Aframericanet-2011

Nascut a Montevideo l'any 1920, forçat a haver d'abandonar l'Uruguai l'any 1973 per les seves conegudes posicions marxistes; a l'edat de 60 anys, es trasllada a viure a Mallorca.

Se'l recorda com un home molt actiu.
A més de la seva intensa labor literària, mentre resideix a l'illa, col·labora intensament amb el Grup de Drets Humans -de la parròquia de l'Encarnació, de Palma-, i amb la secció local d'Amnistia Internacional, defensant enèrgicament la causa dels sectors mes maltractats per la societat capitalista...

Imatge: Mario Benedetti
Diari d'Albert Balada

Un any abans de la seva arribada a Mallorca, s'ha creat a Palma el Comitè de Solidaritat amb El Salvador (COSESAL), fruit d'una trobada solidària mantenguda a la rectoria de Montuïri, amb gent delitosa de romandre apropada a la realitat crua i dura d'Amèrica Llatina.

A aquella colla mallorquina formada per Mateu Ramis, Cecili Buele, Isidre Forteza, Carles Manera... s'ajunta la parella xilena Ivan Mella i Mercedes Toledo, l'argentina Elías Guitelzon i Marta Adano, la nicaragüenca Claribel Alegria i Bud Flakoll, l'uruguaià Mario Benedetti..., i moltes d'altres persones que seguim de prop el procés revolucionari desfermat a Amèrica Llatina durant la dècada dels anys 70.

Membres de l'exili xilè, argentí o uruguaià i gent mallorquina sensible a les situacions de repressió que es viuen aleshores al continent sudamericà, mantenim els ulls ben oberts i les nostres esperances depositades en aquell racó del Planeta on es beslluma la llum d'un canvi radical en la marxa del món...

Davant la notícia de la mort d'aquest gran pensador, gran escriptor i gran lluitador que és Mario Benedetti, ocorreguda avui mateix, 17 de maig de 2009 a Montevideo, em vull quedar per a sempre més amb allò que pensa, escriu i diu l'amic uruguaià, quan vol expressar gràficament el que comporta la veritable solidaritat humana, la més radicalment revolucionària:

“Tot depèn del DOLOR amb què es mira” el món i la gent que hi neix, hi creix, hi viu i s’hi mor!
Tot depèn del DOLOR amb què es mira tot... no tant del COLOR del cristall de les ulleres...

Gràcies, mestre, arribat a l'illa de Mallorca, des de terres uruguaianes!