Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Concentració pacífica al Bosc de la Memòria

evamarilen | 05 Maig, 2007 21:14 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb una concentració pacífica, diumenge, 6 de maig de 2007, a les 12 del migdia al Bosc de la Memòria Republicana (a pocs metres de la rotonda de Bendinat, dins el terme de Calvià), l'Associació Memòria de Mallorca convoca a un acte públic de rebuig dels recents i darrers atacs feixistes que s'hi han produït.

Tothom sap molt bé que no són infants, són fatxes!, els autors d'aquestes malifetes que s'hi venen repetint un any i un altre.

Com diu l'Associació, el temps de la impunitat ha passat. És intolerable que a un estat democràtic s'insulti els homes i les dones que moriren per defensar els principis i valors democràtics.

Per això, es demana a tots els partits polítics i a totes les institucions públiques que condemnin clarament els atacs feixistes, investiguin els fets i posin els mitjans necessaris per a la protecció del Bosc de la Memòria.

S'hi fan públics els comunicats corresponents, per boca de M. Antònia Oliver París, Manel Suàrez i Margalida Capellà, que convida a depositar clavells a cadascun dels arbres que s'hi han plantat en record d'aquelles persones que donaren la vida per la llibertat i la democràcia.

S'hi omple un full de signatures que ofereix a la concurrència l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, mitjançant el qual s'expressa que "els sotasignants, víctimes i familiars de víctimes de la guerra civil i la repressió franquista, així com ciutadans solidaritzats amb la causa de la recuperació de la memòria històrica a Calvià i a Mallorca, tots ells preocupats pels darrers atacs feixistes perpetrats contra el Bosc de la Memòria.

Sol·liciten que l'Ajuntament de Calvià assumeixi efectivament la seva responsabilitat en el manteniment i en la preservació del Bosc de la Memòria i protegeixi aquest espai públic municipal amb una tanca i instal·li panells explicatius en diferents idiomes que serveixin a totes les persones que passen pel Bosc per saber què és aquest jardí i quin és el seu significat.


Fotos: Pep Juàrez

Sindicalistes per la Sobirania dels Països Catalans

evamarilen | 03 Maig, 2007 21:33 | latafanera.cat facebook.com google.com

Més de 16.300 persones d'arreu dels Països Catalans ja s'han adherit a la Plataforma Sobirania i Progrés que, entre d'altres, promou aquestes iniciatives:

  • La transferència de competències en matèria de referèndums a partir del dret de petició col·lectiva
  • La desobediència fiscal a l'estat espanyol per aconseguir recaptar nosaltres mateixos tots els nostres imposts i posar fi a l'espoli fiscal que pateixen els Països Catalans
  • La internacionalització del procés cap a la sobirania dels Països Catalans i el suport d'altres nacions (Montenegro, Escòcia, el Quebec...)

Amb motiu del Primer de Maig de 2007, des de la Plataforma -Sobirania i Progrés- s'informa que ha nascut el moviment Sindicalistes per la Sobirania.
Es convida qualsevol persona que treballa en algun indret dels Països Catalans, afiliada a algun sindicat, que s'hi adhereixi.

Sindicalistes per la Sobirania forma part de l'entitat Sobirania i Progrés, que gestiona les peticions d'adhesió i l'enviament d'informació sobre la plataforma i/o actes que aquesta organitza.

Hi ha qui considera que el Primer de Maig no ha de ser únicament un dia festiu més en el calendari laboral, ni un dia més no laborable.
Ha de ser també un dia més de reivindicació, un dia més d'identitat col·lectiva del conjunt de treballadors i treballadores i un dia més de reivindicació d'un sindicalisme nacional arrelat als Països Catalans.

Entre d'altres aspectes, es vol treballar intensament per la constitució real d’un marc català de relacions laborals, amb la consciència clara que cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals.

Hom creu que no n’hi ha prou d’aplicar els estatuts d'autonomia als respectius territoris.
Fa falta que a cadascun dels territoris dels Països Catalans es pugui legislar i gestionar la prestació d’atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals, etc.

Tant de bo que aquesta iniciativa contribueixi positivament a aconseguir tots aquests objectius.

Sindicats i entitats a favor de la Diada per la Llengua i l'Autogovern

evamarilen | 01 Maig, 2007 19:03 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb el lema Per una Mallorca amb futur, un bon grapat d'entitats i associacions mallorquines, entre d'altres la CGT-Balears, conformen la comissió organitzadora de la gran Diada per la Llengua i l'Autogovern promoguda a Mallorca per l'Obra Cultural Balear, que se celebra a la Plaça Major de Palma dissabte, 5 de maig de 2007, a les 18 hores

Per una Mallorca amb futur i davant la cada cop més gran onada migratòria africana que arriba fins a Europa, també emprant-hi vies d'accés mallorquines, la CGT-Balears s'afanya a acostar-se al cada cop més nombrós contingent de persones que s'instal·len a Mallorca, provenint d'altres indrets del Planeta, i manté ben presents certes reflexions i anàlisis que se'n fan.

En fer part de la comissió organitzadora de la Diada per la Llengua i l'Autogovern, que organitza l'OCB no deixa d'insistir en la necessitat de parar molt més esment al "repartiment del treball i la riquesa: TOT PER A TOTS"; i per això mateix, convida tothom a prendre part activa en la celebració que culmina dissabte, dia 5 de maig, a la plaça Major de Ciutat, a les 18 hores.

No són infants, són fatxes!

evamarilen | 01 Maig, 2007 17:00 | latafanera.cat facebook.com google.com

Les imatges que fa públiques l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica fan veure ben a les clares que les malifetes ocasionades al Bosc de la Memòria Republicana, situat en terrenys municipals de l'Ajuntament de Calvià, no és cap obra de cap infant.

És gent adulta, que sap molt bé allò que hi diu, allò que hi escriu, allò que hi pinta, allò que hi fa: ofendre sense cap casta de vergonya la memòria d'aquella gent republicana que va patir i va morir en defensa de la llibertat i la democràcia a Mallorca, més de set dècades enrere.

Volen que la gent demòcrata oblidi tot allò que ells mateixos mantenen ben viu dins del cervell: les ganes que mantenen d'exterminar gent demòcrata, alimentant el monstre del feixisme des d'allà mateix on són.

La manca d'actuació contundent per part de les autoritats municipals calvianeres, contra aquesta casta d'agressions que es van repetint un any i un altre duu a pensar i creure que, si no es fa res per impedir-ho, és perquè se sap perfectament qui ho fa, des d'on ho fa i per què ho fa.

Si no fos així, es posarien a esbrinar-ne l'origen, com a mínim.

Cal donar suport a les reclamacions i exigències que fa públiques la presidenta de l'Associació per a la Recuparació de la Memòria Històrica, la gran demòcrata lluitadora a favor de la llibertat republicana Maria Antònia Oliver París, i assistir a l'acte públic a què queda convocada tota la societat mallorquina i que es fa al Bosc de la Memòria Republicana de Calvià el proper diumenge dia 6 de maig a les 12 del matí, com una Manifestació de rebuig de tots aquests actes vandàlics.

Paraules gabellines a l'homenatge republicà de Son Coletes

evamarilen | 30 Abril, 2007 21:58 | latafanera.cat facebook.com google.com

Mentre n'hi ha que celebren a bombo i platerets el naixement d'algun membre de la família reial espanyola, d'altres, com Joan Esperitsant, desitgen la implantació de la república.

Així ho manifestava amb la lectura de l'escrit que va fer a l'homenatge republicà al cementeri manacorí de Son Coletes el proppassat dia 15 d'abril.

"Primerament, si m'ho permeteu, volia donar les gràcies a n'en Toni Cànoves, per deixar-me dir unes paraules, pel fet de lo que estam en aquests moments tristament rememorant.

Pels que ni em coneixen, el meu nom és Joan Espiritusanto, o si el voleu catalanitzat Joan Esperitsant, com també m'anomenen i som de Cala Rajada.

Vaig tenir un oncle mort d'un tret i el meu pare en pena de mort, que no es va executar, cinc anys a les presons i el desterro posterior.

Des del dia que pel periòdic em vaig assabentar d'aquest homenatge que es feia a les persones que sofriren l'assassinat a mans d'aquells botxins, àvids de sang republicana a tot arreu dels Països Catalans i d'Espanya, vaig acudint cada any en aquest recinte, on descansen molts dels assassinats, no tots, perquè encara no s'han pogut trobar molts d'altres afusellats i enterrats, qui sap on, com sabeu se cerquen per donar-los una sepultural com es mereixen.

Venc i vendré, mentre pugui, perquè sent una força imperiosa, per reptar el meu homenatge als qui dins un temps ja llunyà pensaven com jo avui.

Fa dos anys, coincidint amb aquest homenatge, per una operació a l'hospital, la meva presència no va ésser possible.

