Aframericanet-2011

Tres mesos justs abans que arribi el dia en què es commemora el 75è aniversari de la proclamació de la República Catalana pel president del Govern de Catalunya, Francesc Macià, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya i diputat català Josep-Lluís Carod-Rovira s'ha fet present a Mallorca, en una jornada de treball força intensiva.

D'una banda, a la vila de Binissalem ha assistit a la presentació pública de la secció local d'ERC-Illes, que presideix el binissalemer Felip Lladó, qui s'ha adreçat a la gent encoratjant-la a militar activament en aquesta formació política que, des d'una perspectiva esquerrana, defensa la república i la independència dels Països Catalans.

En un dinar-míting al qual han assistit més de 200 persones de la vila de Binissalem i d'arreu de Mallorca, després de la intervenció del president d'ERC-Illes, el manacorí Joan Lladó, s'ha adreçat a la concurrència el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira animant la militància a continuar en la tasca iniciada.

Seguidament, en roda de premsa informativa, allà mateix ha contestat les preguntes que li han formulat els representants dels nombrosos mitjans de comunicació que s'hi han fet presents

La presència de Carod-Rovira a la vila mallorquina de Binissalem, lluny de passar desapercebuda, ha aixecat molta polseguera; si més no en les pintades que han aparegut dibuixades damunt l'asfalt de la carretera que condueix cap al restaurant Can Arabí on s'ha celebrat el dinar-míting.

Tot seguit, el president d'ERC s'ha adreçat cap a la vila mallorquina d'Algaida, on, davant d'un públic que omplia a vessar l'auditori i sales adjacents, ha fet la presentació pública del llibre sobre Pere Capellà Roca, 'Mingo Revulgo', escrit per l'algaidí Pere Fullana Puigserver, titulat Pere Capellà (1907-154). La lluita incansable per la llibertat.
L'acte, conduït pel regidor de Cultura, Esports i Joventut Francesc Miralles Mascaró ha estat presidit pel batle d'Algaida, Jaume Jaume i Oliver.

És d'agrair que, amb una jornada tan intensa com aquesta, el president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira hagi pogut i volgut compartir unes hores de la seva agenda professional i política, no solament amb la militància més activa d'ERC-Illes, sinó també amb la gent mallorquina que se sent més sensible i atenta als valors genuïnament republicans.
Cosa que s'ha pogut veure ben clara amb la nombrosa assistència a tots els actes programats, coincidents amb l'homenatge que s'ha retut a un antic militant d'Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca, l'algaidí Pere Capellà Roca.

Els mitjans tecnològics de què disposam a l'actualitat ens faciliten bastant les coses.
Qualcú interessat a descobrir secrets i detalls d'aquesta gran peça documental que representa el text oficial de la Llei 30/2005 de pressuposts generals de l'estat per a l'any 2006, tot d'una s'adona del gran embalum que comporta.
Entre d'altres conceptes, s'hi destrien 8 grans títols, 111 articles, 78 disposicions addicionals, 6 disposicions transitòries o 35 seccions que ocupen més de 3.000 pàgines.

Ben interessat a veure quin paper hi juguen les Illes Balears, veig que un cop han estat esmentades a les primeres planes del preàmbul de la llei, ja no hi tornen a figurar pus, fins que s'arriba al segon dels darreres articles de la llei, és a dir l'article 109.

No és que aquest article 109 vagi dedicat exclusivament a les Illes Balears. Res d'això.
Com en gairebé tot el document, contínuament les Illes Balears apareixen de bracet de les illes Canàries a l'hora de ser-hi esmentades (quan no s'hi afegeix Ceuta i Melilla!).
Tot i les diferències abismals que les separen pel que fa als recursos econòmics que perceben les unes i les altres: en condicions d'inferioritat clarament manifesta per a les Illes Balears.

Bé, es clar i evident que en uns Països Catalans independents, aquestes coses no han de succeir d'aquesta manera tan barroera, certament.
En uns Països Catalans independents, s'ha de prescindir d'establir aquest tipus de males comparacions, que, lògicament, esdevenen l'origen de situacions força enutjoses.

Però bé, a què es refereix el segon dels darrers articles de la Llei de pressuposts generals de l'estat per a l'any 2006?
L'article 109 parla concretament de la 'dotació de compensació d'insularitat'.
Així defineix tècnicament la llei de pressuposts generals aquesta casta de transferències a les comunitats autònomes insulars de Canàries i Balears.
Hi assenyala una quantitat que ascendeix a 55 milions d'euros.
S'han de distribuir entre totes dues comunitats autònomes, segons els acords presos al Consell de Política Fiscal i Financera celebrat el 13 de setembre de 2005...
Només s'hi especifica, al segon apartat d'aquest article, que l'import d'aquests crèdits s'ha de fer efectiu, per dotzenes parts mensuals, quan aquestes comunitats autònomes ho sol·licitin a través de la corresponent Comissió Mixta.

Certament, en uns Països Catalans independents, tot això s'ha de fer d'una manera molt més transparent i clara, d'acord amb allò que determinin els òrgans de govern establerts per voluntat popular.

Cecili Buele i Ramis
ERC-Illes
Secretari regional de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

(Continuarà)

Aquests dies m’han entrat ganes de pegar una ullada, -ràpida i lleugera, però atentament i detallada- a allò que s’anomena la Llei de pressuposts generals de l’Estat.
Tenia la curiositat de veure com hi són tractades les Illes Balears i Pitiüses, en un document tan important per al conjunt de l’estat espanyol, com són ara els pressuposts generals per a l’any 2006.
És una llei que va ser aprovada per les Corts Generals a les darreries de l’any passat -29 de desembre de 2005- i que l’endemà mateix va ser publicada al BOE núm 312.

Impressió primera:
Des de Madrid estant, les illes han de continuar sent illes i colònies: –aïllades de la resta, pel que fa als ingressos que han de rebre, i sotmeses a la més gran extracció possible de les riqueses que s’hi arrepleguen, sense gens ni mica de vergonya-.

Per a les Illes Balears i Pitiüses, com amb aquell: unes poques miques de pa, d'aquelles que cauen sense voler de damunt la taula del senyor que representa l’estat espanyol!
I que s’hi conformin! Que per això són illes i per això són colònies!

Només amb la lectura del preàmbul d’això que en diuen la Llei 30/2005, de 29 de desembre, de Pressuposts Generals de l’Estat per a l’any 2006 (redactada únicament en castellà), ja s’hi detecten considerables diferències d’apreciació, pel que fa a les realitats nostres.
Basta veure com s’hi tracta allò que la gent illenca considera ‘el més gran dels enganys i escàndols polítics i econòmics en matèria de transports i comunicacions’, com són ara els altíssims preus que ens cobren i s'embutxaquen les companyies aèries i marítimes, quan volem anar a tocar mare en altres terres continentals o illenques.
La llei, sancionada per Juan Carlos I rey de España, en diu, d’això, “la tradicional subvención al transporte aéreo y marítimo para residentes en las islas... que constituye norma de contenido eminentemente presupuestario”.
I ja te n’avendràs!

Certament, en uns Països Catalans independents, aquestes coses s’han de veure i s’han de dir d’una altra manera!

Cecili Buele i Ramis
ERC-Illes
Secretari regional de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

(continuarà)

Val la pena prestar una mica d’atenció a l’escrit de Joan Vicenç Lillo i Colomar, actiu i destacat militant d’ERC-Illes, qui defensa la unitat i dignitat dels Països Catalans, com a poble diferenciat que som en la diversitat del món.

Fa uns dies en una de les meves cartes al director feia un acte de fe en la confiança que em mereix la gent del meu poble.
Una confiança que es traduiria més prest que tard en una madura consciència política d’identitat de classe i nacional.
Una consciència que provocaria un daltabaix de les imposicions alienes que tenen la funció de confondre i anul•lar la unitat i dignitat de poble diferenciat que som en la diversitat del món.
Imposicions foranes que hi són sobretot per anul•lar la resistència i així espoliar millor a partir del dret de conquesta militar d’antany.

Influït pel republicanisme i potser per la meva visió infantil del Viva Zapata d’en Kazan, sempre he cregut en la llibertat, la justícia i la pau, per aquest ordre, i per tant crec que sense autodeterminació, sense llibertat, no hi ha democràcia.
Aquest va ser el lema de la manifestació independentista del 30 de desembre d’enguany.
Hi estic totalment d’acord i no sé per què els partits polítics nacionalistes no sumen esforços més importants a l’hora d’encarar aquesta convocatòria.

Hem de donar gràcies als independentistes d’arrel i de tot temps que aquesta sigui l’única mostra de mobilització al carrer que hi sol haver en tot l’any a Mallorca per reivindicar els nostres drets essencials de llibertat de ser.

Què passa doncs?
És equivocat confiar en la nostra gent?
Seguiran votant el PP per majoria absoluta?
Seguiran vencent a costa de la intel•ligència?

Hauríem de mirar d’estar a l’alçada i ajudar a desembullar la troca.
Qualsevol ciutadà amb dos dits de seny se n’hauria de fer responsable.

Joan Vicenç Lillo i Colomar. Alaró, Mallorca.