Aframericanet-2011

La meva presència física a l'hemicicle del Congrés dels Diputats el 12 de setembre de 2006 em permet de tastar el gust amarg de la visió i el tractament de les autonomies que, a la capital del Regne d'Espanya, tenen i mantenen les formacions polítiques que el componen.

Les dosis de menyspreu hi són més que considerables, a mesura que se n'augmenta el nombre de representants! Com més escons, més menyspreu!

No és d'estranyar si, a l'hora de detectar menyspreus, hom para esment a la manera com s'ha procedit a elaborar-ne la “reforma” de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears: res de res, pel que fa a participació cívica en el debat inicial prèviament realitzat al Parlament de les Illes Balears...

Fins i tot l'Esquerra Nacional dels Països Catalans s'hi comporta, com aquell/a qui diu, més poruga que agosarada...

Passant per alt, tal volta, allò que les forces espanyolistes més reaccionàries tenen i mantenen ben clar, des de l'any 1978 ençà: “D'Estatut d'autonomia a les Illes Balears? Ni n'hi ha, ni n'hi ha hagut, ni n'hi haurà cap mai!”

Aleshores, el mes de juny de 2006, se m'ocorria d'escriure això que, quatre anys més tard, quan es planteja la convocatòria a Palma de manifestacions públiques de rebuig per sentències del Tribunal Constitucional espanyol, subscric amb totes les lletres:

”Avui dia ja no és el Partido Popular, tot sol, qui nega l'autonomia plena a les nostres illes! S'hi apunta altra gent: el Partido Socialista Obrero Español, a ca nostra camuflat amb sigles de PSIB; i el partit que, bravejant de polítiques centrades a Mallorca, cada cop més se centra allà, a Madrid.
Totes tres formacions polítiques s'han posat d'acord: les tres, plegades, treballaran perquè les nostres illetes continuïn romanent totalment submises als dictats de qui governi Espanya. Comandi qui comandi, no en faltaria d'altra.”

Cap dret al Principat de Catalunya!