per on aquella ha de passar.

    Esquerra vol romandre sempre en primera línia de combat en la defensa del territori de Mallorca, tant a Sineu, com a Palma, com a Madrid, com a Brussel·les i contra la construcció de més autopistes a Mallorca que encara ara figuren al pla de carreteres i al pla territorial.

    Convé retenir molt bé dins la memòria allò que se li sent a dir ben clarament al candidat del PP a la batlia de Sineu: que “si s'ha de començar l'autopista Inca-Manacor, dimitirà com a regidor-batle; davant tots es compromet, sigui batle, sigui concejal (aplaudiments!)”.

    Molt més bona resulta encara la rèplica extraordinàriament sucosa que li fa el candidat d'Esquerra-Sineu durant el debat, en Julià Gayà: “Havies d'haver dimitit quan tocava. A vegades és necessari pegar un cop damunt la taula; els interessos del poble han de passar per damunt dels interessos del partit”

  • En qüestió de pactes, afirma el candidat d'Esquerra-Sineu que tampoc no vol pactar amb UM...

Esquerra-Alcúdia, per primera vegada a l'Ajuntament

evamarilen | 21 Maig, 2007 17:59 | latafanera.cat facebook.com google.com

Miquel Ques i Perelló encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament d'Alcúdia.
Una formació política que s'hi presenta per primera vegada en la història, després d'haver-s'hi consolidat la secció local alcudienca que comença a fer camí el mes de maig de 2006, quan es presenta en públic a la Fundació Torrens Casa de Cultura, amb la presència del diputat d'Esquerra al Congrés, Joan Puig, i el president d'Esquerra-Illes, Joan Lladó.

Just un any després, set dones i deu homes conformen una candidatura que encapçalen als dos primers llocs Miquel Ques Perelló i Pau Sansó Peralta, dos joves alcudiencs amb ganes de servir el poble d'Alcúdia des de la institució pública municipal.

Amb un refresc al Moll, se celebra l'acte de tancament de la campanya electoral a Alcúdia. Es fa divendres, dia 25 de maig a les 21:30, a la placa de Josep M. Llompart (sa Torreta). Port d’Alcúdia. Hi ha les intervencions de Miquel Ques i Cecili Buele.

Amb aquesta són més de 700 les candidatures municipals d'Esquerra Republicana arreu dels Països Catalans, interessades a construir la independència i el benestar de la ciutadania des dels ajuntaments.

Com diu Pilar Albiol, secretària d'Organització i Finances d'Esquerra, la independència dels Països Catalans comença als ajuntaments:

  • des dels municipis es poden bastir les condicions perquè en el futur la societat dels Països Catalans pugui decidir la seva constitució en estat dins la UE
  • des dels municipis s’ha d’acollir i integrar les persones immigrants i fer-les sentir nous membres dels Països Catalans
  • des dels municipis s’ha d'anar forjant un poble unit i participatiu
  • des dels municipis es pot organitzar millor la xarxa social que reivindiqui la millora del finançament (que ha de revertir en majors recursos econòmics per als pobles i ciutats)
. Els vots que Esquerra aconsegueixi el 27 de maig formen la base des de la qual es construeix el camí cap a la sobirania i el benestar.

Més explícitament i clara es manifesta encara en aquest sentit el diputat d'ERC Uriel Beltran quan afirma (24/05/2007):

“Som-hi! Construïm els Països Catalans des dels ajuntaments... Som-hi! Hem de mobilitzar l'esquerra independentista, només així podrem ser forts als ajuntaments de tota la nació i només així podrem consolidar Esquerra, l'única formació política que té com a marc nacional els Països Catalans... Necessitem sumar vots al llarg i ample del territori, combatent l'abstenció, per demostrar que de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar som un mateix poble... Aquesta és la nostra nació i aquesta és, conjuntament amb la justícia social, la nostra principal raó d’ésser. Des de la recuperació d'aquesta democràcia de baixa qualitat -en el millor dels casos- el regionalisme principatí va abandonar a la seva sort la resta dels Països Catalans... Només sent forts i presents a tots els municipis podrem vertebrar la nostra nació... independentistes illencs de la nació catalana irrompran amb força al Parlament Balear... farem un gran pas endavant al País Valencià, on... això es traduirà en una presència creixent de valencians d’Esquerra als consistoris municipals... No ens aturarem fins a aconseguir que les candidatures de l’esquerra independentista tinguin presència a tots els ajuntaments dels Països Catalans. Creixem al Principat però el salt al País Valencià i a les Illes és tant o més significatiu fins a sumar 745 llistes integrades per homes i dones d'arreu dels Països Catalans... Necessitem ser forts a tot el territori... perquè som els únics que estem disposats a enfortir els Països Catalans i a impulsar un procés sobiranista”.

Per això mateix, des del primer moment de la seva constitució, un cop presentada davant l'opinió pública, en aquests darrers mesos, la secció local d'Esquerra-Alcúdia, sense tenir encara representació municipal, es posa en marxa i comença a actuar amb força:

  • Reivindica la retirada immediata d'enderrocs abocats a la zona humida de Maristany
  • reclama la retirada dels símbols feixistes del municipi
  • denuncia abocador il·legal públic de residus, en terreny rústic, a la finca municipal de Llatzeret,
  • en demana responsabilitats i la retirada immediata de residus perillosos
  • proposa la creació d'una reserva marina a la zona nord de Mallorca
  • s'adhereix a l'acte d'homenatge als Agermanats, a Ciutat
  • presenta en públic Miquel Ques com a candidat a la Batlia d'Alcúdia
  • es felicita d'haver aconseguit la retirada de les embarcacions de Llatzeret
  • presenta i aconsegueix que s'aprovi una proposició no de llei al Congrés dels Diputats que permet l'ús públic de Cap del Pinar i la Base de Pollença
  • acusa l'Ajuntament d'Alcúdia d'obstaculitzar l'obtenció de documentació relativa al projecte de les cases de Can Ramis
  • demana una gestió responsable d ela comuna de la Victòria
  • es presenta, per primera vegada en la història, amb la resta de candidatures municipals d'Esquerra-Mallorca
  • assumeix les reivindicacions de la Plataforma d'AMPAS d'Alcúdia
  • du davant la Comissió Europea la vulneració de les directives mediambientals de la dessaladora d'Alcúdia...

Què no és capaç de fer, Esquerra-Alcúdia, si aconsegueix d'entrar a l'Ajuntament alcudienc per primera vegada en aquestes darreres dècades?!

Esquerra-Marratxí, per primera vegada a l'Ajuntament

evamarilen | 21 Maig, 2007 15:58 | latafanera.cat facebook.com google.com

Sion Galmés i Cerdà encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Marratxí.
Una formació política que s'hi presenta per primera vegada en la història, després d'haver-s'hi consolidat la secció local marratxinera que comença a fer camí al Cine de Pòrtol el mes d'octubre de 2004.

Vint-i-una persones integren aquesta candidatura municipal republicana, on també apareix en segon lloc Margalida Seguí i Albertí, qui també aspira a sortir elegida diputada d'Esquerra al Parlament de les Illes Balears, el proper dia 27 de maig.

Representen la formació política que es mostra públicament com l'Esquerra + útil aquí a Marratxí... aquí a Mallorca... aquí a les Illes Balears i Pitiüses... aquí als Països Catalans... aquí a Europa!

Apunten cap a la sostenibilitat, la identitat, el civisme i la cohesió, cap als quatre eixos fonamentals entorn dels quals gira la tasca política d'aquesta Esquerra que vol esdevenir la teva esquerra.

Setanta-sis anys després d'haver-se creat aquest partit polític republicà, diumenge que ve volen aconseguir 200 batlies i 2.000 regidories arreu dels Països Catalans. Entre aquestes, enguany, fan comptes d'obtenir-ne algunes a Mallorca,.

Fent part de l'Esquerra que escolta, a Marratxí esdevé també l'esquerra que avança i l'esquerra que creix amb més força que mai!

Esquerra-Pollença, per primera vegada a l'Ajuntament

evamarilen | 21 Maig, 2007 10:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

Miquel Àngel Sureda i Massanet encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Pollença per primera vegada en la història, després d'haver treballat intensament en la consolidació de la secció local pollencina que comença a fer camí el mes de novembre de 2004.

Acte de final de campanya.

