Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

La soledat cridanera d'un poeta tan massís, Miquel López Crespí

evamarilen | 01 Agost, 2011 22:17 | latafanera.cat facebook.com google.com

Després de passar uns dies a la Península, de retorn a la Roqueta, em trob amb una notícia colpidora, que em deixa l'ànima ferida ben endins: l'atemptat de caire feixista, amb què s'arrabassa del seu lloc original el panell explicatiu col·locat el proppasat mes d'abril al racó de la memòria de Porreres, amb la rèplica del mural de Frau...

El faristol senzill, llevat d'enmig de molt males maneres, contenia el poema original “Els nostres morts”, de l'escriptor pobler Miquel López Crespí.

Com gairebé totes les seves obres, aquest poema de Miquel López Crespí no cercava cap altra cosa que traure de l'oblit i l'abandó a les fosses comunes, a les cunetes dels nostres pobles, els milers d’homes i dones de Mallorca assassinats i torturats per Falange Española i l’exèrcit espanyol sota la complaença de l’església catòlica... setanta-cinc-anys enrere... Volia ser un reconeixement públic a aquella generació de republicans, de socialistes, d'anarquistes, de comunistes, de persones progressistes de totes les tendències, que volien canviar una societat injusta...

A la vista de fets tan bàrbars com aquest, ocorregut a Porreres fa pocs dies, cal que les generacions més joves, sobretot, les que se senten profundament democràtiques, espavilin a les totes, es posin a cercar i arribin a trobar la manera més efectiva d'aturar els peus a qualsevol casta d'expressió fatxenda que pretengui rebrotar entre nosaltres, a qualsevol mostra d'agressió que pretengui fer malbé el nostre patrimoni i la nostra memòria històrica.

No resulta gens ni mica sorprenent l'actitud silenciosa d'hereus dels botxins i del franquisme. Dels poders més foscos de Mallorca. De la dreta més estantissa que governa a massa bandes. De la gent que no solament es nega a condemnar el règim de terror franquista, sinó que, fins i tot, ataca i prova de demonitzar les persones entestades a recuperar la nostra memòria històrica.

No sorprèn que, davant d'un atac tan bàrbar com aquest, tota aquesta colla romangui callada i mantengui la boca closa...
Entre nosaltres, ja se sap que qui calla hi consent!

Allò que sí sorprèn enormement és el silenci mantengut per tanta d'altra gent que ni tan sols s'ha pronunciat públicament contra un fet tan rellevant, des d'una perspectiva simbòlica: l'any del setanta-cinquè aniversari del cop d'estat militar que enderrocà el règim republicà a l'Estat espanyol!

Seguint les reflexions de l'autor, seria bo arribar a esbrinar què en pensen, què en diuen i què hi fan aquelles esquerres covardes que encara tenen por dels monuments feixistes que queden a Mallorca? Les esquerres amnèsiques? Les esquerres governants, que giren les espatlles a la lluita antifeixista i anticapitalista d'aquells sectors populars que simplement volien una Mallorca lliure d'ignorància i caciquisme? Les esquerres representatives de dones i homes que lluitaven per un esdevenidor millor per als seus fills?

A la vista de fets tan bàrbars com aquest, ocorregut a la vila de Porreres, a Mallorca, com va dir aquell, setanta-cinc anys després: “Sé ben cert que vaig nàixer en temps de dictadura; no n'estic tan segur, que no m'hi mori!”

I és que amb unes esquerres tan arrufades com aquestes, no resulten gens ni mica sorprenents unes dretes tan estufades com aquestes!

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS