Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Jugar-se-la-hi, de bon de veres!

evamarilen | 27 Desembre, 2008 18:15 | latafanera.cat facebook.com google.com

A punt de realitzar una altra vegada, -i ja som a la vintena!- la tradicional Manifestació independentista per la Diada de Mallorca, la gent que manté vives les ganes de construir democràticament uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del futur, tornam a reclamar pels carrers de Palma el nostre dret a decidir: fer-ne i construir-ne democràticament un poble lliure al món.

Seguim amb la venerable tradició iniciada per “quatre gats” a finals de la dècada dels anys vuitanta...

En clau política, com a militant mallorquí d'Esquerra Republicana de Catalunya, crec que s'ho paga llegir-ne, -en recoman la lectura atenta-, el contengut íntegre de l'escrit que signa la diputada d'Esquerra Republicana al Parlament de Catalunya, Marina Llansana, publicat al diari El Mundo diumenge dia 21 de desembre de 2008.

Amb la clarividència que la caracteritza, l'experta professional de la comunicació repassa algunes de les passes fetes fins ara per Esquerra Republicana al Principat de Catalunya, i tot el reguitzell de pressions externes que miren de fer fora del Govern una formació política que duu lluitant democràticament per la nació catalana des de l'any 1931 ençà. Quasi res!

Setanta-set anys seguits de lluita política a favor de la nació catalana! I encara hi ha qualcú -com aquell qui diu amb la llet als morros, acabat de nàixer- que s'atreveix a donar-li lliçons de comportament polític correcte i a reclamar-li més maduresa política! Quina barra!

Però les coses sempre són així com són, i massa sovint no acostumen a ser així com voldríem que fossin! Per això la diputada republicana manifesta que la pressió per forçar Esquerra a deixar el Govern de la Generalitat de Catalunya no ha parat mai de créixer, amb constància i intensitat.

Denuncia la gent que vol fer recaure damunt d'ERC gairebé tots els errors o nyaps que pugui haver comès el Govern de la Generalitat. Mentre n'assenyala d'altres que, des del primer dia, li exigeixen a Esquerra Republicana com si tingués la capacitat de determinar la política catalana amb els seus 21 diputats, dels 135 membres amb què compta el Parlament català.

Fixa la seva atenció en la parafernàlia mediàtica més propera al PSC-ICV, la qual no deixa de marcar Esquerra amb hostilitat, reacciona molt sovint amb virulència extremada i engega campanyes de linxament de militants d'Esquerra ben notables.

Destria, així i tot, altres veus que fan notar que, si més no per primer cop el PSC passa de ser un acòlit submís del PSOE a protagonista d'una certa tensió amb Madrid, impensable fa cinc anys... Tot i reconèixer la seva claudicació al Congrés espanyol en votar submisament el pressupost de l'Estat amb el PSOE (cosa que sempre ha fet).

La diputada Marina Llansana enumera llavors tota una sèrie de preguntes que, a la pràctica, només obtenen una resposta possible:

Per quins set-sous es demana la sortida d'Esquerra del Govern si el TC retalla un Estatut, quan aquest va ser votat en contra per Esquerra?

Per què Esquerra, expulsada del Govern per dir NO a l'Estatut Mas-Zapatero, anteriorment, ara ha de deixar el Govern, voluntàriament, davant d'una sentència del TC contrària a un Estatut que Esquerra no solament no va recolzar sinó que va votar-hi en contra?

Com és que no es fa derivar la responsabilitat sobre els vertaders protagonistes del nyap?

Quina responsabilitat no tenen els abanderats del catalanisme tradicional, en haver-se carregat el sistema de finançament ambiciós que preveia l'Estatut del 30 de setembre, en nom d'un consens inútil i estèril que representa una claudicació a tota regla?

N'acaba l'escrit, la clarivident diputada d'Esquerra Republicana de Catalunya, amb un reconeixement -així ho crec jo- que esdevé ampliable al conjunt dels territoris que conformen els Països Catalans, de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó:

“Esquerra Republicana de Catalunya continuarà sent la formació política que haurà d'empènyer el carro, alhora que continuarà rebent el nombre major de garrotades... A diferència d'altres que mai no se l'han jugada pel País, només Esquerra Republicana està en condicions de jugar-se-la-hi de bon de veres i de saltar-se'n la barrera de la independència dels Països Catalans...”

Coincideix, amb això, la qüestionada portaveu d'Esquerra amb l'opinió manifestada pel president del Parlament de Catalunya, el republicà Ernest Benach, qui considera que ERC és la millor eina pel futur dels Països Catalans.

Cecili Buele i Ramis
Militant d'Esquerra Republicana de Catalunya
Mallorca, desembre 2008

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS