Aframericanet-2011

S’està preparant una Manifestació que pot fer història.
Per dimarts, dia 13 de desembre, a les 20:00 hores a la plaça de Cort, nombroses associacions, entitats, organitzacions sindicals i formacions polítiques convoquen la ciutadania a manifestar-se públicament.

Tothom hi és convidat. Es tracta de reclamar Drets per a tothom, en un acte de solidaritat amb treballadors/immigrants acomiadats del seu lloc de feina.

Al cartell que s’ha confeccionat, hi figuren més de dues dotzenes d’entitats convocants d’aquesta Manifestació.

Els motius que s’hi addueixen són tres:

*** En solidaritat amb treballadors agrícoles de Son Ferriol (marroquins);
*** En demanda de readmissió d’acomiadats a Llucmajor (senegalesos);
*** Contra l’explotació laboral de treballadors immigrants (que vénen de qualsevol indret del món).

En aquesta ocasió, s’ha aconseguit d’organitzar una manifestació de caràcter unitari, entorn d’un assumpte que afecta tota la població resident a Mallorca:

No s'ha de permetre, ningú no ha de consentir, que la gent immigrant que arriba a Mallorca serveixi de mà d’obra més barata per a empresaris sense escrúpols, disposats a acceptar fins i tot l’oferta de treball de qui està en condicions tan lamentables que faria feina a canvi de no-res, a canvi de res més que el paper signat d’un contracte laboral (amb el qual poder aconseguir el permís de residència).

Això és bestial! I pot dur conseqüències nefastes per al conjunt de la classe treballadora arreu de Mallorca.

S’hi ha de dir basta a tanta sobreexplotació laboral.
Molt més encara si aquesta prové d’empreses subvencionades amb els doblers públics que gestiona el Govern de les Illes Balears o el Consell de Mallorca (com és el cas d’empreses de reciclatge de Llucmajor, d'on han estat acomiadats treballadors senegalesos als quals se'ls exigeix fer més de 50 hores setmanals, de manera totalment irregular).

En bon diumenge, una munió de gent es concentra al cementeri d'Alaró, per retre homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat.

Gent de totes les contrades de Mallorca, sobretot d'Alaró i de Mancor, tenen l'oportunitat d'escoltar les paraules que hi pronuncia el jove organitzador de la trobada, Marçal Isern, portaveu del Col·lectiu d'Alaró per la recuperació de la Memòria Històrica.

A aquestes paraules segueixen les que hi adreça el batle Miquel Deyà, president de l'Ajuntament d'Alaró, en fer present que es tracta d'una vila marcada per la presència de gent esquerrana des de fa dècades.

Així mateix, s'hi pot escoltar la lliçó que hi ofereix el jove historiador David Ginard qui, a més de reconèixer que es tracta d'un homenatge que arriba massa tard, també valora molt positivament que s'hagi aconseguit d'arreplegar-hi tanta gent.

Un representant de la vila de Mancor de la Vall, el jove Mateu Mir, també hi fa acte de presència, tot recordant-ne el motiu, com és ara l'assassinat de dues persones mancorines juntament amb les 18 alaroneres, per les vies i cunetes de l'entorn.

Les paraules més emotives, emperò, hi són pronunciades per la persona més vella de la trobada, Gabriel Joan, vell socialista, ancià de 95 anys que hi parla amb l'energia i la fermesa d'un jove de 18: tot recordant fets viscuts al llarg de la seva llarga vida de lluitador esquerrà.

Recorda que 'sa Maquineta' Pere Rosselló i Bover, batle republicà d'Alaró, va ser assassinat tal dia com avui.

Aprofita l'avinentesa per convidar tota la gent assistent a defensar sempre amb dents i ungles la causa de la democràcia i la llibertat.

Seguidament, tot escoltant les melodies que interpreta Fanny Marí, soprano excel·lent, acompanyada al piano d'Antònia Coll, alaronera i familiar de gent represaliada, les quals hi donen un ambient de seriositat alhora que d'entranyable acompanyament, es depositen roses vermelles al peu de la làpida que s'hi descobreix.

Mallorquins, aimem la terra
com cap cosa d'aquest món.
Ni a la plana ni a la serra
nostre geni no es confon.
Siguem fills d'aquella gent
que de naus la mar omplia;
com per art d'encantament
nostra Llotja apareixia".

Mentre es canta aquesta estrofa, es descobreix i recobreix de flors roges la làpida recordatòria, que diu així:

“En record i homenatge a les persones que, després del cop d'estat de juliol de 1936, moriren per la seva defensa de l'estat democràtic que representava la República:

Montserrat Borràs i Sampol
Damià Campins i Rayó
Rafel Clar i Amengual
Bernat Crespí i Colomar
Miquel Fiol i Martí
Antoni Garau i Xamena
Cristòfol Guardiola i Bennàssar
Josep Munar i Capó
Jaume Ordines i Arrom
Mateu Pasqual i Fullana
Miquel Pericàs i Bauçà
Joan Riera i Sampol
Bartomeu Rosselló i Guardiola
Pere Rosselló i Oliver
Joan Rubí i Borràs
Joan Simonet i Riera
Francisco Ordinas
Miquel Perelló i Sampol
Pau Crespí i Villalonga, de Mancor de la Vall
Onofre Crespí i Riera, de Mancor de la Vall

Que els seus noms siguin per tots nosaltres un símbol de lluita per la llibertat”

Tothom qui vol, amb l'adquisició d'una tarja de col·laboració, al preu de 5 €, dóna suport a l'adquisició i instal·lació d'aquesta placa d'homenatge a les víctimes republicanes de la guerra civil a Alaró.

L'acte d'homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat, es duu a terme al cementeri d'Alaró, diumenge, dia 4 de desembre de 2005, a les 12 del migdia.

Un acte organitzat amb molt d’encert pel Col•lectiu cívic Alaró per la Recuperació de la Memòria Històrica, gràcies a la col•laboració entusiasta de companys com Joan Vicenç Lillo, Joan Gelabert, Bartomeu Noguera o el mateix Marçal Isern.

Sense oblidar la feina d’altres persones i el suport moral de les famílies dels represaliats.