Aframericanet-2011

Amb el títol El desembarc d'Esquerra a terres madrilenyes, el parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats, Joan Tardà, divendres, dia 9 de setembre, al Cafè Can Lliro, de Manacor, fa una conferència a la qual pot assistir tothom qui vulgui.

Seguint amb el cicle Xerrades d'estiu a la fresca que organitza ERC-Illes per tot Mallorca, en aquesta ocasió és el torn del portaveu d'Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats de Madrid.

La xerrada comença a les 21 h, després hi ha un sopar a la fresca.
Si s'hi vol quedar a sopar convé confirmar-ho abans al 971 728826.
Conegudes com són les intervencions fermes del diputat a l'hemicile parlamentari, amb un to provocatiu gairebé sempre, aquesta xerrada a Manacor resulta del tot interessant.

Davant d'un centenar de persones que omplen a vessar l'espaiós recinte a l'aire lliure del Cafè Can Lliro de Manacor, el diputat d'ERC fa una repassada i explicació extensa -durant més de dues hores seguides, i sense cap paper escrit damunt la taula- del que és, representa i fa el Grup Parlamentari d'ERC al Congrés dels Diputats.
Al costat del president d'ERC-Illes, el jove manacorí Joan Lladó, -qui en fa la presentació, la tasca de moderador i la cloenda de l'acte-, el diputat republicà explica a la concurrència què hi fa i què hi vol fer ERC a Madrid, donant suport a l'Esquerra Espanyola: hi queda palès l'objectiu d'anar ofegant les envestides genocides del nacionalisme espanyol, representat en la dreta més dura del Partit Popular; i d'anar fent passes endavant, avançant en el camí cap a la independència dels Països Catalans.
Aspiració que només pot veure's satisfeta plenament, quan s'hagi obtengut la majoria social que li'n doni el suport -cap a la qual, sens dubte, s'està caminant avui dia, a un ritme molt més accelerat que en dècades anteriors-.
Per a això ERC hi està treballant fort ferm: en l'àmbit de les polítiques socials més avançades; en qüestions relacionades amb l'augment d'inversions de l'Estat espanyol als Països Catalans; en la defensa aferrissada de la llengua catalana -i les altres llengües de l'Estat- a tots els territoris; en l'elaboració d'estatuts millors per a Catalunya i els Països Catalans, i d'una nova Constitució espanyola; en tantes i tantes d'iniciatives que, des del grup parlamentari, -sens dubte més nombrós que mai, però també amb un pes relativament petit dins l'hemicile- s'està incidint considerablement en les polítiques concretes que desplega el Govern espanyol del PSOE.

Insisteix el diputat Tardà en el paper rellevant que té, avui dia, dins la planificiació legislativa espanyola el projecte de Llei de llengües que ha elaborat el Grup Parlamentari d'ERC, a ciència i a consciència, la qual ha de ser debatuda i aprovada durant la present legislatura.

El parlamentari d'ERC no n'amaga les dificultats i els obstacles. En reconeix els riscos i perills.
Però també té ben present l'aprenentatge que comporta el fet d'exercir el govern i el poder a la Generalitat de Catalunya i en altres instàncies del Principat; com també la pràctica parlamentària, tant a Catalunya com a Madrid; i el treball intens i creixent dels òrgans del partit que es veuen abocats a fer-hi més feina que mai, en la labor d'encertar l'estratègia més adequada i les tàctiques més adients a cada circumstància.

En haver donat resposta a nombroses preguntes, qüestionaments i plantejaments que se li fan per part d'alguns dels assistents, es passa a compartir taula i mantell en un sopar a la fresca que, amb molt de gust i seny, ha preparat Can Lliro.

PUBLICAT A L'ESTEL (01/10/2005)

Certs fets provoquen certes reflexions.
Certa gent, no fa gaire, s’anava fent preguntes com aquestes: què és per a tu la democràcia; quin element hi valores més; per què mereix de ser respectada; en què la bases fonamentalment; quina valoració fas de qui roman al front de les institucions...
Seria interessant saber què hi diu, en general, la ciutadania... La favorable a qui es declara d'esquerres, o la votant de la dreta a ulls clucs; la defensora amb dents i ungles de l'espanyolitat de les nostres illes, o la impulsora d’uns Països Catalans lliures i independents.
Seria interessant saber quin paper hi assigna als doblers, als euros, als recursos econòmics públics: certament insuficients, però sens dubte també mil milionaris!
Sorgeix una reflexió: quina credibilitat es mereix una formació política democràtica que reconeix públicament que, per mantenir fidel la militància, no té cap altra sortida que anar davant notari?
A fer-hi què? Portar-hi un document, amb la signatura d’un ex-militant compromès privadament a pagar una multa milionària (500 milions de pessetes antigues!)
Motiu? Haver-se passat a l'altra banda, posant en perill l'exercici d’una parcel•la de poder municipal a mans del partit.
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de favors mutus i submissions? D'on ha pogut brollar una quantitat de doblers tan astronòmica...? S'hi rebutja o hi resulta delitosa la gent trànsfuga...?
Encara més: si això és així després, “a parte post”, què no deu haver passat també abans, “a parte ante”? Hi pot haver manera humana d'esbrinar, fil per randa, quants votants i militants han hagut de patir processos semblants! Si em votes, en sortiràs guanyant; si no em votes, en sortiràs perdent!
A tot això que hem de patir, se li pot dir 'democràcia' vertadera? No s'assembla més a negoci i compra-venda de vots i voluntats?
En aquestes alçades del segle XXI, seria bo que ens deixàssim anar de romanços i ens atrevíssim a dir les coses pel seu nom, d'una vegada.
Això ja ve d'antic: una cosa és posar-se a servir la ciutadania. I una altra, molt distinta, servir-se'n per omplir-se les butxaques pròpies.
Vet ací un desig profund: que les nostres democràcies no esdevenguin mai cap farsa!

Cecili Buele i Ramis.
Palma.

D'altres enllaços: