aframericanet

Senyora Michelle LaVaughn Robinson Obama:

Avui diumenge, 8 d'agost de 2010, vós sou a Mallorca. Siau-hi benvenguda!
Demà dilluns, 9 d'agost de 2010, són les eleccions presidencials a la República de Rwanda, on governa des de fa massa temps un militar anomenat Paul Kagame.

Si vos plau i vos lleu, pegau-hi una ullada i parlau-ne clarament amb el vostre espòs, Barack Hussein Obama II, considerat com l'home més poderós de la Terra.

 (Segueix)

Dijous passat vaig al metge del PAC per demanar-li si m'he de vacunar abans d'emprendre el vol cap a terres llunyanes... Em diu que no ho sap. Que me'n vagi a “Sanitat Exterior”. Li deman on és això, i em diu que no ho sap... telefona... Resposta: “Sanitat Exterior es troba al carrer de Cecili Metel...”

L'endemà mateix, divendres, me n'hi vaig cap dret: “No, això no és aquí. Ha d'anar a la Delegació del Govern!” - m'assenyala amablement la guarda de seguretat, a l'entrada.-

Per qüestió de vacunes, he d'anar a la Delegació del Govern? Me n'hi vaig tot d'una, seguint les instruccions rebudes en un paperet que diu: “Sanidad Exterior. Horario para información de vacunación internacional. Lunes a viernes de 9:00 a 13:00 horas. Delegación del Gobierno C/ Constitución, 4 07001 Palma Teléfono 971 989160.”

Em trob amb un Guàrdia Civil a la porta d'entrada. Em demana: “Qué busca?” - “Vénc per vacunes internacionals!” - “Vacunas,? Aquí a la izquierda” (a la meva dreta, clar!).

Hi trob dues funcionàries que romanen assegudes darrera de sengles taules.

“Que tiene hora?” - “Vénc per saber si m'he de vacunar, abans de viatjar a...” - “Pero tiene hora?” - “Per saber si m'he de vacunar...” - “Mi compañera le dará hora...”

La companya d'aquella altra funcionària que m'ha dit això, després de navegar una bona estona per dins l'ordinador, i d'haver-me demanat les dades personals “según figuran en el DNI” -quan sent que li dic Cecili-, a la fi, em diu que m'ha reservat hora amb el metge per al DIA 10 D'AGOST A LES 9:30.

He d'esperar 12 dies perquè se'm digui si m'he de vacunar o no, i de què!

Li deman si, com a mínim, em pot passar algun comprovant de la cita esmentada... M'ho escriu en un d'aquells paperets grocs insignificants... que ja ni sé quin nom tenen...

Vaja, que perquè un ciutadà d'aquestes illes nostres pugui saber si s'ha de vacunar o no, abans d'emprendre viatge cap a terres llunyanes, primer ha d'acudir a la Delegació del Govern d'Espanya (com a la Rússia del temps d'Stalin?!). Llavors hi ha de demanar hora. La hi han de concedir. S'hi ha de tornar a fer present, quan li ho indiquin... I ja veurem què passa.

Tant de bo que el metge, llavors, no li digui que ja és massa tard...

A l'era de les noves tecnologies, “disculpin-me la meva falta d'ignorància”, com deia el savi “Cholo”.

“Poble rwandès, t'ha arribat l'hora del canvi!” Amb aquestes paraules la candidata a la Presidència de la República de Rwanda, Victoire Ingabire UMUHOZA, s'adreça a la població rwandesa i a les amistats que manté el seu país arreu del món (23-07-10).

”Rwandesos i rwandeses
Estimats amics de Rwanda i dels rwandesos,
Després de 16 anys d'exili, vaig tornar a la meva pàtria en pau. I és aquesta pau la que guiarà la meva acció política i la del meu partit, les Forces Democràtiques Unificades -FDU_Inkingi-, per eradicar la injustícia i trencar totes les cadenes que mantenen empresonats els rwandesos.

 (Segueix)

La meva presència física a l'hemicicle del Congrés dels Diputats el 12 de setembre de 2006 em permet de tastar el gust amarg de la visió i el tractament de les autonomies que, a la capital del Regne d'Espanya, tenen i mantenen les formacions polítiques que el componen.

Les dosis de menyspreu hi són més que considerables, a mesura que se n'augmenta el nombre de representants! Com més escons, més menyspreu!

 (Segueix)

Manifestació a Palma, contra la reforma laboral i d'altres mesures antisocials del Govern espanyol i a favor de la convocatòria de VAGA GENERAL, duita a terme per organitzacions sindicals i moviments socials de Mallorca, dimecres 30 de juny de 2010.

A la roda de premsa convocada avui migdia per entitats i organitzacions socials i sindicals diverses, s'ha fet pública la convocatòria de Manifestació cívica, per mostrar el desacord amb les mesures governamentals antisocials que han estat aprovades recentment.

DIMECRES, 30 de JUNY, a les 19 HORES, des de la plaça d'Espanya fins davant la Delegació del Govern, hi és convocada tota la ciutadania que s'hi vulgui manifestar...

Divendres, dia 11 de juny de 2010, em vaig fer present a can Mateu Joan i Florit, "Marió", a la vila mallorquina de Sant Joan.

Li retornava els CD que m'havia passat, on romanen enregistrats números de la revista quinzenal "L'Estel" que ens serveixen per emplenar la seva web.

Aprofitant l'avinentesa, en Mateu hi féu unes declaracions breus que em vaig afanyar a gravar i reproduir amb aquesta eina tan comunicativa de què podem disposar avui dia.

"Viuríem millor independents d'Espanya?" És la pregunta que, des de fa estona, en Mateu Joan formula a tots els números del quinzenari "L'Estel".

En aquest vídeo, hi diu la seva i comenta certes reaccions que provoca la pregunta en l'àmbit de la comarca del Llevant mallorquí.

La Confederació General del Treball, participà activament en la Manifestació sindical unitària que va recórrer els principals carrers de la ciutat de Palma, el passat dia 8 de juny.

Contribuí, així, al reclam majoritari d'una convocatòria sindical de VAGA GENERAL, davant les mesures antisocials que es proposa d'adoptar el Govern espanyol que presideix José Luís Rodríguez Zapater

Les imatges enregistrades i els sons gravats no poden ser més eloqüents:

Amb un titular ben descafeïnat -sense cap esment de l'esquerra, la república, la nació, el socialisme, la sobirania, el país, el poble, la independència, l'anticapitalisme, la revolució...!- el senador per la comunitat autònoma de les Illes Balears -adscrit durant tota aquesta legislatura al Grup Parlamentari Mixt del Senat d'Espanya-, el montuïrer Pere Sampol Mas (PSM), consider que s'ha lluït a les totes al Diari de Balears (28-05-2010).

 (Segueix)

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, va rebre una petició, per la qual se li demanava de reunir-se, amb la finalitat única d'escoltar les explicacions que hi volia aportar el fins fa pocs dies coordinador d'Esquerra Unida i Alternativa a les Illes, el company David Abril.

He de dir que avui capvespre m'ha semblat haver retrocedit dècades enrere en el temps!

He assistit a una d'aquelles reunions que m'ha fet la impressió d'haver quedat estancat en la dècada dels anys 70 i d'haver avançat ben poc en l'àmbit de les esquerres polítiques a les nostres Illes.

 (Segueix)

L'Assemblea de Moviments Socials de Mallorca, un ens creat fa dos anys amb la intenció d'unificar esforços entre les entitats que conformen el Fòrum Social de Mallorca, es planteja per a enguany treballar intensament contra la corrupció política i a favor de la dignificació democràtica a Mallorca.

Després d'organitzar activitats diverses durant aquests mesos passats, per a la setmana vinent es proposa convidar totes les entitats que desitgin participar-hi, a una trobada on es tractarà què fer en una lluita cívica contra els paradisos fiscals que afavoreixen l'evasió fiscal.

Amb el propòsit de seguir amb la lluita contra la corrupció i la sensibilització ciutadana, a la darrera reunió de l’Assemblea de Moviments Socials es va llançar la idea de fer una activitat entorn al tema del Paradisos Fiscals: un problema molt greu d’evasió fiscal que minva les arques dels estats i que influeix molt negativament en l’activitat econòmica i, per tant, en la riquesa d'un país.

Per tot això es va decidir convocar una REUNIÓ PER DIMECRES, 12 DE MAIG, A LES 19 HORES, A L’ESPAI SOLIDARI (PALMA) a fi de preparar activitats relacionades amb aquest assumpte.

En aquest documental se'n poden obtenir detalls presentats per "Documentos TV - Paraisos fiscales, la gran evasion. Documental de Social".

Diumenge, 25 d'abril, al Bosc de la Memòria Republicana acudeixen nombroses famílies d'arreu de Mallorca, per retre homenatge als republicans assassinats pel feixisme franquista, a partir de l'any 1936.

 (Segueix)

Agraesc l'atenció dispensada pel bon company de lluites sindicals, en Pep Torres, qui m'ha publicat l'entrevista que em va fer i que vaig passar un guster de respondre.

Es pot trobar a la pàgina 32 del núm. 116 de la revista Papers, corresponent al mes d'abril de 2010.

Se'm demana, i hi dic la meva sobre assumptes diversos.
Tot queda molt ben reflectit en titulars i subtitulars com aquests:

"Sempre he estat, som i vull continuar sent utòpic."

"Hi ha polítics corruptes a les institucions públiques, per mor dels votants que els hi posen."

"La corrupció que ara aflora a la superfície no es dóna quan un jutge l'ha sentenciada, sinó molt abans."

"En les minories més dinàmiques fins ara, pot arrelar-hi un tal desencís que les porti a trencaments traumàtics amb les institucions."

En el més que probable retorn victoriós de la dreta estantissa a les institucions públiques d'aquestes Illes nostres, qualque responsabilitat deuen tenir els partits que s'hi consideren d'esquerres.

N'hi ha que pensen i creuen que la tenen TOTA!

La prova del nou? Començant per l'hospital de Son Espases... Palau de Congressos... Plans territorials...!

Per continuar fent a les institucions públiques allò mateix que fa la dreta, val més que ho faci qui en sap més, no?

Mirant i escoltant un representant polític del més alt nivell, que xerra i es belluga per TV Mallorca aquesta nit de Santa Bibiana, vaig notant que de cop sec se'm posa la pell de gallina! Que una suor freda em comença a recórrer el cos de cap a peus!

Em fa la impressió que m'estic convertint en una d'aquelles persones que ha perdut el cervell i la memòria. Que ja no som jo, sinó un altre. Que ja no veig ni sent allò que veig. Que ja no escolt ni puc sentir allò que escolt. Que he esdevengut víctima d'una de les al·lucinacions més increïbles.

Em repugnen, des de sempre, aquells senyors polítics que, amb allò que diuen en un moment donat, pretenen aconseguir de tapar tot allò que han fet malament, o que han deixat de fer bé, en temps passats.

Em cauen molt malament, d'altra banda, tots aquells senyors polítics que, quan s'adrecen a la gent per la televisió -la ràdio, la premsa o internet-, fan la impressió que es creuen i es pensen que la gent que se'ls mira i se'ls escolta ja no té memòria. Ja no recorda res dels temps passats. Ja n'ha oblidat les malifetes...

Em repugnen i em cauen malament aquesta casta de senyors dedicats a la feina política d'aital manera.

Però, sobretot, em repugnen i em cauen malament aquelles persones -afiliades, militants i votants-, que, amb la seva decisió, es prenen la responsabilitat de col·locar persones com aquestes al front d'una organització que, un dia o un altre, s'ha d'encarregar de governar aquest bocí de país nostre.

Quin futur l'espera, amb un passat recent tan malaurat?
Quin present que tenen els Països Catalans!

Salut! Coratge! Resistència, va dir aquell!

Tres dècades passen aviat. Sobretot si se'n fa poca memòria o es mantenen dins l'oblid!

Així passa amb l'arribada de la democràcia a Ciutat...

