Aframericanet-2011

El mes de setembre de 2005, en una de les Xerrades d'estiu a la fresca que organitza Esquerra al Cafè Can Lliro a Manacor, intervé i hi fa una conferència ben il·lustrativa el diputat d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats, Joan Tardà.

Amb el títol El desembarc d'Esquerra a terres madrilenyes, el parlamentari d'Esquerra explica què hi fa i què hi vol fer a Madrid, donant suport a l'esquerra espanyola.

Queda ben palès l'objectiu d'anar ofegant les envestides genocides del nacionalisme espanyol, representat en la dreta més dura del Partit Popular; i d'anar fent passes endavant en el camí cap a la independència dels Països Catalans.

Ja aleshores apunta, entre d'altres, una aportació pròpia que considera emblemàtica: el projecte de llei de la memòria històrica elaborada pel grup parlamentari.

Bo resulta recordar-ho aquests dies, quan es fa públic que Esquerra no se suma a l'acord IU-ICV-PSOE sobre la llei de la memòria històrica.

El mateix diputat, que hores d'ara s'exerceix a Madrid com el portaveu d'Esquerra al Congrés assegura que "Esquerra es mantindrà ferma en la demanda que la llei de la memòria ha de fer justícia"; i avança que "el Grup Parlamentari d'Esquerra no avalarà una proposta de llei que no reconeix jurídicament la condició de víctima a totes les persones físiques o jurídiques que van ser represaliades per la dictadura i que no anul·la les sentències de tots els tribunals polítics i militars del franquisme".

Aquesta és la postura clara i ferma d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats.

És d'agrair que sia així, si més no, per mantenir ben enlaire certes fites ja ben marcades, també a Mallorca, per la gent i entitats que reclamen més justícia davant d'actes tan rebutjables com l'assassinat del batle republicà de Palma Emili Darder i Cànaves.

Davant d'un abast tan esquifit de la iniciativa socialista d’una Llei de la memoria històrica, que no afronta de manera suficient la reparació a les víctimes del franquisme, i que no s’atreveix a anul•lar els judicis sumaríssims de la dictadura, com són ara els del president Lluís Companys o del batle Emili Darder; sortosament es pot comprovar que la societat civil dels Països Catalans no afluixa, ni amolla, no s’arronsa, ni s’acoquina.

Continua reclamant amb fermesa l'anul·lació dels judicis sumaríssims de l'època franquista, com s'ha fet en altres indrets d'Europa.