Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Acte republicà a sa Pobla força interessant

evamarilen | 21 Abril, 2006 11:29 | latafanera.cat facebook.com google.com

República i transició, és el títol de la conferència que fa Miquel López Crespí al centre cultural sa Congregació, de sa Pobla, en el cicle organitzat per l’Associació de Joves Pinyol Vermell

És dijous, dia 20 d’abril, a les 20:30 del capvespre.

Molt ben presentat el conferenciant per la jove poblera, estudiant universitària d’Història, Margalida Gost Torrandell, qui en fa un repàs de les dades més rellevants com a escriptor i historiador, Miquel López Crespí s’adreça a un auditori –majoritàriament jove- que roman ben atent a les seves explicacions durant més de dues hores seguides.


El conferenciant Miquel López Crespí,
amb la presentadora de l'acte Margalida Gost Torrandell

(Foto: Picalsud)

Comença fixant l’atenció en la restauració borbònica produïda a l’estat espanyol després de quaranta anys d’implantació de la dictadura franquista que ha enderrocat el règim legítimament instaurat de la República.

Fa un repàs històric d’allò que passa el segle XIX a l’estat espanyol, farcit de guerres civils, sublevacions militars, pronunciaments eclesiàstics de caire conservador, i oposició al procés de modernització europea de l’estat espanyol.

Explica que els experiments democràtics espanyols burgesos que comporta l’arribada de la II República espanyola xoquen de ple amb les aspiracions d’altres sectors socials com els jornalers del camp o els obrers de les fàbriques que s’acosten molt més a l’anarquisme i al comunisme.

La il•lusió de molta gent, davant la caiguda dels borbons provoca diverses concepcions de la República, segons que se l’orienta a solucionar la fam que pateixen les multituds o a atendre qüestions relacionades amb l’educació en mans de la burgesia o a procurar el reconeixement de les nacions oprimides dins l’estat propugnat pels intel•lectuals.

L’alegria és molt gran, perquè es comparteix el fet de comprovar que s’ha acabat amb tot un passat horrorós ple de guerres, de violències i de fam, i s’és a punt d’iniciar una etapa nova.

Quan apareix la II República, no solament es dóna la república de les bones intencions, la dels professors o la dels intel•lectuals; també apareix la república dels nacionalistes –catalans, bascs, gallecs, andalusos, castellans...-, la república socialista d’esquerres, la república democràtica, la república de les comunes de l’anarquisme, la república autogestionada a Aragó, la república comunista llibertària, la república del col•lectivisme agrari català, impulsat per la UGT i la CNT,... i tantes d’altres formes de gestió pública dels recursos.

Quan es vol passar de la modernització i autotransformació de la dictadura franquista a una certa democratització aparent, s’hi repeteixen els mateixos debats del temps de la república democràtica.

Quan arriba la transició a la democràcia actual, tot això també hi és ben present, a la seva manera. S’hi plantegen aquells mateixos problemes que havien estat plantejats i no del tot resolts durant la II República espanyola.

Els dos grans partits –PSOE-PCE- pacten amb el franquismes les regles de joc de la transició, per tal de consolidar el nou estat monàrquic joancarlista.

Fa referència el conferenciant al que considera el moment essencial en la història recent quan el 20 de desembre de 1973 un comando d’ETA lleva d’enmig Carrero Blanco que havia de ser l’encarregat de preservar l’essència del Moviment franquista, i n’havia de mantenir el bassó i les formes.

Es tracta d’una acció militar d’ETA que és analitzada i vista com a resposta a les accions repressives realitzades per la policia i les forces d’ordre públic del règim dictatorial, que venien fortament marcades per la tortura i els maltractaments físics i psíquics de qualsevol casta de dissidència.

És llavors quan la burgesia comença a plantejar-se més seriosament la necessitat d’una reforma del franquisme que permeti la implantació del model democràtic que era corrent a Europa.

És quan sorgeixen les comissions obreres més actives i dinàmiques, incontrolables, republicanes, antisistema.

Un dels moments clau es produeix l’any 1976, quan cinc obrers són morts a la catedral de Vitòria, per ordre de Fraga Iribarne, ministre d’Interior franquista.

La fi del franquisme està més que cantada. I és llavors quan cal repartir-se el botí de l’estat, els sous, els càrrecs, els doblers, els béns i privilegis, els cotxes oficials, els pressuposts milmilionaris, les situacions pròpies de la gent més benestant.

El paper del PCE hi esdevé fonamental. Ja que solament aquest partit hi mereix credibilitat i té la capacitat de neutralitzar els moviments republicans, antimonàrquics, que ha de permetre l’aprovació d’una Constitució monàrquica.


El conferenciant Miquel López Crespí
donant dades sobre la República i la transició

(Foto: Picalsud)

La redacció de la Constitució vigent a l’actualitat manté la columna vertebral que aguanta el capitalisme espanyol enfront de la crisi que li podia haver provocat el canvi de règim.
Consagra la monarquia llegada pel dictador.
Enforteix la tasca encomanada als militars que esdevenen els garants de la sagrada unitat d’Espanya.
Desconeix i ignora les diverses nacions oprimides que conformen l’estat espanyol.
Nega el dret a l’autodeterminació d’aquestes nacions diverses.
Prohibeix la federació de comunitats autònomes contra la possible recuperació d’Euskal Herria o dels Països Catalans.
Consagra l’economia de mercat capitalista, garantint el dret a la propietat privada capitalista.

D’aquesta manera, diu i conclou el conferenciant Miquel López Crespí, la victòria militar franquista de l’any 1939 queda consolidada amb la nova constitució democràtica de l’any 1978, després que el període de transició que, entre d’altres aspectes, ha servit per eliminar les diverses pràctiques democràtiques de participació cívica que havien existit abans de la dictadura, no entronca amb la realitat prèviament existent durant la II República espanyola.

MÉS FOTOS DE L'ACTE REPUBLICÀ A SA POBLA

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS