Aframericanet-2011

Miquel Àngel Sureda i Massanet encapçala la candidatura d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Pollença per primera vegada en la història, després d'haver treballat intensament en la consolidació de la secció local pollencina que comença a fer camí el mes de novembre de 2004.

Acte de final de campanya.

Aquest dijous, dia 24 de maig de 2007, es fa a Pollença l’acte de tancament de campanya d’Esquerra.

Hi intervenen Miquel Àngel Sureda, candidat a la batlia de Pollença; Joan Lladó, candidat pel Bloc al Consell de Mallorca; Margalida Seguí, candidata pel Bloc al Parlament de les Illes Balears i Xavier Vendrell, vicesecretari general d’Esquerra.

L'acte públic es realitza al Claustre de Sant Domingo, a les 21:00 hores.

En acabar les intervencions hi ha refresc.

Aquest acte de final de campanya electoral ha anat precedit d'altres nombrosos actes que serveixen per fer conèixer millor aquesta opció política i les propostes que fa per al municipi de Pollença, el Port de Pollença i Cala Sant Vicenç inclosos.

L'inici d'Esquerra a Pollença esdevé un dia memorable que, a punt de donar el seu bon fruit, m'alegra recordar avui i aquí, reproduint-hi aquelles mateixes paraules que, com a secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques, vaig pronunciar a la sala de mítings del Claustre de Sant Domingo, abans de les intervencions de Xavier Vendrell, diputat d'Esquerra al Parlament de Catalunya, i de Joan Lladó, president d'Esquerra-Illes, ara fa dos anys i mig.

“Companyes i companys,

Gràcies per haver vengut i per trobar-vos i acompanyar-nos aquí, en la presentació pública d’aquesta secció local d’Esquerra-Pollença, en un dia tan assenyalat per a Mallorca com la Festa del Beat Ramon Llull...

Aquest bocí de Mallorca que es diu Pollença, que fa part de Mallorca, les Illes Balears i Pitiüses, i el conjunt dels Països Catalans necessita Esquerra Republicana. I Esquerra Republicana necessita Pollença: Sense Pollença, no tenim el país sencer; i sense Esquerra, Pollença no compta amb tot el ventall de formacions polítiques nacionals existents avui dia als nostres territoris.

Avui dia, Pollença necessita Esquerra i Esquerra necessita Pollença. És com ho veig.

A Pollença, fa falta un partit i una gent que estimi, defensi i promogui – més intensament encara i per damunt tot - la gent que hi viu o que hi vol viure: els drets i deures de les ciutadanes i dels ciutadans de Pollença han de ser el nord i guia en totes i cadascuna de les actuacions públiques de la gent i d’aquest partit: des dels infants que acaben de nàixer, fins a la gent major que se’n va a l’altre món, dones i homes, gent sana i gent malalta: preferentment aquella gent que s’ho passa més malament entre nosaltres ha d’estar al punt de mira quotidià de les nostres actuacions polítiques...

Mai no en serem a bastament, mai no en serem massa!

A Pollença, fa falta una gent i un partit que estimi, defensi i promogui – més intensament encara - l’ús social d’una llengua tan malmenada com la catalana.

Una gent i un partit que, en valorar positivament les riques aportacions que hi va fer el pollencí Miquel Costa i Llobera (de qui se celebren enguany els 150 anys del naixement), no en podem ni volem quedar plenament satisfets ni cofois, sinó que volem sentir-nos-hi empesos a treballar més aferrissadament encara per escampar-ne l’ús a tots els racons de la vila i de l’illa...

Mai no en serem a bastament, mai no en serem massa!

A Pollença, fa falta un partit i una gent que estimi, defensi i promogui – més intensament encara - la protecció i conservació del territori i el medi ambient: zones rústiques i humides, muntanyenques o marines, urbanes o forestals que encara hi queden.

Mai no en serem a bastament; mai no en serem massa!

A Pollença, fa falta una gent i un partit que estimi, defensi i promogui – més intensament encara - la protecció del patrimoni històric, artístic i cultural no sempre suficientment valorat, catalogat i defensat: com és el cas d’aquest pont romà que encara s’hi conserva, gràcies a allò que varen fer - o que no volgueren fer - les generacions pollencines avantpassades.

Mai no en serem a bastament, mai no en serem massa a l’hora de defensar-lo per mantenir-lo!

A Pollença, fa falta un partit i una gent que estimi, defensi i promogui - més intensament encara - treballar en política i a les institucions públiques amb les mans netes i la paraula lliure: som una gent que no hi volem anar a omplir-nos les butxaques pròpies ni a romandre-hi sotmesa a decisions que ens vulgui fer prendre un altre.

Hi volem aportar, amb llibertat i gosadia, el nostre tarannà profundament democràtic, com a gent republicana que som; la nostra visió nacional, com a gent dels Països Catalans que som; i la nostra perspectiva transformadora, com a gent esquerrana que som...

Mai no en serem a bastament, mai no en serem massa!

Arribat a aquest punt, m’adon que potser m’he equivocat de cap a peus en tot quant vos acab de dir: si vos hi heu fixat bé, haureu escoltat que he dit que fa falta una gent i un partit, un partit i una gent.

M’he equivocat, i he de rectificar. A Pollença, ja no hi fa falta; hi feia falta tot això fins avui mateix!

Però des d’aquest mateix moment, ja no no és així, perquè les coses han canviat, i molt avui aquí. D’ara endavant, Pollença ja compta amb tots vosaltres, la gent que integrau la secció local d’Esquerra-Pollença.

Sabeu que teniu molta de feina a fer.
Sabem que en teniu moltes ganes.
Se sap que els resultats no poden ser cap altra cosa: molt bons.

És això que vos desitjam la gent que formam aquesta gran família política que es diu i s’anomena Esquerra Republicana a les Illes Balears i Pitiüses.

Coratge i endavant, col·legues de Pollença.
Salut republicana, sens dubte la més sana !”

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra-Illes Balears i Pitiüses

Cartell electoral de qui encapçala la candidatura d'Esquerra-Pollença,
Miquel Àngel Sureda i Massanet, diplomat de Magisteri en Llengua Estrangera
jove de 32 anys, casat amb Àngela Alemany, tenen una filla d'1 any, Joanaina

De fet, durant tot aquest temps, han estat presentades no poques iniciatives a favor d'unes polítiques positives per a Pollença...

Sobre la Base militar, per exemple, el candidat d'Esquerra-Pollença a l'ajuntament pollencí Miquel Àngel Sureda no dubta gens ni mica a afirmar: ”Només podrem garantir el retorn de la Base Militar amb les condicions establertes de conservació del territori si som a la comissió que es crearà. Per això hem de ser a les institucions.”

Hi ha gent interessada que la família reial espanyola romangui al marge del joc democràtic, esdevengui intocable i intractable.

Quan un grup parlamentari s'interessa a saber quines són les despeses públiques reials a les quals ha de fer front cada any el conjunt de la ciutadania, -des de la persona més rica fins a la més pobra-, se li diu que no resulta pertinent.

Lluny de la claredat i transparència amb què acostumen a omplir-se la boca, massa sovint, un nombre massa elevat de representants polítics que s'autoconsideren "demòcrates", hom veu que, en tractar-se de la família reial espanyola, tot d'una s'apressen a optar perquè tot quedi tapat i ben tapat.

¿No serà que, en el fons, hom desitja que tot quedi tan lligat i ben lligat com ho va deixar el general...?

De vergonya!
Quin mal hi ha, de saber què costa!?

Així de clar ho diuen mitjans de comunicació que no se n'amaguen d'expressar-ho amb titulars:
"Per segona vegada la mesa del Congrés dels Diputats refusa tramitar un centenar de preguntes d'Esquerra Republicana de Catalunya sobre les despeses de la casa reial espanyola".

Com Rajoy, que, en un primer moment, no vol contestar públicament la pregunta que li adreça una dona que cobra 300 euros al mes, i llavors fa públiques unes xifres...

A veure si des de la tan ben educada i instruïda família reial espanyola qualcú també s'avança a fer-les-hi per iniciativa pròpia

Abans que s'hi hagi d'insistir una vegada i una altra amb escrits de reconsideració davant la Junta de Portaveus o de recursos davant del Tribunal Constitucional, com ha anunciat que farà el portaveu d'Equerra Republicana, el diputat Joan Tardà.

Qui més qui manco pot creure i pensar que tampoc no hi deu haver tant a amagar, per part d'una família tan noble i règia!

Qualcú pensa que diria molt al seu favor que s'hi avançassin!
Tot i que també n'hi ha d'altres que són de l'opinió que, ben mirat, tampoc no hi ha per què.

Amb una concentració pacífica, diumenge, 6 de maig de 2007, a les 12 del migdia al Bosc de la Memòria Republicana (a pocs metres de la rotonda de Bendinat, dins el terme de Calvià), l'Associació Memòria de Mallorca convoca a un acte públic de rebuig dels recents i darrers atacs feixistes que s'hi han produït.

Tothom sap molt bé que no són infants, són fatxes!, els autors d'aquestes malifetes que s'hi venen repetint un any i un altre.

Com diu l'Associació, el temps de la impunitat ha passat. És intolerable que a un estat democràtic s'insulti els homes i les dones que moriren per defensar els principis i valors democràtics.

Per això, es demana a tots els partits polítics i a totes les institucions públiques que condemnin clarament els atacs feixistes, investiguin els fets i posin els mitjans necessaris per a la protecció del Bosc de la Memòria.

S'hi fan públics els comunicats corresponents, per boca de M. Antònia Oliver París, Manel Suàrez i Margalida Capellà, que convida a depositar clavells a cadascun dels arbres que s'hi han plantat en record d'aquelles persones que donaren la vida per la llibertat i la democràcia.

S'hi omple un full de signatures que ofereix a la concurrència l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica de Mallorca, mitjançant el qual s'expressa que "els sotasignants, víctimes i familiars de víctimes de la guerra civil i la repressió franquista, així com ciutadans solidaritzats amb la causa de la recuperació de la memòria històrica a Calvià i a Mallorca, tots ells preocupats pels darrers atacs feixistes perpetrats contra el Bosc de la Memòria.

Sol·liciten que l'Ajuntament de Calvià assumeixi efectivament la seva responsabilitat en el manteniment i en la preservació del Bosc de la Memòria i protegeixi aquest espai públic municipal amb una tanca i instal·li panells explicatius en diferents idiomes que serveixin a totes les persones que passen pel Bosc per saber què és aquest jardí i quin és el seu significat.

Fotos: Pep Juàrez

Més de 16.300 persones d'arreu dels Països Catalans ja s'han adherit a la Plataforma Sobirania i Progrés que, entre d'altres, promou aquestes iniciatives:

• La transferència de competències en matèria de referèndums a partir del dret de petició col·lectiva
• La desobediència fiscal a l'estat espanyol per aconseguir recaptar nosaltres mateixos tots els nostres imposts i posar fi a l'espoli fiscal que pateixen els Països Catalans
• La internacionalització del procés cap a la sobirania dels Països Catalans i el suport d'altres nacions (Montenegro, Escòcia, el Quebec...)

Amb motiu del Primer de Maig de 2007, des de la Plataforma -Sobirania i Progrés- s'informa que ha nascut el moviment Sindicalistes per la Sobirania.
Es convida qualsevol persona que treballa en algun indret dels Països Catalans, afiliada a algun sindicat, que s'hi adhereixi.

Sindicalistes per la Sobirania forma part de l'entitat Sobirania i Progrés, que gestiona les peticions d'adhesió i l'enviament d'informació sobre la plataforma i/o actes que aquesta organitza.

Hi ha qui considera que el Primer de Maig no ha de ser únicament un dia festiu més en el calendari laboral, ni un dia més no laborable.
Ha de ser també un dia més de reivindicació, un dia més d'identitat col·lectiva del conjunt de treballadors i treballadores i un dia més de reivindicació d'un sindicalisme nacional arrelat als Països Catalans.

Entre d'altres aspectes, es vol treballar intensament per la constitució real d’un marc català de relacions laborals, amb la consciència clara que cal anar més enllà del marcs normatius i legals actuals.

Hom creu que no n’hi ha prou d’aplicar els estatuts d'autonomia als respectius territoris.
Fa falta que a cadascun dels territoris dels Països Catalans es pugui legislar i gestionar la prestació d’atur, les pensions i la gestió íntegra de la Seguretat Social, la capacitat de legislar en temes sociolaborals, etc.

Tant de bo que aquesta iniciativa contribueixi positivament a aconseguir tots aquests objectius.

Amb el lema Per una Mallorca amb futur, un bon grapat d'entitats i associacions mallorquines, entre d'altres la CGT-Balears, conformen la comissió organitzadora de la gran Diada per la Llengua i l'Autogovern promoguda a Mallorca per l'Obra Cultural Balear, que se celebra a la Plaça Major de Palma dissabte, 5 de maig de 2007, a les 18 hores

Per una Mallorca amb futur i davant la cada cop més gran onada migratòria africana que arriba fins a Europa, també emprant-hi vies d'accés mallorquines, la CGT-Balears s'afanya a acostar-se al cada cop més nombrós contingent de persones que s'instal·len a Mallorca, provenint d'altres indrets del Planeta, i manté ben presents certes reflexions i anàlisis que se'n fan.

En fer part de la comissió organitzadora de la Diada per la Llengua i l'Autogovern, que organitza l'OCB no deixa d'insistir en la necessitat de parar molt més esment al "repartiment del treball i la riquesa: TOT PER A TOTS"; i per això mateix, convida tothom a prendre part activa en la celebració que culmina dissabte, dia 5 de maig, a la plaça Major de Ciutat, a les 18 hores.