Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat
evamarilen | 03 Desembre, 2009 17:20 |
Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.
Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.
Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...
Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.
Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.
Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat?
Quin present que tenen els Països Catalans!
Salut! Coratge! Resistència, va dir aquell!
"Menjaràs morena, no altres peixos, Menjaràs arròs amb gramenera. Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta. Et prohibiran trencar la c i geminar la ela. A poc a poc perdràs la fesomia. A poc a poc perdrà sonoritat la essa. La be i la ve serà un tant se me'n dóna. El so neutre es tancarà com una porta. Acabaràs amb el cos ple d'autopistes.” (Tonina Canyelles, Mallorca, 2008)
« | Març 2024 | » | ||||
---|---|---|---|---|---|---|
Dl | Dm | Dc | Dj | Dv | Ds | Dg |
1 | 2 | 3 | ||||
4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17 |
18 | 19 | 20 | 21 | 22 | 23 | 24 |
25 | 26 | 27 | 28 | 29 | 30 | 31 |
Benvolgut Cil, aquesta reflexió teva m'ha duit a la memòria els primers anys de democràcia en els quals tú participares activament i com des dels Instituts d'ensenyament es participava en actes de consolidació democràtica.
Tú vingueres a l'Ies Guillem Cifre de Colonya amb motiu de la Diada de la Constitució i a més de debatre també cantarem junts cançons de Raimon,Lluís Llach...
I el que és la història : d'aquells que cantàren n'hi ha d'espargits arreu de les ofertes més diverses politicament parlant ( i això deu ser bó per a la democràcia)...Al menys s'han banyat participant.
El que no sé si treurem el carro de la participació política serà amb la generació actual : als IES es converteix en un dia de vacances; els majors diuen que la política és bruta i molts de joves "passen" d'ella.
La situació actual de corrupció i desencís no ens ajuden gens als "utòpics" de la política... però hem de pensar i creure i creure i pensar que la veritat sura i que l'estil de fer política basat en el profit personal i dels meus, la corrupció i la manca de valors deixaran pas a un estil més servidor dels interessos col·lectius, fonamentat en l'honestidad i transparència i escampador de valors.
Hem de creure que encara podem fer possible l'impossible.
Esper, Cil, haver-te alegrat el matí amb aquest comentari.
Una abraçada
"Voler l'impossible ens cal, i no que mori el desig!"