aframericanet

Vuit minuts d'imatges tan directes i eloqüents, que no hi calen més paraules...

Bastaria que les escenes arribassin als ulls de tots aquells governants que consideren que hi ha massa senegalesos negres a l'Europa blanca!

Qui s'imagina el que passaria si fos a l'inrevés?

Un europeu sense papers al Senegal, tan "ben tractat" com aquest senegalès sense papers a l'aeroport de Madrid-Barajas, el proppassat dia 16 de juny de 2009...?

Fa 350 anys el Tractat dels Pirineus va segellar el final d’una guerra partint el territori català entre dos estats: Espanya i França. Aquest fet va suposar una repressió cultural i lingüística que, malgrat tot, NO ha aconseguit fer desaparèixer la catalanitat d’aquests territoris.

Als inicis del segle XXI creix la voluntat d’anar esborrant cada vegada més la frontera que se'ns va imposar fa 350 anys i es vol anar teixint vincles culturals, socials i econòmics per treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya: de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

 (Segueix)

Cara.

L'Ajuntament de Palma atorga el Primer Premi Emili Darder a la Convivència i al Civisme 2008, a un dels ciutadans que més ha fet per una de les barriades de Ciutat, sa Indioteria, mossèn Bartomeu Suau i Serra.

Cara cara!

Molt content d'haver assistit avui vespre a l'acte de lliurament del Premi Emili Darder a la Convivència i al Civisme, a la sala de sessions de l'Ajuntament de Palma, que ha estat atorgat dia 11 de juny de 2009 a mossèn Bartomeu Suau i Serra, alcudienc, fill de mestres mallorquins...

Creu.

El Tercer Sector d'Acció Social de les Illes Balears es mobilitza per reclamar que les administracions competents compleixin amb els deures, i paguin els deutes de més de 10 milions d'euros a la xarxa social.

Creu feixuga!

 (Segueix)

Nascut a Montevideo l'any 1920, forçat a haver d'abandonar l'Uruguai l'any 1973 per les seves conegudes posicions marxistes; a l'edat de 60 anys, es trasllada a viure a Mallorca.

Se'l recorda com un home molt actiu.
A més de la seva intensa labor literària, mentre resideix a l'illa, col·labora intensament amb el Grup de Drets Humans -de la parròquia de l'Encarnació, de Palma-, i amb la secció local d'Amnistia Internacional, defensant enèrgicament la causa dels sectors mes maltractats per la societat capitalista...

Imatge: Mario Benedetti
Diari d'Albert Balada

 (Segueix)

La proposta concreta d'una renda bàsica universal, ja fa anys que es planteja no solament des d'organitzacions i moviments socials, sinó fins i tot per part d'economistes prestigiosos.

Avui fa una setmana que la Comissió de Treball del Congrés de Diputats aprovava una iniciativa parlamentària impulsada pel grup d'Esquerra Republicana.

 (Segueix)

Una web tan interessant com és ara la d'ATTAC-Mallorca, una de les entitats organitzadores del III Fòrum Social de Mallorca 2009 celebrat recentment a Palma, reprodueix un escrit que, amb el títol “Naufragio de la izquierda en Europa?”, aporta una sèrie d'anàlisis sucoses sobre les esquerres europees d'aquest segle XXI.

 (Segueix)

Si pares una mica d'esment a declaracions, manifestacions, actuacions -o manca de mobilitzacions- emergents de part d'aquella gent que, en política, es defineix com a d'esquerres, no et sorprèn ni poc ni gens ni una mica que les dretes més conservadores i agressives s'estiguin fent senyores del món i de la bolla.

Pertot arreu allà on vulguis girar ullada: a les cimeres mundials, al Parlament Europeu, al Parlament Espanyol, al Parlament Balear, a Mallorca, a Ciutat... Pertot arreu allà on et giris, veus unes dretes que s'imposen, fins i tot a ritme de manifestacions cridaneres pels carrers i places de ciutats!

Que ja és dir molt, per no dir massa!

 (Segueix)

Avui record, com si fos ahir mateix, l'anada a l'Ajuntament de Palma, -amb la bona companya, amiga, i esposa ja difunta, Lina Company Vidal-... amb ganes de felicitar el primer batle socialista de Palma, successor del republicà Emili Darder Cànaves: el jove i entusiasta company d'encontres juvenils i familiars, Ramon Aguiló Munar... qui, malgrat tot, havia de portar les regnes d'un consistori com aquell durant una dotzena d'anys seguits...

El pas del temps havia d'anar fent veure que les coses i les causes havien d'anar canviant... I tant! De quina manera...

Tenc la impressió, avui, trenta anys després, que no hem aconseguit refer-nos-en pus mai més. Malgrat blocs. Malgrat enteses i altres herbes... Continuam amb una democràcia tan magra com aquesta!