Aquest dijous, dia 24 de maig de 2007, es fa a Pollença l’acte de tancament de campanya d’Esquerra.

Hi intervenen Miquel Àngel Sureda, candidat a la batlia de Pollença; Joan Lladó, candidat pel Bloc al Consell de Mallorca; Margalida Seguí, candidata pel Bloc al Parlament de les Illes Balears i Xavier Vendrell, vicesecretari general d’Esquerra.

L'acte públic es realitza al Claustre de Sant Domingo, a les 21:00 hores.

En acabar les intervencions hi ha refresc.

Aquest acte de final de campanya electoral ha anat precedit d'altres nombrosos actes que serveixen per fer conèixer millor aquesta opció política i les propostes que fa per al municipi de Pollença, el Port de Pollença i Cala Sant Vicenç inclosos.

L'inici d'Esquerra a Pollença esdevé un dia memorable que, a punt de donar el seu bon fruit, m'alegra recordar avui i aquí, reproduint-hi aquelles mateixes paraules que, com a secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques, vaig pronunciar a la sala de mítings del Claustre de Sant Domingo, abans de les intervencions de Xavier Vendrell, diputat d'Esquerra al Parlament de Catalunya, i de Joan Lladó, president d'Esquerra-Illes, ara fa dos anys i mig.

“Companyes i companys,

Gràcies per haver vengut i per trobar-vos i acompanyar-nos aquí, en la presentació pública d’aquesta secció local d’Esquerra-Pollença, en un dia tan assenyalat per a Mallorca com la Festa del Beat Ramon Llull...

Aquest bocí de Mallorca que es diu Pollença, que fa part de Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, i el conjunt dels Països Catalans necessita Esquerra Republicana. I Esquerra Republicana necessita Pollença: Sense Pollença, no tenim el país sencer; i sense Esquerra, Pollença no compta amb tot el ventall de formacions polítiques nacionals existents avui dia als nostres territoris.

Avui dia, Pollença necessita Esquerra i Esquerra necessita Pollença. És com ho veig.

A Pollença, fa falta un partit i una gent que estimi, defensi i promogui – més intensament encara i per damunt tot - la gent que hi viu o que hi vol viure: els drets i deures de les ciutadanes i dels ciutadans de Pollença han de ser el nord i guia en totes i cadascuna de les actuacions públiques de la gent i d’aquest partit: des dels infants que acaben de nàixer, fins a la gent major que se’n va a l’altre món, dones i homes, gent sana i gent malalta: preferentment aquella gent que s’ho passa més malament entre nosaltres ha d’estar al punt de mira quotidià de les nostres actuacions polítiques...

Mai no en serem a bastament, mai no en serem massa!

A Pollença, fa falta una gent i un partit que estimi, defensi i promogui – més intensament encara - l’ús social d’una llengua tan malmenada com la catalana.

Una gent i un partit que, en valorar positivament les riques aportacions que hi va fer el pollencí Miquel Costa i Llobera (de qui se celebren enguany els 150 anys del naixement), no en podem ni volem quedar plenament satisfets ni cofois, sinó que volem sentir-nos-hi empesos a treballar més aferrissadament encara per escampar-ne l’ús a tots els racons de la vila i de l’illa...

Mai no en serem a bastament, mai no en serem massa!

A Pollença, fa falta un partit i una gent que estimi, defensi i promogui – més intensament encara - la protecció i conservació del territori i el medi ambient: zones rústiques i humides, muntanyenques o marines, urbanes o forestals que encara hi queden.

Mai no en serem a bastament; mai no en serem massa!

A Pollença, fa falta una gent i un partit que estimi, defensi i promogui – més intensament encara - la protecció del patrimoni històric, artístic i cultural no sempre suficientment valorat, catalogat i defensat: com és el cas d’aquest pont romà que encara s’hi conserva, gràcies a allò que varen fer - o que no volgueren fer - les generacions pollencines avantpassades.

Mai no en serem a bastament, mai no en serem massa a l’hora de defensar-lo per mantenir-lo!

A Pollença, fa falta un partit i una gent que estimi, defensi i promogui - més intensament encara - treballar en política i a les institucions públiques amb les mans netes i la paraula lliure: som una gent que no hi volem anar a omplir-nos les butxaques pròpies ni a romandre-hi sotmesa a decisions que ens vulgui fer prendre un altre.

