Administrar

Entre Àfrica, Amèrica Llatina i Mallorca, circulen informacions diverses que poden ajudar a incidir, d'alguna manera, en l'enfortiment de la societat civil arreu dels Països Catalans. M'agradaria fer-hi algunes passes amb aquest blog A càrrec de: www.cecili.cat

Som allò que feim...

evamarilen | 28 Febrer, 2006 22:20 | latafanera.cat facebook.com google.com

Març marceja, recorda la dita mallorquina.
Cap com aquesta per reflectir allò que passa aquests dies a les nostres illes.
En àmbits polítics de relleu també.
A Palma, a Mallorca, a Eivissa i Formentera i també a Menorca. Pertot arreu.

A Palma, entre d’altres marcejades, la senyora batlessa, catòlica com Déu mana, aprofita l’avinentesa per suprimir ‘Sa Rua’: una manifestació popular només interrompuda pel franquisme, només recuperada amb força pel moviment veïnal, en farà tres dècades.

A Mallorca, les marcejades no aturen el ritme frenètic amb què el Govern destrueix paisatges i construeix autopistes.
Un mal costum que, fort i no et moguis, també vol empeltar en altres illes.

A Eivissa i Formentera, emperò, li pertoca tocar pedra!
La paciència pitiüsa toca fons.
Les masses prenen el camí de la rebel·lió mai vista.
Mentre un Govern s’hi acosta a repartir-hi premis i medalles, l’altre s'hi afanya a repartir porrades!

A Menorca no n’és del tot absent: l’intent d'arribar a certes componedisses, d’una banda, xoca de ple amb estires i arronses per una altra.
Els vents bufen fort ferm, per totes bandes.

Es veu ben clar.
A punt d’emprendre la carrera, se’ns vol arrossegar i empènyer a córrer més que mai. Amb fúria.
Cap a la cacera de vots i de victòries amb caire electoral: ajuntaments, consells, Parlament i Govern de les Illes Balears i Pitiüses, en són les metes.

Qualcú pot recordar allò que diu el poeta mallorquí, M. Costa i Llobera, el segle XX: “siau qui sou...”

Qualcú altre s'estima més de completar-ho, amb el que hi diu el novel·lista uruguaià, E. Galeano, el segle XXI: “som allò que feim... som allò que feim per canviar el que som!”

Mallorca, 1 de març de 2006

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Sentit homenatge a Emili Darder, darrer batle republicà de Palma

evamarilen | 26 Febrer, 2006 17:22 | latafanera.cat facebook.com google.com

Com cada any, el darrer diumenge del mes de febrer Esquerra Republicana realitza l'acte d'homenatge al darrer batle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder i Cànaves, al mateix indret del cementeri municipal on va ser afusellat el 24 de febrer de 1937 per un escamot feixista.

Més que mai, s'hi han acostat persones de totes les edats i condicions, fent pinya al peu mateix de la làpida que hi col·locà el darrer batle socialista de l'Ajuntament de Palma l'any 1979, en homenatge a les víctimes per la llibertat.

Les paraules del president d'ERC-Palma, el jove professor Alexandre Seguí serveixen per introduir l'acte, en el qual intervé Helena Inglada, membre de l'Executiva de la Federació d'ERC-Illes, i un dels regidors d'Esquerra Republicana al Principat de Catalunya, Oriol Jonqueras. Tots dos enalteixen la figura i l'obra d'un batle republicà com fou Emili Darder i Cànaves, assassinat vilment per les forces feixistes mallorquines que s'havien aixecat militarment contra el govern repubicà democràticament elegit a les urnes.

Les notes d'un violí manejat pel jove Pep Juàrez Ruiz, en una actuació musical que dóna un ambient força emotiu a l'acte, despleguen i escampen a l'aire lliure la melodia popular tradicional catalana d'El cant dels ocells.
És la part del sentit homenatge juvenil que es es vol retre al darrer batle republicà de Palma, i que s'ajunta a l'ofrena del ram de flors que hi fa el representant de les JERC-Illes, el jove Andreu Oliver.


Carme Cano Darder, néta d'Emili Darder Cànaves,
en companyia de representants d'ERC-Illes
a l'acte d'homenatge al darrer batle republicà de Palma

(Foto: Picalsud)

També és present a l'acte Carme Cano Darder, néta del batle republicà Emili Darder, qui porta un ram de flors que hi és depositat, al mateix peu de la làpida col·locada al mateix indret on va ser assassinat el seu padrí.

Malgrat el mal temps i la pluja, enguany és més nombrosa que mai l'assistència de gent interessada a prendre part en un acte d'homenatge republicà al batle de Palma, Emili Darder i Cànaves.

REPUBLICA

La Memòria Històrica Republicana, feta llei 75 anys després

evamarilen | 23 Febrer, 2006 17:13 | latafanera.cat facebook.com google.com

El Govern espanyol es compromet a elaborar la Llei de la memòria històrica, abans que finalitzi aquest curs parlamentari.
Respon així a la persistent constància del diputat català Joan Tardà i Coma, portaveu del Grup Parlamentari Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats.

El diputat republicà català d'esquerres fa coincidir la presentació i enregistrament d’aquesta proposició de llei amb el 30è aniversari de la mort de Franco, el proppassat dia 20 de novembre de 2005, després de mesos de paràlisi de la comissió interministerial encarregada d’elaborar la llei.

I fa coincidir també l’inici del seu debat parlamentari al Congrés dels Diputats amb el 25è aniversari d’un altre fet militar antidemocràtic, amb un discurs sobre la memòria històrica que realitza el proppassat 22 de febrer de 2006.

Amb això, el diputat Tardà denuncia que “als anys vuitanta el govern socialista espanyol diu que no toca revisar el passat; als noranta, que no és el moment; però trenta anys després de la mort de Franco i en ple segle XXI és inconcebible que no s’hagi restituït la dignitat de manera oficial a les persones i institucions que van patir la repressió del règim”.

El diputat inicia el seu discurs manifestant que no es pretén fer simplement una revisió del passat històric, sinó que hi vol evidenciar la voluntat ferma d’un major progrés i d’una major cultura democràtica. Ho concreta en tres àmbits ben definits:

1. L’àmbit de la repressió política per part dels tribunals: inclou l’anul•lació de les sentències dictades en consell de guerra, pel Tribunal d’Ordre Públic, pels tribunals de responsabilitats polítiques, i pel Tribunal Especial de repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
Hi estableix indemnitzacions de 12.000 euros per als descendents dels ciutadans afusellats i el lliurament a aquests de les certificacions de nul•litat de les sentències judicials.

2. L’àmbit de la resolució de les activitats antifranquistes.
S’hi reparen jurídicament i moralment els danys ocasionats tant a les persones que participaren en organitzacions guerrilleres o armades antifranquistes, represaliades, empresonades, internades, torturades, desterrades; com als descendents d’aquelles persones que perderen la vida davant les forces d’ordre públic o l’exèrcit.
S’hi assignen indemnitzacions i beneficis que hi corresponguin per llei.

3. La restitució de béns i honors als membres de les institucions i forces d’ordre públic republicanes: Guàrdia Civil, Guàrdia d’Assalt, Cos de Carrabiners, Mossos d’Esquadra i Ertzanza;
- institucions com la Generalitat de Catalunya o el Govern basc;
- el lliurament al president de la Generalitat per part del Cap d’estat espanyol de la certificació de l’anul•lació de la causa sumaríssima del president de Catalunya Lluís Companys, afusellat per l’exèrcit espanyol;
- així mateix, el reconeixement de l’aportació de la Maçoneria a la causa de la llibertat i del pensament social progressista i la restitució a les lògies actuals de tots els seus béns requisats
- la restitució d’honors i béns als col•lectius represaliats de naturistes, evangèlics, esperantistes, jueus, gitanos, ciutadans perseguits per la seva orientació sexual, entitats perseguides per motius de llengua i cultura
- la preservació dels llocs de la memòria, cens de persones afectades, museïtzació de llocs emblemàtics, retirada de símbols franquistes, obertura d’arxius de la repressió;
- la realització d’un inventari dels fons documentals relacionats amb l’exili republicà i la recuperació moral i econòmica dels supervivents.
- la reparació moral, jurídica i econòmica dels supervivents i descendents de víctimes del nazisme, internats en camps de treball nazis per la seva condició d’apàtrida;
- el reconeixement per llei de la labor exercida pels estats i organitzacions internacionals i persones que contribuïren solidàriament a la causa antifranquista.

S’hi fixen també una sèrie de disposicions addicionals que assenyalen:
- el compromís del govern de donar suport a qualsevol reclamació nascuda d’entitats o persones en base a possibles delictes comesos durant la dictadura, atesa la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat;
- la retirada dels llocs públics per part de l’església catòlica de làpides o símbols que discriminin les víctimes;
- la revisió i invalidació de totes les distincions, títols honorífics i d’altres formes d’exaltació de personatges lligats al règim dictatorial;
- la formalització solemne per part del Cap de l’Estat, en nom de l’Estat espanyol, de demandes de perdó a les víctimes de les conseqüències de l’aixecament militar contra la Constitució Republicana.


Edifici del Congrés dels Diputats, a Madrid,
poques hores abans que s'hi presentàs la Llei de la Memòria Històrica
que seria rebutjada

(Foto: Picalsud)

En definitiva, acaba el diputat Tardà el seu discurs:
“Només demanam una llei que faci justícia; exigim justícia l’any 2006, ara i aquí. I ho demanam a l’esquerra espanyola, al PSOE...
Els demanam LLEIALTAT amb el compromès.
VALENTIA per reconèixer la condició de víctima a les persones i institucions represaliades per la dictadura.
DIGNITAT per enfortir els valors democràtics de la nostra societat.”

Madrid, 22 de febrer de 2006

Maduresa política de la nació catalana

evamarilen | 19 Febrer, 2006 11:31 | latafanera.cat facebook.com google.com

Més de 600 entitats i moviments socials d'arreu dels Països Catalans s'adhereixen al manifest Som una nació i tenim del dret de decidir, elaborat per la Plataforma pel dret de decidir, impulsora de la marxa multitudinària del 18F a Barcelona.

Des de la plaça d'Espanya fins a la plaça de Catalunya, són més de 700 mil les persones que surten al carrer.

El seguiment de la convocatòria i el civisme de la gent que s'hi fa present esdevé un èxit rotund de participació cívica.

Famílies, joves i grans se sumen a una manifestació a favor de la dignitat nacional del poble català, en un acte que en demostra la maduresa democràtica.


Entorn de la senyera
milers de persones es manifesten el 18F a Barcelona

(Foto: Picalsud)

Segons portaveus de la Plataforma, la manifestació és un acte d’autoafirmació i d’autoorganització que va més enllà de la dinàmica partidista. El consideren un signe de maduresa política. Els impulsors de la marxa volen deixar clar que ningú ni cap partit polític pot atribuir-se l’èxit d’aquesta convocatòria. El poble català en la seva pluralitat ha estat el protagonista rotund d’aquesta diada.

La Plataforma pren nota del missatge rebut de la ciutadania i es responsabilitza de seguir donant continuïtat a la mobilització social defensant que “Som una nació i tenim el dret de decidir”.

Pròximament, l’Assemblea de les entitats organitzades “Pel dret de decidir” valorarà quin ha de ser el camí per a continuar el procés que s’ha encetat més enllà de les conjuntures partidistes i institucionals i dels seus resultats.

Plataforma “Pel dret de decidir”
premsa@tenimeldretdedecidir.org
93 444 38 00

D'altres enllaços d'interès:

Gent de les Illes Balears i Pitiüses en defensa de la nació catalana
Gent del país sencer es mou per Catalunya
18FSOMUNACIO

Aturem la directiva Bolkestein!

evamarilen | 15 Febrer, 2006 09:50 | latafanera.cat facebook.com google.com

El Secretariat Permanent de la CGT-BALEARS surt en defensa dels serveis públics, dels drets dels treballadors i de les treballadores, i convida a aturar l’anomenada Directiva Bolkestein, una directiva sobre els serveis en el mercat interior que comença a debatre’s en el Parlament Europeu, al recer d’un principi d’acord entre els grups parlamentaris europeus socialista i popular.

Aquest acord suposa un intent “d’edulcorar” i fer passar per la porta de darrera un projecte que va quedar totalment desprestigiat políticament amb els referèndums sobre la constitució europea de França i Holanda.

Per tant, es tracta de l’enèsim intent d’imposar una agressió sense precedents, per part dels sectors capitalistes neoliberals, als treballadors i a la ciutadania dels pobles d’Europa, i de convertir el que ara són serveis públics en un sucós negoci de la rapinya privada.

En essència, la DIRECTIVA BOLKESTEIN suposa:

• L’aplicació del “principi del país d’origen”, o sotmetiment als treballadors de les empreses de serveis que operen en el territori de la UE, únicament a la legislació del país on tinguin la seu social aquestes empreses i, per tant, la definitiva fractura dels mecanismes de defensa dels drets i les llibertats dels treballadors i treballadores.
Sens dubte, aquesta directiva fomentarà encara més les deslocalitzacions d’empreses, l’atur i la precarietat laboral.

• El desplaçament de treballadors i importació de plantilles fomentarà abusos, sinistralitat laboral, frau fiscal, treball sense contractes, estafes als consumidors i usuaris, i altres tipus de conductes antisocials.

• La competència sense límits entre les propis col•lectius de treballadors, i també entre els pobles, aboca a l’abandó del projecte d’una Europa social i d’amplis drets per a les persones, i la demolició de les conquestes socials i ciutadanes.

• El deixar fora de control la regulació dels serveis, per part de les administracions públiques democràticament triades, només ens durà a la desaparició o l’empobriment de la qualitat i universalitat dels propis serveis públics.
L’impacte d’aquesta normativa converteix la vida social en un negoci, amb la promoció dels valors de la insolidaritat i l’individualisme, i la indefensió dels més desfavorits.

Per tot això, des de CGT-BALEARS volem cridar al conjunt de la societat sobre el risc que suposa l’aprovació d’aquesta normativa, i unim la nostra veu a de totes les persones i entitats que avui es manifesten arreu d’Europa intentant ATURAR LA DIRECTIVA BOLKESTEIN.

Només la mobilització social de la població treballadora i de la ciutadania por aturar els intents d’imposar antidemocràticament aquestes noves fórmules d’esclavatge.

Entre tots i totes, ATUREM LA DIRECTIVA BOLKESTEIN

Mallorca, 14 de febrer de 2006.
Secretariat Permanent de CGT-BALEARS

Línies d'actuació positiva a favor de les dones

evamarilen | 10 Febrer, 2006 23:02 | latafanera.cat facebook.com google.com

ERC-Illes duu la presidenta de l'Institut Català de les Dones, la senyora Marta Selva al Centre Social Flassaders, de Palma, on fa una conferència que gira entorn de les línies d'actuació de l'ICD sobre violències contra les dones.

Les polítiques contra la violència cap a les dones s'emmarquen en les polítiques generals d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes.

I la igualtat d'oportunitats passa, necessàriament, per una feina de transformació de la societat des de les seves arrels.

Amb aquesta idea, Margalida Seguí, d'ERC-Illes, presenta la tasca que desenvolupa l'Institut Català de les Dones, explicada per qui n'és la seva presidenta, Marta Selva, en una sala ocupada per un bon grapat de dones i homes amb ganes d'atendre'n les explicacions, que resulten del tot enriquidores.

De bon començament, assenyala el desig d'exposar el tema des de la perspectiva del Govern de la Generalitat de Catalunya, pel que fa a les orientacions que emanen del Departament de la Presidència, amb l'orientació que hi dóna el Conseller en cap, senyor Josep Bargalló.

Les polítiques d'igualtat naixen de l'existència del Pacte del Tinell, que redefineix el paper de l'Institut Català de les Dones, incorporant la perspectiva de les dones a totes les polítiques governamentals de Catalunya.
S'intenta anar més enllà de polítiques a favor de la paritat, que certament s'ha de promoure amb tots els mitjans que siguin a l'abast, però que resulten del tot insuficients: cal aprofundir també en la implantació de mesures d'acció positiva en la perspectiva de gènere, és a dir de les dones.
S'hi dissenyen polítiques públiques a tots els àmbits de la vida pública, com pot ser l'àmbit de la mobilitat...

Explica el procés d'elaboració del Pla d'acció que comporta el compromís d'instaurar polítiques afavoridores de la igualtat entre dones i homes, amb la participació intensa d'entitats, associacions de dones, organismes públics, organitzacions sindicals, moviments socials en general.

En remarca quatre aspectes que considera primordials:

La transversalitat, que porta a no aplicar-se solament a l'àmbit dels serveis socials sinó a tots els àmbits públics, per tal de guanyar en eficiència i eficàcia -sanitaris, de salut sexual i reproductivitat, de discapacitats, de malalties de les dones, del consum, de la mobilitat, de l'urbanisme, de la seguretat per a les dones (on es dóna seguretat per a les dones, se'n dona per a tothom!), de l'educació, de l'economia, de les pensions de viduïtat, dels esports, de la cultura, etc.

La participació, més enllà del folklorisme, valorar que les inversions dels fons europeus reclamen molta més participació de la societat civil.

El compromís pressupostari, que duu aparellat el Pla d'acció i desenvolupament de polítiques de dones, amb partides pressupostàries afegides explícitament.

La qualitat del Pla, com una aproximació, una proposta que requereix una avaluació posterior, des d'una auditoria externa.

Continua l'exposició de la temàtica, que va seguida d'un torn de preguntes per part de la gent que hi assisteix i que, al final, considera com a molt valuosa i positiva l'aportació feta per la presidenta de l'Institut Català de les Dones, la senyora Marta Selva.

Viu record de la Revolta Agermanada Mallorquina

evamarilen | 07 Febrer, 2006 22:15 | latafanera.cat facebook.com google.com

Una nodrida representació d'ERC-Illes, de les JERC i de l'organització sindical CGT-Balears, es fan presents davant del monument erigit a la memòria dels Agermanats, en el 485è aniversari de l'alliberament de Joanot Colom, al mateix indret on s'aixecava la casa on vivia i que, posteriorment a la seva mort, va ser sembrada de sal...

És un acte cívic que Esquerra Republicana de Catalunya organitza cada any tal dia com avui, el 7 de febrer.

En aquesta ocasió obre l'acte Alexandre Seguí, el president d'ERC-Palma qui hi intervé tot recordant el motiu de la trobada i fent-hi la presentació de Llorenç Buades, responsable d'Acció Social de la CGT-Balears.

Durant el seu parlament, el líder sindical fa una repassada històrica als fets més remarcables de la Revolta Agermanada Mallorquina que s'aixeca i es rebel·la amb les armes a la mà contra els deutes asfixiants i la fiscalitat ofegadora a què romanen sotmeses els classes populars als inicis del regnat de Carles I.

La intervenció final de Cecili Buele, secretari nacional de Moviments Socials d'Esquerra Republicana de Catalunya, fa un enllaç de les similituds existents entre les lluites agermanades del segle XV amb la lluita democràtica del segle XXI: tot i que els mètodes són distints, tanmateix els objectius continuen essent els mateixos: una redistribució injusta de la riquesa i de les càrregues impositives damunt certs col·lectius -les balances fiscals que continuen afectant tan negativament els Països Catalans- a l'interior de l'estat espanyol!

L'ambient de la trobada queda remarcat amb les espelmes que Ferran Tarongí s'encarrega de fer encendre, les quals, juntament amb el brotet de mimosa que hi col·loca el president d'ERC-Illes, el manacorí Joan Lladó, volen servir per retre un senzill homenatge cívic davant l'únic monument que es coneix a Palma, erigit i dedicat a una obra tan revolucionària com la que comporta aquest col·lectiu mallorquí força representatiu de les lluites populars més acarnissades...

Un monument erigit als Agermanats, enmig de la plaça del Roser fa uns anys, a proposta d'un regidor del Partit Popular...

Qui ho havia de dir!


Llorenç Buades s'adreça al públic assistent
a l'acte d'homenatge als Agermanats

(Foto: Picalsud)

Llorenç Buades, a l'acte d'homenatge als Agermanats

evamarilen | 06 Febrer, 2006 18:21 | latafanera.cat facebook.com google.com

Si hagués de definir Llorenç Buades i Castell en poques paraules, jo diria que és ‘un mallorquí revolucionari que no claudica davant res ni ningú’.

Llorenç Buades va néixer a Bunyola. Té 53 anys. Pertany a una família d’arrels republicanes, molt lligada al món sindical.

Durant el servei militar, deriva cap a l’esquerra política i social, en contacte amb companys anarcosindicalistes.
Munta CC.OO. a l’empresa on comença a treballar com a auxiliar administratiu.
S’integra en una cèl•lula del PCE a les Illes.
Defensa posicions contràries als Pactes de la Moncloa.
Ingressa a la Lliga Comunista Revolucionària.
Milita al Comitè Anti-Otan de Mallorca; i l Grup d’Acció per la Pau i el Desarmament.
S’afilia a la Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes.
Entra a la CGT, organització anarcosindicalista que agrupa l’esquerra alternativa i revolucionària a l’Estat espanyol.