Les dretes conservadores del país van creixent i engreixant. En la mateixa proporció que minven les esquerres. Mal venudes quasi sempre a l'embat del capital.

Ancorades en postures cada cop més allunyades del que pensa i del que viu i que pateix el gruix gros de la Ciutat.

Amb la ullada més posada en què fan les altres parts, que en allò que cal que es faci, encaminat a transformar-la de debò. Cap a millor, és clar!

Tenint cura de romandre enganxades al poder, com si fos el timó d'una nau ben equipada.

Ben igual que pegellides aferrades a les roques i pedres de la costa, resistents a embats i fúries de la mar més alçurada...

Trenta anys després d'aquella implantació de democràcia, tan mal parida i malgarbada com fou a casa nostra, ens trobam ara i aquí, com pertot arreu del món, amb els efectes perniciosos, els més nefasts que s'hagin produït en moltes dècades.

Precisament, diran alguns, com a fruit de grans mancances democràtiques allà on més en cal: UE, ONU, FMI, OMC, BM...

Benvengudes sien, doncs, les tres primeres dècades de democràcia “representativa” a l'Ajuntament de Palma, si han d'arribar a servir perquè algun dia s'hi arribi a implantar una democràcia “participativa” moltíssim més intensa.

Republicana, de bon de veres, per descomptat i sense dubtes!.

S'inicia avui, dimarts, 27 de gener de 2009, el vuitè Fòrum Social Mundial que, en aquesta ocasió, es desplega a la ciutat brasilera de Belém do Pará, i que vol donar veu i protagonisme central als pobles de la Pan-Amazonia.

Des de Mallorca estant, n'hi ha qui segueixen amb molt d'interès el desplegament d'un esdeveniment d'aquestes característiques.

Sobretot, tenint en compte els grans avanços tecnològics que s'han produït aquests darrers anys, pel que fa a la comunicació interactiva, que supera barreres geogràfiques, culturals, lingüístiques, racials, ideològiques, econòmiques, socials, etc.

 (Segueix)

Dimarts, dia 27 de gener de 2009, comença a la ciutat brasilera de Belém, Estat do Pará, la vuitena edició del Fòrum Social Mundial que, en aquesta ocasió, gira entorn de la Pan-Amazonia i tot el que aquesta realitat política, social, econòmica i ecològica representa.

Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Suriname i Veneçuela, a més de la Guyana Francesa, constitueixen aquesta extensíssima regió d'Amèrica Llatina, coneguda per la seva riquesa, tant pel que fa a la major biodiversitat del Planeta que hi alberga, com pel que representa la força i la tradició dels pobles i les entitats que hi construeixen tot un moviment de resistència alternatiu, en la perspectiva d'un altre model de desenvolupament global solidari.

A Belém do Pará, entre els milers d'entitats i persones que hi són presents, hi ha dues entitats i persones de Mallorca que hi acudeixen: Drets Humans de Mallorca, representada per Aina Calafat; i el sindicat STEI-i, representat per Biel Caldentey. Totes dues entitats són organitzadores del Fòrum Social de Mallorca, que se celebra el Palma el proper mes de març.

 (Segueix)

Com s'havia anunciat, dissabte, 24 de gener de 2009, s'ha duit a terme a Palma una gran manifestació cívica a favor del poble palestí i contra les massacres terrorífiques perpetrades enguany per l'exèrcit israelià a la Franja de Gaza. Una gran pancarta precedia la nombrosa concurrència, expressant en lletres ben visibles “Gaza, ni bloqueig, ni ocupació! Judici als criminals!”

De molt més grans dimensions encara, una enorme bandera palestina era portada des de la sortida de la manifestació, al passeig del Born, recorrent tot el passeig Marítim fins al lloc de la concentració, davant del Consolat dels Estats Units de Nordamèrica, a Portopí.

Consignes nombroses també hi són proclamades durant tot el trajecte recorregut: "Aturem la massacre del poble palestí!", "Visca la lluita delpoble palestí!", "El poble palestí, Israel assassí!", "Obama presidente, condena la muerte!", "Boicot a Israel!", "Viva la lucha del pueblo palestino!", "El pueblo palestino jamás será vencido!", "Solidaridad con Palestina!", "El pueblo mallorquín condena las masacres!"

Representants de nombrosos col·lectius d'arreu de Mallorca s'hi han fet presents, portant-hi les pancartes corresponents: Dones de Negre per la Pau, de Mallorca; Lliga Musulmana de les Illes Balears; Sindicat d'Estudiants: Amb el poble palestí en lluita!, etc.

Les Dones de Negre per la Pau, de Mallorca, han repartit un escrit on manifesten “President Obama, vostè sí que pot!”.

