Aframericanet-2011

Amb la presentació que Lila Thomàs fa del conferenciant, l’historiador Arnau Company, s’inicia l’acte commemoratiu del 75è aniversari de la República, organitzat conjuntament per Alternativa EU-EV i Esquerra Republicana, a la Biblioteca del Pla de na Tesa, dins el terme municipal de Marratxí, divendres, dia 21 d’abril.

L'historiador Arnau Company,
fent la conferència al Pla de na Tesa
(Foto: Picalsud)

Entre d’altres elements, s’hi recorda que l’espanyol, l’únic estat europeu que ha reinstaurat una monarquia a la segona meitat del segle XX, amb cap d’estat designat pel dictador Franco, té uns fonaments sobre els quals és impossible construir una democràcia avançada.

S'hi manifesta que necessitam un sistema que es basi en la participació i en la responsabilitat ciutadanes.

Un sistema en què el dret d’autodeterminació sigui un dret inalienable de les diferents nacions de l’estat, construït sobre els valors d’igualtat.

En presència de la gent que omple el recinte, el conferenciant Arnau Company fa una repassada històrica sobre allò que fou la vida democràtica espanyola entre els anys 1931 i 1939, a Mallorca.

FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS FETS ENGUANY A MALLORCA

República i transició, és el títol de la conferència que fa Miquel López Crespí al centre cultural sa Congregació, de sa Pobla, en el cicle organitzat per l’Associació de Joves Pinyol Vermell

És dijous, dia 20 d’abril, a les 20:30 del capvespre.

Molt ben presentat el conferenciant per la jove poblera, estudiant universitària d’Història, Margalida Gost Torrandell, qui en fa un repàs de les dades més rellevants com a escriptor i historiador, Miquel López Crespí s’adreça a un auditori –majoritàriament jove- que roman ben atent a les seves explicacions durant més de dues hores seguides.

El conferenciant Miquel López Crespí,
amb la presentadora de l'acte Margalida Gost Torrandell
(Foto: Picalsud)

Comença fixant l’atenció en la restauració borbònica produïda a l’estat espanyol després de quaranta anys d’implantació de la dictadura franquista que ha enderrocat el règim legítimament instaurat de la República.

Fa un repàs històric d’allò que passa el segle XIX a l’estat espanyol, farcit de guerres civils, sublevacions militars, pronunciaments eclesiàstics de caire conservador, i oposició al procés de modernització europea de l’estat espanyol.

Explica que els experiments democràtics espanyols burgesos que comporta l’arribada de la II República espanyola xoquen de ple amb les aspiracions d’altres sectors socials com els jornalers del camp o els obrers de les fàbriques que s’acosten molt més a l’anarquisme i al comunisme.

La il•lusió de molta gent, davant la caiguda dels borbons provoca diverses concepcions de la República, segons que se l’orienta a solucionar la fam que pateixen les multituds o a atendre qüestions relacionades amb l’educació en mans de la burgesia o a procurar el reconeixement de les nacions oprimides dins l’estat propugnat pels intel•lectuals.

L’alegria és molt gran, perquè es comparteix el fet de comprovar que s’ha acabat amb tot un passat horrorós ple de guerres, de violències i de fam, i s’és a punt d’iniciar una etapa nova.

Quan apareix la II República, no solament es dóna la república de les bones intencions, la dels professors o la dels intel•lectuals; també apareix la república dels nacionalistes –catalans, bascs, gallecs, andalusos, castellans...-, la república socialista d’esquerres, la república democràtica, la república de les comunes de l’anarquisme, la república autogestionada a Aragó, la república comunista llibertària, la república del col•lectivisme agrari català, impulsat per la UGT i la CNT,... i tantes d’altres formes de gestió pública dels recursos.

Quan es vol passar de la modernització i autotransformació de la dictadura franquista a una certa democratització aparent, s’hi repeteixen els mateixos debats del temps de la república democràtica.

Quan arriba la transició a la democràcia actual, tot això també hi és ben present, a la seva manera. S’hi plantegen aquells mateixos problemes que havien estat plantejats i no del tot resolts durant la II República espanyola.

Els dos grans partits –PSOE-PCE- pacten amb el franquismes les regles de joc de la transició, per tal de consolidar el nou estat monàrquic joancarlista.

Fa referència el conferenciant al que considera el moment essencial en la història recent quan el 20 de desembre de 1973 un comando d’ETA lleva d’enmig Carrero Blanco que havia de ser l’encarregat de preservar l’essència del Moviment franquista, i n’havia de mantenir el bassó i les formes.

Es tracta d’una acció militar d’ETA que és analitzada i vista com a resposta a les accions repressives realitzades per la policia i les forces d’ordre públic del règim dictatorial, que venien fortament marcades per la tortura i els maltractaments físics i psíquics de qualsevol casta de dissidència.

És llavors quan la burgesia comença a plantejar-se més seriosament la necessitat d’una reforma del franquisme que permeti la implantació del model democràtic que era corrent a Europa.

És quan sorgeixen les comissions obreres més actives i dinàmiques, incontrolables, republicanes, antisistema.

Un dels moments clau es produeix l’any 1976, quan cinc obrers són morts a la catedral de Vitòria, per ordre de Fraga Iribarne, ministre d’Interior franquista.

La fi del franquisme està més que cantada. I és llavors quan cal repartir-se el botí de l’estat, els sous, els càrrecs, els doblers, els béns i privilegis, els cotxes oficials, els pressuposts milmilionaris, les situacions pròpies de la gent més benestant.

El paper del PCE hi esdevé fonamental. Ja que solament aquest partit hi mereix credibilitat i té la capacitat de neutralitzar els moviments republicans, antimonàrquics, que ha de permetre l’aprovació d’una Constitució monàrquica.

El conferenciant Miquel López Crespí
donant dades sobre la República i la transició
(Foto: Picalsud)

La redacció de la Constitució vigent a l’actualitat manté la columna vertebral que aguanta el capitalisme espanyol enfront de la crisi que li podia haver provocat el canvi de règim.
Consagra la monarquia llegada pel dictador.
Enforteix la tasca encomanada als militars que esdevenen els garants de la sagrada unitat d’Espanya.
Desconeix i ignora les diverses nacions oprimides que conformen l’estat espanyol.
Nega el dret a l’autodeterminació d’aquestes nacions diverses.
Prohibeix la federació de comunitats autònomes contra la possible recuperació d’Euskal Herria o dels Països Catalans.
Consagra l’economia de mercat capitalista, garantint el dret a la propietat privada capitalista.

D’aquesta manera, diu i conclou el conferenciant Miquel López Crespí, la victòria militar franquista de l’any 1939 queda consolidada amb la nova constitució democràtica de l’any 1978, després que el període de transició que, entre d’altres aspectes, ha servit per eliminar les diverses pràctiques democràtiques de participació cívica que havien existit abans de la dictadura, no entronca amb la realitat prèviament existent durant la II República espanyola.

MÉS FOTOS DE L'ACTE REPUBLICÀ A SA POBLA

El 14 d'abril d'enguany, a les 17:30 hores del capvespre, seguint el costum establert des de fa un grapat d'anys, un col·lectiu de gent republicana s'ha arreplegat al cementeri municipal de Sencelles.
Hi han retut, com sempre, un sentit i emotiu homenatge a la gent republicana que va ser víctima de la barbàrie feixista desplegada en aquest municipi mallorquí ara fa 75 anys.
Una senzilla i molt sentida ofrena floral a la fossa comuna on descansen les restes d'aquests homes, la memòria el bon record dels quals es pretén mantenir sempre vivents, contribuí a sumar-se a la més de setantena d'actes programats enguany a Mallorca, en commemoració de la II República.

Gent que acudeix a l'acte republicà,
organitzat al cementeri municipal de Sencelles
(Foto: Picalsud)

Les paraules que s'hi sentiren reivindicaven el tractament just de la labor desplegada per aquella gent sencellera que, enmig de grans dificultats, va voler mantenir i defensar la legalitat republicana.
S'hi feu palès que, malgrat tímides i petites, en aquests darrers temps s'han anat fent passes cap al reconeixement oficial d'aquella tasca, gràcies a la labor persistent que hi està duent a terme la gent esquerrana i verda que es mou a Sencelles.

Gent republicana que reivindica aprofundir en la memòria històrica a Sencelles
(Foto: Picalsud)

La participació cada cop més nombrosa de gent del poble i de fora poble, d'arreu de Mallorca, que s'hi arreplega cada any, fa veure ben a les clares que, sobretot entre la gent més jove, hi creixen les ganes d'endinsar-se en el coneixement de la història i d'aprofundir en l'enfortiment de la memòria històrica, per tal de continuar treballant, amb més força que mai, a favor d'un règim com el republicà que, sense cap casta de dubte, acaramulla moltes més grans dosis de contengut democràtic que qualsevol dels règims monàrquics que encara perviuen a Europa.

Ofrena floral davant la fossa comuna on descansen les despulles
de gent republicana sencellera assassinada pel feixisme
(Foto: Picalsud)

FOTOS D'ALTRES ACTES REPUBLICANS FETS ENGUANY A MALLORCA

Avui fa tres quarts de segle, els carrers i les places de gairebé totes les ciutats i pobles del país eren l’escenari d’una fita única en la nostra història: un règim monàrquic corrupte, còmplice durant els seus darrers anys de la dictadura de Primo de Ribera, era derrocat per de la pressió popular, reflectida en el resultat electoral de les eleccions municipals de l’anterior dia 12.
El 14 d’abril de 1931, la legalitat republicana, moguda pels nous vents de llibertat, va venir farcida d’alegria, i d’esperances personals i col·lectives.

Josep Juàrez, líder sindical que defensa públicament i amb fermesa
valors tan republicans com la igualtat, la llibertat, la democràcia
(Foto: Picalsud)

La commemoració d’aquest 75 aniversari, com totes les commemoracions, no deixa de tenir un cert caràcter convencional, és cert.
Però també té la virtut de tornar a primera línia d’actualitat una part del debat polític d’arrels molt profundes, que apunta directament a desemmascarar les mentides i injustícies de l’actual règim econòmic i polític.
Per tant, el debat sobre la República, lluny d’estar (com pretenen els amics del sistema) ancorat en l’arqueologia, es torna viu, d’estricta actualitat, i d’un potencial transformador molt més fort del que voldrien les panxes agraïdes.

Sens dubte, som hereus del nostre passat. L’ombra de la desfeta de l’any 1939 encara es perllonga al segle XXI. D’aquesta herència, que anul·la voluntats i tanca les boques, són testimonis les desenes de milers de cossos de persones innocents, assassinades per la repressió feixista, que encara esperen, en fossars anònims, a que la societat tingui coratge de reivindicar i honorar la seva memòria.
També tenim, per si algú no ho recorda, el rei “atado y bien atado”, que va nomenar Franco, en una democràcia limitada a les llibertats formals, però tutelada i orientada cap als interessos de les classes privilegiades, majoritàriament d’ascendència secular, i amb renovades pràctiques d’explotació i exclusió social.

Per tant, és impossible separar el debat sobre la forma de govern, de la lluita per una societat justa i solidària.
La institució monàrquica és, per definició, l’antítesi de la democràcia, sense oblidar el seu caràcter parasitari, caduc, masclista i molt cara de mantenir. Una institució gens transparent, amb els seus membres per damunt de qualsevol control fiscal, judicial o polític, dedicats íntegrament a satisfer una permanent necessitat d’autopromoció, que alimenti el miratge de la seva utilitat.
Fa cent cinquanta anys es deia allò de “la monarquia és el règim de la bancocràcia”. Desprès de tot aquest temps, resulta aclaparadora l’actualitat d’aquell enunciat.

En aquest dies, alguns joancarlistes, que es diuen d’esquerres, volen convertir l’aniversari de la proclamació de la II República només en una mera reivindicació “d’aquells valors”.
Altres, de més agosarats, reivindiquen fins i tot la memòria històrica, sense voler anar més enllà.
Pens, sincerament, que uns i altres hauran de decidir en quin dels dos altars posen el ciri. Perquè reivindicar els valors republicans, mantenint fidelitat al sistema simbolitzat per l’hereu del dictador, sembla un exercici de contorsionisme que no hi ha fibra humana que ho pugui suportar.
No només es tracta de guardar fidelitat a un determinat règim de govern. Es tracta, sobretot, de la domesticació pel sistema capitalista d’una burocràcia política i sindical, que es diu d’esquerres, però que accepta submisament les seves regles de joc.

De manera saludable, però, altres sectors alternatius promouen un debat social i transversal, en multitud d’actes de tot tipus, al voltant de l’aniversari de la II República, i més enllà.
Aquesta esquerra, nova i plural, reivindica els espais de justícia social encetats ara fa 75 anys, alhora que lluita pel redreçament de l’honor i la memòria de les víctimes de la repressió, amb la recerca de la veritat, i projecta la seva voluntat cap a l’aprofundiment de la democràcia, cap a la definitiva supressió de la monarquia, cap a la llibertat republicana.

14 d’abril de 2006
Pep Juárez,
Secretari general de CGT-BALEARS

La sala més gran de les Escoles Velles de Son Servera va quedar petita davant la gran quantitat de persones que va voler fer-se present a l'acte republicà que s'hi organitzà dimecres dia 12 d'abril de 2006.
Prop d'un centenar de persones, de Son Servera i de fora poble, hi feren acte de presència.
N'hi intervengueren tres, de gran renom: Gonçal López Nadal que hi feia de presentador; David Ginard, historiador, i Margalida Capellà i Roig, serverina, presidenta de l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica.

Un públic nombrós assisteix atent a l'acte republicà
organitzat a les Escoles Velles pels partits de l'oposició municipal
(Foto: Picalsud)

Les paraules de Margalida calaren molt endins de l'auditori, en reclamar un major respecte cap a les víctimes de la repressió franquista, que es va derfermar contra la gent demòcrata a la dècada dels anys 30.

La conferència del Dr. David Ginard, de manera molt didàctica, se centrà en les llums, ombres i obstacles de l'experiència republicana iniciada l'any 1931.

La presentació i tasques de moderador que realitzà el Dr. Gonçal López Nadal, a més de remarcar la singularitat i emotivitat d'un fet com aquell -la nombrosa assistència a un acte republicà en un municipi governat pel Partit Popular!-, féu una acurada presentació de l'acte i moderà al final un enriquidor torn obert de paraules entre la gent que s'hi havia fet present i que va voler fer-hi preguntes.

Aquest acte republicà organitzat a Son Servera és un dels seixanta-cinc que es poden comptabilitzar enguany, a les Illes Balears i Pitiüses, amb motiu de celebrar-se en més d'una vintena de pobles i ciutats el 75è aniversari de la proclamació de la Segona República a l'estat espanyol.

S'hi parla clar i català!
Sobre la Segona República.
(Foto: Picalsud)

D'altres enllaços interessants:

+++ Actes republicans organitzats enguany a les Illes
+++ D'altres notícies republicanes mallorquines
+++ MÉS FOTOS D'ACTES REPUBLICANS A MALLORCA