Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Qui no s'ho veu venir, des de fa temps?

evamarilen | 27 Agost, 2008 08:34 | latafanera.cat facebook.com google.com

Assistesc, molt dolgut, al funeral celebrat a la parròquia de Sant Nicolau, en memòria de Francisco Javier Mulet Pujol, el copilot mallorquí conductor de l'avió d'Spanair que va estavellar-se a l'aeroport de Madrid-Barajas.

Se m'hi acaramullen tants records de temps passats a l'interior d'aquell temple del pentàgon eclesiàstic ciutadà...! Fins i tot abans que hagués nascut aquest fill dels amos de la pastisseria “La Pajarita”... amb la família Mulet, son pare, i amb la família Pujol, sa mare... amb els padrins i les padrines... amb ses famílies senceres...

L'església queda petita, com se sol dir. Hi acudeix una gentada. N'hi ha més fora del temple que a l'interior del recinte. L'homenatge pòstum religiós resulta molt emotiu...


Campanar, amb rellotge de sol, de l'església de Sant Nicolau, a Palma
(Foto: P i c a l s u d)

Amb un respecte profund cap a totes les persones més directament afectades en aquesta malaurada ocasió, m'agradaria afegir-hi el meu petit granet d'arena. Molt personal. Molt meu: Com a senzill homenatge cívic a aquest jove mallorquí de 32 anys.

Qui no s'ho podia veure venir i ensumar, des de fa temps!

Amb el títol “Vius i ungles amb Air Plus Comet i Spanair”, a finals de 2006 vaig encetar una campanya crítica contra totes dues companyies aèries, germanes bessones segons sembla.

Vaig voler fer públics a la xarxa de les xarxes més d'una dotzena d'escrits crítics al meu blog. Hi denunciava públicament no solament la incompetència, sinó també enganys, robatoris, malmenades, males conductes empresarials d'unes companyies aèries que, al meu entendre, no es mereixien d'estar autoritzades a fer tan malament la seva tasca transportista...

Els vaig dur als tribunals, per pèrdua irreparable d'equipatge... -atenent fins i tot súpliques de personal de l'empresa, que trobaven que allò no es podia permetre de cap de les maneres...-. I ni punyetero cas!

Lluny de demanar disculpes, me n'arriba una minsa recompensa econòmica de 984,41 €, com a resultat de sentència judicial condemnatòria...!

Ara sí! Tot són laments i plors i dols i disculpes i explicacions...! Però, com ens advertien els nostres savis avantpassats de la família: Déu ens guard d'un ja està fet!

A la presó cap dret, i durant una temporada més que llarga, haurien d'anar a parar tots els que en són responsables de debò, no solament pel desastre -tan vistós com lamentable- que s'ha produït a l'aeroport de Barajas en la festa de Sant Bernat de l'any 2008.

També per tots els altres desastres quotidians -no tan vistosos, però igualment ben lamentables-, que resulten moltíssim més nombrosos, moltíssim més freqüents, i que afecten moltíssima més gent en moltíssims més indrets arreu del Planeta (petits detalls en aparença, però que, sens dubte, qui més qui manco pensa i creu que condueixen, poc a poc, inexorablement, cap a situacions extremes com la patida a Barajas).

Quan llegesc -estupefacte!- que “el govern espanyol diu que la col·laboració amb Spanair va ser difícil la tarda de l'accident"; i que "el ministre de l'Interior espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, diu que la col·laboració amb Spanair va ser poc fluïda durant les primeres hores posteriors a l'accident... però que després va anar millorant”; jo no sé si aquest senyor ministre s'ha demanat mai, si li ha passat mai pel cap, què succeeix a la gent normal i corrent -la que no és ministre de res i no té cap paella pel mànec- quan hi reclama una mínima col·laboració... i no solament no comprova que és poc fluïda, ni que va millorant de mica en mica, sinó que li resulta totalment inexistent quan no li esdevé del tot irreverent!

Per molt que vulguin tapar-ho, qualcú n'és el responsable de debò, en totes aquestes pèssimes maneres de prendre's la responsabilitat de transportar passatgers en avió, d'un cap a l'altre del Planeta! Deu tenir noms i llinatges! I uns bons sous!

N'hi ha que ja n'estam tan farts i escalivats que arribam a pensar i creure com a ben segur, que, ni amb aquestes, en llevaran cap ni un d'enmig, d'aquests responsables de debò!

Pel que es veu són peixos grossos, molt grossos, pentura massa grossos, els que neden a plaer per aquestes aigües turbulentes de la navegació aèria hispano-americana!

Provau, sinó, d'entrar en una adreça com aquesta... on altre temps apareixien opinions ben crítiques per part de gent que se'n queixava del mal tracte... i on son ara?

Jo mateix, a mitjan mes de desembre de l'any 2006, ja manifestava públicament que “a mi, persona maltractada per Air Plus Comet i Spanair en un vol transoceànic lamentable, em sembla una conducta empresarial tan repugnant que em provoca fortes vomiteres! Ja ho sé, no som ningú capaç d'aconseguir-ho. Però vull dir públicament que no es mereixen, i reclam públicament que se'ls retiri, l'autorització d'organismes oficials europeus per a vols aeris d'aquesta envergadura. He vist ben a les clares que no en saben. O que no poden o no volen fer-ho bé”.

I anava contant la feta, d'una odissea viscuda en carn pròpia -gens comparable, per descomptat, amb el desastre ocorregut el dia de Sant Bernat a l'aeroport de Madrid-; però que ja indicava, clarament, una certa manera de fer i d'actuar ben poc respectuosa envers la clientela.

Fins al punt que jo considerava que no es feia mereixedora de cap casta d'autorització oficial per part de les autoritats competents...

Si hores d'ara tot un senyor ministre del Govern espanyol arriba a reconèixer públicament que li resulta difícil d'obtenir la col·laboració d'Spanair..., que aquesta li resulta poc fluïda durant les primeres hores..., però que després va millorant... què voleu que vos digui?

De més verdes n'han madurat! Certament.

Però ho han de tenir molt més cru i molt més difícil les famílies afectades pel desastre d'Spanair!

Un d'aquests desastres que ningú no desitja per a ningú. I que gairebé tothom considera que, amb actuacions d'aquesta casta, pot succeir que no esdevengui encara el darrer accident aeri, greu, a lamentar!

Què més fa falta per impedir-ho? Qui no s'ho veu venir, des de fa temps?


Campanar de l'església parroquial de Sant Nicolau, a Palma
(Foto: P i c a l s u d)

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 25 d'agost de 2008

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS