Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Empreses d'economia social i solidària a Mallorca

evamarilen | 10 Desembre, 2008 21:43 | latafanera.cat facebook.com google.com

Amb la commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, feta per l'ONU el 10 de desembre de 1948, són molts i diversos els àmbits en els quals s'incideix i s'insisteix, sobretot per part d'aquelles entitats que es dediquen a la seva promoció i defensa arreu del món.

Un d'aquests àmbits queda constituït per les empreses d'economia social i solidària.

L'impuls de l'Estat del benestar a Europa, durant les darreres dècades, ha contribuït a fer emergir una realitat econòmica, situada entre el mercat i l'estat, que se sol identificar amb les etiquetes d'Economia Social, el Tercer Sector, Economia Solidària, ONG, Empresa Social, etc.

Són organitzacions que, d'uns anys ençà, enregistren un creixement ràpid, creant ocupació i riquesa preferentment en els sectors d'activitats més directament relacionades amb els serveis a les persones: cultura, educació, salut, serveis socials, cooperació, oci...

Són iniciatives empresarials que, en general, acostumen a crear-se de bon principi amb l'objectiu d'actuar “sense ànim de lucre” i amb la missió de “prestar un servei” a la comunitat.

A Mallorca, la implantació creixent d’aquestes experiències pràctiques d’economia social i solidària porta fins i tot a destinar-hi recursos públics, posem per cas, del Consell, des d'on se'n vol conèixer la situació, saber-ne les potencialitats i les debilitats, i plantejar-hi estratègies i línies de treball que les fomentin.

Res a dir-hi en contra. Sempre que esdevenguin cau on es respectin escrupolosament i exemplarment els drets humans -laborals, sindicals, familiars, sanitaris, mediambientals, lingüístics, etc.- tant pel que fa al personal que hi treballa, com pel que respecta a la gent que n'és usuària i les famílies que hi són més directament afectades.

Aquí és on rauen certes diferències i punts de vista divergents.

En relació amb el personal directiu i tècnic d'aquestes empreses d'economia social i solidària, en general no hi sol haver cap casta de problema.

Fins i tot se n'arriben a crear “màsters” a l'àmbit acadèmic. És el cas del Màster en Economia Social i Direcció d'Entitats Sense Ànim de Lucre (MES), un títol propi de la Universitat de Barcelona, que s'erigeix com el Màster de l'Empresa Social, i que es presenta amb la voluntat de contribuir a la professionalització del sector.

Manté com a objectiu reforçar els coneixements en gestió de directius i responsables de cooperatives, associacions, fundacions i societats laborals.

Per als altres dos àmbits esmentats, en canvi, on incideixen més directament aquestes empreses, és a dir, pel que té a veure amb el personal que hi treballa i pel que afecta la gent usuària -familiars inclosos-, sembla que no s'ha avançat tant en aquest sentit. Ni molt manco.

Ben al contrari. Massa sovint, des de la gestió d'aquestes empreses d'economia social i solidària, es recorre al que s'anomena “voluntariat”, on s'hi fa descarregar gairebé tot el pes de la responsabilitat empresarial, laboral i social.

No resulta gens estrany, doncs, constatar-hi que massa sovint s'al·ludeix a la bona voluntat de les persones que hi intervenen, per assenyalar-hi: “Com que ho fas perquè ho vols fer, no cal que reclamis el que pertocaria pagar per llei!”

D'altra banda, la proliferació empreses d'economia social i solidària fa que els poders públics, incapaços d'abordar satisfactòriament el deure d'atendre adequadament els sectors més mal tractats socialment, s'hi atansin amb més força i hi descansin molt confortablement.

La tasca desplegada per gent voluntària, abaratint-ne costos, permet de fer-hi veure, enganyosament per cert, que els problemes més aguts dels sectors més marginals queden molt ben resolts fins i tot amb recursos econòmics més escassos...

Mentrestant la professionalització del sector arriba a ser vista amb molt mals ulls, sobretot per part de qui propugna que l'atenció social ha de ser fruit, per damunt tot, de les accions individuals i voluntàries de fer el bé -com aquell qui diu, sense mirar a qui!-, més que com la pràctica d'un deure social col·lectiu envers els sectors més afeblits -amb el maneig més eficient possible dels mitjans tècnics que hi escaiguin.

Aleshores s'hi arriben a considerar fora de lloc, per exemple, reclamacions salarials ajustades a convenis laborals, discriminacions entre personal voluntari i personal professional, denúncies per manca de respecte als horaris de treball, a les baixes, als permisos, a la feina feta a domicili, etc.

Per si això no bastava, les inspeccions de treball, sobretot en centres i llocs de feina constituïts per empreses d'economia social i solidària, serveixen de molt poc: reclamacions i denúncies presentades per representants sindicals o per gent que n'és usuària, romanen dins calaixos de despatxos dissenyats al darrer crit...

A Mallorca han anat apareixent els darrers anys un bon grapat d'empreses d'economia social i solidària, com Aelib, Alcari, Amadiba, Amadip, Calvià 2000, Càritas, Consorci A prop, Deixalles, Natzaret, Nord Esport, Reas (Xarxa d'economia alternativa i solidària), Uctaib, i tantes altres.

No hi ha dubte que esdevenen àmbits d'actuació social on es comparteixen problemàtiques comunes, molt semblants, mantenint-hi convenis laborals diversos al seu interior i establint-s'hi relacions diverses cap a l'exterior.

Tant de bo que aquesta commemoració del 60è aniversari de la proclamació solemne de la Declaració Universal dels Drets Humans, feta per l'ONU el 10 de desembre de 1948, arribi també a la pràctica empresarial de cooperatives agràries i de treball, de societats laborals, d'iniciatives d'inserció i d'economia solidària... Formes diverses d'atansar-se als sectors socials més poc vistosos i més poc afavorits per l'Estat del benestar.

Cecili Buele i Ramis,
Mallorca, 10 de desembre de 2008

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS