Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

A Sineu, també se celebra el 31 de desembre

evamarilen | 31 Desembre, 2005 18:56 | latafanera.cat facebook.com google.com

Des de fa tres anys seguits, la vila mallorquina de Sineu celebra la Diada de Mallorca el 31 de desembre, amb una manifestació que hi organitza la secció local d'ERC-Illes i que recorre la vila, des de l'estació del tren fins a l'estàtua del Lleó de Sant Marc, davant la rectoria de l'església parroquial.
Enguany, el Lleó de Sant Marc s'hi queda fent flamejar la senyera dels Països Catalans!, després que s'ha llegit el manifest que es reprodueix a continuació:

Bon dia a totes, i agrair com sempre un any més primer de tot la magnífica originalitat de tots els nostres polítics locals, i a tots els parenoels enfilats als balcons que no saben on van.
Moltes gràcies.

L'any 2005 clou i cou amb un territori recorregut per esquerdes d'asfalt, gegants de formigó, i rotondes paranoiques per avançar en cercle cap a èpoques mosozoiques.
No només la natura en pateix les conseqüències.
El conjunt de la societat és també víctima de la submissió del nostre poble a uns interessos econòmics i polítics que ens són aliens i que estenen la precarietat a tots els àmbits de la nostra vida.
Una simple ullada ens deixa entreveure quina és la lògica que s'amaga darrere l'onada especuladora: tot, absolutament tot, és venal.
El capitalisme intenta convertir-ho tot en una mercaderia de la qual treure'n un benefici.
El territori, la cultura, l'ensenyament, el nostre futur han estats posats en venda.

Així, en els territoris sota la dominació espanyola, la reforma estatutària és una simple cortina de fum amb la qual emboirar el debat polític.
Fum, fum, fum. Espai sense fum!
Mentre la classe política ocupant i col·laboracionista es diverteix negociant quina ha de ser la mida de la cadena que ens ferma, cal que tenguem ben clar que cap estatut ens farà lliures.
Només la construcció nacional ens aportarà el marc polític desitjat a partir del qual començar a treballar per assolir la societat que desitgem.

De la mateixa manera, també considerem indefugible -tempus fugit- trencar amb l'actual sistema econòmic, que a casa nostra pren la forma de monocultiu turístic de secà.
De la cara que tenen, la seva profunda inestabilitat ens aboca a la precarietat laboral (contractes temporals, estacionalitat, atur...) i la demanda d'unes infrastructures del tot insostenibles, a la vegada que agreuja la crisi de l'agricultura i del petit comerç.
Cal prendre consciència que mai podrem construir cap societat realment justa i democràtica basant-nos en l'explotació de cap persona.
Cal, doncs, avançar cap a un nou sistema de relacions econòmiques que, a diferència del capitalisme, respecti els drets individuals i col·lectius dels pobles, garanteix un desenvolupament plenament sostenible i permeti l'accés de tothom als beneficis que s'hi produeixin.

La submissió als Estats espanyol i francès ha comportat també la precarització de la cultura.
La llengua catalana, tret identitari essencial que explicita la nostra forma de veure el món, és víctima encara dels atacs de l'espanyolisme més ranci i de clavegueram.
Tots coneixem quin interès tenen a Madrid per garantir la salut de la llengua catalana: cap ni un
Cal treballar per garantir el futur del català, la llengua pròpia de Mallorca, tot exigint a les autoritats que en promoguin l'ús, però a la vegada usant-lo arreu:
Hem de treballar, gaudir, estudiar, lluitar, aidar i, fins i tot, odiar en català per a poder oferir una eina d'integració ben viva a totes aquelles persones nouvingudes que s'han vist obligades a venir fins aquí per a sobreviure, cercant aire per respirar; tot sigui dit, a tots ens agrada alenar!

Cal, doncs, enderrocar aquest sistema.
Tota reforma és inútil i tan sols condueix a perpetuar la situació d'ocupació nacional i explotació econòmica que patim.
Sabem que no és una tasca senzilla, de la mateixa manera que som conscients que difícil no vol dir impossible.
Cal una resposta organitzada i unitària des de la societat del conjunt dels Països Catalans per frenar la destrucció.
Que ho vegin! Que ho sentin des dels galliners de les conselleries, constructores i hotels.
No volem estúpides reformes dels estatuts.
No tolerem cap altre atac al nostre territori.
No volem pa amb oli transgènic.
Volem uns Països Catalans lliures, no patriarcals i sense classes.
Ho volem tot i ho volem ara.
O ara o mai. Mai més ben dit!

Perquè el futur és ara i avui ja és demà i la realitat és la que és: envant de darrera i qui mos vulgui mal que rabent.
Coratge, va dir en Magí, perquè tot està per fer i tot és possible.

Independència i transgressió!
Visca la terra! Visca Mallorca! Visca Catalunya lliure!

Visca els Països Catalans, i visca el Lleó de Sant Marc!

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS