aframericanet

En el més que probable retorn victoriós de la dreta estantissa a les institucions públiques d'aquestes Illes nostres, qualque responsabilitat deuen tenir els partits que s'hi consideren d'esquerres.

N'hi ha que pensen i creuen que la tenen TOTA!

La prova del nou? Començant per l'hospital de Son Espases... Palau de Congressos... Plans territorials...!

Per continuar fent a les institucions públiques allò mateix que fa la dreta, val més que ho faci qui en sap més, no?

Mirant i escoltant un representant polític del més alt nivell, que xerra i es belluga per TV Mallorca aquesta nit de Santa Bibiana, vaig notant que de cop sec se'm posa la pell de gallina! Que una suor freda em comença a recórrer el cos de cap a peus!

Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.

Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.

Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...

Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.

Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.

Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat?
Quin present que tenen els Països Catalans!

Salut! Coratge! Resistència, va dir aquell!

Tres dècades passen aviat. Sobretot si se'n fa poca memòria o es mantenen dins l'oblid!

Així passa amb l'arribada de la democràcia a Ciutat...

Trenta anys després, qui la recorda? Qui la celebra? Qui gaudeix de la seva memòria? Qui convida la gent d'avui a fer-ne reflexió i anàlisi? Qui gosa destriar-hi embulls i falsedats i enganys i mentides i abusos i malifetes? Qui s'atreveix a enfilar-hi rumbs nous cap a una democràcia més intensa?

Tot queda per “quan véngui bé” -que no arribi mai- (Segueix)

Tot i la cada cop més nombrosa presència de gent negra a Mallorca, encara hi perduren "tics racistes" profundament arrelats dins l'ànima de gent blanca que no es pot estar de manifestar-los...

M'arriba a l'anima l'escrit que, amb el títol "Vergonya aliena" surt publicat en un periòdic local...

Vergonya aliena

Des d’aquí vull manifestar la meva més enèrgica protesta contra un conductor que increpà un taxista en la plaça des Fortí, avui matí, dient-li “puta negre” en repetides ocasions.

Jo em trobava dins el taxi i puc assegurar que no solament no havia comès cap infracció, sinó que en sentir aquestes paraules no es va indignar ni de bon tros tant com jo.

En veure’m tan exaltada (jo mateixa vaig increpar al conductor), el taxista em va dir que no pot perdre la calma, perquè està avesat que cada dia l’insultin, i que fins i tot es neguin a pujar al taxi quan veuen que és negre.

Així, hem fet el recorregut mentre em contava les mil i una humiliacions que ha de patir cada dia, i em deia que moltes vegades es demanava quina educació pot donar als seus fills aquesta gent.

Mentre un negre dirigeix el món des dels EUA, un altre és condemnat a la humiliació per haver comès el pecat –amb gran esforç, pel que em va dir- de procurar-se una vida digna en un país d’hipòcrites i corruptes, que s’enriqueixen sense pudor mentre la gent honrada fa feina.

M’he sentit molt avergonyida de pertànyer a aquest món de sepulcres blanquejats i esper que algú faci arribar al taxista aquest crit meu, de desencís, que estic segura que molta gent subscriuria.

Una ciutadana avergonyida

Palma, 29.09.09

He passat un guster d'assistir a la presentació pública de la darrera novel·la que ha fet l'escriptor pobler Miquel López Crespí, “Els crepuscles més pàl·lids”, editada per Lleonard Muntaner amb la col·laboració de l'Ajuntament de sa Pobla que presideix el batle Joan Comes.

(Diari de Balears, 25-07-2009)

Hi han acudit persones nombroses que han fet que quedàs petit el recinte de la Fundació Joan Soler, un dels centres culturals més dinàmics amb què compta la vila poblera.

Entre d'altres, el mateix batle Comes, el regidor Sebastià Gallardo, l'escriptor Alexandre Ballester, la presidenta de l'ARMHM M. Antònia Oliver París, l'editor Lleonard Muntaner, la directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, Fanny Tur; el director general Bernat Aguiló; i una munió de persones i amistats que han acompanyat l'escriptor en un dia tan assenyalat: Agustí Baró, Moncho Clop, Magdalena Nebot, TomeuMarquet, Cecili Buele, Isabel Rosselló, Maria Crespí, etc.

Al final de l'acte, Miquel López Crespí no donava abast a la demanda de signatures que se li adreçaven de per totes bandes...

Val més arribar tard que no arribar mai!

A l'Estat espanyol, setanta anys després que n'aconseguís l'objectiu militar el cop d'estat franquista que enderrocà la República, gent de Mallorca, que rebutja el feixisme i vol que en quedi totalment arraconat qualsevol vestigi entre nosaltres, en aquestes alçades del segle XXI, es concentra avui capvespre al parc de sa Feixina, a les 19 hores, a Palma.

 (Segueix)

Vuit minuts d'imatges tan directes i eloqüents, que no hi calen més paraules...

Bastaria que les escenes arribassin als ulls de tots aquells governants que consideren que hi ha massa senegalesos negres a l'Europa blanca!

Qui s'imagina el que passaria si fos a l'inrevés?

Un europeu sense papers al Senegal, tan "ben tractat" com aquest senegalès sense papers a l'aeroport de Madrid-Barajas, el proppassat dia 16 de juny de 2009...?

Fa 350 anys el Tractat dels Pirineus va segellar el final d’una guerra partint el territori català entre dos estats: Espanya i França. Aquest fet va suposar una repressió cultural i lingüística que, malgrat tot, NO ha aconseguit fer desaparèixer la catalanitat d’aquests territoris.

Als inicis del segle XXI creix la voluntat d’anar esborrant cada vegada més la frontera que se'ns va imposar fa 350 anys i es vol anar teixint vincles culturals, socials i econòmics per treballar per un futur en comú entre el nord i el sud de Catalunya: de Salses a Guardamar i de Fraga fins a l'Alguer.

 (Segueix)

Cara.

L'Ajuntament de Palma atorga el Primer Premi Emili Darder a la Convivència i al Civisme 2008, a un dels ciutadans que més ha fet per una de les barriades de Ciutat, sa Indioteria, mossèn Bartomeu Suau i Serra.

Cara cara!

Molt content d'haver assistit avui vespre a l'acte de lliurament del Premi Emili Darder a la Convivència i al Civisme, a la sala de sessions de l'Ajuntament de Palma, que ha estat atorgat dia 11 de juny de 2009 a mossèn Bartomeu Suau i Serra, alcudienc, fill de mestres mallorquins...

Creu.

El Tercer Sector d'Acció Social de les Illes Balears es mobilitza per reclamar que les administracions competents compleixin amb els deures, i paguin els deutes de més de 10 milions d'euros a la xarxa social.

Creu feixuga!

 (Segueix)

Nascut a Montevideo l'any 1920, forçat a haver d'abandonar l'Uruguai l'any 1973 per les seves conegudes posicions marxistes; a l'edat de 60 anys, es trasllada a viure a Mallorca.

Se'l recorda com un home molt actiu.
A més de la seva intensa labor literària, mentre resideix a l'illa, col·labora intensament amb el Grup de Drets Humans -de la parròquia de l'Encarnació, de Palma-, i amb la secció local d'Amnistia Internacional, defensant enèrgicament la causa dels sectors mes maltractats per la societat capitalista...

Imatge: Mario Benedetti
Diari d'Albert Balada

 (Segueix)

La proposta concreta d'una renda bàsica universal, ja fa anys que es planteja no solament des d'organitzacions i moviments socials, sinó fins i tot per part d'economistes prestigiosos.

Avui fa una setmana que la Comissió de Treball del Congrés de Diputats aprovava una iniciativa parlamentària impulsada pel grup d'Esquerra Republicana.

 (Segueix)

Una web tan interessant com és ara la d'ATTAC-Mallorca, una de les entitats organitzadores del III Fòrum Social de Mallorca 2009 celebrat recentment a Palma, reprodueix un escrit que, amb el títol “Naufragio de la izquierda en Europa?”, aporta una sèrie d'anàlisis sucoses sobre les esquerres europees d'aquest segle XXI.

 (Segueix)

Si pares una mica d'esment a declaracions, manifestacions, actuacions -o manca de mobilitzacions- emergents de part d'aquella gent que, en política, es defineix com a d'esquerres, no et sorprèn ni poc ni gens ni una mica que les dretes més conservadores i agressives s'estiguin fent senyores del món i de la bolla.

Pertot arreu allà on vulguis girar ullada: a les cimeres mundials, al Parlament Europeu, al Parlament Espanyol, al Parlament Balear, a Mallorca, a Ciutat... Pertot arreu allà on et giris, veus unes dretes que s'imposen, fins i tot a ritme de manifestacions cridaneres pels carrers i places de ciutats!

Que ja és dir molt, per no dir massa!

 (Segueix)

Avui record, com si fos ahir mateix, l'anada a l'Ajuntament de Palma, -amb la bona companya, amiga, i esposa ja difunta, Lina Company Vidal-... amb ganes de felicitar el primer batle socialista de Palma, successor del republicà Emili Darder Cànaves: el jove i entusiasta company d'encontres juvenils i familiars, Ramon Aguiló Munar... qui, malgrat tot, havia de portar les regnes d'un consistori com aquell durant una dotzena d'anys seguits...

El pas del temps havia d'anar fent veure que les coses i les causes havien d'anar canviant... I tant! De quina manera...

Tenc la impressió, avui, trenta anys després, que no hem aconseguit refer-nos-en pus mai més. Malgrat blocs. Malgrat enteses i altres herbes... Continuam amb una democràcia tan magra com aquesta!

Les dretes conservadores del país van creixent i engreixant. En la mateixa proporció que minven les esquerres. Mal venudes quasi sempre a l'embat del capital.

Ancorades en postures cada cop més allunyades del que pensa i del que viu i que pateix el gruix gros de la Ciutat.

Amb la ullada més posada en què fan les altres parts, que en allò que cal que es faci, encaminat a transformar-la de debò. Cap a millor, és clar!

Tenint cura de romandre enganxades al poder, com si fos el timó d'una nau ben equipada.

Ben igual que pegellides aferrades a les roques i pedres de la costa, resistents a embats i fúries de la mar més alçurada...

Trenta anys després d'aquella implantació de democràcia, tan mal parida i malgarbada com fou a casa nostra, ens trobam ara i aquí, com pertot arreu del món, amb els efectes perniciosos, els més nefasts que s'hagin produït en moltes dècades.

Precisament, diran alguns, com a fruit de grans mancances democràtiques allà on més en cal: UE, ONU, FMI, OMC, BM...

Benvengudes sien, doncs, les tres primeres dècades de democràcia “representativa” a l'Ajuntament de Palma, si han d'arribar a servir perquè algun dia s'hi arribi a implantar una democràcia “participativa” moltíssim més intensa.

Republicana, de bon de veres, per descomptat i sense dubtes!.

S'inicia avui, dimarts, 27 de gener de 2009, el vuitè Fòrum Social Mundial que, en aquesta ocasió, es desplega a la ciutat brasilera de Belém do Pará, i que vol donar veu i protagonisme central als pobles de la Pan-Amazonia.

Des de Mallorca estant, n'hi ha qui segueixen amb molt d'interès el desplegament d'un esdeveniment d'aquestes característiques.

Sobretot, tenint en compte els grans avanços tecnològics que s'han produït aquests darrers anys, pel que fa a la comunicació interactiva, que supera barreres geogràfiques, culturals, lingüístiques, racials, ideològiques, econòmiques, socials, etc.

 (Segueix)

Dimarts, dia 27 de gener de 2009, comença a la ciutat brasilera de Belém, Estat do Pará, la vuitena edició del Fòrum Social Mundial que, en aquesta ocasió, gira entorn de la Pan-Amazonia i tot el que aquesta realitat política, social, econòmica i ecològica representa.

Bolívia, Brasil, Colòmbia, Equador, Guyana, Perú, Suriname i Veneçuela, a més de la Guyana Francesa, constitueixen aquesta extensíssima regió d'Amèrica Llatina, coneguda per la seva riquesa, tant pel que fa a la major biodiversitat del Planeta que hi alberga, com pel que representa la força i la tradició dels pobles i les entitats que hi construeixen tot un moviment de resistència alternatiu, en la perspectiva d'un altre model de desenvolupament global solidari.

A Belém do Pará, entre els milers d'entitats i persones que hi són presents, hi ha dues entitats i persones de Mallorca que hi acudeixen: Drets Humans de Mallorca, representada per Aina Calafat; i el sindicat STEI-i, representat per Biel Caldentey. Totes dues entitats són organitzadores del Fòrum Social de Mallorca, que se celebra el Palma el proper mes de març.

 (Segueix)

Com s'havia anunciat, dissabte, 24 de gener de 2009, s'ha duit a terme a Palma una gran manifestació cívica a favor del poble palestí i contra les massacres terrorífiques perpetrades enguany per l'exèrcit israelià a la Franja de Gaza. Una gran pancarta precedia la nombrosa concurrència, expressant en lletres ben visibles “Gaza, ni bloqueig, ni ocupació! Judici als criminals!”

De molt més grans dimensions encara, una enorme bandera palestina era portada des de la sortida de la manifestació, al passeig del Born, recorrent tot el passeig Marítim fins al lloc de la concentració, davant del Consolat dels Estats Units de Nordamèrica, a Portopí.

Consignes nombroses també hi són proclamades durant tot el trajecte recorregut: "Aturem la massacre del poble palestí!", "Visca la lluita delpoble palestí!", "El poble palestí, Israel assassí!", "Obama presidente, condena la muerte!", "Boicot a Israel!", "Viva la lucha del pueblo palestino!", "El pueblo palestino jamás será vencido!", "Solidaridad con Palestina!", "El pueblo mallorquín condena las masacres!"

Representants de nombrosos col·lectius d'arreu de Mallorca s'hi han fet presents, portant-hi les pancartes corresponents: Dones de Negre per la Pau, de Mallorca; Lliga Musulmana de les Illes Balears; Sindicat d'Estudiants: Amb el poble palestí en lluita!, etc.

Les Dones de Negre per la Pau, de Mallorca, han repartit un escrit on manifesten “President Obama, vostè sí que pot!”.

S'hi diu que el president nordamericà pot deixar de donar suport al Govern d'Israel en totes les seves iniciatives criminals.

Pot donar suport a la iniciativa de dur al Govern d'Israel davant del Tribunal Internacional de Crims de Guerra.

Pot obligar el Govern d'Israel a finançar la reconstrucció d'allò que ha destruït.

Pot acabar amb l'ocupació i el bloqueig de Palestina, i amb la repressió i humiliació del seu poble, font d'inestabilitat i radicalització arreu del món.

Pot escoltar les veus de les organitzacions civils pacifistes àrabs, israelianes, d'Estats Units i de la comunitat internacional, que clamen per la Pau i la Justícia.

Li diuen: “President Obama, no defraudi l'esperança de pau que ha despertat arreu del món: vostè sí pot col·laborar per la Pau a l'Orient Mitjà!”

Algunes imatges de la manifestació feta a Palma, a favor del poble palestí

En un dia com avui, 20 de gener de 2009, quan, contra tots els meus pronòstics, Barack Hussein Obama Jr arriba a la Presidència dels Estats Units de Nordamèrica, em vull limitar a reiterar allò mateix que ja vaig transcriure en aquest blog mateix el dia mateix que guanyà les eleccions presidencials, novembre de 2008:
Un mulato, president dels EUA!

Li feia, i continuo fent-li, dos precs...
Esper tenir l'oportunitat de veure'ls atesos qualque dia, més prest que tard...

Español - English - Français

M'arriben a l'ànima dos comentaris penjats dins la primera quinzena d'enguany en un dels blogs meus.

Fa gairebé tres anys que hi vaig penjar un escrit amb el títol “La lluita persistent a favor del poble pobre”

Qualcú, des de la ciutat de Piura (Perú) estant, m'hi ha deixat aquests dos comentaris, força punyents:

“En estos momentos estoy en Piura en la Biblioteca en donde funcionó la Escuela Normal Superior de Varones "Almirante Miguel Grau". Trabajo como auxiliar de biblioteca.
Personal administrativo en huelga desde hace 52 dias por reclamo de incentivos.
No se da solución a pesar de tener dos sentencias judiciales.
Situación muy lamentable del personal administrativo en educación.
S.O.S SI ALGUIEN NOS PUEDE AYUDAR...
ADMINSTRATIVOS DE EDUCACION EN PIURA EN HUELGA.
AUTORIDADES NO DAN SOLUCION PESE A TENER DOS SENTENCIAS JUDICIALES GANADAS LLEVAMOS 52 DIAS DE PARO.
SITUACION DESESPERANTE”

L'Arquebisbe de Piura presenta nou Capellà de l'Escola Normal Superior de Piura, a la Direcció del centre magisterial (setembre 1976)

 (Segueix)

La CGT-Balears, a través del seu Secretariat Permanent, fa una crida a tota la gent afiliada, companys i companyes de treball, amistats i familiars, per prendre part de les mobilitzacions a favor del poble palestí.

Una vegada més, i davant la complaença i passivitat de la major part de governs i institucions internacionals, l'exèrcit terrorista d'Israel està massacrant impunement a la població palestina, acaramullada dins l'immens camp de concentració en què han convertit la franja de Gaza.

Aquest nou acte criminal, que recorda la repressió nazi contra els jueus, és tractada per alguns mitjans de comunicació amb els habituals eufemismes, mentides, silencis i tergiversacions que solen presentar el terrorisme sionista. Però, malgrat tot, no poden ni podran aturar la mobilització social a favor de la lluita i dels drets del poble palestí.

 (Segueix)