Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Illes republicanes? Sens dubte molt més sanes!

evamarilen | 18 Gener, 2006 18:19 | latafanera.cat facebook.com google.com

Totes les formacions polítiques de les Illes Balears i Pitiüses, tret del PP -esquerranes, nacionalistes, ecologistes i independentistes-, s'han posat d'acord a retre homenatge, de manera pública i oberta, als valors democràtics que comporta la República.

D'un temps ençà ho fan d'una manera més intensa.

S'afanyen a fer presents els anhels profundament democràtics, ja expressats públicament i lliurement en aquestes illes a la dècada dels anys 30.
És bo recordar que les candidatures progressistes presentades a les eleccions generals de l'any 1931 foren la republicana federal-socialista, la republicana de centre, la dreta republicana amb regionalistes, la concentració republicana i el PCE.

La República, amb tots els valors democràtics que comporta com a règim de govern i administració, quan aconsegueix de fer-se present a les institucions públiques, no solament és recordada cada cop més a Mallorca, sinó que també rep impulsos i suports cada cop més intensos, en aquests darrers anys, al conjunt de les Illes Balears i Pitiüses, com passa també pertot arreu dels Països Catalans.

Bé sia quan s'acosta l'aniversari de la proclamació de la República Catalana pel president Francesc Macià, el 14 d'abril de 1931, bé sia quan es vol fer present el record d'altres personatges que s'hi vinculen d'una manera o una altra, el fet és que, en aquests darrers tres anys, s'han anant deixondint no poques consciències republicanes que fins fa poc romanien com a mig endormissades arreu de Mallorca -tret d'algunes més que respectables i valuoses excepcions que sempre han romàs espavilades i s'han mantengut ben deixondides-.

Si es pega una ullada a les activitats que d'un temps ençà s'organitzen en aquest àmbit, es poden arribar a comptabilitzar més d'una vintena de municipis -d'entre els 53 amb què compta Mallorca- on s'està implantant el costum de fer-hi alguna cosa:
en memòria i record d'aquella gent que lliurà la seva vida en defensa dels valors republicans, certament; però també amb ganes de reproduir-ne un model considerat més profundament democràtic que l'actual monarquia parlamentària borbònica, alimentada i sostenguda a l'Estat espanyol.

Treballant la Memòria Històrica de les Illes Balears, fent una repassada a la història del segle XX, esdevé del tot admirable la tasca que desplega aquest grup de gent jove que s'arreplega entorn de la web que anima el dinàmic Jaume Escales .
Fixen l'atenció en fets que encara ara es recorden vivament en molt pobles i viles de Mallorca com són ara Banyalbufar, Bunyola, Campanet, Consell, Montuïri, Sant Joan o Selva, per citar només alguns exemples.

Des de la Secretaria de Moviments Socials i Xarxes Cíviques d'ERC-Illes, volem encoratjar tota la gent que, als nostres dies, valora positivament les propostes republicanes que, com fan altres, també nosaltres ens afanyam a mantenir vives i vigents des d’Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses.

Consideram també ben valuosa la percepció cada cop més positiva que en fa la gent d'una Mallorca que, si bé és cert que l’han convertida en refugi i palau de la família reial espanyola, també resulta del tot cert que hi continuen covant els calius encara encesos d'una aspiració tan legítima com és ara la implantació del règim republicà al conjunt dels Països Catalans.

Una dia o un altre, però certament algun dia arribarà, això serà així!

Tenint-ho present, s’ho paga fer una breu i lleugera repassada general a determinats fets que s'estan produint, poble a poble, en aquest bocí del territori dels Països Catalans que anomenam Mallorca.

Repassant allò que es fa a ciutats, pobles i viles de Mallorca, es pot veure clarament que, en aquests darrers anys, s’ha incrementat considerablement el nombre d’actes que s’hi organitzen, mantenint-hi alguna casta de relació amb el fet republicà.

Són de caire ben divers i prenen formes distintes.
Sempre, emperò, a més de guardar-s’hi el record i d’alimentar-s’hi la memòria de fets passats, girant la ullada cap enrera, també s’apunta a marcar fites que orientin cap a un futur més plenament democràtic, on ja no es contempli la monarquia borbònica com a element imprescindible en l’establiment i consolidació de les nostres societats, sinó que s’hi contempli l’establiment pacífic d’un règim veritablement republicà.

Vet ací un breu resum d’alguns dels actes organitzats recentment a Mallorca, en aquest sentit:

1. Manacor
A Manacor la memòria republicana ha romàs més viva que enlloc durant dècades, a Mallorca.
Són ben conegudes les trobades organitzades al cementeri municipal, en record d'aquella gent que donà la seva vida per la llibertat, la democràcia i el govern republicà democràticament establert l'any 1931, colpejat militarment l'any 1936.
Des de fa dècades, el Comitè de Son Coletes acostuma a retre-hi un calorós i sentit homenatge a la gent morta per la llibertat, acte que cada cop resulta més multitudinari.
Darrerament, també s'hi ha implantat l'organització de la Ruta de la Vergonya de Manacor, que contribueix a fer memòria dels indrets manacorins més marcats per la repressió feixista (Jutjats, antiga presó; sa Bassa, antic local de la CEDA i d'ERB; Escola graduada; cementeri vell; Son Coletes; Camí dels Presos, Son Amoixa; monument feixista a Porto Cristo; monument militar als caiguts feixistes).
També s'hi fa la presentació d'algun llibre que recorda la lluita heroica de gent republicana a Manacor durant els anys de la guerra; o trobades de gent republicana entorn d'una taula i un bon sopar republicà.

2. Palma
Qualcú encara reté dins la memòria la imatge de regidors d'EU-Els Verds a l'Ajuntament de Palma , desplegant la bandera republicana a la balconada principal de l'edifici consistorial en commemorar el 74è aniversari de la proclamació de la II República espanyola.
El fet, emperò, que ja esdevé tradicional a Palma és l'homenatge que ret cada any la federació d’Esquerra Republidana de Catalunya a les Illes al darrer batle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder i Cànaves, al mateix indret del cementeri municipal on va ser assassinat el 24 de febrer de 1937.
El seu record, la lectura d'alguns versos, la intervenció d'alguna persona coneixedora de la història serveix d’ambient a un acte senzill, al qual acudeix cada cop més gent interessada a fer present la figura i l'obra gegantina del darrer batle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder i Cànaves.
Alguns del seus familiars més directes acostumen a fer-s'hi presents, entre els representants i militants de la federació illenca d'Esquerra Republicana de Catalunya.

3. Santa Maria del Camí
Al cementeri municipal d'aquesta vila mallorquina, acostumen a fer-s’hi presents un bon grapat de persones que fan un acte encaminat a promoure la memòria republicana d’aquella gent santamariera que lluità per la llibertat i hi entregà la seva vida.
L'acte es converteix en un càlid i sentit homenatge als morts per la llibertat.
La concentració no es cansa d'insistir i demanar l'eliminació del monòlit feixista que encara roman erigit en un lloc ben visible al mateix centre de la vila.

4. Felanitx
Entitats com el Col•lectiu Felanitx per la República organitza des de fa anys un sopar republicà al qual assisteixen desenes de persones d'arreu de l'illa, tot recordant-hi homes i dones que van perdre la llibertat, agraint-los sentidament el seu compromís amb la democràcia.
Entre d'altres demandes, s'hi reclama dur els responsables vius del franquisme al tribunal de la Haia, jutjar-los i condemnar-los pels seus crims.

5. Calvià
L'assistència al Bosc de la Memòria Republicana, implantat en temps del govern municipal socialista, es repeteix una vegada i una altra.
Contínuament malmenat i destrossat durant el mandat de l'actual govern municipal del PP, s'hi acostuma a arreplegar gent de totes les contrades de Mallorca, cada cop que el recinte és sotmès als efectes nefasts d'actes vandàlics que solen quedar impunes.
D'arreu de Mallorca hi acudeix gent desitjosa de fer-hi pinya, en memòria de les desenes de persones republicanes que romangueren empresonades al penal d'Illetes, lluitaren per la llibertat i hi tenen plantat un arbre cadascuna amb la placa que en porta el nom i llinatges.

6. Sencelles
La col•locació d'una placa en record de la gent republicana sencellera morta per la llibertat, un cop instal•lada al cementeri municipal per organitzacions esquerranes, és llevada i retirada d'aquell indret per ordre del senyor batle conservador.
D'aleshores ençà, s'hi organitza un acte en record de les víctimes de la repressió feixista, cada cop que s'acosta la data de la implantació de la II República, el 14 d'abril (EU-EV Sencelles).

7. Porreres
El 6 de febrer de 2005, el consistori porrerenc declara fill il•lustre de Porreres el darrer batle de la II República que presidí l'Ajuntament, Climent Garau i Juan.
Amb la Sala de Plens, i tot l'edifici municipal farcits de gent d'arreu de Mallorca que s'hi fa present amb ganes de retre homenatge a aquest republicà porrerenc que lluità per la llibertat, es duu a efecte l'acte institucional que presideix l'actual batle nacionalista.

8. Alaró
La col•locació d'una placa en record i homenatge a la vintena de persones que, després del cop d'estat de juliol de 1936, moriren per la seva defensa de l'estat democràtic que representava la República, hi reuneix molta gent d'arreu de Mallorca.
Es desitja que els seus noms siguin per tots nosaltres un símbol de lluita per la llibertat. S'hi recorda que 'sa Maquineta' Pere Rosselló i Oliver, batle republicà d'Alaró, hi va ser assassinat un 4 de desembre posterior a l'aixecament militar de l'any 1936.

9. Marratxí
La projecció pública del documental 'Nosaltres els vençuts', elaborat per Antoni M. Thomàs i organitzada per EU-EV Marratxí també duu gent al municipi marratxiner.
'Nosaltres els vençuts.Testimonis de la guerra civil i postguerra a Mallorca(1936-1948)' és un recull força expressiu de testimonis encara vivents, amb les manifestacions dels quals s'aconsegueix de restablir la dignitat d'aquelles dones i d'aquells homes que, fent front a les circumstàncies terribles que els havia pertoca de viure, havien romàs ben ferms en la lluita per la Llibertat.

10. Pollença
La inauguració dels monòlits d’homenatge als presoners republicans que promou EU-EV Pollença, i amb la qual participa també ERC-Illes, realitzant-hi una conferència sobre les “Fosses de Franco”.

11. Capdepera
El sopar republicà, com a acte d'homenatge que vol recordar els caiguts del 48.
La idea inicial és reconèixer públicament la lluita d’aquells homes i dones que després de la derrota de la Guerra Civil de 1939 , continuaren la lluita per la llibertat i la democràcia, en l’etapa més obscura i sinistra de la postguerra espanyola, els anys 40 , i 50.
A les Illes Balears l’any 1948 hi hagué la persecució de membres del Partit Comunista d’Espanya, uns 80 en total, que significà processament i presó per a la majoria d’ells (PSM, EU, ERC, Verds).

12. Algaida
A la vila on va viure 'Mingo Revulgo', Pere Capellà i Roca, s'hi duen a terme nombrosos i diversos actes que, en recordar la seva militància activa republicana, també hi fan ben presents els valors democràtics del règim republicà.
La presència a la vila d'Algaida del president d'Esquerra Republicana de Catalunya, el diputat català Josep-Lluís Carod-Rovira, que hi fa la presentació pública del llibre escrit per l'algaidí Pere Fullana i Puigserver sobre la figura i l'obra de Pere Capellà i Roca, aconsegueix d'arreplegar-hi centenars de persones d'arreu de Mallorca, pertanyent a les més diverses formacions polítiques illenques.
S'hi vol retre l'homenatge que es considera que es mereix un personatge com ell: va morir a l'edat de 47 anys, després d'haver conegut la persecució política, l'empresonament i la llibertat vigilada pel règim franquista.

13. Santa Margalida
Treballant la Memòria Històrica de les Illes Balears, repassant la història del segle XX, gent jove de la vila es preocupa, entre d'altres, per retre homenatge als margalidans Cristòfol Sales i Francesc Cifre, que moriren per la justícia i la llibertat, víctimes del feixisme.

14. Inca
Treballant la Memòria Històrica de les Illes Balears, repassant la història del segle XX, gent jove de la ciutat d'Inca presta atenció a l'inquer Gabriel Buades que el 19 de juliol de 1936 és detingut juntament amb els seus germans Tomeu i Francesc.
Ell i Francesc passen al vaixell presó de Ciutat, després a Can Mir i finalment a la presó situada al Claustre de Sant Domènec d'Inca.
El seu cas és sobresegut dos cops, fins que un jutge revoca les sentències, i és assassinat el 22 de juliol de 1938.
Deixa una vídua i un fill. El seu germà encara pateix set anys de presó i un desterrament a València. Mor el 1986.

15. Campos
Joan Pla, periodista que escriu 'Memorias para la paz' al diari 'El Día del Mundo', recorda que la possessió mallorquina de Son Catlar, terme municipal de Campos, fou presó o camp de concentració durant la guerra, on segles abans hi havia hagut un poblat prehistòric.
Recorda que son pare, en la condició de pres polític, hi va ser reclòs. Parla dels dibuixos i retrats que hi feia, que serveixen per il•lustrar la guerra. Són dibuixos a llapis que representen presos polítics picant pedra, llegint alguna carta o fent coa per rebre la menjua en un plat metàl•lic, guàrdies civils, excusats, lliteres situades als sestadors per a les ovelles i, principalment, rostres joves, de mirada ferma, lleial i innocent...

Totes aquestes dades ajuden a fer veure ben clarament que el sentiment favorable a la República continua ben viu entre nosaltres.

Que el nostre poble no oblida, sinó que recorda i té ben present la lluita per la llibertat que emprengueren i mantengueren homes i dones de Mallorca, en moments tan difícils com aquells.

Que el seu exemple continua esperonant consciències adormides, i sacsejant esperits endormiscats.

I que volem esdevenir cada cop més dignes de tractar-los amb afecte, amb complicitat i amb il•lusió pels dies que vendran!

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Comentaris

  1. JLillo
    Sa Maquineta
    Benvolgut Cil, el nom correcte del batle d'Alaró que mataren l'any 36 és Pere Rosselló i Oliver. Salut.
    JLillo | 20/01/2006, 08:20
  2. cil
    agraït
    Sempre són d'agrair les correccions que se'm fan arribar, JLillo
    cil | 26/01/2006, 23:06
Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS