Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Unitat i renovació republicana als Països Catalans

evamarilen | 01 Maig, 2008 22:05 | latafanera.cat facebook.com google.com

Entre els dies 7 i 14 de juny de 2008, Esquerra Republicana de Catalunya culmina tot un procés, llarg i complex, encaminat a la realització del seu 25è Congrés Nacional.

Més de 10 mil militants, d'arreu dels territoris que van de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó, tenen dret a dir-hi la seva i a votar.

Entre d'altres accions, voten les dues persones que han d'ocupar els càrrecs de màxima responsabilitat política durant els anys venidors: la Presidència i la Secretaria General.

Fins ara, des de fa una dotzena d'anys seguits, tots dos càrrecs havien estat exercits per Josep-Lluís Carod-Rovira i Joan Puigcercós i Boixassa, respectivament.

Tothom sap que, fins fa ben poc, Esquerra Republicana atrau l'atenció de moltíssima de gent, per les propostes que fa i per les formes que utilitza. A l'àmbit polític, social, econòmic o internacional, gairebé tothom reconeix que això es deu sobretot a la figura i carisma excel·lents del seu líder màxim, Josep-Lluís Carod-Rovira.

Mai com fins aleshores, el partit no arriba fer-se present a les institucions públiques d'arreu de la nació catalana, d'una manera tan intensa i extensa: diputat al Parlament Europeu, diputats i senadors a les Corts Generals espanyoles, diputades i diputats als parlaments de Catalunya i les Illes Balears, càrrecs electes a les diputacions, al Consell de Mallorca, en ajuntaments d'arreu dels Països Catalans, etc.

Amb això, Esquerra Republicana deixa a un racó i abandona aquell caràcter titllat de “testimonial”; i esdevé, sense embuts, de bon de veres, un autèntic partit de govern.

S'aconsegueix, així, l'objectiu que cerca qualsevol partit polític amb ganes de transformar la societat d'una manera real: exercint el poder, cada cop més intensament i extensament, amb tasques de govern, administració i representació del país, diàriament!

És clar que res de tot això no arriba d'un dia a l'altre. És el resultat, sobretot, del treball intens que fa la militància, notablement incrementada; d'una implantació més consolidada arreu del territori; i d'uns resultats electorals extraordinaris, fins i tot espectaculars.

Aquests dos darrers anys la situació del partit ha canviat. S'ha fet palès amb els darrers resultats electorals. Es pensa, també, que cal un recanvi en la direcció del partit.

El president, Josep-Lluís Carod-Rovira, se n'adona tot d'una i pren una decisió ferma: opta per no tornar a presentar-se com a candidat a la Presidència del partit; i es posa a disposició de la militància, perquè aquesta decideixi el millor servei que pugui continuar prestant al partit, al país i al Govern.

Com a bon partit republicà, amb una gran capacitat per a valorar positivament la participació cívica en les formes més intenses possibles, sorgeixen quatre candidatures distintes.

Una d'aquestes, amb el nom d'ERCFUTUR, integrada per Ernest Benach, candidat a la Presidència, i Rafael Niubó, candidat a la Secretaria General, té i rep el suport explícit de Josep-Lluís Carod-Rovira.

També de qui subscriu aquest escrit i d'una gran part de la militància d'Esquerra a Mallorca i arreu dels Països Catalans.

Cecili Buele i Ramis
Militant d'ERC-Illes 27167

Comentaris

  1. Joan
    Re: Unitat i renovació republicana als Països Catalans

    Tot això està molt bé, però…

    Qui es farà responsable de les darreres davallades electorals?

    Qui tornarà a impulsar el creixement d'ERC?

    Qui té més credibilitat davant l'opinió pública, que és qui tendrà la darrera paraula?

    Els que fins ara han remenat les cireres i els seus hereus?

    Jo no ho diria…

    Joan | 02/05/2008, 02:51
  2. jo
    crec que ho sé

    Jo no sé qui es farà responsable de les darreres davallades electorals d'ERC. Sí que crec saber qui se n'hauria de fer: tota la direcció del partit, presidida i encapçalada per Carod i Puigcercós. Per això mateix, tant l'un com l'altre crec que han de posar el càrrec a disposició del partit! Crec saber que qui pot tornar a impulsar el creixement d'ERC és qui l'ha sabut fer créixer de debò, com és el cas de Rafael Niubó. Crec saber que qui té més credibilitat davant l'opinió pública és Ernest Benach, qui ha d'arribar a tenir la darrera paraula. Crec saber que els hereus dels que fins ara han remenat les cireres dins Esquerra Republicana de Catalunya deuen ser totes i tots els militants d'Esquerra Republicana, o no, Joan?

    jo | 02/05/2008, 20:11
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS