Aframericanet-2011

"Quousque tandem, Catilina, abutere patientia nostra?", deia el Ciceró de fa vint segles en peça oratòria coneguda en altre temps per qualsevol estudiant de batxillerat a l'illa de Mallorca.
"Fins quan abusareu de la paciència nostra?!" Es pot tornar a repetir una vegada i una altra, cada vegada que s'acosten les dates en què arriben a l'illa de Mallorca joves guardians de la Policia espanyola que precedeixen l'arribada de sa Majestat el Rei d'Espanya, a passar-hi uns dies o setmanes.

Es veu que vénen cap aquí, aquests zelosos guardians i mantenidors de l'ordre públic, amb la lliçó molt ben apresa: "No te entiendo", amollen tot d'una que senten qualcú que se'ls adreça en català, la llengua pròpia de Mallorca!
Fins aqui, tot comprensible, en un país tan avesat a ser tan maltractat des de fa segles, com el nostre.

Allò que ja no acaba de cabre dins el cap ni la ment dels "fills d'una raça dreturera i forta que unia el seny amb l'ímpetu", és la segona part d'aquesta lliçó tan ben apresa: "A Comisaría!".

Bé, però i què hi té a veure una cosa amb l'altra?
Que no s'està confonent el cul amb les tèmpores? A què ve tot això d'amenaçar i dur la gent a comissaria? Per què se'ls mana d'actuar així? Per què se'ls ensenyen lliçons com aquestes? Per què se'ls dóna lliçons d'aquesta casta? Per por? Per grolleria? Per fatxenderia? Per comoditat? Per facilitar les coses? Per complir ordres? Per seguretat pública? Per sospites de terrorisme? Per tractar-se de delinqüents? Per constituir un delicte, una ofensa, un insult, una falta de respecte...?
Per què, cada dos per tres, s'ha de dur gent a Comisaría, pel simple fet de contestar en català a uns policies espanyols que diuen No te entiendo?

La defensa de la llengua catalana a les Illes Balears i Pitiüses, que es promou a la xarxa des de tants blogs i angles, també queda reflectida en articles diversos, penjats aquest darrer any a tort i a dret.
Aquests només en són alguns exemples:

1. Nova detenció d'un catalanoparlant
2. En defensa de Marc Peris i Carratalà, detengut a Mallorca
3. De Ponent? Ni vent ni gent!
4. D'agressions a la llengua catalana? Com un enfilall de botifarrons
5. Llista detallada de casos maltractats per usar el català a les Illes Balears i Pitiüses
6. A Palma s'intensifiquen les accions en defensa de l'ús normal de la llengua catalana
7. En defensa de l'ús normal del català a Mallorca
8. A Mallorca no és cap delicte parlar en català a un funcionari públic?
9. Violacions del dret humà a expressar-se en català, a Mallorca
10. Multat primer taxista que porta rètol de 'Lliure', a Palma

La CGT-Balears, amb la seva postura crítica obertament contrària a la reforma laboral duita a terme pel Govern espanyol, amb el suport sindical de CCOO i UGT, realitza un seguit d’actes orientats a informar i concienciar la població en general, sobre les nefastes conseqüències que se’n deriven.

A la darrera actuació, que es fa a la plaça d’Espanya, a Palma, a les mateixes instal•lacions de les Estacions del tren, s’hi arrepega un grup nombrós de representants d’entitats oposades a la reforma laboral aprovada.

Concentració a Palma, contra la reforma laboral
(Foto: Picalsud)

Es tracta d’una actuació que s’ajunta a altres realtizades enguany, com són ara la Conferència-debat sobre la reforma laboral, organitzada el proppasat mes de març al Club Diario de Mallorca, contra la precarietat, la temporalitat, la flexibilitat i els accidents laborals.
La CGT-Balears expressava que aquesta reforma laboral constitueix la gran mentida del govern, dels empresaris i dels sindicats firmants.

Davant la signatura feta el 9 de maig a Madrid, es pren la decisió d’iniciar una sèrie de reunions d’entitats sindicals i socials de Mallorca que s’oposen a l’esmentada reforma.
Membres de la CNT, de Corriente Roja, d’ERC, de les JERC, del Sindicat de Tècnics, de l’STEI-i…es reuneixen el mateix mes de maig a la seu de la CGT-Balears a Son Rapinya i prenen la decisió de dur a terme aquesta concentració de protesta.

Sens dubte, són accions que tendeixen a fer veure més clarament l'engany i la mentida que comporten determinades signatures d'acords i de reformes laborals que, lluny de contribuir a millorar les condicions de vida de la classe treballadora, n'afavoreixen l'explotació per part d'aquelles empreses que únicament operen interessades a traure'n el màxim suc possible.

Des que el mes de febrer de 2006 s’hi crea la Secció Sindical de CGT, surten a la llum pública una sèrie de problemes greus que tenen a veure amb l’incompliment dels compromisos contrets per part de l’empresa concessionària del servei de transport sanitari urgent de Mallorca, sobretot pel que fa al necessari seguiment del protocol de desinfecció de vehicles i de persones en cas de traslladar pacients infectocontagiosos:

Estat lamentable de les instal·lacions del transport sanitari a Mallorca
(Foto: CGT-Balears)

Les denúncies efectuades pels representants sindicals van adreçades a l’estat lamentable en què es troben les instal•lacions; la inexistència de vestuaris, taquilles i lavabos per a treballador/e/es; la passivitat de l’empresa a l’hora d’aplicar solucions a les deficiències existents; la manca de mitjans de desinfecció del personal del servei d’ambulàncies en traslladar pacients infectocontagiosos, etc.

El mes de maig de 2006 es manté una reunió amb la Secretària General del Servei de Salut, de la Conselleria de Sanitat i Consum, a la qual s’exposa tota la informació i demandes interposades contra l’empresa concessionària:
reiterada cessió il•legal de treballadors, incompliment del conveni en qüestió de torns semestrals i descansos setmanals, manca de descansos prescrits, manca de mitjans de neteja imprescindibles, retards en l’ingrés de nòmines, mala substitució de vehicles avariats, manca d’uniformes, etc.

La secretària general es compromet a comunicar al sindicat les mesures que posarà en marxa la conselleria per solucionar aquest desgavell.
Passa el temps i no se’n rep cap comunicació ni es posa remei a les greus mancances denunciades.

S’interposen diverses demandes judicials relacionades amb prohibicions i vulneracions de la llibertat sindical per part de l’empresa, manca d’informació obligada, discriminació laboral per part de la gerència de l’empresa, negativa a reincorporar treballador al seu lloc de feina, amenaces empresarials acompanyades de mal tractaments, insults i intents d’agressió.

És així com ha d'estar tot això?
(Foto: CGT-Balears)

CGT-Balears entén que l’Administració autonòmica del PP és totalment responsable de posar en perill la salut pública, justament en una comunitat autònoma que viu de la indústria turística, mentre es tuden doblers públics a carretades en promocions immobiliàries inútils i en negocis privats d’envergadura.

La Secció Sindical de CGT en Ambulàncies Urgent de Mallorca roman atenta a les iniciatives que s’han d’emprendre, tant per part del sindicat, com de l’empresa, com del Govern de les Illes Balears.

La notícia, publicada al Diari de Balears
(Foto: Picalsud)

Ja no sorprèn el president Matas, en veure’l mirar-se de reüll l’Estatut d’autonomia reformat a Catalunya.
Critica negativament els polítics catalans, perquè –diu- no tenen en compte les preocupacions reals de la ciutadania catalana!

Com si el seu govern illenc pogués donar lliçons, d’una altra manera de fer-ho!
Com si fos el president d’una comunitat autònoma que li hagués reclamat a crits, -a les viles i ciutats, pels carrers i places-, una reforma estatutària!

És ben sabut.
És el seu govern el que pren la iniciativa i assumeix com a pròpia la missió d’encapçalar el procés de reforma de l’Estatut d’autonomia de la comunitat autònoma de les Illes Balears.

La presenta al Parlament, no solament prescindint de qualsevol reclamació popular massiva i manifesta, sinó marginant-hi qualsevol casta de participació ciutadana activa.

Com a molt, es limita a crear un comitè de savis.
Li encomana la tasca d’avalar el projecte, amb estudis tècnics precisos, i dotar-lo de les garanties mínimes degudes.
Crea una Comissió d’assessorament i consulta.
Integrada per un màxim de 10 vocals externs, nomenats per la vicepresidenta, entre persones de prestigi reconegut i trajectòria professional dins l’àmbit del dret, la ciència política i l’economia:
- el rector de la Universitat de les Illes Balears,
- un catedràtic d’Història del Dret,
- el degà del Col•legi d’Advocats,
- el representant del Col•legi de Notaris,
- un ex-president del Consell General Interinsular,
- un senyor d’Eivissa,
- una catedràtica de Dret Civil,
- l’expresident illenc del Congrés dels diputats,
- un professor de Dret Administratiu,
- un ex-president de l’Obra Cultural Balear,
- un ex-president del Parlament
- i la directora general de l’Advocacia.

A les reunions, que es fan amb la periodicitat que fixa la vicepresidenta del Govern, hi poden assistir aquelles persones que la Comissió consideri convenient, per les seves condicions especials d’experiència o coneixements.

Des dels moviments socials i les xarxes cíviques, es considera valuós prestar una mica d’atenció a aquests sectors de la societat civil, convidats a participar-hi més activament.
Se’ls ha d’agrair, sens dubte, tota quanta aportació hi hagin pogut fer.
Això sí, tot d’una manera molt oficial, pentura massa; sens dubte, molt poc cívica.

Ja no es tracta de veure que hi roman al marge qualsevol batle/ssa que presideixi algun ajuntament o conseller/a que governi a qualque illa.

És que tampoc no s’hi veu cap representant de cap organització sindical i/o empresarial, cap entitat o institució social, cap col•legi professional, cap representant del món de la cultura, les arts, les ciències o l’educació... cap d’aquests sectors que conformen la societat illenca no ha pogut comptar amb l’oportunitat o el canal adient per fer-hi aquelles aportacions que consideràs pertinents.

Sembla que, d’això, no se’n pot dir un bon model de participació democràtica real i efectiva.

Les propostes polítiques republicanes sempre van molt més enllà... en la valoració positiva i la pràctica efectiva de la participació cívica.

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra Republicana – Illes Balears i Pitiüses

Una de tantes males maneres de fer política al nostre país, queda ben reflectida en l’aprovació de l’estatutet d’autonomieta a les illetes de Balears, per part de tres forces polítiques presents al Parlament.

Al marge de contenguts –que probablement només deuen haver llegit les poques persones que els han redactat-, crida poderosament l’atenció com s’hi arriba, a l’aprovació d’aquest text institucional, del més alt nivell orgànic.

Pel que es pot constatar, una vegada més, tot s'acostuma a fer d’esquena a la ciutadania que vota i col·loca polítics allà on són ara.
N'hi ha que ho creim així: perquè hi facin la feina política que els pertoca, d’una manera més participada, més debatuda, més democràtica.

En aquest sentit, qualcú sap d’alguna ciutadana o d’algun ciutadà d’aquestes illes que hagi rebut qualque vegada la consulta d'algun representant d’alguna de les tres formacions polítiques que han aprovat el text de l'Estatut, sobre allò que vol que sia aquest, i que n'hagi rebut una atenció mínimament satisfactòria?

¿Qualcú sap d’alguna entitat social, organització sindical, associació ciutadana que hagi rebut la visita d’alguna diputada o d’algun diputat, per recaptar-ne l’opinió, suggeriments, esmenes, afegitons, consultes, o simplement que hi hagi pogut dir la seva, i que hi hagi estat tengut en compte?

Més encara ¿Qualcú coneix alguna o algun militant de qualssevol d’aquests tres partits polítics que hagi pogut assegurar –sense dir-hi cap mentida- que n’ha estat totalment al corrent de tot quant s’hi debatia, aprovava o rebutjava, després d'haver pogut aportar-hi tot quant volia?

Si aquesta és la pràctica ‘oficialment democràtica’, que s'instal·la rutinàriament a les nostres institucions públiques, se n'ha de reconèixer el baixíssim nivell de 'democràcia real' que comporta.

I aquesta és, precisament, la pràctica política que n’hi ha que rebutjam i que consideram que s’ha de canviar de cap a peus.

Sortosament, cada cop és més nombrosa la gent que vol veure més clarament que, qui treballa a les institucions públiques i s'hi dedica fer política, ha de tenir molt més present allò que pensa, vol i desitja la ciutadania.

Sortosament, cada cop és més nombrosa la gent que reclama per a la ciutadania molts més i molt millors canals de participació efectiva durant els quatre anys que dura una legislatura.

Sortosament, cada cop és més nombrosa la gent disposada a fer, en política, qualque cosa més que anar a votar un pic cada quatre anys.

S’estan reclamant noves maneres de participar en les tasques públiques.
S’estan impulsant noves formes de fer política.
S’estan promovent noves vies d’accés ciutadà al control efectiu d’allò que fan o deixen de fer els governants amb els recursos públics.

Fins i tot quan públicament alguns d'aquests es consideren imbatibles...
Demà mateix pot caure a terra el més gegantesc goliat! I, en aquest cas, només caldria encertar-ne l’hora exacta!

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra Republicana – Illes Balears i Pitiüses