Aframericanet-2011

Dia 8 de maig de 2008, Ernest Benach, candidat a la Presidència d'Esquerra Republicana, pronuncia una conferència a Barcelona.

Hi proposa els quatre punts que considera fonamentals en la seva candidatura: amb un 2014 com a objectiu de país, passa a reclamar unitat entorn del 2014 i renovació del partit amb l'ERC 2014. Conclou que ERC és la millor eina pel futur de Catalunya.

 (Segueix)

Precisament el mateix dia que Carod-Rovira presenta el seu darrer llibre 2014 Que parli el poble català, anunciant que “ell no vol ser independentista, sinó que vol ser independent”; dimecres, dia 7 de maig de 2008, Esquerra Republicana presenta oficialment les seves quatre candidatures al 25è Congrés Nacional, a celebrar els 7-14 de juny vinent, per triar-hi president i secretari general del partit.

Com diu i manifesta el president d'Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira “la diversitat de candidatures per dirigir Esquerra és una bona notícia. És un símptoma de vitalitat del partit i una garantia que el projecte independentista té futur. El drama seria que ningú tingués ganes de posar-s’hi al davant. Només els partits vius tenen debats interns. Malgrat la crisi conjuntural de resultats que patim, hi ha homes i dones disposats a renovar el projecte, a aportar-hi el millor de si mateixos. I això és bo.”

Rafael Niubó i Ernest Benach amb Carod-Rovira

 (Segueix)

A la recerca de suports per a la candidatura d’ERC Futur, el president d’Esquerra Republicana s’ha fet present a Mallorca, acompanyant Rafael Niubó –candidat a la Secretaria General del partit- i ha compartit sopar amb la militància.

ERC Futur, la candidatura que presenta Ernest Benach i Rafael Niubó aspirant a la Presidència i Secretaria General d’Esquerra Republicana, respectivament, ha aconseguit arreplegar arreu dels Països Catalans 1.480 avals, d’entre els quals ha presentat 764 signatures al registre de la Seu Nacional.

Entre els nombrosos suports aconseguits per tots els territoris, despunta el que li atorga explícitament i clara l’actual president d’Esquerra, Josep-Lluís Carod-Rovira, com també de no pocs que provenen de les Illes Balears i Pitiüses.

El tarannà republicà d'un partit polític com Esquerra Republicana fa que la seva militància es comporti i es mostri en públic, als ulls de la ciutadania, com un partit diferent, en molts d'aspectes.

Com a bon partit republicà, Esquerra Republicana arriba a publicar i a “republicar”, fins i tot, certes dades de caràcter intern, considerades útils i profitoses per al conjunt de la ciutadania.

En un exercici pràctic de democràcia intensa i interna, el partit esdevé república per al conjunt de la militància!

Cecili Buele, militant d'Esquerra al barri del Camp Rodó, de Palma

 (Segueix)

N'hi ha que pensen i creuen que, com a bon partit republicà, Esquerra Republicana de Catalunya té el mandat -si no de tot, d'una bona part de l'electorat; té l'encàrrec, si no de tota, d'una bona part de la militància; i té la necessitat social i política d'evitar, -no tornar a repetir pus mai més-, errors del passat. Ni en el present ni en el futur.

Per a un bon nombre de la militància, el present pot ser Ernest Benach, i el futur pot ser Rafael Niubó!

 (Segueix)