Tot al llarg de la seva lluita, Llorenç Buades l’enforteix amb articles en periòdics diversos, en edicions de revistes digitals i en altres mitjans.

Si en voleu saber més dades podeu entrar dins el portal digital allotjat al nodo50 amb el títol d’IXENT.

Veureu que un dels assumptes que hi tracta, entre moltíssims d’altres és el de La Germania de Mallorca.

Avui tenim la gran sort de poder comptar amb la seva valuosíssima aportació.
Ens en farà cinc cèntims.

Llorenç, quan vulguis.

Qui tengui ganes d'escoltar el parlament que fa Llorenç Buades a l’acte d’homenatge als Agermanats que organitza ERC-Illes a la plaça del Roser, de Palma, s’hi pot fer present a les 20:00 hores
(dimarts, 7 de febrer de 2006... quatre-cents vuitanta-cinc anys després que Joanot Colom fos alliberat de la presó on havia estat ingressat el dia abans, al Castell de Bellver)

A la plaça del Roser, de Palma

evamarilen | 05 Febrer, 2006 22:42 | latafanera.cat facebook.com google.com

Certs detalls escultòrics de Palma passen dies i hores totalment desapercebuts.
Qui dies passa anys empeny i gairebé ningú no s'hi fixa.

No poques persones residents a Palma, probablement, no han girat mai cap ullada al monument que té aquesta placeta situada prop de Correus: una escultura de ferro dedicada als Agermanats.

Cada any, emperò, hi ha qui se n'enrecorda, s'hi enfila i hi deixa ben col·locat un brotet de Mimosa.
S'hi vol recordar, senzillament, la història de la Revolta Agermanada. Una de tantes expressions, vivents i plàstiques, de l'existència històrica d'uns Països Catalans en lluita constant -durant els darrers cinc-cents anys-, pràcticament pel mateix: una redistribució de la fiscalitat, que resulti més justa!

S'hi recorda que els mètodes han canviat molt: la revolta de les Germanies és una rebel·lió armada: comporta molta sang; s'inicia al Regne de València, durant el regnat de Carles I (1519-1523); i, a Mallorca, és protagonitzada pels gremis de Ciutat, encapçalats per Joan Crespí, prenent posteriorment la forma de moviment de protesta de pagesos i menestrals contra els explotadors ciutadans, mercaders i cavallers, amb el guiatge de Joanot Colom.

S'hi recorda també el perquè de l'acte aquest dia i en aquesta plaça: dia 7 de febrer de l'any 1521 Joanot Colom, cabdill dels Agermanats, d'ofici barreter, que viu davant l'església de Sant Nicolau, acusat de conspiració i empresonat al castell de Bellver, és alliberat per la força, i, dies després parteix cap a València on vol conèixer l'organització de la Germania valenciana.

S'hi fan algunes reflexions sobre la raó profunda de certes revoltes socials a favor de la dignitat dels pobles:
Un moviment com la Germania que sap obrir aleshores nous camins de lluita a Mallorca, també empeny avui dia a obrir nous camins de lluita democràtica a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, en defensa de la dignitat.

Un moviment com la Germania que sap dur a terme aleshores pràctiques socials i polítiques concretes a Mallorca, també empeny a dur a terme, avui dia, pràctiques sociopolítiques democràtiques a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per enfortir-ne la dignitat.

Un moviment com la Germania que sap aleshores somniar i lluitar a Mallorca per un altre món possible, també empeny avui dia a somniar i lluitar democràticament, a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per un altre món possible.

Si, aleshores, es té ben clar el que significa dominació i dependència, també avui dia es té ben clar el que comporta autogovern i independència, per a Mallorca i per al conjunt dels Països Catalans.

Mallorca, 6 de febrer de 2006.

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Taula rodona sobre immigració, vivenda i convivència veïnal

evamarilen | 03 Febrer, 2006 11:59 | latafanera.cat facebook.com google.com

Sis homes presideixen i integren la taula rodona que organitza al Club DM el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears, entorn d’un assumpte d’actualitat a Mallorca: la immigració, la vivenda i convivència veïnal.
Atentament i encuriosides, una setantena de persones es fan presents al recinte del Club Diario de Mallorca el dia de la Candelera de 2006:

- - Felio J. Bauzá Martorell, és el secretari general de la Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern de les Illes Balears.
- - Ernesto Baleto, és el secretari d’Igualtat d’USO.
- - Ramón Sánchez Cuenca, representa la Federació d’Associacions de Veïns de Palma.
- - Madiop Diagne, és el responsable d’Immigració de la CGT-Balears.
- - Mustafa Boulcharrak, és el secretari d’AlMagrheb, Associació d’Immigrants Marroquins.
- - Qui modera és Javier Barés Marticorena, treballador social i representant del Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears.


Ponents de la Taula Rodona sobre immigració, vivenda i convivència veïnal,
realitzada el dia de la Candelera de 2006 al Club DM

Foto: picalsud

Amb una breu i molt pobra intervenció, el representant del Govern –qui, segons afirma, no representa l’Administració sinó solament una part d’aquesta- lamenta que no hi sigui present també l’administració municipal, la més acostada a la problemàtica social que comporta la immigració, la vivenda i la convivència veïnal.

El representant de la CGT-Balears, un senegalès fortament arrelat a Mallorca i implicat en la tasca integradora de col•lectius diversos, apunta que no vol centrar-se a parlar de les discriminacions reals que pateixen els immigrants –“Jo no vull llogar el meu pis ni a negres, ni a magribins, ni a immigrants”, diu que ho ha sentit a dir moltes vegades.
S’estima més fer al•lusió directa a la relació existent entre vivenda cara i treball molt mal remunerat (cosa que obliga i empeny molta de gent a haver de compartir metres quadrats sigui com sigui).
Al tipus de barri i ciutat que volem: amb espais que tendeixin a l’homogeneïtzació o a la discriminació.
Als esforços tendents a una integració lingüística, cultural i social que impulsi i promogui la dignitat de totes les persones.
A rebutjar qualsevol forma de discriminació ‘positiva’ envers dels immigrants solament, i a potenciar la discriminació positiva cap a tots els col•lectius que cerquen pis...

El representant de l’Associació d’Immigrants Marroquins incideix més en la necessària implicació dels organismes, públics i privats, que es mouen massa d’acord amb les lleis del mercat i que treballen massa poc en la creació d’espais socials culturals que serveixin per evitar la guetització d’immigrants.
Considera que s’està promovent que en pocs metres quadrats s’hagi de produir una alta concentració d’immigrants, sense espais de participació conjunta entre els diversos col•lectius veïnals.
Així resulta ben difícil obtenir una bona convivència.
Insisteix que, sense polítiques d’immigració clares, la guetització està assegurada i els enfrontaments socials també.
Considera ridícula la tasca de mediació pública per al lloguer de vivendes al nivell municipal, que, segona afirma, queda reduïda a un grapat d’accions que no van més enllà de l’1% del pressupost destinat a la immigració: la quantitat que s’hi destina de 167.456,60 €, creu que esdevé del tot irrisòria, enfront d’altres despeses més supèrflues.

El representant d’USO assenyala el paper que exerceix la llei del sòl en l’expropiació de terrenys, i es demana si afavoreix més la construcció de vivendes o els camps de golf.
Si tothom sap que les vivendes de protecció ofical no basten ni per als autòctons, com poden resultar suficients per als immigrants?
Denuncia la tasca de dividir veïns a favor o en contra de determinades requalificacions o operacions urbanístiques, com és el cas del Polígon de Llevant de Palma.
Considera que una mala política de vivenda, que no contempla les condicions obsoletes de promocions efectuades a la dècada dels anys cinquanta i seixanta, difícilment pot evitar la provocació de conflictes veïnals en edificis on els renous dels veínats se senten com a dins la casa pròpia, en hores de descans per a uns col•lectius (picapedrers) que coincideixen amb els horaris de feina d’uns altres (prostitutes nigerianes).
Simultàniament, l’immigrant, massa sovint només pot tenir accés a les vivendes més deteriorades, i, amb una mediació cultural inexistent fins ara, la problemàtica dels professionals del Treball Social s’incrementa dia a dia.