Trenta anys després, qui la recorda? Qui la celebra? Qui gaudeix de la seva memòria? Qui convida la gent d'avui a fer-ne reflexió i anàlisi? Qui gosa destriar-hi embulls i falsedats i enganys i mentides i abusos i malifetes? Qui s'atreveix a enfilar-hi rumbs nous cap a una democràcia més intensa?

Tot queda per “quan véngui bé” -que no arribi mai- (Segueix)

Tot i la cada cop més nombrosa presència de gent negra a Mallorca, encara hi perduren "tics racistes" profundament arrelats dins l'ànima de gent blanca que no es pot estar de manifestar-los...

M'arriba a l'anima l'escrit que, amb el títol "Vergonya aliena" surt publicat en un periòdic local...

Vergonya aliena

Des d’aquí vull manifestar la meva més enèrgica protesta contra un conductor que increpà un taxista en la plaça des Fortí, avui matí, dient-li “puta negre” en repetides ocasions.

Jo em trobava dins el taxi i puc assegurar que no solament no havia comès cap infracció, sinó que en sentir aquestes paraules no es va indignar ni de bon tros tant com jo.

En veure’m tan exaltada (jo mateixa vaig increpar al conductor), el taxista em va dir que no pot perdre la calma, perquè està avesat que cada dia l’insultin, i que fins i tot es neguin a pujar al taxi quan veuen que és negre.

Així, hem fet el recorregut mentre em contava les mil i una humiliacions que ha de patir cada dia, i em deia que moltes vegades es demanava quina educació pot donar als seus fills aquesta gent.

Mentre un negre dirigeix el món des dels EUA, un altre és condemnat a la humiliació per haver comès el pecat –amb gran esforç, pel que em va dir- de procurar-se una vida digna en un país d’hipòcrites i corruptes, que s’enriqueixen sense pudor mentre la gent honrada fa feina.

M’he sentit molt avergonyida de pertànyer a aquest món de sepulcres blanquejats i esper que algú faci arribar al taxista aquest crit meu, de desencís, que estic segura que molta gent subscriuria.

Una ciutadana avergonyida

Palma, 29.09.09

He passat un guster d'assistir a la presentació pública de la darrera novel·la que ha fet l'escriptor pobler Miquel López Crespí, “Els crepuscles més pàl·lids”, editada per Lleonard Muntaner amb la col·laboració de l'Ajuntament de sa Pobla que presideix el batle Joan Comes.

(Diari de Balears, 25-07-2009)

Hi han acudit persones nombroses que han fet que quedàs petit el recinte de la Fundació Joan Soler, un dels centres culturals més dinàmics amb què compta la vila poblera.

Entre d'altres, el mateix batle Comes, el regidor Sebastià Gallardo, l'escriptor Alexandre Ballester, la presidenta de l'ARMHM M. Antònia Oliver París, l'editor Lleonard Muntaner, la directora adjunta de l'Institut Ramon Llull, Fanny Tur; el director general Bernat Aguiló; i una munió de persones i amistats que han acompanyat l'escriptor en un dia tan assenyalat: Agustí Baró, Moncho Clop, Magdalena Nebot, TomeuMarquet, Cecili Buele, Isabel Rosselló, Maria Crespí, etc.

Al final de l'acte, Miquel López Crespí no donava abast a la demanda de signatures que se li adreçaven de per totes bandes...

Val més arribar tard que no arribar mai!

A l'Estat espanyol, setanta anys després que n'aconseguís l'objectiu militar el cop d'estat franquista que enderrocà la República, gent de Mallorca, que rebutja el feixisme i vol que en quedi totalment arraconat qualsevol vestigi entre nosaltres, en aquestes alçades del segle XXI, es concentra avui capvespre al parc de sa Feixina, a les 19 hores, a Palma.

 (Segueix)

Vuit minuts d'imatges tan directes i eloqüents, que no hi calen més paraules...

Bastaria que les escenes arribassin als ulls de tots aquells governants que consideren que hi ha massa senegalesos negres a l'Europa blanca!

Qui s'imagina el que passaria si fos a l'inrevés?

Un europeu sense papers al Senegal, tan "ben tractat" com aquest senegalès sense papers a l'aeroport de Madrid-Barajas, el proppassat dia 16 de juny de 2009...?