He vist que, desgraciadament, algunes persones que abans eren l'ànima d'aquest homenatge, ja no estan entre noltros; però em reconforta veure que l'assistència cada any ha estat superada i espero que aquesta tendència continuï.

Eguany puc constatar que la llavor que sembraren aquestes persones, amb el martiri que sofriren, està donant els seus fruits, el sentir republicà està creixent amb molta força per molts de pobles de la nostra terra.

Ens toca a noltros, que aquest sentiment sigui abnat amb el nostre quotidià esforç i treball, i que dins un futur no molt llunyà, puguem gaudir d'un país totalment republicà, en la proclamació de la tan esperada i desitjada III República.

Moltes gràcies".

Amb aquest esperit, Joan Esperitsant presenta a Cala Rajada, divendres, 27 d'abril de 2007, la candidatura municipal d'Esquerra-Capdepera a l'ajuntament gabellí, encapçalada pel dinàmic i actiu militant republicà Jordi Bou.

Judicis sumaríssims de l'època franquista anul·lats!

evamarilen | 22 Abril, 2007 17:20 | latafanera.cat facebook.com google.com

El mes de setembre de 2005, en una de les Xerrades d'estiu a la fresca que organitza Esquerra al Cafè Can Lliro a Manacor, intervé i hi fa una conferència ben il·lustrativa el diputat d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Joan Tardà.

Amb el títol El desembarc d'Esquerra a terres madrilenyes, el parlamentari d'Esquerra explica què hi fa i què hi vol fer a Madrid, donant suport a l'esquerra espanyola.

Queda ben palès l'objectiu d'anar ofegant les envestides genocides del nacionalisme espanyol, representat en la dreta més dura del Partit Popular; i d'anar fent passes endavant en el camí cap a la independència dels Països Catalans.

Ja aleshores apunta, entre d'altres, una aportació pròpia que considera emblemàtica: el projecte de llei de la memòria històrica elaborada pel grup parlamentari.

Bo resulta recordar-ho aquests dies, quan es fa públic que Esquerra no se suma a l'acord IU-ICV-PSOE sobre la llei de la memòria històrica.

El mateix diputat, que hores d'ara s'exerceix a Madrid com el portaveu d'Esquerra al Congrés assegura que "Esquerra es mantindrà ferma en la demanda que la llei de la memòria ha de fer justícia"; i avança que "el Grup Parlamentari d'Esquerra no avalarà una proposta de llei que no reconeix jurídicament la condició de víctima a totes les persones físiques o jurídiques que van ser represaliades per la dictadura i que no anul·la les sentències de tots els tribunals polítics i militars del franquisme".

Aquesta és la postura clara i ferma d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats.

És d'agrair que sia així, si més no, per mantenir ben enlaire certes fites ja ben marcades, també a Mallorca, per la gent i entitats que reclamen més justícia davant d'actes tan rebutjables com l'assassinat del batle republicà de Palma Emili Darder i Cànaves.

Davant d'un abast tan esquifit de la iniciativa socialista d’una Llei de la memoria històrica, que no afronta de manera suficient la reparació a les víctimes del franquisme, i que no s’atreveix a anul•lar els judicis sumaríssims de la dictadura, com són ara els del president Lluís Companys o del batle Emili Darder; sortosament es pot comprovar que la societat civil dels Països Catalans no afluixa, ni amolla, no s’arronsa, ni s’acoquina.

Continua reclamant amb fermesa l'anul·lació dels judicis sumaríssims de l'època franquista, com s'ha fet en altres indrets d'Europa.

Immigrants als Països Catalans, que volen ser catalans

evamarilen | 19 Abril, 2007 22:16 | latafanera.cat facebook.com google.com

Coincidint amb el Correllengua 2007 que l'Associació Joves de Mallorca per la Llengua realitza arreu de l'illa, es produeixen arreu dels Països Catalans altres mogudes orientades a la promoció i defensa de la llengua catalana.

N'assabenta acuradament el bon company de lluites i fatigues principatí Carles Castellanos Llorens, qui indica que es poden veure reflectides en una web super interessantíssima.

Diu que la Plataforma per la Llengua i vint associacions de persones immigrades celebren la diada de Sant Jordi a la Plaça de Catalunya de Barcelona, amb un acte que té com a objectiu promoure el català com a eina d'inclusió dels nouvinguts i com a llengua que obre portes i que contribueix a la cohesió social.

Convida a acostar-se al que expressa un argentí, de nom Diego Arcos, resident a Barcelona i que no es cansa d'escampar reflexions i anàlisis sucoses sobre allò que en diu Sobirania i immigració: el futur immediat de Catalunya.

Comença demanant-se què hi ha en joc amb la immigració estrangera als Països Catalans.

Assenyala quatre elements:

  • El control de la població i la identitat de la nació

  • Afirma que l'element determinant d'una nació no és la terra, ni la natura, ni la seva història, ni els símbols, ni la cultura, ni la llengua, ni les tradicions, ni el paisatge (només en són part i representació).
    L'element determinant d'una nació és la gent, el conjunt de persones que construeixen el futur d'una forma específica. “Ser català és una forma de ser humà, és la forma catalana de passar per aquest món” (Joan F. Mira, 2006).
    Els Països Catalans es juguen la seva existència com a nació en el fenomen de la immigració: qui controla la població d'una nació, la pot oprimir indefinidament. I la població dels Països Catalans, la controlen des de Madrid!
  • Immigrats o desplaçats?

  • Desplaçada és la persona que canvia de plaça, sense traspassar les fronteres de l'estat on ha nascut.
    Es manté dintre l'espai cultural, històric i polític que coneix, en el qual ha estat formada i educada.
    Immigrant és la persona que ha de traspassar unes fronteres que l'introdueixen en àmbits que desconeix, que la situen amb desavantatges, i que l'obliguen a haver de superar distàncies culturals.
  • Migrants i continuïtat del projecte històric de la nació catalana

  • La persona migrant reelabora la seva identitat original (ha d'aprendre a ser migrant als Països Catalans).
    El fet migratori determina la forma de ser del migrant i de la seva descendència, fins a la segona o tercera generació.
    Si el migrant es puja al tren de la monarquia espanyola, en lloc de pujar-se al tren de la catalanitat, això determinarà el destí de la població que viu als Països Catalans, i també el destí de la nació catalana.
  • Immigració estrangera, eina de manipulació social

  • La immigració actual s'està convertint en una eina de control de la societat catalana per part del projecte de la monarquia espanyola.
    S'està reemplaçant una part de la població en una quantitat numèricament definitòria de la població catalana, la que de forma natural reprodueix la cultura i el projecte històric dels Països Catalans.
    Aquesta població és reemplaçada per immigrants que hi arriben per cercar un futur que els ha estat robat i destruït a la terra d'origen.
    Als Països Catalans s'ha de poder decidir que la gent migrant inclogui el seu projecte personal en el de la monarquia espanyola o en el de la construcció de la nació catalana ¿Saben els immigrants estrangers que tenen l'opció d'escollir el projecte català?
  • Amb la immigració, els Països Catalans s'estan jugant la seva existència

  • Ni mes ni menys, afirma Diego Arcos. Els interessos objectius de les persones migrants van lligats històricament a la sort de la sobirania dels Països Catalans. Els opressors de la nació catalana són també partícips de l'opressió i l’espoli que trau fora de casa seva els migrants.
    Les mateixes multinacionals fan allò que cal perquè l’estat monàrquic no trontolli ni per un segon.
    La Caixa és un dels grups econòmics més importants de la UE, Gas Natural, Repsol, BBVA, Viatges Marsans (propietària d’Aerolínies Argentines), Aguas de Barcelona, etc. són empreses que es juguen la seva existència al fet que l’Estat monàrquic espanyol continuï sent com es.
    Són empreses que, amb empreses d’altres llocs del mon, destrueixen l'economia i la societat d’on venen els immigrants.
    Mentrestant, la població catalana d’origen estranger no para de créixer. D’ací a deu anys el gruix de la classe popular i treballadora serà estrangera.
    Els Països Catalans, i els sectors que estan disposats a construir-los i defensar-los, han de trobar la forma d'establir una aliança pels drets de tots, en peu d'igualtat: els drets dels nascuts aquí a no haver de viure com a immigrants, -sense poder practicar la seva pròpia forma de vida en la seva pròpia terra-, i els drets dels immigrants que han decidit voluntàriament ser catalanes i catalans, a viure en igualtat.
    Si l’actual divorci entre el mon catalanista i el mon de la immigració continua, estam perduts!
    No hi haurà Països Catalans a defensar.
    La catalanitat quedarà arraconada entre allò que quedi de la immigració desplaçada de l’Estat espanyol i els immigrants estrangers que hauran escollit ser espanyols.
    Molts d'aquests ho hauran fet, perquè mai van a arribar a tenir clar que podien ser catalans.

Allò que es destapa a Can Tàpera

evamarilen | 18 Abril, 2007 09:06 | latafanera.cat facebook.com google.com

Llegesc avui que el darrer bosc urbà, que hores d'ara queda a Palma, té els dies comptats, és a punt de desaparèixer del mapa municipal en poc temps.

En parla extensament Ferran Aguiló a la seva secció diària De tot color.

Gràcies a l'afany constructor insaciable d'alguns, a la manca d'interès protector d'uns altres, a les facilitats requalificadores municipals i a les ganes de fer negocis més suculents per part de totes les tres parts, el bosc de Can Tàpera està sentenciat a mort.

Precisament ara, quan gairebé tothom s'omple la boca, com mai, amb proclames a favor de la protecció del medi ambient, es mostra atemorit pel canvi climàtic i diu que és precís i inajornable posar-hi remei, ja!

Mira tu per on! Vaja quin remei que s'està aplicant a Palma: llevant d'enmig els pocs boscs urbans que encara ens queden!

Sortosament, com sempre, també hi ha qui aixeca la veu cridanera contra una salvatjada com aquesta. I no calla ni hi consent.

Enfront de qui, tot i les mil milionades que ja ha fet, encara no n'està sadoll, se sent la veu de qui propugna tot un altre estil de vida: en lloc d'aspirar sempre i en tot a tenir el màxim possible, apuntem a obtenir l'imprescindible per sobreviure amb un mínim de dignitat.

Enfront de qui es mostra poc propici a protegir-ne la propietat, sorgeix la base social d'una entitat com sa Nostra, el sindicat hegemònic que compta amb el 77% dels Comitès d'Empresa i els 5 consellers generals del personal en els òrgans de govern, la Unió Obrera Balear, que s'oposa a la pilotada a tres bandes i llança la veu d'alarma contundent.

Enfront de les facilitats requalificadores que hi dóna l'administració urbanística municipal, s'aixequen les veus crítiques que criden Prou! a tan desbocada carrera cap a la destrucció del patrimoni urbà.

Enfront dels silencis còmplices de tantes i tantes instàncies polítiques locals, que només se les veu implicades allà on consideren que s'hi poden lluir bé, la UOB no para i cerca complicitats pertot arreu, fins i tot a l'entorn de les més altes instàncies que representen els membres més eminents de la família reial espanyola...

Com afirma Lobby per la independència, UOB denuncia que can Tàpera està en perill i que Grande es vol carregar el darrer pulmó verd del ponent de la ciutat.

No cal dir que, si es fa el projecte, el bosc de Can Tàpera queda condemnat a mort.

La Plataforma Salvem Can Tàpera s'ha posat en marxa. Segur que arribarà molt més lluny que allà on molts d'altres no han arribat encara.

Una exposició al local del Comitè d'Empresa de sa Nostra sobre la malifeta que el tàndem Cirer-Grande prepara per Can Tàpera, presenta aquest oasi urbà, el darrer pulmó verd del ponent de la ciutat de Palma.

EL PERI de Sant Agustí ha previst un vial que, si no ho evitam, xaparà el bosc i l'obrirà al trànsit. És a dir, matarà el darrer bosc!

El compromís que s'està demanant als partits d'esquerres que concorren a les properes eleccions municipals i autonòmiques és que incloguin al programa electoral la renúncia al vial i l'estudi d'alternatives, que n'hi ha! El problema del vial només és un: obri l'accés a la galta que, pocs mesos abans d'iniciar-se el tràmit del PERI, va comprar Vicente Grande, al qual ja li han aprovat -en el mateix PERI- una urbanització de xaleteros... Ara ja se sap el motiu del vial!

Això és el que es destapa a Can Tàpera!

can-tpera

Democràcies opressores de nacions sense estat

evamarilen | 11 Abril, 2007 18:33 | latafanera.cat facebook.com google.com

L'entrevista a Alfons López Tena, notari i vocal del Consell General del Poder Judicial -nomenat pel Congrés dels Diputats, a proposta de CIU-, obre aquests dies una polèmica summament interessant.

Em sorprèn escoltar tot quant diu aquest valencià de Sagunt, passades les dotze de la nit, al programa de TV3 que dirigeix Mònica Terribes, “La Nit al Dia”, la matinada de dimecres dia 11 d'abril.

Als 57 anys d'edat acaba de publicar Catalunya sota Espanya. L'opressió nacional en democràcia (Dèria Editors-La Magrana), un assaig de les relacions entre dos projectes nacionals contraposats.

Replanteja la relació entre Catalunya i Espanya. Ho fa des d’una sòlida formació jurídica, política i econòmica. Té un profund coneixement del corpus teòric dels moviments d’alliberament nacional que han reeixit en processos d’independència al llarg dels segles XIX i XX.

Entre d'altres afirmacions, em corprèn sentir-li a dir que sense un estat propi Catalunya està abocada a una crisi social.

També em crida poderosament l'atenció quan afirma que "hi ha tres possibilitats: la primera és la resignació; la segona és la reforma de l'Estat a fons, que la nació catalana formi part de l'Estat espanyol en les mateixes condicions que la nació espanyola; i la tercera és fer un Estat propi. La segona opció té el problema que necessita l'acord dels espanyols. La tercera, no: amb la voluntat dels catalans n'hi ha prou per crear un Estat propi."

És d'imaginar que qualque dia aquestes manifestacions tendran la seva repercussió positiva allà on l'han de tenir: en la majoria social de la gent que viu a qualsevol dels territoris dels Països Catalans!

Setanta-sis anys després de la proclamació de la República Catalana

evamarilen | 31 Març, 2007 22:40 | latafanera.cat facebook.com google.com

L'any passat, setanta-cinc anys després de la proclamació de la República Catalana, s'organitzen més de 90 actes republicans, commemoratius d'aquest fet històric, a més d'una trentena de municipis de Mallorca.
I això que encara no s'ha parit aquest invent recent que s'anomena Bloc per Mallorca.

Hom pot pensar i creure que, amb una iniciativa tan genial com aquesta, enguany s'arribaran a duplicar els actes republicans i els municipis mallorquins on es faci palesa l'adhesió cívica als plantejaments republicans per a una tan mal parida democràcia com la que estam patint.

De moment, es té notícia d'aquests actes republicans programats a Mallorca:

  1. Municipi: Sa Pobla
    Entitat: Associació de Joves Pinyol Vermell
    Data: Dijous, 12 d'abril, a les 20:30 hores
    Acte: Recital poètic a càrrec de Miquel López Crespí, “República i Poesia”
    Lloc: Sa Congregació – Espai Jove
  2. Municipi: Manacor
    Entitat: Esquerra-Illes
    Data: Divendres, 13 d'abril de 2007, a les 21:00 hores
    Acte: VII Sopar per la República
    Lloc: Can Lliro

  3. Municipi: Santa Maria del Camí
    Entitat: Comissió 14 d'abril
    Data: Divendres, 13 d'abril de 2007, a les 20:30 hores
    Acte: Projecció del documental "Nosaltres els veçuts", dirigit per Antoni M. Thomàs
    Lloc: Cases dels Mestres

  4. Municipi: Palma
    Entitat: Comissió Cívica 75è aniversari II República
    Data: Dissabte, 14 d'abril de 2007, a les 12:00 hores
    Acte: Acte de commemoració de la proclamació de la II República
    Lloc: Plaça de Cort
  5. Municipi: Palma
    Entitat: Mallorca Republicana i Associació Memòria de Mallorca
    Data: Dissabte, 14 d'abril de 2007, a les 14:00 hores
    Acte: Dinar popular – Teatre – Concert MOSTROS – TALEGUEROS – SKAPARAPID
    Lloc: Recinte de ses Voltes

  6. Municipi: Bunyola
    Entitat: Mallorca Republicana
    Data: Dissabte, 14 d'abril de 2007, a les 12:00 hores
    Acte: Acte de reconeixement a les víctimes republicanes. Intervé Manel Santana, historiador
    Lloc: Cementiri de Bunyola

  7. Municipi: Calvià
    Entitat: Mallorca Republicana
    Data: Dissabte, 14 d'abril de 2007, a les 11:00 hores
    Acte: Homenatge i reconeixement a les víctimes. Intervindrà Manel Suàrez. Ofrena Floral
    Lloc: Bosc de la Memòria Republicana

  8. Municipi: Pollença
    Entitat: Mallorca Republicana
    Data: Dissabte, 14 d'abril de 2007, a les 17:00 hores
    Acte: Acte de reconeixement a les víctimes i Ofrena floral
    Lloc: Plaça dels Seglars

  9. Municipi: Porreres
    Entitat: Mallorca Republicana
    Data: Dissabte, 14 d'abril de 2007, a les 12:00 hores
    Acte: Acte de reconeixement a les víctimes. Parlaments i Ofrena Floral. Himne de Riego.
    Lloc: Darrere la Creu (devora el cementiri municipal)

  10. Municipi: Sencelles
    Entitat: Mallorca Republicana
    Data: Dissabte, 14 d'abril de 2007, a les 19:00 hores
    Acte: Ofrena floral
    Lloc: Plaça Ajuntament i cementiri

  11. Municipi: Santa Maria del Camí
    Entitat: Associació Memòria de Mallorca
    Data: Dissabte, 14 d'abril de 2007, a les 18:00 hores
    Acte: Homenatge als santamariers que moriren per la República. Parlament a càrrec de Margalida Capellà, representant de l'Associació per la memòria històrica de les Illes Balears. A continuació els xeremiers interpretaran l'himne de Riego.Ofrena floral i reconeixement a les víctimes.
    Lloc: Cementiri de Santa Maria del Camí

  12. Municipi: Sa Pobla
    Entitat: Associació de Joves Pinyol Vermell
    Data: Dissabte, 14 d'abril, a les 18:00 hores
    Acte: Lectura de Manifest. Ofrena floral. Himne de Riego
    Lloc: Plaça de la Concòrdia

  13. Municipi: Manacor
    Entitat: Associació Memòria Històrica – Comitè Son Coletes
    Data: Diumenge, 15 d'abril, a les 12:00 hores
    Acte: Ofrena floral i reconeixement a les víctimes.
    Dinar al restaurant sa Creu de Petra: Presentació de l’Associació Memòria de Mallorca, a càrrec de Maria Antònia Oliver París. Les presons franquistes: tipografia de la represió a càrrec de Manel Suàrez Salvà. Presentació de la denúncia davant l’Audiència Nacional per desaparicions forçades a Mallorca durant la guerra civil, a càrrec de Margalida Capellà i Roig.
    Lloc: Cementiri Son Coletes de Manacor
  14. Municipi: Alcúdia
    Entitat: Director Antoni Maria Thomàs
    Data: Diumenge, 15 d'abril de 2007, a les 20:00 hores
    Acte: Projecció de Nosaltres els Vençuts
    Lloc: Auditori d'Alcúdia

  15. Municipi: Palma
    Entitat: UIB. Dr. Miquel Duran Pastot
    Data: Dilluns, 16 d'abril de 2007, a les 20:00 hores
    Acte: Presentació del llibre “Emili Darder. Vida i martiri”, de Catalina Moner i Móra
    Lloc: Institut de Ciències de l'Educació

  16. Municipi: Alcúdia
    Entitat: Modera Xavier Riera Ramis
    Data: Dimecres, 18 d'abril de 2007, a les 20:30 hores
    Acte: Presentació de Memòria de Mallorca a càrrec de Maria Antònia Oliver Paris. Les Presons Franquistes: Tipografia de la Represió a càrrec de Manel Suàrez Salvà
    Lloc: Casal Can Joanet

  17. Municipi: Sa Pobla
    Entitat: Associació de Joves Pinyol Vermell
    Data: Dijous, 19 d'abril, a les 20:30 hores
    Acte: Presentació del llibre: Presentació del llibre “La segona República a Mallorca (El temps, els fets i els protagonistes) – Albert Herranz / Joana Maria Roque
    Lloc: Sa Congregació – Espai Jove

  18. Municipi: Pollença
    Entitat: Associació Memòria de Mallorca
    Data: Divendres, 20 d'abril de 2007, a les 20:00 hores
    Acte: Presentació de l'Associació Memòria de Mallorca, a càrrec de Maria Antònia Oliver París.
    Dubtes i retrocessos del projecte de llei sobre memòria històrica, a càrrec de Margalida Capellà i Roig.Sopar
    Lloc: Centre de cultura Guillem Cifre de Colonya

  19. Municipi: Sa Pobla
    Entitat: Associació de Joves Pinyol Vermell
    Data: Dijous, 26 d'abril, a les 20:30 hores
    Acte: Col·loqui amb familiars de represaliats polítics “Records de la República”
    Lloc: Sa Congregació – Espai Jove

  20. Municipi: Sa Pobla
    Entitat: Associació de Joves Pinyol Vermell
    Data: Dilluns, 2 d'abril, a les 20:30 hores
    Acte: Projecció de la pel·lícula Tierra y Libertad
    Lloc: Sa Congregació – Espai Jove

Per la llibertat, prou d'agressions feixistes!

evamarilen | 21 Març, 2007 23:42 | latafanera.cat facebook.com google.com

Nombroses i diverses entitats cíviques convoquen tothom a assistir a una concentració a la plaça de Cort, dijous, 22 de març, a les 19:30 hores, amb el lema Per la llibertat, prou d'agressions feixistes!, amb la finalitat de denunciar fets violents que s'han produït recentment a Palma.

Diumenge 4 de març, de matinada, va esclatar un artefacte a les portes de la seu del sindicat CGT, del carrer Àngel Guimerà, de Palma.
Aquest local ja havia estat agredit el dia anterior, dissabte, per un sabotatge, i tres setmanes abans per pintades amb símbols feixistes.
L’anterior divendres dia 2, dos treballadors colombians varen ser brutalment agredits, en una acció de presumptes connotacions racistes.
En els darrers temps, PSM, STEI-i, Consell de la Joventut, entre d’altres, han rebut a les seves seus atacs en forma de pintades i amenaces d’ultradreta, que també han proliferat, en versió xenòfoba, per determinats barris de Palma.
Ciutadans indefensos, sobretot immigrants, han rebut agressions físiques, de vegades greus, algunes conegudes, altres no tant.

Però la revifada feixista de les darreres setmanes, i l’atemptat amb explosius, marca una fita que ens ha fet botar totes les llums d’alarma.
L’artefacte de la seu d’un sindicat és una càrrega de profunditat en la consciència de tots i totes.
Les entitats sotasignants, coincidint amb un bon sector de la ciutadania, entenem que és l’exercici de les llibertats el que realment està agredit per aquests atacs feixistes.
És la convivència democràtica l’objectiu real d’aquests atacs, sigui qui sigui la víctima circumstancial.
Ningú ens regala la llibertat i, per això, és l'obligació de tothom defensar-la quan és atacada.
Així doncs, és avui imprescindible donar una resposta ciutadana, davant d’aquests fets.

Exigim de les institucions administratives i judicials la identificació dels autors d’aquestes agressions i la depuració de les seves responsabilitats.
Exigim les mesures preventives per eliminar i suprimir l’activitat agressiva feixista a les nostres Illes.
Exigim també les responsabilitats de determinats polítics que no tenen cap problema ètic ni moral en manifestar-se al costat d’elements feixistes, en un marc d’enfrontament social que alimenta discursos agressius i antidemocràtics, i que dóna ales al terrorisme ultra.
I això passa tant a les Illes Balears com a nivell estatal.
Potser no sigui casualitat que el llarg cap de setmana dels fets abans esmentats comencés per una concentració il·legal, el divendres 2 de març a les 8 del capvespre, convocada pel Partit Popular a la Plaça de Cort, on va haver una significativa presència d’elements d’ultradreta.

Basta, doncs, d’activitat feixista, i també de qui li dóna cobertura.

Perquè volem una democràcia real i no només formal, és voluntat de les entitats que subscrivim aquest Manifest el dotar-nos de mecanismes de mútua informació sobre l’activitat dels grups que atemptin contra la convivència, per millorar la nostra coordinació a l’hora de prevenir, denunciar i donar resposta unitària, amb l’objectiu de que fets com els que aquí denunciam no tornin mai a produir-se a les nostres Illes ni enlloc.

Per tot això, volem convocar a tota la ciutadania, a totes les entitats polítiques, sindicals i ciutadanes, i a totes les persones que estimen la llibertat, a defensar-la, acudint a la

CONCENTRACIÓ
que té lloc a la PLAÇA DE CORT,
DIJOUS, DIA 22, A LES 19,30 HORES,
amb el lema:
PER LA LLIBERTAT, PROU D’AGRESSIONS FEIXISTES!!

Palma, 14 de març de 2007

ENTITATS CONVOCANTS:
ACCIÓN CIVIL - AS. INM. AL MAGREB – ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE - ATTAC MALLORCA – AVANÇ FILMACIONS EDUCATIVES - CANDELA PROJECTES SOLIDARIS – CC.OO. – CGT - CONSELL DE LA JOVENTUT - CORRIENTE ROJA – EL MILITANTE - ELS VERDS - ERC ILLES - EU IILES – FEDERACIÓ D’AA.VV. DE PALMA – FÒRUM CIUTADÀ – FUNDACIÓN FEDERICO ENGELS – GOB - JOVES D'ESQUERRA NACIONALISTA – JOVES D'ESQUERRA REPUBLICANA – JOVENTUT COMUNISTA - LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA – MALLORCA REPUBLICANA – MAULETS MALLORCA – OBRA CULTURAL BALEAR – PLATAFORMA ANTIMILITARISTA - PSIB-PSOE – PSM-ENTESA NACIONALISTA – RASCH MALLORCA - SINDICAT D'ESTUDIANTS – SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PP.CC. - SOLIDARIS MAJORS ACTIUS – STEI-i – UGT – UOB - VEÏNS SENSE FRONTERES

Cessió gratuïta d'instal·lacions militars a ajuntaments mallorquins

evamarilen | 14 Març, 2007 16:49 | latafanera.cat facebook.com google.com

Les instal·lacions de les bases militars del Port de Pollença i del Cap del Pinar poden passar a ser d'ús públic, després que la comissió de Defensa del Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició presentada per Esquerra Republicana.

Esquerra reclama la recuperació de les bases militars del Port de Pollença i del Cap del Pinar per a usos públics.
Denuncia que l’ús que en fa el Ministeri de Defensa és la d’oferir una residència d’estiueig a funcionaris d’aquest ministeri i limita l’accés a la costa a la resta de la ciutadania mallorquina.

La proposició no de llei finalment aprovada, amb una esmena presentada pel PP, insta al Govern espanyol a constituir, en el període de sis mesos, una comissió mixta composta pel mateix Govern espanyol, la Comunitat Autònoma i els ajuntaments de Pollença i d’Alcúdia, que estudiï els possibles usos civils de les zones d’ambdues bases que no tenen actualment funcionalitat logística de suport a les activitats aèries militars ni qualsevol altra activitat relacionada amb Defensa.

Miquel Àngel Sureda, president d’Esquerra-Pollença, assenyala que “és una victòria per als pollencins el fet que per primera vegada s’hagi debatut una proposta de devolució d’una base militar i que a més hagi estat acceptada per la majoria”.

Segons Sureda, “esperam que la proposta es faci efectiva ben aviat i que l’estudi prevegi protegir les àrees naturals que puguin veure’s afectades i també solucionar la demanda d’amarraments que hi ha a la zona, ara que es pot plantejar sense haver de construir ni ampliar més ports esportius ni clubs nàutics”.


Bell racó alcudienc del Cap del Pinar

Miquel Ques, president d’Esquerra-Alcúdia, manifesta que els motius pels quals es manté la zona militar són, d’una banda, el frau a la llei de Costes de 1988 i de l’altra, el respecte als drets adquirits per part dels militars.
En relació a aquest fet, Ques ha declarat que “l’aprovació de la nostra proposta és una bona notícia, ja que la situació vulnerava drets fonamentals com els de la igualtat de les persones i el gaudi de la costa per part de tots els ciutadans.
La revocació dels drets adquirits i la socialització de la costa són imprescindibles per avançar en democràcia”.
Segons Ques, “és una llàstima que el PSOE voti en contra d’aquests principis a Madrid”...

Immigrants als Països Catalans

evamarilen | 09 Març, 2007 22:57 | latafanera.cat facebook.com google.com

La presència creixent de gent d'arreu del món, que decideix venir a viure en algun dels territoris dels Països Catalans, fa que s'hi parlin avui dia més de 200 llengües.

D'entre aquesta gent originària d'altres països del Planeta, n'hi ha que pensen i creuen que ja està bé de badocar. I s'han posat a llançar iniciatives suggeridores.
Es tracta d'una gent que, segons afirma, és ben conscient que ha hagut de deixar el seu país d'origen, superant el camí dur de la migració i la discriminació, arribant a un indret on és considerada estrangera.

D'haver perdut la seva relació quotidiana amb la família, el contacte amb la naturalesa i la cultura del seu país.

D'haver deixat de participar en el projecte històric de la seva nació.

Tot i amb això, no està disposada a permetre que se li prengui la seva identitat original. I, amb aquesta mateixa determinació, també defensen el seu dret a ser catalans i catalanes. De la mateixa manera que el dret dels Països Catalans a decidir lliurement el seu futur.

Es consideren ciutadanes catalanes i ciutadans catalans d'origen estranger.
Creuen que el futur dels Països Catalans és també el seu futur.
Ofereixen les seves llengües i cultures d'origen, perquè contribueixin a enriquir el patrimoni cultural dels Països Catalans.
Volen que el català sigui la llengua que uneixi tothom, que esdevengui l'idioma compartit per tothom, l'eina de comunicació preferent amb la qual s'entengui tothom, la llengua comuna de tothom que viu a qualsevol indret dels Països Catalans.
Saben el perill que comporta per a les cultures minoritzades, la supremacia de les cultures opressores.

Per això, afirmen que Volen viure en català!

Proposen començar a treballar, en xarxa, transversalment, per construir un espai d’opinió i militància que acabi amb el divorci existent entre el món catalanista i la immigració.

Treballen en el llançament públic de la Plataforma www.IMMI.CAT, amb l'objectiu doble de:

  • Aglutinar, d'una banda, els catalans d’origen estranger en una plataforma que participi activament en la lluita per la sobirania dels Països Catalans.
  • De l'altra, desenvolupar una campanya activa i molt dinàmica que transmeti als immigrants que la seva incorporació a la societat dels Països Catalans no passa necessàriament per haver-se de convertir en espanyols. Poden fer-se i ser catalans.

És clar que, a l'hora de decidir incloure el seu projecte personal en el projecte històric de la monarquia espanyola o en el projecte d'uns Països Catalans sobirans i independents, primer han de saber que existeixen uns Països Catalans amb una història, una llengua i un projecte nacional.

Les primeres gestions d'aquests col·lectius s'encaminen cap a la difusió del Manifest Volem viure en català! entre les plataformes i organitzacions catalanistes i entre les associacions d’immigrants. No hi ha dubte que iniciatives com aquesta contribueixen, de manera decidida, a establir i enfortir, arreu dels Països Catalans, una majoria social favorable a la independència!

Immigrants que volen viure en català

evamarilen | 09 Març, 2007 13:05 | latafanera.cat facebook.com google.com

Lluny del guirigall que s'estan muntant a Espanya els dos grans partits polítics que se la volen repartir, arreu dels Països Catalans sorgeixen iniciatives engrescadores que tenen a veure amb la creació de xarxes de contacte afavoridores d'un tractament més adequat de la immigració.

Enfront de tanta mostra de crispació i prepotència, en lloc d'ationar els vells odis característics del feixisme més rabiós, diverses assemblees de la Plataforma pel Dret de Decidir – PDD, creada a partir de la multitudinària manifestació realitzada a Barcelona el 18 de febrer de 2006, on milers i milers de persones s'expressen públicament i reclamen que Som una nació, i tenim el dret de decidir, continuen hores d'ara recollint l'interès i el compromís de nombroses entitats en la defensa dels drets col·lectius de la nació catalana.

S'hi proposen activitats, anàlisis, reflexions i iniciatives, amb la sana intenció de fer les primeres passes cap a la consolidació d'una Xarxa de debat i d'acció per la incorporació de la gent nouvinguda a la construcció de la nació catalana i a la defensa del seu dret de decidir.

S'intenta posar en relació persones interessades a treballar per la incorporació dels nouvinguts - catalans nous, que han vingut recentment d’altres països - a la construcció de la nació catalana i a la defensa del seu dret de decidir.

En un sentit doble:
D'una banda, contribuint directament a fomentar l’organització de les persones nouvingudes en defensa de llurs interessos socials i polítics, tot fomentant-ne la incorporació a les tasques i reivindicacions del conjunt de la nació catalana (Països Catalans), en tant que persones reconegudes com a part integrant d’aquesta nació, amb plens drets socials i polítics, i amb voluntat de ser agents actius al seu si.

En aquest sentit, es vol aconseguir incorporar a les mobilitzacions populars col·lectives el màxim nombre possible d’entitats i persones nouvingudes.

”Volem viure en català” és el lema d'una campanya que queda ben reflectida a la w e b.

De l'altra, es pretén dinamitzar l’intercanvi d’informació i el debat entorn de la incorporació dels nouvinguts a la construcció de la nació catalana i a la defensa del seu dret de decidir.

Es tracta d'atendre com pertoca i es fa precís aquest contingent de persones cada cop més nombrós, homes i dones, que havent nascut a l’estranger han escollit algun indret dels Països Catalans per construir-s'hi el futur per a la seva família.

Sobirania i Progrés que també té qualque cosa a veure amb Sobirania i Immigració.

El batle republicà de Palma, Emili Darder (i 2)

evamarilen | 22 Febrer, 2007 19:15 | latafanera.cat facebook.com google.com

Vint-i-sis anys després del 23-F... el 24 de febrer de 2007 es compleix el setantè aniversari de l'afusellament del darrer batle republicà a Palma, el doctor Emili Darder i Cànaves.

Amb aquest motiu, enguany s'organitzen a Ciutat nombrosos actes que hi fan referència directa.

L'Obra Cultural Balear organitza un acte d'homenatge al batle republicà, a la seu social del Col·legi Oficial de Metges

La Federació de Palma del PSM-Entesa Nacionalista també li ret homenatge a la plaça del Tub, davant l'Escola d'Arts i Oficis (lloc on es dictaven les sentències militars).

Esquerra-Illes, seguint el costum establert ja fa anys, es concentra diumenge, dia 25 de febrer, a les 12 del migdia davant la paret del cementeri de Palma on va ser afusellat Emili Darder, per retre-li l'homenatge republicà que, enguany, recau en les intervencions de Ferran Tarongí, candidat d'Esquerra a la batlia de Palma, i Joan Lladó, president i candidat d'Esquerra-Illes al Consell de Mallorca.


Foto de la tomba d'Emili Darder
(Gentilesa del seu nebot Pep Darder i Sastre)

Acostumen a fer-s'hi presents, a tots aquests actes, alguns del familiars del Dr. Emili Darder, que avui conviuen amb nosaltres.

Seguint amb l'encetat no fa gaires dies al blog relacionat amb el batle republicà de Palma, Emili Darder i Cànaves, un dels capítols més colpidors, que porta el núm. 16 de l'esborrany elaborat pel seu nebot Pep Darder, es titula “Els meus records de la detenció del batle Emili Darder ».
Resulta força expressiu quan s’hi detalla com aquest nebot que encara viu entre nosaltres recorda la detenció de l’oncle Emili:

“Estàvem acabant de dinar, o encara asseguts a la taula, amb el silenci imposat de parlar poc, ja que tots aquests dies gairebé la tranquil·litat no podia existir. Era el que s’usava per tot el que estava passant a Espanya i més a prop a Ciutat. Les notícies per la ràdio i els rumors que arribaven pertot arreu no eren gaire tranquil·litzadores.
Quan de sobte sentírem un pum pum pum molt fort que arribava com una estrepitosa i fortíssima tronada. Era un soroll damunt fusta.
De seguida pensàrem que el renou venia de ca l’oncle Emili, i pareixia com si tirassin la porta de l’entrada per avall.
Només vàrem sentir tres cops.
El silenci que es va fer a ca meva era tan profund, com els cops que havien pegat a la porta de l’entrada. En certa manera, presumíem els esdeveniments.
Què podíem fer nosaltres? Res, era el més apropiat. Esperar veure què passaria.
Tots vàrem quedar quiets, sense a penes alenar. Semblava que els esdeveniments podien ser seriosos. El temps es feia etern, esperant què passaria. Encara que les sospites, tots les teníem.
En menys de tres minuts, com un fibló, entraren a ca nostra pel jardí provinent del nostre veïnat, l’oncle Emili, dues persones que pareixien gegants, pistoles en mà, amenaçant el cap de mon pare, i dient-li cridant:
- Dónde está tu hermano?!
No sé com descriure aquells moments que, si bé varen ser curts, ens varen parèixer llargs i terribles.
El pare, conservant no sé com la serenitat dins aquell atropell, -que com més hi pens, més fort i terrible va ser-, no sé com no li va pegar un atac de cor! Es va aixecar lentament i dient:

- Jo no ho sé molt bé, però crec...
- Hable en cristiano!
- Idò, como es trobava mal, pienso que estará en casa del meu hermano médico Tomeu, aquí al lado...
- Dónde estará esto? Acompáñenos!
Li posaren les dues pistoles a l’espatlla. El pare es va dirigir poc a poc cap al jardí, que també estava al costat de la casa de l’altre oncle.
La meva mare em va fer aixecar de la cadira i em diu molt fluixet:

“Acompanya el pare, i així no anirà tot sol”
Quan veuen que jo m’aixec, un d’ells em posa una pistola al clatell i partim cap a casa de l’oncle Tomeu.
Jo no comprenia com les cames no em feien figa. De seguida vaig comprendre per què mumare em va dir allò: segur que no volia deixar mon pare tot sol, davant una situació tan compromesa, i devia pensar que aquella gent no s’atreviria a fer un disbarat, en presència d’un infant.
Mai no havia trobat tan llarg el caminet cap a la casa de l’oncle Tomeu!
Quan arribaren a unes petites escaletes de la porta d’entrada, mon pare em va dir:
“Queda’t aquí, ja els acompanyaré jo a dins”
Vaig creure. No sabia què fer. Vaig esperar una estona i després, corrents cap a ca meva com un llamp, fins aferrar-me a les faldes de mumare i vaig rompre a plorar...
Passà un temps, que es va fer etern. I a la fi va tornar mon pare i ens va contar que se l’havien emportat de qualsevol manera, ja que l’oncle Emili estava al llit perquè estava malalt.
El dinar va quedar a la taula i tots ens vàrem anar a la saleta, sense fer cap comentari.
Imaginàvem que la cosa havia estat greu.
La meva mare em va dir:
- “Recull les sobres del dinar i dóna-les als moixets!”
Més endavant vaig sentir contar al pare que aquests intrusos eren presos amollats de la presó de Sant Carles.
Record que l’uniforme que portaven no pertanyia ni a la Guàrdia Civil ni a la Guàrdia d’Assalt. No el sé descriure exactament.
Posteriorment he aclarit que eren els famosos
Jinetes de Alcalá, alliberats de la presó per aquelles dates, amb la finalitat de fer detencions, sense que s'hi haguessin d'embrutar les mans ni els militars ni els feixistes...”

Vius i ungles amb Air Plus Comet i Spanair (15)

evamarilen | 12 Febrer, 2007 17:55 | latafanera.cat facebook.com google.com

D'entre tots els agents que intervenen en la tramitació de la demanda de responsabilitats, per la pèrdua de la nostra maleta durant el trajecte Palma-Lima, que efectuam amb les companyies Spanair i Air Plus Comet, el que millor es comporta amb nosaltres és SecureBag Customer Service.

Des del primer moment que ens hi posam en contacte, per correu electrònic, immediatament n'aconseguim una resposta que satisfà les nostres peticions.
SecureBag compleix!

SecureBag és una empresa dedicada a embalar maletes de viatge, també instal·lada a l'aeroport de Son Sant Joan, a Palma.
A l'inici del nostre trajecte intercontinental, embala amb plàstic la nostra maleta, la protegeix i l'assegura -al preu de 6 euros- en el nostre vol al Perú.
Fins hores d'ara, es pot dir que compleix fil per randa amb tots els seus compromisos contrets.

Ja des dels inicis esdevé l'única de les empreses més directament afectades que atén com cal els nostres missatges electrònics.
S'identifica sempre, amb els noms i llinatges de qui respon, i amb l'adreça de l'empresa:
SecureBag Customer Service, AEROPARQUE JORGE NEWBERY - Avda. Rafael Obligado s/n - Sector Cargas- Edificio Jet Paq 1º piso – Oficinas SecureBag (1425) Buenos Aires - República Argentina.

A finals d'any, abans de Nadal de 2006, un cop se'ls recorda que continuam sense tenir dades relacionades amb la nostra maleta extraviada, ens comunica la seva disponibilitat total per atendre'ns convenientment, d'acord amb la normativa vigent: es compromet a pagar-nos els 433,00 euros que consideren que ens corresponen.

A primer cop d'ull, no està gens malament! Per 6 euros que els hem pagat el mes de setembre anterior, ens n'ofereixen 433 quatre mesos després!

Posam fil a l'agulla, amb l'assessorament del nostre misser que ens recomana que facem tot quant ens indiqui l'empresa.

Efectivament, dia 3 de febrer de 2007, constatam que ha estat ingressada al nostre compte la quantitat de 411,81 euros!

SecureBag Customer Service ha complit. Dels 433,00 €, n'han estat deduïts 21,00 per despeses de comissions no transfronteres i 0,30 € per despeses de correu.

Les gestions realitzades a través del correu electrònic, amb una gent que no hem vist mai amb els nostres ulls, però que s'han afanyat a atendre'ns, ha donat els seus bons fruits.

Reale Héctor, primerament, seguit de Maria Soledad Estany,i també Sebastiana González, són els noms i llinatges de les tres persones que ens han atès a la distància, d'una manera tan efectiva com indirecta: a través del correu electrònic adreçat a SecureBag Customer.

No podem dir el mateix de les companyies aèries directament implicades, Spanair i Air Plus Comet.
La primera se n'ha desentès totalment, descarregat totes les responsabilitats damunt la segona.
I la segona, haurem de veure què dicten els tribunals del Jutjat Mercantil, davant del qual hem interposat demanda de judici ordinari contra la companyia Air Plus Comet.

Volem que ens pagui 10 vegades més que allò que ens ha comunicat que està disposada a pagar-nos...

