Aframericanet-2011

La CGT-Balears, a través del seu Secretariat Permanent, fa una crida a tota la gent afiliada, companys i companyes de treball, amistats i familiars, per prendre part de les mobilitzacions a favor del poble palestí.

Una vegada més, i davant la complaença i passivitat de la major part de governs i institucions internacionals, l'exèrcit terrorista d'Israel està massacrant impunement a la població palestina, acaramullada dins l'immens camp de concentració en què han convertit la franja de Gaza.

Aquest nou acte criminal, que recorda la repressió nazi contra els jueus, és tractada per alguns mitjans de comunicació amb els habituals eufemismes, mentides, silencis i tergiversacions que solen presentar el terrorisme sionista. Però, malgrat tot, no poden ni podran aturar la mobilització social a favor de la lluita i dels drets del poble palestí.

 (Segueix)

A punt de realitzar una altra vegada, -i ja som a la vintena!- la tradicional Manifestació independentista per la Diada de Mallorca, la gent que manté vives les ganes de construir democràticament uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del futur, tornam a reclamar pels carrers de Palma el nostre dret a decidir: fer-ne i construir-ne democràticament un poble lliure al món.

Seguim amb la venerable tradició iniciada per “quatre gats” a finals de la dècada dels anys vuitanta...

 (Segueix)

Amb la commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, feta per l'ONU el 10 de desembre de 1948, són molts i diversos els àmbits en els quals s'incideix i s'insisteix, sobretot per part d'aquelles entitats que es dediquen a la seva promoció i defensa arreu del món.

Un d'aquests àmbits queda constituït per les empreses d'economia social i solidària.

L'impuls de l'Estat del benestar a Europa, durant les darreres dècades, ha contribuït a fer emergir una realitat econòmica, situada entre el mercat i l'estat, que se sol identificar amb les etiquetes d'Economia Social, el Tercer Sector, Economia Solidària, ONG, Empresa Social, etc.

 (Segueix)

El bon amic i company de lluites sindicals i socials anticapitalistes, Josep Juárez, convida a compartir el contengut d'aquest escrit que fa públic. S'hi mostra lúcidament molt crític amb l'ús i abús de doblers públics -de tota la ciutadania- destinats a salvar negocis privats -el sistema financer, la gran banca i altres màfies mancades dels més elementals principis ètics.

Recorda que, amb només una part dels fons públics ara tudats, es podria eradicar definitivament la pobresa, la fam i les deficiències sanitàries de tot el món. I que només això ja ha de servir per sacsejar la consciència de tot aquell que en tingui.

Creu que no es pot contemplar passivament que, mentre es balafien bilions d'euros en “salvar” banquers, hi ha mil milions de víctimes de la fam (registrats oficialment per l'ONU) i moren cada dia desenes de milers de persones, especialment infants, per aquesta causa.

En assenyalar que esdevé imprescindible elevar la consciència de la ciutadania, com a element de l'acció política, adverteix que la seva crisi, la del sector financer i la gran banca, no ha d'ocultar la nostra, la de tots i totes els qui ens oposem i ens rebel·lem contra els designis del capital i el seu mercat.

La crisi d'incapacitat i dispersió dels moviments socials, de les organitzacions obreres, de les entitats ciutadanes, ecologistes, feministes, juvenils, estudiantils, culturals... que acompanya a la crisi del capital, i facilita que aquesta caigui sobre les nostres esquenes, s'ha de convertir en esperó punyent.

Considera imprescindible passar a l'ofensiva, i construir un projecte alternatiu al capitalisme des de fòrums unitaris i horitzontals, globalitzant l'acció social i política, generant espais de confiança, protagonisme i participació de la gent treballadora.

Apunta clarament Josep Juárez a fer cada vegada més creïble i propera la possibilitat de derrotar al sistema capitalista...

S'ho paga llegir-ne detengudament el contengut sencer:

 (Segueix)

Es compleixen els primers trenta anys de vigència d'una Constitució com l'espanyola que s'afanya a mantenir els Països Catalans en els llimbs eteris i estèrils de la inexistència més difusa...

Tres dècades seguides dedicades a mantenir intacte un Estat com l'espanyol, barreja de pobles i cultures que es pretenen uniformitzar com a idèntiques...

Més d'un quart de segle continuat, amb baralles aparents entre els dos peixos grossos de la política estatal per repartir-se el pastís cada cop més gran i saborós de l'espoli més insòlit d'aquest segle...

Trenta anys, tres dècades, més d'un quart de segle... un temps llarg, més que suficient per adonar-nos de l'engany polític, econòmic i social que tot això comporta...

¿Quin temps ens queda, encara, per lluitar a favor de l'autodeterminació dels Països Catalans, de manera que la nació catalana sigui present a l'Europa dels pobles i les nacions que la conformen?

¿Quant de temps hem de continuar suportant el pes d'una monarquia com l'espanyola que fa impossible l'establiment de la República Catalana?

¿Quantes dècades més s'han de succeir perquè els territoris que s'estenen de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó vegin reconeguts tots els seus drets arreu d'un món que es dedica a commemorar -tan feblement- el 60è aniversari de la proclamació solemne de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948?

Trenta anys seguits de vigència d'una Constitució com l'espanyola, i seixanta anys de vigència d'una Declaració Universal tan inservible, poden servir per deixondir consciències i engrescar molt més en eixes lluites.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 20 de novembre de 2008