Aframericanet-2011

Amb el lema Construïm l’Esquerra del futur, els dies 24 i 25 de setembre de 2005, ERC, conjuntament amb les JERC, realitza l’Escola de Tardor 2005, a la casa de colònies de Binicanella, situada dins el municipi de Bunyola.

Un grapat de desenes de militants d’Esquerra Republicana d’arreu dels Països Catalans assisteixen a l’Escola, dissenyada i preparada per les secretaries de Formació d’ERC-Illes i de JERC-Illes, presidides per Ferran Tarongí i Pau Arranz, respectivament.

- L’inici cap a la independència,
- La ideología d’Esquerra,
- L’Esquerra que avança,
- Esquerra i la nació
esdevenen els titulars d’algunes de les xerrades que s’hi fan.

Entre d’altres, hi participen Joan Puigcercós, secretari general d’ERC; Bernat Joan, eurodiputat d’ERC o Joan Lladó, president d’ERC-Illes.

Dissabte, dia 1 d'octubre, a partir de les 9:30 h, s'inicia la primera Trobada de Joves de la CGT a les instal·lacions de Binicanella.
Es vol compartir una jornada de reflexió per a l'acció, a la recerca d'elements d'anàlisi sobre què és ser jove i què és ser jove treballador o estudiant, aquí a la nostra illa i alhora en un món globalitzat.
Es vol construir, no més autopistes, sinó línies d'actuació i propostes de feina concretes: campanyes, amnifests, mogudes...
Es vol, compatible amb tot això, que la gent s'ho passi bé!

Es fa d'una manera lúdica i a la vegada seriosa, participativa i assembleària, experimentant amb formes de debat alternatives, teatre, jocs...

Es realitza al Casal de Binicanella, dins el terme municipal de Bunyola. S'inicia a les 9:30 i es conclou devers les 13:30, amb un bon dinar per recuperar forces després d'una jornada esgotadora...

Hom pot apuntar-s'hi adreçant-se a sp@cgt-balears.org, amb còpia (C/C) per a davidabril@cgt-balear.org.

Les expectatives de qui tengui interès a participar en aquesta Jornada, propiciada per la CGT-Balears ha de ser la de canviar el món i fugir de l'"etiquetatge" a què vivim sotmese/o/s.

D'altres enllaços interessants:

Tribuna Mallorca

Mallorca és terra de pau i d’acollida.

Per aquesta raó, la presència al nostre país i a les nostres aigües de persones i màquines destinades a causar la mort i la destrucció ens causa indignació i provoca el nostre rebuig.

Davant la passivitat, complaença i entusiasme de les autoritats estatals i autonòmiques, ara és el portaavions nord-americà “Theodore Roosevelt” qui visita Badia de Palma, propulsat amb tecnologia nuclear i carregat d’armes, presumptament de destrucció massiva, que cap dels nostres governants té voluntat ni capacitat de fiscalitzar.

Davant d’aquest fet, les entitats que formam part de la PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL volem fer públiques les següents consideracions:

1. Perquè defensam la llibertat i la democràcia, rebutjam la presència del portaavions nord-americà a les nostres aigües, i la de totes les persones i màquines destinades a causar la mort, la destrucció i la dominació política i econòmica.

   Aquesta presència escenifica aquesta dominació, que és causa de l’extensió de la pobresa, les malalties, el subdesenvolupament i la fam arreu del món, com ara l’ocupació d’Iraq.

   Està clar i demostrat que amb només una part de les despeses militars es podrien solucionar els problemes de subsistència de tota la població del món, i és per això que la estada del portaavions “Theodor Roosevelt” suposa també un insult a les nostres consciències de ciutadans lliures.

2. Les declaracions d’entusiasme de portaveus del Govern de les Illes Balears només fan palesa la seva indignitat, quan el que haurien de fer és escoltar a la ciutadania, absolutament contrària a les guerres.
   El seu servilisme és fidel reflex del model social, polític i econòmic que defensen, basat en l’explotació política, social i ecològica dels éssers humans i dels recursos del planeta.
   Els reclamam la dignitat i la vergonya que es suposa han de tenir els representants de la ciutadania de les nostres Illes.
PLATAFORMES
3. Exigim al Govern espanyol del senyor Zapatero, que no permeti la presència de màquines de guerra que són potencialment perilloses per a la seguretat de la ciutadania.

   Alhora que presumptament es violen i incompleixen les condicions del referèndum de l’OTAN.

   Ben al contrari, demanam la sortida de l’estat espanyol de l’Aliança Atlàntica, el tancament de les bases i la destinació de les despeses militars per a les nombroses necessitats socials que actualment hi ha, tant a l’estat espanyol com a la resta del món.

4. En aquest moments, és especialment significativa la tudada de recursos que suposen les astronòmiques despeses militars, com les que es destinen a mantenir fabuloses màquines de guerra, com el “Theodore Roosevelt”, quan la gent pobre, fins i tot a dins els mateixos Estats Units, pateixen les conseqüències dels desastres naturals i de les polítiques neoliberals.
   Aquest portaavions no és gens necessari a les nostres aigües, sinó a les costes de Louisiana, Mississipí i Alabama, per ajudar als seus conciutadans.

NO VOLEM VAIXELLS DE GUERRA ALS NOSTRES PORTS
MALLORCA, TERRA DE PAU !!
EL THEODORE ROOSEVELT, A NOVA ORLEANS !!

14 de setembre de 2005

PLATAFORMA PER LA DEMOCRÀCIA I LA GLOBALITZACIÓ SOCIAL
CONCENTRACIÓ DIVENDRES DIA 16, A LES 19,30 HORES, DAVANT EL PARC DE LA MAR, AL MOLL VELL DE PALMA

L’11 de setembre d’enguany, la celebració de la Festa Nacional de Catalunya, més que mai fa evident la gran varietat i riquesa d’opcions independentistes catalanes que es mouen i actuen a favor del país.
Des de vessants diversos, i amb una força històrica gens ni mica menyspreable.
Dins aquest gran mosaic polític independentista, és clar que ERC a l'actualitat assoleix una força social i una presència institucional com cap altra. N'és, sens dubte, la força hegemònica. Tot i que es veu ben clar que no n'és l'única, sinó més tost com la punta d'un iceberg!
No és d’estranyar, doncs, que, en un país tan poc normal com aquest, s'hi arribin a produir també certes anomalies, inclosos enfrontaments públics a l'àmbit de l’independentisme català.
Gairebé sempre utilitzats per alguns -amb l’objectiu de fer-hi veure necessària l’adscripció dels territoris a l’estat espanyol- no fan més que traure a llum una història secular de lluita cívica per la independència.

Una petita mostra d’això que s’està dient, pot quedar representada en aquesta breu relació d’entitats, representatives de l’àmbit independentista català:

1. A.U.P.
   Assemblea d'Unitat Popular:
   - Moviment d'esquerra independentista fundat al març de 1993 a Barcelona. Sorgeix de la confluència d'independents, dirigents de la Crida i del MDT-IPC. El 1995, s'acosten a ERC i el 1996 bona part dels seus dirigents hi ingressen, fet que provoca la dissolució del grup.
2. B.E.A.N.
   Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional:
   - Partit independentista i socialista constituït al maig de 1979 pel Bloc Català de Treballadors i un grup d'independents.
3. BCT
   Bloc Català dels Treballadors
   Organització comunista del Principat, sorgida el 1978 de la fusió del Moviment d'Unificació Marxista (MUM) i del Partit del Treball de Catalunya (PTC). El 1979 participa en el Bloc d'Esquerra d'Alliberament Nacional (BEAN), tot i que no comparteix el programa independentista dels altres integrants del BEAN. El 1982, en extingir-se el BEAN, s'integra majoritàriament a Nacionalistes d'Esquerra (NE).
4. CAJEI
   Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista:
   - A principis de l’any 2002, neix la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista: la CAJEI, pretén ser un marc de diàleg i coordinació de treball de què tot el jovent independentista i d’esquerres organitzat en col•lectius i assemblees de joves en pugui participar activament.
   - Com a joventut socialista, saben que l’internacionalisme és un pilar bàsic per la construcció de la revolució. Per tant, i tenint en compte que l'àmbit d’actuació és el territori català, defensen qualsevol català o catalana que hagi estat repressaliada per les seves conviccions socialistes. I ho fan donant suport i coordinant-se amb tots el col•lectius antirepressius i de suport a preses i presos polítics catalans, com són en l’actualitat Rescat i Alerta Solidària
   - Amb els Estatuts seguim encadenades!
   - Joves, lluitem pel nostre futur!
5. CEI
   Coordinadora de l’Esquerra Independentista:
   
6. C.LL.
   Catalunya Lliure:
   - Organització independentista sorgida al juny de 1989 com a coalició impulsada pel MDT-PSAN i el FNC davant les eleccions europees d'aquell any (19.586 vots). Transformada en partit el desembre de 1989, es defineix com organització de masses del MCAN. El 1991, una part marxa a ERC i anys més tard acaben desapareixent
7. CEPC
   Coordinadora d’Estudiants dels Països Catalans:
   - Una organització estudiantil de l'esquerra independentista dels Països Catalans, amb voluntat aglutinadora i plural. Treballen per a la construcció d'un Sistema d'Educació Públic i Popular als Països Catalans.
8. CIRE
   Col•lectiu Independentista Revolucionari d’Eivissa:
   - El CIRE es crea per un grup de joves crítics per lluitar contra les nombroses agressions que pateix el medi ambient, la llengua, la cultura i el poble d'Eivissa. És l'assemblea de zona que depén de l'assemblea d'Eivissa d'ENDAVANT (Organització socialista d'alliberament nacional)
   - Lluita per Eivissa, pel seu medi natural, per l'autodeterminació dels pobles, contra el capitalisme, contra el patriarcat, contra el feixisme, la xenofòbia i per la diversitat cultural.
   - Per uns Països Catalans independents, socialistes i reunificats. Contra la globalització, el patriarcat i el feixisme.
   - Organitza’t i lluita!
9. CUP
   Candidatura d’Unitat Popular
   - Des de viles i ciutats construïm la unitat popular
   - Prou d’Estatuts! Ara cap a la independència!
   
10. E.C.T.
    Esquerra Catalana dels Treballadors
    - L'Esquerra Catalana dels treballadors és històricament el primer partit catalanista a la Catalunya del Nord. La seva fundació és del 1972.
11. Endavant OSAN
    Organització Socialista d’Alliberament Nacional:
    - Rebutja l'Estatut durant la Diada. Veu la Diada nacional de l'Onze de Setembre d’aquest any marcada pel rebuig de l'independentisme al procés de reforma de l'Estatut en totes les mobilitzacions convocades arreu delpaís, en les quals han participat milers de persones.
    - Organització socialista d'alliberament nacional, provinent de la dissolta PUA. Actualment és un dels impulsors del Procés de Vinarós
    - Amb les reformes dels Estatuts els Països Catalans no tenim futur
    - Construïm un futur lliure. Independència i socialisme
    - Davant al reforma dels estatuts, la construcció nacional. L'Únic horitzó: Independència i socialisme.
12. ENE
    Entesa dels Nacionalistes d’Esquerra
    - Partit fundat a Barcelona al desembre de 1985 per la confluència de nacionalistes d'esquerra, renovadors d'esquerra republicana de Catalunya i independents per l'esquerra nacional. Defensen l'alliberament nacional dels Països Catalans per mitjans democràtics i la construcció del socialisme. Acaben dissolts i repartits entre ERC i Iniciativa per Catalunya.
13. ERC
    Esquerra Republicana de Catalunya
    - Partit creat a Barcelona al 19 de març de 1931 en la Conferència d'Esquerres Catalanes. Sota l'impuls de Francesc Macià i LLuís Companys.
14. FNC
    Front Nacional de Catalunya:
    - Organització fundada a París l'any 1940, de resistència i alliberament nacional per membres de diverses organitzacions nacionalistes.
15. IPC
    Independentistes dels Països catalans:
    - Organització independentista i socialista revolucionària fundada al març de 1979 en fusionar-se el PSAN-prov i l'Organització socialista d'alliberament nacional, de la Catalunya nord. Acaba dissolta al MDT l'any 1987.
16. JERC
17. L’Espenta:
    - Col•lectiu de l'esquerra independentista de les terres de Ponent, amb la intenció de donar resposta a les inquietuds de la gent de les nostres comarques en els àmbits social, cultural i polític en els quals vivim. Actes, comunicats, premsa, enllaços i contacte.
18. Maulets:
    - Organització independentista juvenil dels Països Catalans fundada l'abril de 1988 i promoguda pel MDT-PSAN. El 1989 esdevé la branca juvenil de Catalunya Lliure. El 1995 abandona CL i alguns seguidors s'integren a la PUA. El 1998 Maulets es fusiona amb JIR (joves independentistes revolucionaris) per crear MAULETS-EL JOVENT INDEPENDENTISTA REVOLUCIONARI.
    - No estatut, no maragall, no carod, no mas, no piqué, no saura.
    - Sí països catalans, sí mediterrània
    - El jovent construint independencia i revolució
    .
19. MCAN
    
20. M.D.T
    Moviment de Defensa de la Terra:
    - Organització independentista sorgida el 1984 de la confluència del PSAN i de IPC. Es defineix com un front revolucionari d'alliberament nacional. Té bastant implantació repartida arreu dels PP.CC. El febrer de 1987 es divideix en dos grups MDT-IPC i MDT-PSAN. Existeixen a l'actualitat (el que queda de MDT-IPC, però res a veure amb el que va ser).
21. M.E.N
    Moviment d'Esquerra Nacionalista:
    - Partit independentista i revolucionari fundat el 1985 per una escissió de Nacionalistes d'Esquerra contrària a la creació de l'Entesa dels nacionalistes d'esquerra.
22. M.U.M:
    Moviment d'unificació marxista:
    - Organització independentista i marxista constituïda al maig de 1977, en fusionar-se el Col•lectiu Català d’Alliberament i el Col•lectiu Combat.
23. N.E.
    Nacionalistes d’Esquerra:
    - Moviment socialista i nacionalista sorgit a Barcelona al desembre de 1979 a partir de la crida d'un grup d'intel•lectuals per a concórrer a les eleccions autonòmiques. El 1985 es dissol dins l'entesa dels nacionalistes d'esquerra, però un sector s'hi oposa i crea el Moviment d'esquerra nacionalista.
24. O.S.A.N.
    Organització Socialista d’Alliberament Nacional:
    
25. PSAN:
    - Sorgeix en un moment en què el moviment obrer i popular català pren novament l'ofensiva del combat per la liquidació de la dictadura i avança cada cop més, en el camí per la imposició d'una alternativa democràtica i popular.
    - L’independentisme sociològic sorgit de la dècada dels 80 està essent reconduït i segrestat políticament per ERC i posat finalment al servei de la socialdemocràcia espanyola.
    - Ara el nou tàndem Maragall-Zapatero perpetua un estat espanyol que no ha arribat a la democràcia: el sol fet de no reconèixer el dret –bàsic- d'autodeterminació ja el situa fora dels paràmetres democràtics.
    - Prou d’Estatuts ! Independència !
    
26. P.U.A.
    Plataforma per la unitat d'acció:
    - Moviment independentista de l'esquerra revolucionaria i antifeixista. Fundat el 1995 per ex-militants del MDT-IPC, de CATALUNYA LLIURE i dels sectors crítics de AUP amb l'ingrés dels seus dirigents a ERC. Actualment es diuen ENDAVANT.
27. SCAF.
    Socialista Contra les Armes i el Feixisme:
    - SCAF, és un ideal, que classifica a un tipus de gent. L'ideal SCAF, es centra en la lluita pel socielisme, antifeixisme, antisexisme i antiarmes. Molts independentistes catalans, bascos, o altra gent d'arreu d'Euskadi, Països Catalans i d'Espanya, es qualifiquen com a SCAF. La lluita SCAF, es centra en un ambient "pacifista", però a favor de la lluita al carrer, com poden ser pintades, murals, reivindicacions, antisimbolismes opressors i llengua opressora, o actes de coneixença dels seus ideals.
    - L’estètica SCAF, pot ser, de vestimenta skin head, o SHARP, tot i que no acostumen a vestir així. És més normal, uns pantalons acampanats, texans, de pana, bombats... amb bambes, o espardenyes d'espart; samarretes, i jaquetes curtes i arrapadetes. Acostumen a portar un seguit de "partxes" reivindicatius a la roba, i xapes.
    

PUBLICAT A L'ESTEL (01/10/2005)

Cada 11 de setembre catalans i catalanes es manifesten pels carrers i reclamen el reconeixement dels seus drets nacionals i més autogovern.

DIADA NACIONAL 2005

La Festa per la Llibertat es configura com un acte polític de la societat civil catalana, per celebrar la Diada de manera festiva i alhora reivindicativa.
Es vol fer d’aquesta celebració un acte polític d’afirmació i reivindicació nacional, de forma oberta i participativa.
Per aquest motiu, des de l’any 2000 unes dues-centes entitats de la societat civil catalana celebren un acte que comprèn una mostra d’entitats, la lectura d’un manifest que compta amb el suport de les entitats i un concert de música que clou la celebració.
Volen compartir aquesta reivindicació amb totes les persones que viuen a Catalunya, vinguin d’on vinguin.
Només si hom té la capacitat de decidir com es vol que sigui el país, se'l pot construir més just, plural, solidari, integrador,sostenible, independent.

D'altra banda, cada formació política afegeix més gruix a aquesta celebració festiva i reivindicativa.
És el cas d'Esquerra Republicana de Catalunya:

DIADA NACIONAL DE CATALUNYA: SIS ESPAIS SIGNIFICATIUS

ESPAI 1:
Arc de Triomf: mostra d’entitats dels Països Catalans

Des de l’any 2000 unes dues-centes entitats de la societat civil catalana d’arreu dels Països Catalans celebren amb una mostra d’entitats, la lectura d’un manifest i un concert de música la Diada Nacional de Catalunya.

Enguany n’organitzen els actes a l’Arc de Triomf de Barcelona, (a prop dels altres cinc espais!)

La Mostra d’Entitats dels Països Catalans s’inicia a les 10 del matí i roman exposada durant tota la jornada.

A les 19:30, s’hi programa un concert que resta a càrrec de Miquel Gil, Cheb Balowski i Els Pets.

Paradetes i gent d’arreu dels Països Catalans omplen el llarg passeig que va des de l’Arc de Triomf fins al Parc de la Ciutadella de Barcelona, en un marc incomparable i en un dia de sol esplèndid.

ESPAI 2:
Monument a Rafael Casanova : desfilada d’entitats i partits polítics

Rafael Casanova i Comes, fill de Francesc Casanova i Solà, i de Maria Comes i Sors, de Lliçà d’Amunt (Vallès Oriental) neix a Moià (Bages) el 1661.

Fa la carrera de Dret a l’Estudi General de Barcelona, on es doctora el 1686. Es casa amb Maria Bosch i Barba l’any 1696.

És nomenat Conseller en cap el 30 novembre 1713.

Defensa la ciutat de Barcelona contra els atacs de les forces del rei Felip.

Mor a Sant Boí el 3 de maig de 1743, on se’n conserven les despulles.

Com és habitual en la Diada Nacional de Catalunya, durant tot el matí, representants de les més diverses entitats, organitzacions, associacions, institucions i partits polítics d’arreu dels Països Catalans, es fan presents a la Ronda de Sant Pere de Barcelona, per retre homenatge a Rafael Casanova i Comes, davant del monument erigit a la seva figura.

La presència d’Esquerra Republicana de Catalunya hi esdevé cada cop més nombrosa i significativa

ESPAI 3:
Fossar de les Moreres: topada amb independentistes

Cap a les 12 del migdia, quan un grapat de desenes de militants de les JERC s’adrecen a realitzar l’ofrena tradicional als màrtirs de 1714, participant en l’acte unitari organitzat per la Comissió Independentista Fossar de les Moreres, són agredits violentament per un grup d’exaltats que pretenen impedir-los l’entrada al Fossar, al crit de Botiflers! Botiflers! i fent flamejar pancartes on es podia llegir claríssimament, en lletres ben gosses pintades de vermell:

ERC BOTIFLERS FORA!

Joves de Mallorca i d’Eivissa, que hi són presents, també reben els insults i maltractaments d’aquest grupuscle de fanàtics que, amb mètodes feixistes que hom creia superats, pretenen fer malbé els avanços imparables d’Esquerra Republicana de Catalunya.

La formació política que, com mai en aquestes darreres dècades, aconsegueix d’implantar-se i d’enfortir-se en ambients cada cop més nombrosos de la societat civil d’arreu dels Països Catalans.

Ràpidament se n’escampa la notícia que, poques hores després, ja va acompanyada del comunicat corresponent:

Un grup de militants de l’organització “cajei” -Coordinadora d'Assemblees de Joves de l'Esquerra Independentista- han impedit mitjançant l’ús de la violència que al Fossar de les Moreres de Barcelona, espai públic patrimoni de tots i totes les catalanes, poséssim la tradicional parada de material informatiu.
Malgrat la voluntat d’enraonar i dialogar de la militància de les JERC, l’esforç ha estat en va.
Cap a les 12 del migdia, més de 200 militants de les JERC es dirigien al Fossar de les Moreres per tal de realitzar la tradicional ofrena als màrtirs de 1714 i participar de l’acte unitari de la Comissió Independentista Fossar de les Moreres.
En arribar, han estat agredits violentament i els ha estat impedida l’entrada al Fossar i, per tant, la participació a l’acte unitari.
Així doncs volem denunciar les actituds violentes de persones que no podem considerar com a independentistes.
Condemnem aquests grupuscles marginals que utilitzen mètodes feixistes contra aquells que no pensen com ells.
El robatori, les amenaces de mort, les empentes i els cops de puny, no entren dins del sentit comú i no ajuden a sumar esforços per a alliberar el país, ans al contrari.
Malgrat tot, les JERC avui tornarem a ser al carrer, perquè no renunciem a la lluita que vam iniciar fa gairebé 75 anys.
La independència, el socialisme i la reunificació dels Països Catalans són i seran la nostra via per millorar les condicions de vida dels i les joves, de tots ells, també de qui no pensa com nosaltres.
DIGUEM PROU,
STOP FEIXISME

Què hi diu la Coordinadora d’Assemblees de Joves de l’Esquerra Independentista -CAJEI-?
En resum:
Recollint el popular lema “Al Fossar de les Moreres no s'hi enterra cap traïdor”, aquest any per denunciar la instrumentalització que ERC i JERC fan del moviment independentista, quan en realitat negocien la permanència a Espanya, la CAJEI ha respost amb el lema “Al Fossar de les Moreres no hi parla cap traïdor”.

Més clar? Aigua!

ESPAI 4:
Parc de la Ciutadella: espectacle institucional singular

Com un espectacle institucional força singular pot considerar-se l’acte realitzat al Parc de la Ciutadella, al més pur estil ‘maragallà’, en ple mig dia i davant d’una multitud de ciutadanes i ciutadans delitosos de prendre-hi part massivament.
La intervenció sempre refrescant de Maria del Mar Bonet és seguida per la gentada que roman més allunyada de l’escenari, a través d’unes pantalles gegants que hi acosten la imatge i la veu sonora de l’artista mallorquina.
Com també la resta de participants: Orfeó Català, Josep Carreres, etc.
Amb el cant dels Segadors conclou l’espectacle institucional singular.

ESPAI 5:
Dinar al carrer: trobada festiva d’Esquerra Republicana

En un dels carrers més cèntrics de la ciutat de Barcelona -Méndez Núñez- la Federació d’ERC-Barcelona organitza el dinar per a tota la militància republicana.

Prèviament se n’ha fet una preparació exquisida, no solament del menjar que s’hi elabora, sinó també d’informació i col•laboració amb la gent resident i veïna, amb la qual s’han mantengut contactes directes individualitzats, per tal de pal•liar-ne molèsties possibles i d’enfortir-hi les relacions cíviques.

Les llargues taules que ocupen el carrer en tota una illeta de cases es van omplint de la gent que s’hi ha inscrit.

S’hi dina i s’hi escolten els parlaments dels màxims representants del partit.

ESPAI 6:
Plaça Urquinaona: manifestació independentista d’ERC

La Diada conclou amb la gran manifestació independentista que recorre el tram de la Ronda de Sant Pere que va des de la Plaça d’Urquinaona, fins a l’Arc de Triomf.

Qui pot i vol, aprofita l’avinentesa per arrodonir la Diada Nacional de Catalunya 2005, anant a presenciar el partit de futbol entre el Barça i el Mallorca (2-0, gols de Samuel Eto’o!) al Camp Nou.

Cap a la independència. ERC

.............................................................................................

Cartell Diada 2005

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2004

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2003

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2002

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2001

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Cartell Diada 2000

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

....................

Amb el títol El desembarc d'Esquerra a terres madrilenyes, el parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, divendres, dia 9 de setembre, al Cafè Can Lliro, de Manacor, fa una conferència a la qual pot assistir tothom qui vulgui.

Seguint amb el cicle Xerrades d'estiu a la fresca que organitza ERC-Illes per tot Mallorca, en aquesta ocasió és el torn del portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats de Madrid.

La xerrada comença a les 21 h, després hi ha un sopar a la fresca.
Si s'hi vol quedar a sopar convé confirmar-ho abans al 971 728826.
Conegudes com són les intervencions fermes del diputat a l'hemicile parlamentari, amb un to provocatiu gairebé sempre, aquesta xerrada a Manacor resulta del tot interessant.

Davant d'un centenar de persones que omplen a vessar l'espaiós recinte a l'aire lliure del Cafè Can Lliro de Manacor, el diputat d'ERC fa una repassada i explicació extensa -durant més de dues hores seguides, i sense cap paper escrit damunt la taula- del que és, representa i fa el Grup Parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats.
Al costat del president d'ERC-Illes, el jove manacorí Joan Lladó, -qui en fa la presentació, la tasca de moderador i la cloenda de l'acte-, el diputat republicà explica a la concurrència què hi fa i què hi vol fer ERC a Madrid, donant suport a l'Esquerra Espanyola: hi queda palès l'objectiu d'anar ofegant les envestides genocides del nacionalisme espanyol, representat en la dreta més dura del Partit Popular; i d'anar fent passes endavant, avançant en el camí cap a la independència dels Països Catalans.
Aspiració que només pot veure's satisfeta plenament, quan s'hagi obtengut la majoria social que li'n doni el suport -cap a la qual, sens dubte, s'està caminant avui dia, a un ritme molt més accelerat que en dècades anteriors-.
Per a això ERC hi està treballant fort ferm: en l'àmbit de les polítiques socials més avançades; en qüestions relacionades amb l'augment d'inversions de l'Estat espanyol als Països Catalans; en la defensa aferrissada de la llengua catalana -i les altres llengües de l'Estat- a tots els territoris; en l'elaboració d'estatuts millors per a Catalunya i els Països Catalans, i d'una nova Constitució espanyola; en tantes i tantes d'iniciatives que, des del grup parlamentari, -sens dubte més nombrós que mai, però també amb un pes relativament petit dins l'hemicile- s'està incidint considerablement en les polítiques concretes que desplega el Govern espanyol del PSOE.

Insisteix el diputat Tardà en el paper rellevant que té, avui dia, dins la planificiació legislativa espanyola el projecte de Llei de llengües que ha elaborat el Grup Parlamentari d'ERC, a ciència i a consciència, la qual ha de ser debatuda i aprovada durant la present legislatura.

El parlamentari d'ERC no n'amaga les dificultats i els obstacles. En reconeix els riscos i perills.
Però també té ben present l'aprenentatge que comporta el fet d'exercir el govern i el poder a la Generalitat de Catalunya i en altres instàncies del Principat; com també la pràctica parlamentària, tant a Catalunya com a Madrid; i el treball intens i creixent dels òrgans del partit que es veuen abocats a fer-hi més feina que mai, en la labor d'encertar l'estratègia més adequada i les tàctiques més adients a cada circumstància.

En haver donat resposta a nombroses preguntes, qüestionaments i plantejaments que se li fan per part d'alguns dels assistents, es passa a compartir taula i mantell en un sopar a la fresca que, amb molt de gust i seny, ha preparat Can Lliro.

PUBLICAT A L'ESTEL (01/10/2005)

Certs fets provoquen certes reflexions.
Certa gent, no fa gaire, s’anava fent preguntes com aquestes: què és per a tu la democràcia; quin element hi valores més; per què mereix de ser respectada; en què la bases fonamentalment; quina valoració fas de qui roman al front de les institucions...
Seria interessant saber què hi diu, en general, la ciutadania... La favorable a qui es declara d'esquerres, o la votant de la dreta a ulls clucs; la defensora amb dents i ungles de l'espanyolitat de les nostres illes, o la impulsora d’uns Països Catalans lliures i independents.
Seria interessant saber quin paper hi assigna als doblers, als euros, als recursos econòmics públics: certament insuficients, però sens dubte també mil milionaris!
Sorgeix una reflexió: quina credibilitat es mereix una formació política democràtica que reconeix públicament que, per mantenir fidel la militància, no té cap altra sortida que anar davant notari?
A fer-hi què? Portar-hi un document, amb la signatura d’un ex-militant compromès privadament a pagar una multa milionària (500 milions de pessetes antigues!)
Motiu? Haver-se passat a l'altra banda, posant en perill l'exercici d’una parcel•la de poder municipal a mans del partit.
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de favors mutus i submissions? D'on ha pogut brollar una quantitat de doblers tan astronòmica...? S'hi rebutja o hi resulta delitosa la gent trànsfuga...?
Encara més: si això és així després, “a parte post”, què no deu haver passat també abans, “a parte ante”? Hi pot haver manera humana d'esbrinar, fil per randa, quants votants i militants han hagut de patir processos semblants! Si em votes, en sortiràs guanyant; si no em votes, en sortiràs perdent!
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de vots i voluntats?
En aquestes alçades del segle XXI, seria bo que ens deixàssim anar de romanços i ens atrevíssim a dir les coses pel seu nom, d'una vegada.
Això ja ve d'antic: una cosa és posar-se a servir la ciutadania. I una altra, molt distinta, servir-se'n per omplir-se les butxaques pròpies.
Vet ací un desig profund: que les nostres democràcies no esdevenguin mai cap farsa!

Cecili Buele i Ramis.
Palma.

D'altres enllaços:

Diario de Mallorca 2005 09 08