Així i tot, no ens veim compensats -ni prop fer-hi- per tots els mals i perjudicis que ens ha ocasionat i que consideram que tenen un valor incalculable! Hem hagut de passar tot un mes sencer al Perú, sense poder disposar de la nostra única maleta que havíem facturat a Son Sant Joan... i que no hem tornat a veure pus!

El batle republicà de Palma, Emili Darder i Cànaves (1)

evamarilen | 12 Febrer, 2007 12:11 | latafanera.cat facebook.com google.com

L’acte d’homenatge al batle republicà de Palma Emili Darder, que com cada any organitza Esquerra al cementeri municipal de Ciutat, coincideix enguany amb el rellançament d’una sèrie d’iniciatives favorables a la recuperació de la Memòria Històrica arreu dels Països Catalans.

Un cop comprovat l’abast esquifit de la iniciativa socialista d’una Llei de la memoria històrica, que no afronta de manera suficient la reparació a les víctimes del franquisme, i que no s’atreveix a anul•lar els judicis sumaríssims de la dictadura, com són ara els del president Lluís Companys o del batle Emili Darder; sortosament es pot comprovar que la societat civil dels Països Catalans no afluixa, ni s’arronsa, ni s’acoquina.


Part de les propietats expropiades a la família d'Emili Darder
(Foto: Picalsud)

Ben recent és la constitució de la Comissió de la Veritat al País Valencià.
Tot mantenint-hi ben viu el record d’aquella gent que, per lluitar a favor de la democràcia i la llibertat, va ser vilment assassinada pels feixistes, la Comissió de la Veritat s’ha posat a caminar al País Valencià.

Es reclama la necessitat de conèixer la veritat i de recuperar la memòria històrica. Es volen saber les causes de les morts i la freqüència dels enterraments. Es vol donar noms i cognoms a totes les víctimes de l’aixecament militar contra la República.

A les Illes Balears i Pitiüses, sorgeix i s’enforteix la iniciativa cívica que representa la creació de l’Associació mallorquina per a la recuperació de la Memòria Històrica, que treballa incansablement perquè el record d’un passat violent ajudi a bastir un present que aconsegueixi d’evitar-ne cap casta de repetició en el futur.

A Mallorca, i a la mateixa Ciutat, hom pot comptar encara amb sucoses aportacions de gent apropada a la figura del darrer batle republicà de Palma; com és el cas de Pep Darder i Sastre, un dels nebots d’Emili Darder encara vius avui dia.
Fa un temps que elaborà els seus “Records d’infantesa”, i em passà un d’aquests esborranys seus que ens permet de conèixer-ne detalls força expressius.

Hi conta moltes anècdotes de la seva infantesa i ofereix molts detalls de la seva relació amb altres membres de la família Darder, sobretot amb la seva cosina Emília, filla única del Dr. Emili Darder Cànaves i de Miquela Rovira Marquès.

Esdevé un bon recull d’anècdotes que intenten reflectir les seves vivències i records d’aquells dies tan trists i deplorables.
Bé sia, repassant els llocs on va viure i residir la família Darder al barri del Temple de Ciutat, el jardí de s’hort del Temple, la finca es Racó de Bunyola, o el Museu de Ciències Naturals de Sóller on es conserven col•leccions de fòssils arreplegats per la família Darder.
Bé sia mostrant algunes de les principals afeccions del doctor Darder, relacionades amb la lectura de llibres, els experiments mèdics amb conillets d’Índies, la recerca de fòssils pel camp i les muntanyes de Mallorca, la música clàssica fent sonar el piano, o el cinema familiar i casolà per entretenir el personal...

Un dels capítols més colpidors, que porta el núm. 16, es titula “Els meus records de la detenció del batle Emili Darder ».
Resulta força expressiu quan s’hi detalla com el nebot Pep recorda la detenció de l’oncle Emili..

Canvi estètic i reforma en el Claustre de l'antic Convent dels Mínims

evamarilen | 11 Febrer, 2007 00:31 | latafanera.cat facebook.com google.com

El regidor de l'Ajuntament de Santa Maria del Camí Guillem Ramis reivindica i defensa el patrimoni històric de la vila santamariera i denuncia la manca de respecte per part d'institucions i propietaris que estan obligats a mantenir-lo.


Campanar de l'església del Convent dels Mínims,
construcció del segle XVIII

(Foto: Ajuntament de Santa Maria)

És un escrit fet per ser publicat a la revista local de Santa Maria, Coanegra.
S'hi pretén també esmentar que el 23F, el darrer divendres del mes de febrer de 2007, l'esquerra de Santa Maria organitza un fogueró a la plaça dels Caidos, just davant del monument feixista que encara hi roman erigit.
Hi ha torrada i s'aprofita l'avinentesa per presentar-hi la candidatura a les properes eleccions municipals.

“En diferents ocasions i durant més de dos anys, insistentment he qüestionat la reforma que s’ha realitzat en el claustre de ca’n Conrado i per això mateix he sol·licitat per escrit en el registre municipal i també en el ple de l’Ajuntament, informació sobre les obres i la resposta sempre ha sigut en el mateix sentit, que tot es legal, que tot està bé, que no m’he de preocupar per res i que obtindré les fotocòpies de tota la informació sol·licitada.

El passat dissabte 27 de gener, vaig obtenir les fotocòpies sol·licitades i a diferència del que manifesten el regidor d’obres i la batlessa, entenc que s’ha obrat malament, que no hi ha hagut prou vigilància, que ni el nostre Ajuntament, ni el Consell Insular han protegit be el nostre patrimoni cultural i que han optat pel camí fàcil de no enfrontar-se a les persones influents.

Malgrat algunes qüestions referides a la reforma del Claustre de ca’n Conrado, ja les vaig escriure ara fa aproximadament un any, penso que resulta d’interès tornar-les a escriure juntament amb altres dades que no disposava en aquell moment i que com a poc permeten sospitar que hi ha hagut un tracte molt permissiu o de manca de zel.

L’Antic Convent dels Mínims, està catalogat com a BIC (Bé d’Interès Cultural ) des de l’any 1962 i les possibles reformes, reparacions, obres menors i majors que s’hi hagin de fer, a més de necessitar la pertinent llicència municipal d’obra, precisen de l’informe favorable de la Comissió del Patrimoni del Consell Insular de Mallorca i de la Comissió del Patrimoni de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí.

El 30 de setembre de 2004, l’Ajuntament de Santa Maria del Camí, denegà una sol·licitud de llicència d’obra, per a connectar les aigües pluvials del Claustre a la xarxa municipal, per que a la zona en aquell moment no hi havia xarxa municipal de pluvials.
El 4 de novembre de 2004, J.F.C. sol·licità al Consell Insular de Mallorca, autorització per a realitzar-hi una obra de reparació i canalització d’aigües pluvials.
Entre el mes de novembre i desembre de 2004, s’iniciaren a porta tancada, unes obres sense cap cartell informatiu i sense disposar de la llicència municipal d’obra.
A partir d’aquest moment els santamariers i santamarieres deixàrem de tenir la possibilitat de visitar i poder gaudir de l’encant i la tranquil·litat del Claustre que en horari diürn habitualment, sempre estava obert.
El 20 de desembre de 2004, es realitzà una inspecció per part d’un tècnic de la Comissió del Patrimoni del Consell Insular, obviant que el coll de la cisterna del centre del claustre ja havia desaparegut i que les obres s’havien iniciat sense la prèvia autorització.
El 22 de desembre de 2004, s’autoritza per part del Consell Insular l’obra sol·licitada de canalització d’aigües pluvials.
Divendres 7 de gener de 2005, per comunicació telefònica l’ajuntament de Santa Maria del Camí té coneixement de la realització de les obres citades i es decreta verbalment, la paralització d’obres per carència de la llicència municipal.
Dissabte 8 de gener de 2005, mentre les obres continuen a porta tancada, en el registre municipal te entrada una sol·licitud de llicència d’obres, per a reparar enfonsaments a la part central del claustre i canalització d’aigües pluvials cap a la zona del jardí de davant l’església. Vista l’envergadura de l’obra que s’hi està realitzant, es bo d’entendre que no es correspon amb la llicència que s’ha sol·licitat.
Dijous 13 de gener de 2005, es comunica novament a l’ajuntament i per telèfon que les obres continuen a porta tancada i sense cap cartell informatiu. L’ajuntament torna a decretar aquesta vegada per escrit, l’ordre de paralització d’obra.
Dimarts 18 de gener, sense que les obres s’hagin aturat, es reuneix la Comissió del Patrimoni de Santa Maria del Camí i emet un informe favorable per a realitzar l’obra sol·licitada, el mateix dia a continuació es reuneix la Junta de Govern Local de Santa Maria del Camí i acorda concedir llicència per a reparar els enfonsaments de la cisterna del Convent dels Mínims, advertint que no es podran realitzar obres que impliquin variacions estètiques.
Dimecres 19 de gener de 2005, les obres continuen i és evident que impliquen una important variació estètica, no es corresponen amb la llicència d’obra sol·licitada i no s’ajusten a l’autorització realitzada per part de l’Ajuntament de Santa Maria del Camí.
Dijous 27 de gener de 2005, plenari a l’ajuntament de Santa Maria del Camí, a preguntes sobre les obres del Convent, la batlessa respon que s’haurà de complir tota la normativa vigent o tornar a la situació anterior, donant a entendre que no es podrà legalitzar cap obra que no estigui expressament autoritzada.
Dimarts 1 de febrer de 2005, mentre les obres continuen, en el registre municipal té entrada una segona sol·licitud de llicència d’obres del mateix promotor J.F.C., aquesta vegada per a substitució de xarxa de pluvials i reposició de paviment.
Divendres 18 de febrer de 2005 la Comissió del Patrimoni del Consell Insular autoritza les obres d’empedrat i de retirada del coll de cisterna del centre del Claustre.
Dilluns 16 de maig de 2005, la Comissió del Patrimoni de Santa Maria del Camí acorda sol·licitar al promotor més documentació sobre les obres del Claustre i que se suggereixi al promotor deixar el coll de cisterna, sense canviar-lo per la font proposada.
Dijous 24 de novembre de 2005, la Junta de Govern Local acorda concedir llicència d’obres per a la substitució de la xarxa de pluvials i la reposició de paviment del Claustre sense fer menció de la font amb brollador que substitueix al coll de cisterna del centre del claustre.

Febrer de 2007, amb les obres del Claustre acabades i la documentació que finalment hem pogut consultar, sembla bastant evidenciat, que la pretensió inicial de l’obra no era realitzar cap reposició de xarxa de pluvials o reparació del paviment empedrat en el claustre. La finalitat de l’obra era adaptar i millorar l’espai per a realitzar una activitat lucrativa d’oci.

Ho podem confirmar observant que a partir de l’inici de les obres cap aquí i sense que hi hagi indicis de que la situació pugui canviar, el regim obert del Claustre s’ha acabat:

S’ha suprimit la situació permissiva que existia de poder visitar un Bé d’Interès Cultural. Les portes, ja no estan mai obertes per a que la gent del poble pugui entrar-hi lliurament com abans. Sols hi poden entrar les persones prèviament autoritzades o convidades a les celebracions.
El paviment original de terra s’ha substituït per un empedrat de luxe mes adient per a realitzar banquets, noces i festes gala.
Tota l’obra de instal·lació de clavegueres i canalització d’aigües pluvials cap a l’exterior del claustre, es a conseqüència de la substitució del paviment original de terra que era poc adequat per a celebrar festes de gala.
S’ha instal·lat en el centre del claustre, una font amb un brollador que altera notablement l’estètica que hi havia abans de que tot el conjunt fos declarat BIC a l’any 1962.
S’ha adoptat un nom més comercial “el Convent del Marques”, que està més en sintonia amb l’activitat festiva que ara s’hi desenvolupa. El nom de “Convent dels Mínims” no es tan atractiu i fa pensar massa amb la senzillesa i austeritat original dels seus primers propietaris.”

Guillem Ramis
Santa Maria del Camí,
febrer de 2007

Homenatge als Agermanats, a Palma

evamarilen | 06 Febrer, 2007 11:02 | latafanera.cat facebook.com google.com

Any rere any Esquerra convoca un acte d’homenatge als Agermanats mallorquins, a la plaça del Roser, de Palma, al mateix indret on va viure Joanot Colom, un dels primers defensors i precursors ideològics de la democràcia i el bé comú.

Al llarg d’aquests darrers quatre-cents anys, s’ha mantengut ben viu el record d’aquella gent que lluità aferrissadament en defensa dels drets del poble mallorquí.
No hi manquen gloses dedicades a enaltir les seves gestes heroiques.

El nom dels Agermanats no únicament serveix per donar nom a associacions i entitats que els recorden, com és el cas de l’Associació Margalidans Agermanats.
També serveix per encoratjar altres lluites cíviques, com les que comporta avui dia la construcció d’uns Països Catalans lliures i sobirans a l’interior d’Europa.
O perquè es recordi la Germania de Mallorca en les versions escrites més diverses.

No se sap molt bé per què, fa un grapat d’anys que l’Ajuntament de Palma aixecà en aquesta placeta cèntrica de Ciutat un monument dedicat als Agermanats (!)
Malgrat el seu significat eminentment cívic, de fet, que se sàpiga, en aquesta placeta, situada al final de sa Costa des Duro a prop de l’oficina central de Correus, s’hi produeixen ben poques concentracions d’aquesta casta:
- Una organització sindical com la CGT-Balears, hi conclou la manifestació del Primer de Maig.

- Esquerra Republicana, cada dia 7 de febrer es concentra la plaça del Roser, fent un viu record de la Revolta Agermanada Mallorquina, sense oblidar que fa part de la Revolta Agermanada als Països Catalans.

L’any passat fou Llorenç Buades qui intervengué a l’Acte d’homenatge als Agermanats organitzat per Esquerra

Enguany aquest acte es fa dimecres, dia 7 de febrer, a les 19 hores, amb les intervencions de Jaume Mateu, president de l’Obra Cultural Balear, i el candidat d’Esquerra a la Batlia de Palma, Ferran Tarongí.

És un acte senzill d’homenatge al Moviment Agermanat que, com va alimentar tan intensament lluites populars segles enrere, continua esperonejant consciències cíviques que volen assolir el màxim nivell de democràtiques en aquest segle XXI que ens pertoca viure.

Com es diu a la glosa La revolta dels Agermanats:

Han passat més de cinc segles,
Des d’aleshores ençà.
I segueix essent tan feble
El tarannà castellà
De reconèixer unes terres,
D’uns pobles vius respectar.

Prô Mallorca és esquerrana,
O, com diuen, no serà.
I serà republicana
Si amb Europa vol estar.
I ha de ser ben catalana,
Si en aquest món vol pintar
Qualque cosa un poc més sana
Que ser apèndix... castellà.

L'Esquerra que escolta, avança i creix a Mallorca (i 12)

evamarilen | 30 Gener, 2007 23:31 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb aquesta dotzena d'observacions fetes per un militant actiu d'Esquerra-Palma, s'ha pretès penjar en aquest blog alguns elements de reflexió que puguin contribuir a analitzar, des d'una perspectiva social i nacional, la necessitat peremptòria d'una presència d'Esquerra Republicana a les institucions públiques mallorquines.

Si més no, per impulsar-ne la implantació efectiva en l'àmbit nacional més ample dels Països Catalans, per enfortir-hi la consolidació de polítiques socials característiques de les esquerres europees més avançades, i per desmuntar-hi comportaments 'munàrquics' clarament oposats als més democràtics de caire republicà.

S'ha intentat plantejar la necessitat que, a les institucions públiques mallorquines, hi ha de ser present una gent que, arreu dels Països Catalans, s'està mostrant:

  • A tenta,
  • I ndependentista.
  • R epublicana,
  • E squerrana,

  • F alaguera,
  • R epresentativa,
  • E ngrescadora,
  • S ocialdemòcrata
  • C atalana.

Tot recordant, al primer escrit, una sèrie d'Encontres d'Esquerra-Palma realitzats a Ciutat a finals de l'any passat amb centenars de persones interessades en el projecte polític que representa aquesta formació, s'ha recordat que:

"Esquerra Republicana
fa allò que diu,
diu allò que sap,
sap allò que vol,
vol allò que cal:
La lluita democràtica
per la independència dels Països Catalans!”

S'ha seguit amb el reclam d'una mica d’aquest aire fresc, que és vist com a necessari per a les institucions públiques mallorquines, i que hi pot ser aportat per la gent d'Esquerra Republicana:

Atenta, com el candidat d'Esquerra a la batlia de Binissalem Josep Martí

Independentista, d'acord amb allò que marquen les directrius polítiques i les aspiracions d'una certa gent que s'hi manifesta favorable.

Republicana, com proposa el representant d'Esquerra a la vila d'Alaró, Joan V. Lillo

Esquerrana, segons allò pel que han donat la vida els homenatjats al Bosc de la Memòria malmès a Calvià, on acudeix gent d'Esquerra com Bernat Joan, Joan Miquel Chacon, Joan Lladó.

Falaguera, com desitja que sigui la ciutadania en general quan precisa d'acostar-se a les administracions públiques.

Representativa d'aquella gent que aspira a construir la nació catalana, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

Engrescadora, com es mostra el candidat d'Esquerra a la batlia de Palma, Ferran Tarongí.

Socialdemòcrata, d'acord amb les esquerres més avançades d'Europa.

Catalana, que contempli la realitat social, econòmica, cultural i política del país sencer.

És allò que aporta a la reflexió política aquest militant actiu d'Esquerra-Palma

Cecili Buele i Ramis
Mallorca

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS