Aframericanet-2011

ERC-Illes duu la presidenta de l'Institut Català de les Dones, la senyora Marta Selva al Centre Social Flassaders, de Palma, on fa una conferència que gira entorn de les línies d'actuació de l'ICD sobre violències contra les dones.

Les polítiques contra la violència cap a les dones s'emmarquen en les polítiques generals d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

I la igualtat d'oportunitats passa, necessàriament, per una feina de transformació de la societat des de les seves arrels.

Amb aquesta idea, Margalida Seguí, d'ERC-Illes, presenta la tasca que desenvolupa l'Institut Català de les Dones, explicada per qui n'és la seva presidenta, Marta Selva, en una sala ocupada per un bon grapat de dones i homes amb ganes d'atendre'n les explicacions, que resulten del tot enriquidores.

De bon començament, assenyala el desig d'exposar el tema des de la perspectiva del Govern de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a les orientacions que emanen del Departament de la Presidència, amb l'orientació que hi dóna el Conseller en cap, senyor Josep Bargalló.

Les polítiques d'igualtat naixen de l'existència del Pacte del Tinell, que redefineix el paper de l'Institut Català de les Dones, incorporant la perspectiva de les dones a totes les polítiques governamentals de Catalunya.
S'intenta anar més enllà de polítiques a favor de la paritat, que certament s'ha de promoure amb tots els mitjans que siguin a l'abast, però que resulten del tot insuficients: cal aprofundir també en la implantació de mesures d'acció positiva en la perspectiva de gènere, és a dir de les dones.
S'hi dissenyen polítiques públiques a tots els àmbits de la vida pública, com pot ser l'àmbit de la mobilitat...

Explica el procés d'elaboració del Pla d'acció que comporta el compromís d'instaurar polítiques afavoridores de la igualtat entre dones i homes, amb la participació intensa d'entitats, associacions de dones, organismes públics, organitzacions sindicals, moviments socials en general.

En remarca quatre aspectes que considera primordials:

La transversalitat, que porta a no aplicar-se solament a l'àmbit dels serveis socials sinó a tots els àmbits públics, per tal de guanyar en eficiència i eficàcia -sanitaris, de salut sexual i reproductivitat, de discapacitats, de malalties de les dones, del consum, de la mobilitat, de l'urbanisme, de la seguretat per a les dones (on es dóna seguretat per a les dones, se'n dona per a tothom!), de l'educació, de l'economia, de les pensions de viduïtat, dels esports, de la cultura, etc.

La participació, més enllà del folklorisme, valorar que les inversions dels fons europeus reclamen molta més participació de la societat civil.

El compromís pressupostari, que duu aparellat el Pla d'acció i desenvolupament de polítiques de dones, amb partides pressupostàries afegides explícitament.

La qualitat del Pla, com una aproximació, una proposta que requereix una avaluació posterior, des d'una auditoria externa.

Continua l'exposició de la temàtica, que va seguida d'un torn de preguntes per part de la gent que hi assisteix i que, al final, considera com a molt valuosa i positiva l'aportació feta per la presidenta de l'Institut Català de les Dones, la senyora Marta Selva.

Una nodrida representació d'ERC-Illes, de les JERC i de l'organització sindical CGT-Balears, es fan presents davant del monument erigit a la memòria dels Agermanats, en el 485è aniversari de l'alliberament de Joanot Colom, al mateix indret on s'aixecava la casa on vivia i que, posteriorment a la seva mort, va ser sembrada de sal...

És un acte cívic que Esquerra Republicana de Catalunya organitza cada any tal dia com avui, el 7 de febrer.

En aquesta ocasió obre l'acte Alexandre Seguí, el president d'ERC-Palma qui hi intervé tot recordant el motiu de la trobada i fent-hi la presentació de Llorenç Buades, responsable d'Acció Social de la CGT-Balears.

Durant el seu parlament, el líder sindical fa una repassada històrica als fets més remarcables de la Revolta Agermanada Mallorquina que s'aixeca i es rebel·la amb les armes a la mà contra els deutes asfixiants i la fiscalitat ofegadora a què romanen sotmeses els classes populars als inicis del regnat de Carles I.

La intervenció final de Cecili Buele, secretari nacional de Moviments Socials d'Esquerra Republicana de Catalunya, fa un enllaç de les similituds existents entre les lluites agermanades del segle XV amb la lluita democràtica del segle XXI: tot i que els mètodes són distints, tanmateix els objectius continuen essent els mateixos: una redistribució injusta de la riquesa i de les càrregues impositives damunt certs col·lectius -les balances fiscals que continuen afectant tan negativament els Països Catalans- a l'interior de l'estat espanyol!

L'ambient de la trobada queda remarcat amb les espelmes que Ferran Tarongí s'encarrega de fer encendre, les quals, juntament amb el brotet de mimosa que hi col·loca el president d'ERC-Illes, el manacorí Joan Lladó, volen servir per retre un senzill homenatge cívic davant l'únic monument que es coneix a Palma, erigit i dedicat a una obra tan revolucionària com la que comporta aquest col·lectiu mallorquí força representatiu de les lluites populars més acarnissades...

Un monument erigit als Agermanats, enmig de la plaça del Roser fa uns anys, a proposta d'un regidor del Partit Popular...

Qui ho havia de dir!

Llorenç Buades s'adreça al públic assistent
a l'acte d'homenatge als Agermanats
(Foto: Picalsud)

Si hagués de definir Llorenç Buades i Castell en poques paraules, jo diria que és ‘un mallorquí revolucionari que no claudica davant res ni ningú’.

Llorenç Buades va néixer a Bunyola. Té 53 anys. Pertany a una família d’arrels republicanes, molt lligada al món sindical.

Durant el servei militar, deriva cap a l’esquerra política i social, en contacte amb companys anarcosindicalistes.
Munta CC.OO. a l’empresa on comença a treballar com a auxiliar administratiu.
S’integra en una cèl•lula del PCE a les Illes.
Defensa posicions contràries als Pactes de la Moncloa.
Ingressa a la Lliga Comunista Revolucionària.
Milita al Comitè Anti-Otan de Mallorca; i l Grup d’Acció per la Pau i el Desarmament.
S’afilia a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
Entra a la CGT, organització anarcosindicalista que agrupa l’esquerra alternativa i revolucionària a l’Estat espanyol.

Tot al llarg de la seva lluita, Llorenç Buades l’enforteix amb articles en periòdics diversos, en edicions de revistes digitals i en altres mitjans.

Si en voleu saber més dades podeu entrar dins el portal digital allotjat al nodo50 amb el títol d’IXENT.

Veureu que un dels assumptes que hi tracta, entre moltíssims d’altres és el de La Germania de Mallorca.

Avui tenim la gran sort de poder comptar amb la seva valuosíssima aportació.
Ens en farà cinc cèntims.

Llorenç, quan vulguis.

Qui tengui ganes d'escoltar el parlament que fa Llorenç Buades a l’acte d’homenatge als Agermanats que organitza ERC-Illes a la plaça del Roser, de Palma, s’hi pot fer present a les 20:00 hores
(dimarts, 7 de febrer de 2006... quatre-cents vuitanta-cinc anys després que Joanot Colom fos alliberat de la presó on havia estat ingressat el dia abans, al Castell de Bellver)

Certs detalls escultòrics de Palma passen dies i hores totalment desapercebuts.
Qui dies passa anys empeny i gairebé ningú no s'hi fixa.

No poques persones residents a Palma, probablement, no han girat mai cap ullada al monument que té aquesta placeta situada prop de Correus: una escultura de ferro dedicada als Agermanats.

Cada any, emperò, hi ha qui se n'enrecorda, s'hi enfila i hi deixa ben col·locat un brotet de Mimosa.
S'hi vol recordar, senzillament, la història de la Revolta Agermanada. Una de tantes expressions, vivents i plàstiques, de l'existència històrica d'uns Països Catalans en lluita constant -durant els darrers cinc-cents anys-, pràcticament pel mateix: una redistribució de la fiscalitat, que resulti més justa!

S'hi recorda que els mètodes han canviat molt: la revolta de les Germanies és una rebel·lió armada: comporta molta sang; s'inicia al Regne de València, durant el regnat de Carles I (1519-1523); i, a Mallorca, és protagonitzada pels gremis de Ciutat, encapçalats per Joan Crespí, prenent posteriorment la forma de moviment de protesta de pagesos i menestrals contra els explotadors ciutadans, mercaders i cavallers, amb el guiatge de Joanot Colom.

S'hi recorda també el perquè de l'acte aquest dia i en aquesta plaça: dia 7 de febrer de l'any 1521 Joanot Colom, cabdill dels Agermanats, d'ofici barreter, que viu davant l'església de Sant Nicolau, acusat de conspiració i empresonat al castell de Bellver, és alliberat per la força, i, dies després parteix cap a València on vol conèixer l'organització de la Germania valenciana.

S'hi fan algunes reflexions sobre la raó profunda de certes revoltes socials a favor de la dignitat dels pobles:
Un moviment com la Germania que sap obrir aleshores nous camins de lluita a Mallorca, també empeny avui dia a obrir nous camins de lluita democràtica a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, en defensa de la dignitat.

Un moviment com la Germania que sap dur a terme aleshores pràctiques socials i polítiques concretes a Mallorca, també empeny a dur a terme, avui dia, pràctiques sociopolítiques democràtiques a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per enfortir-ne la dignitat.

Un moviment com la Germania que sap aleshores somniar i lluitar a Mallorca per un altre món possible, també empeny avui dia a somniar i lluitar democràticament, a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per un altre món possible.

Si, aleshores, es té ben clar el que significa dominació i dependència, també avui dia es té ben clar el que comporta autogovern i independència, per a Mallorca i per al conjunt dels Països Catalans.

Mallorca, 6 de febrer de 2006.

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes

Sis homes presideixen i integren la taula rodona que organitza al Club DM el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears, entorn d’un assumpte d’actualitat a Mallorca: la immigració, la vivenda i convivència veïnal.
Atentament i encuriosides, una setantena de persones es fan presents al recinte del Club Diario de Mallorca el dia de la Candelera de 2006:

- - Felio J. Bauzá Martorell, és el secretari general de la Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern de les Illes Balears.
- - Ernesto Baleto, és el secretari d’Igualtat d’USO.
- - Ramón Sánchez Cuenca, representa la Federació d’Associacions de Veïns de Palma.
- - Madiop Diagne, és el responsable d’Immigració de la CGT-Balears.
- - Mustafa Boulcharrak, és el secretari d’AlMagrheb, Associació d’Immigrants Marroquins.
- - Qui modera és Javier Barés Marticorena, treballador social i representant del Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears.

Ponents de la Taula Rodona sobre immigració, vivenda i convivència veïnal,
realitzada el dia de la Candelera de 2006 al Club DM
Foto: picalsud

Amb una breu i molt pobra intervenció, el representant del Govern –qui, segons afirma, no representa l’Administració sinó solament una part d’aquesta- lamenta que no hi sigui present també l’administració municipal, la més acostada a la problemàtica social que comporta la immigració, la vivenda i la convivència veïnal.

El representant de la CGT-Balears, un senegalès fortament arrelat a Mallorca i implicat en la tasca integradora de col•lectius diversos, apunta que no vol centrar-se a parlar de les discriminacions reals que pateixen els immigrants –“Jo no vull llogar el meu pis ni a negres, ni a magribins, ni a immigrants”, diu que ho ha sentit a dir moltes vegades.
S’estima més fer al•lusió directa a la relació existent entre vivenda cara i treball molt mal remunerat (cosa que obliga i empeny molta de gent a haver de compartir metres quadrats sigui com sigui).
Al tipus de barri i ciutat que volem: amb espais que tendeixin a l’homogeneïtzació o a la discriminació.
Als esforços tendents a una integració lingüística, cultural i social que impulsi i promogui la dignitat de totes les persones.
A rebutjar qualsevol forma de discriminació ‘positiva’ envers dels immigrants solament, i a potenciar la discriminació positiva cap a tots els col•lectius que cerquen pis...

El representant de l’Associació d’Immigrants Marroquins incideix més en la necessària implicació dels organismes, públics i privats, que es mouen massa d’acord amb les lleis del mercat i que treballen massa poc en la creació d’espais socials culturals que serveixin per evitar la guetització d’immigrants.
Considera que s’està promovent que en pocs metres quadrats s’hagi de produir una alta concentració d’immigrants, sense espais de participació conjunta entre els diversos col•lectius veïnals.
Així resulta ben difícil obtenir una bona convivència.
Insisteix que, sense polítiques d’immigració clares, la guetització està assegurada i els enfrontaments socials també.
Considera ridícula la tasca de mediació pública per al lloguer de vivendes al nivell municipal, que, segona afirma, queda reduïda a un grapat d’accions que no van més enllà de l’1% del pressupost destinat a la immigració: la quantitat que s’hi destina de 167.456,60 €, creu que esdevé del tot irrisòria, enfront d’altres despeses més supèrflues.

El representant d’USO assenyala el paper que exerceix la llei del sòl en l’expropiació de terrenys, i es demana si afavoreix més la construcció de vivendes o els camps de golf.
Si tothom sap que les vivendes de protecció ofical no basten ni per als autòctons, com poden resultar suficients per als immigrants?
Denuncia la tasca de dividir veïns a favor o en contra de determinades requalificacions o operacions urbanístiques, com és el cas del Polígon de Llevant de Palma.
Considera que una mala política de vivenda, que no contempla les condicions obsoletes de promocions efectuades a la dècada dels anys cinquanta i seixanta, difícilment pot evitar la provocació de conflictes veïnals en edificis on els renous dels veínats se senten com a dins la casa pròpia, en hores de descans per a uns col•lectius (picapedrers) que coincideixen amb els horaris de feina d’uns altres (prostitutes nigerianes).
Simultàniament, l’immigrant, massa sovint només pot tenir accés a les vivendes més deteriorades, i, amb una mediació cultural inexistent fins ara, la problemàtica dels professionals del Treball Social s’incrementa dia a dia.

Qualcú dels assistents entre el públic apunta que s’han d’intensificar els esforços públics a favor de la igualtat, la dignitat i el respecte cap als immigrants.
Es queixa que, de moment, qui més s’interessa pels immigrants són les agències paral•leles a bancs i immobiliàries, que sí disposen d’uns serveis específics per a immigrants, per tal de caçar-los en hipoteques i crèdits que els mantendran fermats de per vida a una situació d’endeutament creixent i insuperable.

Hom s’interroga quina explicació té que, davant l’existència de desenes de milers de pisos desocupats, s’incrementi encara més el boom de la construcció de pisos nous.
Qui té interès en això?

També s’explica que gran part de la joventut immigrada rodoli pels carrers i places de les ciutats sense saber ben bé què fer ni a què dedicar-se: si ni tan sols hi caben, al propi domicili, i tampoc no disposen d’una feina que la mantengui ocupada ¿on més poden estar que al carrer?

Es recorda que, temps enrere, des de les administracions públiques es promovien programes escolars encaminats a formar infants, amb la consciència primerenca de viure oberts a les noves realitats immigratòries; programes que, pel que sembla, han desaparegut com a tals i s’estan convertint en purament folklòrics.
Abundant en aquest assumpte, hom diu que massa sovint s’estan produint problemes i sorgeixen situacions problemàtiques entre veïnats perquè no ens coneixem prou, ni ens tractam, ni sabem com som uns i altres.

Hi ha qui intervé i diu que només amb bones predisposicions per part de la gent no se solucionen els problemes socials existents.
Si falla l’Administració, en no planificar adequadament les polítiques de vivenda, la problemàtica social no pot trobar una solució mínimament satisfactòria.
Sense polítiques actives que tractin en positiu el fenomen de la immigració, difícilment s’assoliran resultats positius.

Qualcú proposa promoure una mobilització pública perquè el 50% dels terrenys de Can Domenge –que són a punt de ser venuts pel Consell de Mallorca- siguin destinats a vivenda pública de protecció oficial.

Una altra persona reclama que les administracions públiques portin a terme estrictes mesures de control del lloguer de les vivendes privades, com es fa, per exemple, a Dinamarca.

S’insisteix a treballar per la igualtat en drets, la dignitat i el respecte cap a la gent immigrada, amb les mateixes condicions i la mateixa intensitat que cap a la gent originària del país, cap a la gent nadiva.

Amb aquesta primera taula rodona que organitza el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears s’inicia Una sèrie de xerrades orientades al tractament de la immigració.
Amb la presència de professional del treball social i de representants d’entitats i organitzacions diverses, s’ha volgut començar amb la temàtica referida a vivenda, immigració i convivència veïnal.

Tant de bo serveixin per obrir portes a iniciatives noves que contribueixin al bastiment de la societat nova que, pel que es veu, tothom desitja; però que, també pel que es veu, ningú no arriba a saber ben bé com arribar-hi.