Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

ERC, la millor eina pel futur dels Països Catalans

evamarilen | 09 Maig, 2008 22:55 | latafanera.cat facebook.com google.com

Dia 8 de maig de 2008, Ernest Benach, candidat a la Presidència d'Esquerra Republicana, pronuncia una conferència a Barcelona.

Hi proposa els quatre punts que considera fonamentals en la seva candidatura: amb un 2014 com a objectiu de país, passa a reclamar unitat entorn del 2014 i renovació del partit amb l'ERC 2014. Conclou que ERC és la millor eina pel futur de Catalunya.

(1) Reconeix que hores d'ara es treballa i se seguirà treballant en un escenari restringit, intentant desenvolupar polítiques d’esquerres, polítiques de país, perquè la gent visqui el millor possible i tingui les millors oportunitats.

Però no vol renunciar a canviar les coses, perquè està ben segur que sí es pot, sí es pot aconseguir un altre marc de govern. Diu que el catalanisme d’esquerres passa per aconseguir un altre model, passa per imposar-se un repte, passa pel camí del 2014.

Catalunya necessita poder decidir un model propi de societat i de país. Prendre decisions de manera plena i lliure per adaptar-se als canvis socials, econòmics, productius, culturals, fins i tot vitals dels nostres temps. Catalunya ha de poder decidir.

S'ha fixat una data, el 2014, i es pot fer realitat la utopia. El 2014 és un objectiu sòlid que pot unir tot el catalanisme i tot el país. Cal plantejar d’una vegada a la societat catalana, amb tota normalitat, la decisió de si vol ser un Estat de la UE o una comunitat autònoma de l’Estat espanyol.

(2) Perquè ERC pugui impulsar i liderar el catalanisme d’esquerres, primer de tot cal una ERC unida i renovada, responsable, amb el 2014 en ment.

Cal una gestió eficaç, flexible, imaginativa i resolutiva, moderna i orientada al futur. És per això que considera que la persona idònia per a la Secretaria General és Rafel Niubó. Té el perfil que la renovació d’ERC necessita.

Cal renovar les maneres de fer i d'organitzar-se, potenciar el diàleg intern, rebutjar la impaciència, les imposicions i les baralles.

Cal una ERC unida per poder tornar a il·lusionar la gent i recobrar la confiança perduda.

Cal una ERC renovada i oberta, perquè com més forta sigui ERC, més força agafarà el projecte del 2014. I com més s'apropi la fita del 2014 més útil i fort serà el partit. Eina i projecte es reforcen mútuament.

Dit més senzill: “quan més potent fem la idea del 2014, més forta serà ERC. I quan més s’enforteixi ERC, més creixerà la idea del 2014”.

Aquest és el que denomina “el nostre cercle virtuós”.

(3) Cal renovar les formes de fer d’ERC. Adaptar-les a les necessitats del nostre temps sobre la base dels principis del republicanisme. Cal fer l’ERC del segle XXI, l’ERC 2014.

S'ha de fer des de la base de l’ètica i els valors republicans. Des de la identitat pròpia. La cultura i tradició política del partit no és de “comitè central”. La cultura política del partit és republicana, i aquesta cultura ha d’impregnar les relacions internes. Ni autoritarisme ni sectarisme. La gran força és la participació i la implicació de la militància. És el republicanisme.

Republicanisme també vol dir un partit obert, entès com una assemblea de ciutadans i no com un exèrcit de soldats enquadrats. Es hora d’aprofundir en la democràcia interna fent ús de les noves tecnologies. És hora de renovar la manera de fer política. Dins i fora del partit.

Creu que la ciutadania espera del partit republicà diàleg, capacitat de parlar i disponibilitat d’escoltar. I fer-ho, això sí, amb passió: passió per un país, passió per la gent que hi viu, passió per un partit, ERC.

