Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat
evamarilen | 16 Desembre, 2006 19:27
Començam malament.
Es tracta d'un viatge que estam preparant des de fa mesos.
Només tenim una idea: tornar a passar per aquells indrets del Perú on havíem passat 30 anys enrere i recollir-ne les impressions rebudes, prendre'n bona nota, completar-ne l'edició d'un llibre, conviure altra volta amb la gent que encara hi queda...
Ens cal material, instrumental, documentació, fotografies, gravadores, ordinador, etc.
Al mateix aeroport de Son Sant Joan tot queda ben embalat dins una maleta protegida per Securebag, un sistema de protecció integral amb el qual, segons s'indica clarament al tiquet, tens a les mans la “solució integral per al teu equipatge”, “el seu equipatge està segur”, “protegeix tot quant vulguis”.
Pagam els 6 euros de rigor!
Contents pels seients que se'ns assignen -2A i 2B- en un vol que, des de Madrid fins a Lima, dura més de 12 hores, miram d'embarcar-nos en el vol de la companyia Spanair que ha de sortir de Mallorca cap a Madrid a les 17:00 hores.
No ho fa fins a les 18:30 hores. Se'ns dóna com a recompensa a tots els passatgers un bitllet que ens ha de permetre fer un vol en la mateixa companyia aèria en millors condicions econòmiques... amb un 20% de descompte!
A l'aeroport de Barajas, mentre feim coa llarga davant la sortida cap a l'avió d'Air Plus Comet -que és l'encarregada de dur-nos des de Madrid fins a Lima- sentim per les altaveus que es va cridant gent... a nosaltres també... A Palma han comès un error greu. S'han equivocat. Ens han assenyalat les butaques de la fila 2A i 2B, però aquestes -se'ns diu- pertanyen a la classe primera i nosaltres tenim bitllet de turis, -se'ns diu-.
De res no serveixen les queixes, ni els raonaments, ni les lamentacions, ni les explicacions, ni res de res: hem de volar en les butaques de la fila 30A i 30B!
Malament començam aquest llarg viatge. Molta d'altra gent també es queixa d'aquesta mesura adoptada, totalment desencertada i ben poc respectuosa amb la clientela.
Per si això no bastava, l'estretor entre files i files de butaques és tanta que la família d'un jove minusvàlid, de nom Fèlix, tan alt com una torre, es queixa tant de les condicions indignes en què han de viatjar, que aconsegueixen que se'ls assignin unes altres files més confortables... en primera categoria. La tossuderia persistent de la mare aconsegueix aquests bons efectes.
Els espais destinats a portar les bosses de mà son tan reduïts que no hi caben ni les més petites que s'acostumen a portar en viatges tan llargs com aquest (12 hores seguides Madrid-Lima).
Molts passatgers es queixen d'això, i no els queda més remei que lliurar-les a la tripulació perquè les depositi a les bodegues o en altres indrets allunyats d'allà on s'han d'asseure. Cosa que continua provocant queixes i protestes.
L'aire condicionat surt a pressió forta damunt del cap d'un passatger tan afectat que reclama una solució immediata a aquell problema.
Després de molts esforços inútils, i transcorregut molt de temps en aquella mala situació, s'aconsegueix que la tripulació l'aturi...
No acaben aquí els primers ensurts. En lloc de viatjar en un avió de la companyia Air Plus Comet, sense cap casta d'explicació se'ns fa pujar a l'interior d'un avió de la companyia Pullmantur 740-200 que, en lloc de sortir a les 22:30 com era indicat, ho fa a les 23:45, amb una hora i quart de retard, sense cap casta d'explicació.
Arribam a l'aeroport internacional Jorge Chávez de Lima a les 04:30 hora local (11:30 hores a Madrid). I anam cap dret a la recerca de la nostra maleta...
evamarilen | 13 Desembre, 2006 23:07
Em pensava que havia fet llarg, sobre la companyia aèria Air Plus Comet i l'altra amb la qual combina vols interoceànics,Spanair.
Però un recull d'opinions reflectides a la xarxa, em porten a pensar que encara he fet curt amb, l'escrit que he penjat en un dels meus blogs.
Amb el títol Vius i ungles amb Air Plus Comet i Spanair, em manifest com una de les moltíssimes persones que s'ha sentit ben maltractada, com a passatgera i client, per aquestes companyies aèries.
N'explic breument el motiu principal: la pèrdua definitiva de la meva maleta en un vol transocèanic, valorant-ne el contengut en uns 12.000 euros, no va més enllà de la ridícula compensació de 500 €!
Són opinions que tenen molt a veure amb les situacions patides, des que et poses en mans d'aquestes companyies en sortir de casa teva, fins que te'n pots arribar a desfer quan hi tornes!
Parlen de l'espai mínim entre seient i seient, com molt encertadament assenyala el periodista gironí Toni Dalmau al seu Diari de l'absurd. El blog de l'absurd diari: una mirada irònica a l'actualitat.
Però és que encara n'hi ha moltíssimes més. Com l'opinió que manifesta Desconfiança amb el personal.D'altres queixes fetes públiques a la xarxa, fan palès el malestar provocat per actuacions negligents d'aquestes companyies:
I en segueixen moltes més encara.
Seria bo arribar a saber d'una vegada qui és que hi pot posar remei, a tant de desgavell!
evamarilen | 02 Desembre, 2006 23:36
Tot recordant el dia que va ser assassinat Sa Maquineta Pere Rosselló i Bover, el batle republicà d'Alaró, diumenge dia 3 de desembre Alaró torna a retre homenatge a la gent republicana que donà la vida per la llibertat.
L'any passat, tal dia com avui, a la vila mallorquina d'Alaró s'instal·lava una placa d'homenatge a les víctimes republicanes de la guerra civil.
L'acte força emotiu, d'homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat, es duia a terme al cementeri, a les 12 del migdia.
Un acte organitzat amb molt d’encert pel Col•lectiu cívic Alaró per la Recuperació de la Memòria Històrica, gràcies a la col•laboració entusiasta de companys com Joan Vicenç Lillo, Joan Gelabert, Bartomeu Noguera o el mateix Marçal Isern.
Hi prengueren part una munió de persones arribades d'arreu de Mallorca.
Hi intervingueren de manera singular el batle Miquel Deià, l'historiador David Ginar, el jove mancorí Mateu Mir, el vell socialista Gabriel Juan, la intèrpret soprano Fanny Marí o la pianista alaronera Antònia Coll...
Amb aquest i molts d'altres actes públics la vila d'Alaró ret homenatge a les víctimes republicanes de la Guerra Civil .
Amb això, fa present avui a Mallorca que la vigència del règim republicà esdevé el millor garant per mantenir i enfortir les llibertats democràtiques, com també per preservar el territori i del medi ambient, perconsolidar i estendre la cultura i la llengua pròpia, la salut i l'educació, un major i millor benestar per a tothom...
"Menjaràs morena, no altres peixos, Menjaràs arròs amb gramenera. Beuràs aigua amb cabotins de la més bruta. Et prohibiran trencar la c i geminar la ela. A poc a poc perdràs la fesomia. A poc a poc perdrà sonoritat la essa. La be i la ve serà un tant se me'n dóna. El so neutre es tancarà com una porta. Acabaràs amb el cos ple d'autopistes.” (Tonina Canyelles, Mallorca, 2008)