Hi volem aportar, amb llibertat i gosadia, el nostre tarannà profundament democràtic, com a gent republicana que som; la nostra visió nacional, com a gent dels Països Catalans que som; i la nostra perspectiva transformadora, com a gent esquerrana que som...

Mai no en serem a bastament, mai no en serem massa!

Arribat a aquest punt, m’adon que potser m’he equivocat de cap a peus en tot quant vos acab de dir: si vos hi heu fixat bé, haureu escoltat que he dit que fa falta una gent i un partit, un partit i una gent.

M’he equivocat, i he de rectificar. A Pollença, ja no hi fa falta; hi feia falta tot això fins avui mateix!

Però des d’aquest mateix moment, ja no no és així, perquè les coses han canviat, i molt avui aquí. D’ara endavant, Pollença ja compta amb tots vosaltres, la gent que integrau la secció local d’Esquerra-Pollença.

Sabeu que teniu molta de feina a fer.
Sabem que en teniu moltes ganes.
Se sap que els resultats no poden ser cap altra cosa: molt bons.

És això que vos desitjam la gent que formam aquesta gran família política que es diu i s’anomena Esquerra Republicana a les Illes Balears i Pitiüses.

Coratge i endavant, col·legues de Pollença.
Salut republicana, sens dubte la més sana !”

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra-Illes Balears i Pitiüses


Cartell electoral de qui encapçala la candidatura d'Esquerra-Pollença,
Miquel Àngel Sureda i Massanet, diplomat de Magisteri en Llengua Estrangera
jove de 32 anys, casat amb Àngela Alemany, tenen una filla d'1 any, Joanaina

De fet, durant tot aquest temps, han estat presentades no poques iniciatives a favor d'unes polítiques positives per a Pollença...

Sobre la Base militar, per exemple, el candidat d'Esquerra-Pollença a l'ajuntament pollencí Miquel Àngel Sureda no dubta gens ni mica a afirmar: ”Només podrem garantir el retorn de la Base Militar amb les condicions establertes de conservació del territori si som a la comissió que es crearà. Per això hem de ser a les institucions.”

La família reial espanyola no hi juga, a això!

evamarilen | 08 Maig, 2007 23:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

Hi ha gent interessada que la família reial espanyola romangui al marge del joc democràtic, esdevengui intocable i intractable.

Quan un grup parlamentari s'interessa a saber quines són les despeses públiques reials a les quals ha de fer front cada any el conjunt de la ciutadania, -des de la persona més rica fins a la més pobra-, se li diu que no resulta pertinent.

Lluny de la claredat i transparència amb què acostumen a omplir-se la boca, massa sovint, un nombre massa elevat de representants polítics que s'autoconsideren "demòcrates", hom veu que, en tractar-se de la família reial espanyola, tot d'una s'apressen a optar perquè tot quedi tapat i ben tapat.

¿No serà que, en el fons, hom desitja que tot quedi tan lligat i ben lligat com ho va deixar el general...?

De vergonya!
Quin mal hi ha, de saber què costa!?

Així de clar ho diuen mitjans de comunicació que no se n'amaguen d'expressar-ho amb titulars:
"Per segona vegada la mesa del Congrés dels Diputats refusa tramitar un centenar de preguntes d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre les despeses de la casa reial espanyola".

Com Rajoy, que, en un primer moment, no vol contestar públicament la pregunta que li adreça una dona que cobra 300 euros al mes, i llavors fa públiques unes xifres...

A veure si des de la tan ben educada i instruïda família reial espanyola qualcú també s'avança a fer-les-hi per iniciativa pròpia

Abans que s'hi hagi d'insistir una vegada i una altra amb escrits de reconsideració davant la Junta de Portaveus o de recursos davant del Tribunal Constitucional, com ha anunciat que farà el portaveu d'Equerra Republicana, el diputat Joan Tardà.

Qui més qui manco pot creure i pensar que tampoc no hi deu haver tant a amagar, per part d'una família tan noble i règia!

Qualcú pensa que diria molt al seu favor que s'hi avançassin!
Tot i que també n'hi ha d'altres que són de l'opinió que, ben mirat, tampoc no hi ha per què.

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS