Aframericanet-2011

Les societats europees més avançades –posem per cas les nòrdiques-, lluny de romandre tancades en elles mateixes, mantenen un altíssim grau d’obertura cap a les realitats socials, polítiques, culturals o econòmiques d’altres indrets del Planeta.

Econòmicament avançades, impulsen mesures d’índole diversa que s’encaminen cap a l’enfortiment de polítiques socialdemòcrates que s’endinsen en realitats socials d’Amèrica Llatina, o d’Àsia, o d’Àfrica, amb l’intent de transformar-les.

Malgrat algun temps poguessin ser titllades de “revisionistes” per part de moviments i partits polítics considerats “revolucionaris”, hom pot reconèixer que és des de les socialdemocràcies europees més avançades des d’on s’està contribuint més intensament en la transformació real de les societats més empobrides pel model capitalista imperant arreu del Planeta.

Esquerra Republicana, que es defineix a si mateixa com a socialdemòcrata, pot reclamar haver estat des de la seva fundació capdavantera de les esquerres europees quan bona part d'aquestes es deixaven arrossegar per models totalitaris i doctrines dogmàtiques que la pràctica ha demostrat inviables com a projectes autènticament d'esquerra.

L'estat del benestar, model i objectiu social de les esquerres en les democràcies occidentals, no ha de ser un mer gestor del capitalisme que suavitzi les seves conseqüències més salvatges, fregant la caritat i no solucionant en cap cas les arrels dels problemes, sinó que, com a sistema, ha de tendir realment a la distribució de la riquesa, pressupòsit bàsic d'una societat justa.
Un sistema social que asseguri el benestar de tothom ha de preocupar-se especialment dels sectors populars i d'aquells que queden al marge del progrés econòmic.

Com a partit d’esquerres, ERC vol acabar amb les injustícies socials i els desequilibris econòmics, tot propiciant un repartiment de la riquesa i l’accés a l’Estat del Benestar a la totalitat de la població.

Compta amb una gent desitjosa de ser present a les institucions públiques mallorquines, una gent que es mostra així com és:

• A tenta,
• I ndependentista.
• R epublicana,
• E squerrana,

• F alaguera,
• R epresentativa,
• E ngrescadora,
• S ocialdemòcrata
• C atalana.

En aquest àmbit d'actuació, per damunt tot socialdemòcrata.

Amb experiència de dedicació intensa a l'àmbit públic de la participació cívica.
Com qui treballa per fer dels Països Catalans la realitat nacional més avançada d’Europa, des d’una perspectiva social.

Si més no, per satisfer les aspiracions, i per aclarir conceptes expressats per una certa gent que manifesta:

• - “Esquerra Republicana no fa a les institucions la política que jo esperava. Crec en general que el tripartit fa una política de caire social-liberal, i que tampoc fa res d'extraordinari en matèria de drets nacionals. A vegades he votat Esquerra, i molt especialment perquè dins el camp institucional és una de les formacions que ara per ara em mereixen encara una mica de respecte. El partit necessari hauria d'arrencar de les distintes experiències dels moviments socials, amb un protagonisme especial de la gent obrera que ara per ara no té cap partit dels existents, i amb un programa que no suporti reduccions a allò que volen els moviments socials en funció de la governabilitat. ERC de les Illes crec que hauria de tenir més preocupació pel món del treball. Em sembla que ha crescut per raons conjunturals però que caldria consolidar un espai propi i donar un perfil més globalment alternatiu a la seva militància. No crec que s'hagi de presentar electoralment amb els altres partits si vol definir un espai propi diferenciat, i proposar una nova manera de fer política.” (BL)

- “Esquerra a Palma encara està en fase de consolidació, i, per tant, no pot estirar el braç més que la màniga. Embarrancada amb la llengua i el fet nacional, cal que treballi molt més amb el fet social, medi ambiental, cultural amb sentit ample i econòmic. Amb una paraula, cal que incideixi més dins la realitat del nostre poble, pel bé del partit i per la seva implantació més efectiva. A vegades, sembla aliè a la problemàtica real de les Illes: medi ambient, quart món, dona, moviment obrer, immigració, destrossa urbanística; o sigui tot el que de veritat mereix el distintiu de moviment d’esquerres. Cal afegir la veu del partit a les altres veus que denuncien, fan accions de protesta, es mouen a nivell de carrer. Si no és així, es queda amb nacionalisme de territori, llengua, cultura elitista i amb el perill de ser excloent. Cal treballar per col•laborar amb entitats ciutadanes que tenen objectius bàsicament polítics i de canvis estructurals i que seran amb el temps viver de militància per engrandir els partits polítics. Cal presència més activa al carrer per a mantenir un contacte real amb la ciutadania...” (SP)

- “Com a marxista revolucionari que me pens esser la meva lluita es cap a la revolucïó socialista. Entenc que només la lluita revolucionària de la classe treballadora pot aconseguir millores en les nostres condicions de vida. Sapiguent això entendràs que jo no consideri necessària l’existència d’un partit a part per a la classe treballadora dels Països Catalans, que és el que en el millor dels escenaris possibles podria arribar a esser ERC, (cosa que dubto). Tenint en compte que no soc anarquista sonarà estrany el que diré però pens que un representant dels treballadors elegit al parlament, al senat... no ha de caure en el cretinisme parlamentari on ara està situat tot l´arc parlamentari. Entenc que un diputat o representant obrer ha de fer servir tant la campanya com el càrrec per fer estendre les seves idees i influència cap a la classe treballadora cercant així impulsar la lluita revolucionària de la classe treballadora en lloc de comprometre’s en programes polítics burgesos com els aplicats pels governs central, català, basc... i defensar la poca credibilitat que tenen les institucions burgeses i el parlamentarisme en general. Per això no em provoca especial il•lusió el creixement d’ERC i els seus actes em provoquen un interès bastant limitat. Sé que feis feina amb la més bona fe, però amb tot el respecte pens que encara no sabeu a quin costat de la "barricada" (no en sé el nom en català), sou ni a on estareu en el moment decisiu. De fet estic bastant segur que en els moments decisius no sereu cap unitat sinó més bé al contrari, tendreu una escissió per l´esquerra, que lluitarà cos amb cos amb la resta de la classe treballadora contra el sistema capitalista. Esper que puguem bregar junts en un futur i en el mateix bàndol i en contra de l´enemic comú, el sistema capitalista internacional.” (SJ)