S'hi diu que el president nordamericà pot deixar de donar suport al Govern d'Israel en totes les seves iniciatives criminals.

Pot donar suport a la iniciativa de dur al Govern d'Israel davant del Tribunal Internacional de Crims de Guerra.

Pot obligar el Govern d'Israel a finançar la reconstrucció d'allò que ha destruït.

Pot acabar amb l'ocupació i el bloqueig de Palestina, i amb la repressió i humiliació del seu poble, font d'inestabilitat i radicalització arreu del món.

Pot escoltar les veus de les organitzacions civils pacifistes àrabs, israelianes, d'Estats Units i de la comunitat internacional, que clamen per la Pau i la Justícia.

Li diuen: “President Obama, no defraudi l'esperança de pau que ha despertat arreu del món: vostè sí pot col·laborar per la Pau a l'Orient Mitjà!”

Algunes imatges de la manifestació feta a Palma, a favor del poble palestí

En un dia com avui, 20 de gener de 2009, quan, contra tots els meus pronòstics, Barack Hussein Obama Jr arriba a la Presidència dels Estats Units de Nordamèrica, em vull limitar a reiterar allò mateix que ja vaig transcriure en aquest blog mateix el dia mateix que guanyà les eleccions presidencials, novembre de 2008:
Un mulato, president dels EUA!

Li feia, i continuo fent-li, dos precs...
Esper tenir l'oportunitat de veure'ls atesos qualque dia, més prest que tard...

Español - English - Français

M'arriben a l'ànima dos comentaris penjats dins la primera quinzena d'enguany en un dels blogs meus.

Fa gairebé tres anys que hi vaig penjar un escrit amb el títol “La lluita persistent a favor del poble pobre”

Qualcú, des de la ciutat de Piura (Perú) estant, m'hi ha deixat aquests dos comentaris, força punyents:

“En estos momentos estoy en Piura en la Biblioteca en donde funcionó la Escuela Normal Superior de Varones "Almirante Miguel Grau". Trabajo como auxiliar de biblioteca.
Personal administrativo en huelga desde hace 52 dias por reclamo de incentivos.
No se da solución a pesar de tener dos sentencias judiciales.
Situación muy lamentable del personal administrativo en educación.
S.O.S SI ALGUIEN NOS PUEDE AYUDAR...
ADMINSTRATIVOS DE EDUCACION EN PIURA EN HUELGA.
AUTORIDADES NO DAN SOLUCION PESE A TENER DOS SENTENCIAS JUDICIALES GANADAS LLEVAMOS 52 DIAS DE PARO.
SITUACION DESESPERANTE”

L'Arquebisbe de Piura presenta nou Capellà de l'Escola Normal Superior de Piura, a la Direcció del centre magisterial (setembre 1976)

 (Segueix)

La CGT-Balears, a través del seu Secretariat Permanent, fa una crida a tota la gent afiliada, companys i companyes de treball, amistats i familiars, per prendre part de les mobilitzacions a favor del poble palestí.

Una vegada més, i davant la complaença i passivitat de la major part de governs i institucions internacionals, l'exèrcit terrorista d'Israel està massacrant impunement a la població palestina, acaramullada dins l'immens camp de concentració en què han convertit la franja de Gaza.

Aquest nou acte criminal, que recorda la repressió nazi contra els jueus, és tractada per alguns mitjans de comunicació amb els habituals eufemismes, mentides, silencis i tergiversacions que solen presentar el terrorisme sionista. Però, malgrat tot, no poden ni podran aturar la mobilització social a favor de la lluita i dels drets del poble palestí.

 (Segueix)

A punt de realitzar una altra vegada, -i ja som a la vintena!- la tradicional Manifestació independentista per la Diada de Mallorca, la gent que manté vives les ganes de construir democràticament uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior de l'Europa del futur, tornam a reclamar pels carrers de Palma el nostre dret a decidir: fer-ne i construir-ne democràticament un poble lliure al món.

Seguim amb la venerable tradició iniciada per “quatre gats” a finals de la dècada dels anys vuitanta...

 (Segueix)

Amb la commemoració del 60è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, feta per l'ONU el 10 de desembre de 1948, són molts i diversos els àmbits en els quals s'incideix i s'insisteix, sobretot per part d'aquelles entitats que es dediquen a la seva promoció i defensa arreu del món.

Un d'aquests àmbits queda constituït per les empreses d'economia social i solidària.

L'impuls de l'Estat del benestar a Europa, durant les darreres dècades, ha contribuït a fer emergir una realitat econòmica, situada entre el mercat i l'estat, que se sol identificar amb les etiquetes d'Economia Social, el Tercer Sector, Economia Solidària, ONG, Empresa Social, etc.

 (Segueix)

El bon amic i company de lluites sindicals i socials anticapitalistes, Josep Juárez, convida a compartir el contengut d'aquest escrit que fa públic. S'hi mostra lúcidament molt crític amb l'ús i abús de doblers públics -de tota la ciutadania- destinats a salvar negocis privats -el sistema financer, la gran banca i altres màfies mancades dels més elementals principis ètics.

Recorda que, amb només una part dels fons públics ara tudats, es podria eradicar definitivament la pobresa, la fam i les deficiències sanitàries de tot el món. I que només això ja ha de servir per sacsejar la consciència de tot aquell que en tingui.

Creu que no es pot contemplar passivament que, mentre es balafien bilions d'euros en “salvar” banquers, hi ha mil milions de víctimes de la fam (registrats oficialment per l'ONU) i moren cada dia desenes de milers de persones, especialment infants, per aquesta causa.

En assenyalar que esdevé imprescindible elevar la consciència de la ciutadania, com a element de l'acció política, adverteix que la seva crisi, la del sector financer i la gran banca, no ha d'ocultar la nostra, la de tots i totes els qui ens oposem i ens rebel·lem contra els designis del capital i el seu mercat.

La crisi d'incapacitat i dispersió dels moviments socials, de les organitzacions obreres, de les entitats ciutadanes, ecologistes, feministes, juvenils, estudiantils, culturals... que acompanya a la crisi del capital, i facilita que aquesta caigui sobre les nostres esquenes, s'ha de convertir en esperó punyent.

Considera imprescindible passar a l'ofensiva, i construir un projecte alternatiu al capitalisme des de fòrums unitaris i horitzontals, globalitzant l'acció social i política, generant espais de confiança, protagonisme i participació de la gent treballadora.

Apunta clarament Josep Juárez a fer cada vegada més creïble i propera la possibilitat de derrotar al sistema capitalista...

S'ho paga llegir-ne detengudament el contengut sencer:

 (Segueix)

Es compleixen els primers trenta anys de vigència d'una Constitució com l'espanyola que s'afanya a mantenir els Països Catalans en els llimbs eteris i estèrils de la inexistència més difusa...

Tres dècades seguides dedicades a mantenir intacte un Estat com l'espanyol, barreja de pobles i cultures que es pretenen uniformitzar com a idèntiques...

Més d'un quart de segle continuat, amb baralles aparents entre els dos peixos grossos de la política estatal per repartir-se el pastís cada cop més gran i saborós de l'espoli més insòlit d'aquest segle...

Trenta anys, tres dècades, més d'un quart de segle... un temps llarg, més que suficient per adonar-nos de l'engany polític, econòmic i social que tot això comporta...

¿Quin temps ens queda, encara, per lluitar a favor de l'autodeterminació dels Països Catalans, de manera que la nació catalana sigui present a l'Europa dels pobles i les nacions que la conformen?

¿Quant de temps hem de continuar suportant el pes d'una monarquia com l'espanyola que fa impossible l'establiment de la República Catalana?

¿Quantes dècades més s'han de succeir perquè els territoris que s'estenen de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó vegin reconeguts tots els seus drets arreu d'un món que es dedica a commemorar -tan feblement- el 60è aniversari de la proclamació solemne de la Declaració Universal dels Drets Humans per part de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides el 10 de desembre de 1948?

Trenta anys seguits de vigència d'una Constitució com l'espanyola, i seixanta anys de vigència d'una Declaració Universal tan inservible, poden servir per deixondir consciències i engrescar molt més en eixes lluites.

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 20 de novembre de 2008

Dissabte, dia 15 de novembre de 2008, diverses entitats i associacions de Palma, constituïdes en Assemblea de Moviments Anticapitalistes, es manifesten pels carrers cèntrics de ciutat, seguint la convocatòria feta arreu de l'Estat espanyol, i s'hi mostren obertament contràries al model capitalista.

Consideren que és aquest el causant primer de la situació de crisi que s'estén i es pateix arreu del món.

Ho fan el mateix dia que els líders del G20 es reuneixen a Washington, segons afirmen, per estudiar fórmules que serveixin per a renovar el sistema financer mundial, en defensa del capitalisme i el lliure mercat, la fórmula que consideren més adient per anar cap a la pau i la prosperitat.

 (Segueix)

Certes decisions adoptades per les més altes instàncies de determinades institucions públiques, vigents en aquest període democràtic, fan pensar en la presència activa, fortament infiltrada, d'actituds, mentalitats i pràctiques molt més pròpies del feixisme que no de la democràcia.

Així es reconeix públicament, clar i català, davant les mateixes portes de l'Audiència Provincial de Palma, per part d'alguns dels assistents. El feixisme és un perill molt mal d'esvair! Fins i tot fa acte de compareixença dins les mateixes files demòcrates...

 (Segueix)