Per això, s'ha de tenir un partit fort, seriós, cohesionat, coherent, responsable, respectat i respectuós. Esquerra ha de poder donar exemple d’una nova actitud política, ha de poder donar exemple de cohesió, d’estabilitat i d’il·lusió:

“No només hem de ser transparents, hem de demostrar que ho som. No només hem de ser un partit responsable i il·lusionat, hem de transmetre responsabilitat i il·lusió. La societat ha de veure en nosaltres un partit i un projecte en els que poder confiar. Ho hem de fer perquè, injust o no, la majoria de la ciutadania no confia en els partits, tenim mala imatge, hem perdut credibilitat. És hora de recuperar-la. I això ens exigeix ser impecables en les nostres formes, responsables i eficients. Ens obliga a l’excel·lència política”.

(4) Es presenta com a president d’ERC amb humilitat, conscient de l’honor i la responsabilitat que representa presidir ERC. Però també plenament convençut que pot aportar moltes coses que ara el partit necessita: il·lusió, responsabilitat, experiència, diàleg, i voluntat de sumar tothom.

D’entrada es presenta a president, però no ho fa sol. S'enfronta a un repte, però li dóna molta força fer-ho tenint al costat, no només el Rafel Niubó, sinó persones amb grans virtuts i talent. Moltes de poc conegudes, i moltes també prou reconegudes, com Jordi Portabella, Patrícia Gomà, Joan Manel Tresserres, Jordi Carbonell, Marina Llansana, Oriol Amorós, Pep Bargalló, Manel Balcells, Marta Cid, Jaume Gilabert, Miquel Pueyo, Lluís Aragonés, Josep-Lluís Carod-Rovira... Aquest té un paper fonamental en la nova etapa d’Esquerra, tant a l’hora d’impulsar el projecte del 2014 com de fer-lo créixer. Hi ha grans reptes per endavant, i les seves aportacions, el seu saber, són un actiu insubstituïble per a ERC.

Fa política perquè li agrada construir, proposar, fer, avançar. Li agrada dialogar, enraonar, aprendre. No entén la política com un escenari de baralles, sinó com l’art de gestionar conflictes, com la capacitat de construir els somnis que tots plegats compartim. No entén la política com la lluita pel poder, sinó la lluita pels objectius comuns. No vol guanyar per poder manar, vol presidir el partit per ajudar a fer d’ell la millor eina de futur de Catalunya.

Li agrada citar el President Companys. Ho fa sovint. “Catalunya i la llibertat són la mateixa cosa”. Vet aquí. Tan simple, tan clar, tan net... És hora de fer progressar la llibertat, és hora de fer progressar Catalunya. I el primer pas és fer progressar aquesta eina de futur, democràtica, republicana, il·lusionant, que és Esquerra Republicana de Catalunya.

Comentaris

  1. Català de Manacor
    pro-PPCC

    Fixa't amb una cosa company, quins miltants han vengut mai les Illes a fer campanya d'aquests que cites?

    Carles Bonet, Jaume Gelabert, Joan Manuel Tresserras, Jordi Portabella, Josep Bargalló, Josep M. Jové, Marina Llansana, Marta Cid, Miquel Pueyo, Oriol Amorós, Oriol Illa, Patrícia Gomà. (Només na Marina)

    I d'aquests que donen suport a n'en Puigcercós?
    Agustí Cerdà, Joan Ridaura, Joan Puig, Josep Huguet, Xavier Vendrell, Anna Simó, Pere Aragonés, Josep Vall, Joan Tardà. (tots i sovint)

    Per cert, crec que s'ha de poder debatre sense desqualificacions. En aquest partit després del congrés hem de remar tots! No acab d'entendre el teu posicionament però el respect molt. Endavant Cil.

    Català de Manacor | 10/05/2008, 17:09
  2. jo
    se suposa que sí

    Se suposa que vols dir, Català de Manacor, que en aquest partit després del congrés hem de remar tots, tant els que no han vengut mai a les Illes a fer campanya, com els que hi han vengut més; tant els que donam suport a Benach-Niubó, com els que donen suport a altres candidatures; tant els que desqualifiquen, com els que no en sabem, de desqualificar ningú...

    jo | 10/05/2008, 21:29
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS