Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

La Memòria Històrica Republicana, feta llei 75 anys després

evamarilen | 23 Febrer, 2006 17:13 | latafanera.cat facebook.com google.com

El Govern espanyol es compromet a elaborar la Llei de la memòria històrica, abans que finalitzi aquest curs parlamentari.
Respon així a la persistent constància del diputat català Joan Tardà i Coma, portaveu del Grup Parlamentari Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats.

El diputat republicà català d'esquerres fa coincidir la presentació i enregistrament d’aquesta proposició de llei amb el 30è aniversari de la mort de Franco, el proppassat dia 20 de novembre de 2005, després de mesos de paràlisi de la comissió interministerial encarregada d’elaborar la llei.

I fa coincidir també l’inici del seu debat parlamentari al Congrés dels Diputats amb el 25è aniversari d’un altre fet militar antidemocràtic, amb un discurs sobre la memòria històrica que realitza el proppassat 22 de febrer de 2006.

Amb això, el diputat Tardà denuncia que “als anys vuitanta el govern socialista espanyol diu que no toca revisar el passat; als noranta, que no és el moment; però trenta anys després de la mort de Franco i en ple segle XXI és inconcebible que no s’hagi restituït la dignitat de manera oficial a les persones i institucions que van patir la repressió del règim”.

El diputat inicia el seu discurs manifestant que no es pretén fer simplement una revisió del passat històric, sinó que hi vol evidenciar la voluntat ferma d’un major progrés i d’una major cultura democràtica. Ho concreta en tres àmbits ben definits:

1. L’àmbit de la repressió política per part dels tribunals: inclou l’anul•lació de les sentències dictades en consell de guerra, pel Tribunal d’Ordre Públic, pels tribunals de responsabilitats polítiques, i pel Tribunal Especial de repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
Hi estableix indemnitzacions de 12.000 euros per als descendents dels ciutadans afusellats i el lliurament a aquests de les certificacions de nul•litat de les sentències judicials.

2. L’àmbit de la resolució de les activitats antifranquistes.
S’hi reparen jurídicament i moralment els danys ocasionats tant a les persones que participaren en organitzacions guerrilleres o armades antifranquistes, represaliades, empresonades, internades, torturades, desterrades; com als descendents d’aquelles persones que perderen la vida davant les forces d’ordre públic o l’exèrcit.
S’hi assignen indemnitzacions i beneficis que hi corresponguin per llei.

3. La restitució de béns i honors als membres de les institucions i forces d’ordre públic republicanes: Guàrdia Civil, Guàrdia d’Assalt, Cos de Carrabiners, Mossos d’Esquadra i Ertzanza;
- institucions com la Generalitat de Catalunya o el Govern basc;
- el lliurament al president de la Generalitat per part del Cap d’estat espanyol de la certificació de l’anul•lació de la causa sumaríssima del president de Catalunya Lluís Companys, afusellat per l’exèrcit espanyol;
- així mateix, el reconeixement de l’aportació de la Maçoneria a la causa de la llibertat i del pensament social progressista i la restitució a les lògies actuals de tots els seus béns requisats
- la restitució d’honors i béns als col•lectius represaliats de naturistes, evangèlics, esperantistes, jueus, gitanos, ciutadans perseguits per la seva orientació sexual, entitats perseguides per motius de llengua i cultura
- la preservació dels llocs de la memòria, cens de persones afectades, museïtzació de llocs emblemàtics, retirada de símbols franquistes, obertura d’arxius de la repressió;
- la realització d’un inventari dels fons documentals relacionats amb l’exili republicà i la recuperació moral i econòmica dels supervivents.
- la reparació moral, jurídica i econòmica dels supervivents i descendents de víctimes del nazisme, internats en camps de treball nazis per la seva condició d’apàtrida;
- el reconeixement per llei de la labor exercida pels estats i organitzacions internacionals i persones que contribuïren solidàriament a la causa antifranquista.

S’hi fixen també una sèrie de disposicions addicionals que assenyalen:
- el compromís del govern de donar suport a qualsevol reclamació nascuda d’entitats o persones en base a possibles delictes comesos durant la dictadura, atesa la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat;
- la retirada dels llocs públics per part de l’església catòlica de làpides o símbols que discriminin les víctimes;
- la revisió i invalidació de totes les distincions, títols honorífics i d’altres formes d’exaltació de personatges lligats al règim dictatorial;
- la formalització solemne per part del Cap de l’Estat, en nom de l’Estat espanyol, de demandes de perdó a les víctimes de les conseqüències de l’aixecament militar contra la Constitució Republicana.


Edifici del Congrés dels Diputats, a Madrid,
poques hores abans que s'hi presentàs la Llei de la Memòria Històrica
que seria rebutjada

(Foto: Picalsud)

En definitiva, acaba el diputat Tardà el seu discurs:
“Només demanam una llei que faci justícia; exigim justícia l’any 2006, ara i aquí. I ho demanam a l’esquerra espanyola, al PSOE...
Els demanam LLEIALTAT amb el compromès.
VALENTIA per reconèixer la condició de víctima a les persones i institucions represaliades per la dictadura.
DIGNITAT per enfortir els valors democràtics de la nostra societat.”

Madrid, 22 de febrer de 2006

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS