Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Taula rodona sobre immigració, vivenda i convivència veïnal

evamarilen | 03 Febrer, 2006 11:59 | latafanera.cat facebook.com google.com

Sis homes presideixen i integren la taula rodona que organitza al Club DM el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears, entorn d’un assumpte d’actualitat a Mallorca: la immigració, la vivenda i convivència veïnal.
Atentament i encuriosides, una setantena de persones es fan presents al recinte del Club Diario de Mallorca el dia de la Candelera de 2006:

- - Felio J. Bauzá Martorell, és el secretari general de la Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern de les Illes Balears.
- - Ernesto Baleto, és el secretari d’Igualtat d’USO.
- - Ramón Sánchez Cuenca, representa la Federació d’Associacions de Veïns de Palma.
- - Madiop Diagne, és el responsable d’Immigració de la CGT-Balears.
- - Mustafa Boulcharrak, és el secretari d’AlMagrheb, Associació d’Immigrants Marroquins.
- - Qui modera és Javier Barés Marticorena, treballador social i representant del Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears.


Ponents de la Taula Rodona sobre immigració, vivenda i convivència veïnal,
realitzada el dia de la Candelera de 2006 al Club DM

Foto: picalsud

Amb una breu i molt pobra intervenció, el representant del Govern –qui, segons afirma, no representa l’Administració sinó solament una part d’aquesta- lamenta que no hi sigui present també l’administració municipal, la més acostada a la problemàtica social que comporta la immigració, la vivenda i la convivència veïnal.

El representant de la CGT-Balears, un senegalès fortament arrelat a Mallorca i implicat en la tasca integradora de col•lectius diversos, apunta que no vol centrar-se a parlar de les discriminacions reals que pateixen els immigrants –“Jo no vull llogar el meu pis ni a negres, ni a magribins, ni a immigrants”, diu que ho ha sentit a dir moltes vegades.
S’estima més fer al•lusió directa a la relació existent entre vivenda cara i treball molt mal remunerat (cosa que obliga i empeny molta de gent a haver de compartir metres quadrats sigui com sigui).
Al tipus de barri i ciutat que volem: amb espais que tendeixin a l’homogeneïtzació o a la discriminació.
Als esforços tendents a una integració lingüística, cultural i social que impulsi i promogui la dignitat de totes les persones.
A rebutjar qualsevol forma de discriminació ‘positiva’ envers dels immigrants solament, i a potenciar la discriminació positiva cap a tots els col•lectius que cerquen pis...

El representant de l’Associació d’Immigrants Marroquins incideix més en la necessària implicació dels organismes, públics i privats, que es mouen massa d’acord amb les lleis del mercat i que treballen massa poc en la creació d’espais socials culturals que serveixin per evitar la guetització d’immigrants.
Considera que s’està promovent que en pocs metres quadrats s’hagi de produir una alta concentració d’immigrants, sense espais de participació conjunta entre els diversos col•lectius veïnals.
Així resulta ben difícil obtenir una bona convivència.
Insisteix que, sense polítiques d’immigració clares, la guetització està assegurada i els enfrontaments socials també.
Considera ridícula la tasca de mediació pública per al lloguer de vivendes al nivell municipal, que, segona afirma, queda reduïda a un grapat d’accions que no van més enllà de l’1% del pressupost destinat a la immigració: la quantitat que s’hi destina de 167.456,60 €, creu que esdevé del tot irrisòria, enfront d’altres despeses més supèrflues.

El representant d’USO assenyala el paper que exerceix la llei del sòl en l’expropiació de terrenys, i es demana si afavoreix més la construcció de vivendes o els camps de golf.
Si tothom sap que les vivendes de protecció ofical no basten ni per als autòctons, com poden resultar suficients per als immigrants?
Denuncia la tasca de dividir veïns a favor o en contra de determinades requalificacions o operacions urbanístiques, com és el cas del Polígon de Llevant de Palma.
Considera que una mala política de vivenda, que no contempla les condicions obsoletes de promocions efectuades a la dècada dels anys cinquanta i seixanta, difícilment pot evitar la provocació de conflictes veïnals en edificis on els renous dels veínats se senten com a dins la casa pròpia, en hores de descans per a uns col•lectius (picapedrers) que coincideixen amb els horaris de feina d’uns altres (prostitutes nigerianes).
Simultàniament, l’immigrant, massa sovint només pot tenir accés a les vivendes més deteriorades, i, amb una mediació cultural inexistent fins ara, la problemàtica dels professionals del Treball Social s’incrementa dia a dia.

Qualcú dels assistents entre el públic apunta que s’han d’intensificar els esforços públics a favor de la igualtat, la dignitat i el respecte cap als immigrants.
Es queixa que, de moment, qui més s’interessa pels immigrants són les agències paral•leles a bancs i immobiliàries, que sí disposen d’uns serveis específics per a immigrants, per tal de caçar-los en hipoteques i crèdits que els mantendran fermats de per vida a una situació d’endeutament creixent i insuperable.

Hom s’interroga quina explicació té que, davant l’existència de desenes de milers de pisos desocupats, s’incrementi encara més el boom de la construcció de pisos nous.
Qui té interès en això?

També s’explica que gran part de la joventut immigrada rodoli pels carrers i places de les ciutats sense saber ben bé què fer ni a què dedicar-se: si ni tan sols hi caben, al propi domicili, i tampoc no disposen d’una feina que la mantengui ocupada ¿on més poden estar que al carrer?

Es recorda que, temps enrere, des de les administracions públiques es promovien programes escolars encaminats a formar infants, amb la consciència primerenca de viure oberts a les noves realitats immigratòries; programes que, pel que sembla, han desaparegut com a tals i s’estan convertint en purament folklòrics.
Abundant en aquest assumpte, hom diu que massa sovint s’estan produint problemes i sorgeixen situacions problemàtiques entre veïnats perquè no ens coneixem prou, ni ens tractam, ni sabem com som uns i altres.

Hi ha qui intervé i diu que només amb bones predisposicions per part de la gent no se solucionen els problemes socials existents.
Si falla l’Administració, en no planificar adequadament les polítiques de vivenda, la problemàtica social no pot trobar una solució mínimament satisfactòria.
Sense polítiques actives que tractin en positiu el fenomen de la immigració, difícilment s’assoliran resultats positius.

Qualcú proposa promoure una mobilització pública perquè el 50% dels terrenys de Can Domenge –que són a punt de ser venuts pel Consell de Mallorca- siguin destinats a vivenda pública de protecció oficial.

Una altra persona reclama que les administracions públiques portin a terme estrictes mesures de control del lloguer de les vivendes privades, com es fa, per exemple, a Dinamarca.

S’insisteix a treballar per la igualtat en drets, la dignitat i el respecte cap a la gent immigrada, amb les mateixes condicions i la mateixa intensitat que cap a la gent originària del país, cap a la gent nadiva.

Amb aquesta primera taula rodona que organitza el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears s’inicia Una sèrie de xerrades orientades al tractament de la immigració.
Amb la presència de professional del treball social i de representants d’entitats i organitzacions diverses, s’ha volgut començar amb la temàtica referida a vivenda, immigració i convivència veïnal.

Tant de bo serveixin per obrir portes a iniciatives noves que contribueixin al bastiment de la societat nova que, pel que es veu, tothom desitja; però que, també pel que es veu, ningú no arriba a saber ben bé com arribar-hi.

Comentaris

Afegeix un comentari
ATENCIÓ: no es permet escriure http als comentaris.

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS