Aframericanet-2011

N'hi ha que pensen i creuen que, com a bon partit republicà, Esquerra Republicana de Catalunya té el mandat -si no de tot, d'una bona part de l'electorat; té l'encàrrec, si no de tota, d'una bona part de la militància; i té la necessitat social i política d'evitar, -no tornar a repetir pus mai més-, errors del passat. Ni en el present ni en el futur.

Per a un bon nombre de la militància, el present pot ser Ernest Benach, i el futur pot ser Rafael Niubó!

Un d'aquests errors inadmissibles, que no passa gens desapercebut als ulls de les dretes més diverses, és aquell que diu: “Espera, que ja s'ho faran ells mateixos”! Això d'autodestruir-se és qüestió d'uns anys, ben pocs! A Esquerra tot són cicles, diuen alguns. Perquè Esquerra s'autodesintegri, no cal fer res més que deixar passar un cert temps, pensen uns altres. Que tot arriba a arribar, al seu moment, s'opina des de les dretes.

En pot ser un bon exemple, d'aquesta mala passa que fa massa sovint Esquerra Republicana: el denominat Pla Puigcercós. Un document, al qual fa referència el diari Avui (el 2 de maig de 2008), que revela el full de ruta de la campanya del secretari general d'ERC per rellevar Carod com a candidat el 2010.

Hom pot arribar a pensar i creure que la manera de fer pública aquesta casta d'autocrítica sobre la imatge de l'aparell del partit; la manera de qüestionar el paper de la portaveu Marina Llansana; o la manera de desprestigiar la figura del president Carod-Rovira, sense cap casta de dubte, pot contribuir a accelerar el procés d'abocar-se cap a l'abisme autodestructiu.

Sortosament, emperò, sorgeixen i s'escampen altres veus molt més serenes i assenyades, com les que difon el president del Parlament, Ernest Benach. Encapçalant la candidatura d'ERC-FUTUR, amb veu clara, distesa i farcida d'esperança, proclama a tots vuit vents del món:

• “La nostra és una candidatura que busca el millor perfil pel que es tracta, o sia elegir president i secretari general.
• No estam parlant d'altres coses, ara. Aquestes altres coses ja es decidiran al seu moment...
• Jo com a president em tinc per una persona de diàleg, de tolerància, de prudència i sobretot amb voluntat d'integració de totes les sensibilitats.
• Perquè és això el que ha de fer un president d'Esquerra Republicana de Catalunya.
• Soc conscient que, si m'escolliu, la meva tasca serà la de garantir la unitat del partit, un cop passat el congrés.
• A Esquerra Republicana de Catalunya hi som necessaris tots.
• Esquerra ha de ser un gran equip.”