Aframericanet-2011

A les acaballes de l'any 1978, quan l'anomenada Comissió dels Onze dedicava bona part del seu temps a redactar l'Estatut d'autonomia per a les Illes Balears, en els termes que han romàs vigents durant aquest darrer quart de segle, alguns representants del partit aleshores anomenat Alianza Popular -avui dia, Partido Popular- no s'amagaven gens de dir-ho:
“D'Estatut d'autonomia per a les Illes Balears? Ni n'hi ha, ni n'hi ha hagut, ni n'hi haurà cap mai!”

Quina raó devien tenir aquells personatges, alguns dels quals encara rodolen pels voltants d'institucions i organismes oficials!

Efectivament, vist com han anat les coses a les nostres illes, durant aquest darrer quart de segle, es veu ben a les clares que d'autonomia, d'allò que se'n diu autonomia plena, encara és l'hora que pugui ser exercida per la gent que desitjam aixecar, dins una nova Europa, uns Països Catalans lliures, sobirans i solidaris.

Qui ho havia de dir llavors! Aquella mateixa gent que s'oposava tan fermament a la implantació d'un Estatut d'autonomia per a les Illes Balears, és la que precisament ha aconseguit de governar-les-hi durant més de vint anys!

Amb gent com aquella, no és gens estrany que en sortís llavors un Estatut tan esquifit!
Si eren tan baixes, si resultaven tan minses, les ambicions polítiques de qui volia governar-hi, no és estrany que es conformassin amb tan poqueta cosa. Just l'imprescindible per no quedar darrera de totes les comunitats autònomes espanyoles... se'ns col·locà davant de Ceuta i Melilla, com és clar!

Quasi una trentena d'anys després, es veu que seguim amb les mateixes de sempre. Una mica empitjorades, fins i tot.

Avui dia ja no és el Partido Popular, tot solet, que es nega a treballar per obtenir l'autonomia plena per a les nostres illes!
Al llarg d'aquestes dècades, s'hi apunta també altra gent: la del Partido Socialista Obrero Español: a ca nostra camuflat amb sigles de PSIB; i també la que braveja de fer polítiques centrades a Mallorca.
Totes tres formacions polítiques s'hi han posat d'acord: les tres, plegades, continuaran treballant aferrissadament perquè les nostres illetes romanguin, com sempre, ben submises als dictats de qui governi Espanya. Comandi qui comandi. No en faltaria d'altra.

Pentura deu ser cert que, d'Estatut d'autonomia per a les nostres illes, no n'hi ha, ni n'hi ha hagut, ni n'hi haurà cap mai... a no ser que...

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
Esquerra Repubicana - Illes Balears i Pitiüses

Per segona vegada consecutiva, una assistència massiva de militants d'Esquerra Republicana d'arreu dels Països Catalans celebra la Festa d'Esquerra 2006.
Enguany es fa al parc Torreblanca de Sant Joan Despí, prop de Barcelona.

A més de gent del Principat de Catalunya, de Mallorca s'hi fa present un grup nombrós de militants i simpatitzants; com també del País Valencià i de Catalunya Nord.

Taulada mallorquina a la Festa d'Esquerra 2006
(Foto: Picalsud)

Les diverses intervencions públiques a l'Espai Catalunya Social de l'esplèndid recinte, envoltat d'una gran Parada d'Entitats on se'n mostren els productes respectius, permeten de poder-hi escoltar aportacions de personatges tan insignes com són ara Josep Huguet o Josep Bargalló entre d'altres personalitats com puguin ser Antoni Abad, Teresa Aragonès, Elisabet Pallarès, Carme Porta, etc.

Mentrestant, a l'Espai Cultura Popular el grup de música popular i tradicional mallorquina Al Mayurqa delita l'assistència i la convida a ballar boleros, jotes, i fandangos mallorquins.

Grup Al Mayurqa, a la Festa d'Esquerra 2006
al Parc Torreblanca de Sant Joan Despí
(Foto: Picalsud)

Enguany aquesta trobada multitudinària de la militància d'Esquerra Republicana de Catalunya se centra en el rebuig unànime a l'Estatut d'autonomia retallat a Madrid, amb el lema Prou retallades!.

Així es pot comprovar amb les intervencions polítiques duites a terme pel diputat i secretari d'Imatge i Comunicació, Uriel Beltran; l'adjunt a la Secretaria General, Xavier Vendrell; l'ex-consellera de Benestar i Família, Anna Simó; el secretari general Joan Puigcercós; i el president d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira.

El president, que realitza la intervenció de cloenda abans del concert de Gossos, recorda que "som els únics que resistim, som el factor de distorsió d'un país que té, en bona part dels seus sectors dirigents, sectors conformistes que sempre diuen 'Sí' i que tornen a Catalunya contents després d'haver negociat amb l'Estat, convençuts que són gent d'Estat, és clar que sí, de l'Estat espanyol!', indica.
Carod recorda que Esquerra no ha tremolat a l'hora de manifestar el seu rebuig a la retallada, fins i tot quan està al Govern, perquè "val molt més perdre els càrrecs que la dignitat i la coherència".
En aquest sentit, pronostica que Esquerra tornarà a la Generalitat "si així ho vol el poble de Catalunya".

Anna Simó, evocant Costa i Llobera
al míting d'Esquerra a Sant Joan Despí
(Foto: Picalsud)

Particularment emotiva resulta la cloenda de la intervenció que hi fa l'ex-consellera de Benestar i Família, Anna Simó, recitant les paraules del poeta mallorquí, Miquel Costa i Llobera:

Amunt, ànima forta! Traspassa la boirada
i arrela dins l'altura com l'arbre dels penyals.
Veuràs caure a tes plantes la mar del món irada
i tes cançons tranquil·les 'niran per la ventada
com l'au dels temporals.

D'altres fotos de la Festa d'Esquerra 2006

Davant les mogudes polítiques més recents, reproduïdes d'una manera o una altra arreu dels Països Catalans, de manera concreta i particular a Mallorca, sorgeixen idees i pensaments que pretenen aportar-hi solucions o suggeriments que, molt sovint esdevenen ben valuosos.
És el cas d'aquest escrit de Joan Adrover, que ens acaba d'arribar:

Quan un grup de persones intenten d´organitzar-se per tal d´assolir exitosament un objectiu, han de tenir, al meu parer, constantment presents aquestes recomanacions:

1) en tramar qualque acció (per gran o petita que sigui), fer-ho molt bé des del principi.

2) reduir al màxim el risc d´una arrancada en fals, per a la qual cosa és imprescindible:
a) establir les tres o quatre prioritats més immediates.(*).
b) un nivell profund (en qualsevol àmbit) de comunicació entre els membres del grup.

3) crec que una tasca sociopolítica com la que hem intentat emprendre durant decennis, és d´una gran responsabilitat, tant individual com col·lectiva. Per aquest motiu es fa molt necessari, a partir de l´experiència acumulada, tenir claríssims els conceptes que expòs (o uns de millors si qualcú en disposa) i sobretot aplicar-los.

4) unes normes elementals de caire organitzatiu són:
a) dividir la tasca que es vol assolir en sub-tasques, començant per les més prioritàries i fàcilment realitzables. Establir un calendari molt detallat de les tasques que s´han de desentrotllar a curt i mitjà termini.
b) revisar periòdicament el compliment de les tasques autoimposades i prendre les mesures correctores escaients.
b) mantenir una il·lusió constant i encesa en el projecte, mitjançant les més modernes tècniques d´estimulació grupal.

Crec que l´any 2006 hauria de ser el de l´aplicació d´aquestes idees, o unes de millors encara (si qualcú en té coneixement). Aquestes idees no són de creació meva, sinó que han estat experimentades exitosament des de fa anys i panys, a països més avançats que el nostre en aquest terreny.

(*) segons el que conec, la prioritat més immediata en el nostre cas, és l´autoformació dels membres del grup, en qualsevol dels àmbits bàsics del coneixement humà (tot i que d´entrada a un nivell elemental).

Joan Adrover