Qualcú dels assistents entre el públic apunta que s’han d’intensificar els esforços públics a favor de la igualtat, la dignitat i el respecte cap als immigrants.
Es queixa que, de moment, qui més s’interessa pels immigrants són les agències paral•leles a bancs i immobiliàries, que sí disposen d’uns serveis específics per a immigrants, per tal de caçar-los en hipoteques i crèdits que els mantendran fermats de per vida a una situació d’endeutament creixent i insuperable.

Hom s’interroga quina explicació té que, davant l’existència de desenes de milers de pisos desocupats, s’incrementi encara més el boom de la construcció de pisos nous.
Qui té interès en això?

També s’explica que gran part de la joventut immigrada rodoli pels carrers i places de les ciutats sense saber ben bé què fer ni a què dedicar-se: si ni tan sols hi caben, al propi domicili, i tampoc no disposen d’una feina que la mantengui ocupada ¿on més poden estar que al carrer?

Es recorda que, temps enrere, des de les administracions públiques es promovien programes escolars encaminats a formar infants, amb la consciència primerenca de viure oberts a les noves realitats immigratòries; programes que, pel que sembla, han desaparegut com a tals i s’estan convertint en purament folklòrics.
Abundant en aquest assumpte, hom diu que massa sovint s’estan produint problemes i sorgeixen situacions problemàtiques entre veïnats perquè no ens coneixem prou, ni ens tractam, ni sabem com som uns i altres.

Hi ha qui intervé i diu que només amb bones predisposicions per part de la gent no se solucionen els problemes socials existents.
Si falla l’Administració, en no planificar adequadament les polítiques de vivenda, la problemàtica social no pot trobar una solució mínimament satisfactòria.
Sense polítiques actives que tractin en positiu el fenomen de la immigració, difícilment s’assoliran resultats positius.

Qualcú proposa promoure una mobilització pública perquè el 50% dels terrenys de Can Domenge –que són a punt de ser venuts pel Consell de Mallorca- siguin destinats a vivenda pública de protecció oficial.

Una altra persona reclama que les administracions públiques portin a terme estrictes mesures de control del lloguer de les vivendes privades, com es fa, per exemple, a Dinamarca.

S’insisteix a treballar per la igualtat en drets, la dignitat i el respecte cap a la gent immigrada, amb les mateixes condicions i la mateixa intensitat que cap a la gent originària del país, cap a la gent nadiva.

Amb aquesta primera taula rodona que organitza el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears s’inicia Una sèrie de xerrades orientades al tractament de la immigració.
Amb la presència de professional del treball social i de representants d’entitats i organitzacions diverses, s’ha volgut començar amb la temàtica referida a vivenda, immigració i convivència veïnal.

Tant de bo serveixin per obrir portes a iniciatives noves que contribueixin al bastiment de la societat nova que, pel que es veu, tothom desitja; però que, també pel que es veu, ningú no arriba a saber ben bé com arribar-hi.

Discriminació flagrant en els descomptes aeris i marítims

evamarilen | 02 Febrer, 2006 16:58 | latafanera.cat facebook.com google.com

Els bitllets de transport aeri i marítim de viatgers no tenen el mateix preu per a tothom que resideix a Balears.

Hi ha preus i preus, segons hom pertanyi a la ciutadania privilegiada o a la maltractada.

Als ciutadans i ciutadanes que hi residim, i que tenim ciutadania europea, se’ns descompta el 38% del preu del bitllet.
Això vol dir que només en pagam el 62%.

El trobam massa car, efectivament, i és ben just que reclamem més descomptes; però no hi ha dubte que som uns privilegiats.

Sobretot si ens fixam en ciutadans i ciutadanes que hi resideixen com nosaltres, però que, pel fet de provenir d’Amèrica Llatina, d’Àfrica, o d’Àsia, n’han de pagar el 100%, del preu del bitllet!

No es tracta de calcular quants de viatges efectuam els residents privilegiats, amb allò que paguen a les empreses de transport els residents maltractats (que solen viatjar molt!).

És clar i evident que s’està produint una flagrant discriminació, que la gent demòcrata no ha de poder consentir; ja que es deixa d’aplicar el principi d’igualtat de tractament de les persones, independentment del seu origen racial o ètnic, que assenyala la Directiva 2000/43/CE del Consell!

Davant d’això, esdevenen nombroses les iniciatives ciutadanes que apunten cap a la modificació de les lleis que afecten els preus del transport a les Illes.

No hi ha dret que es pugui acollir a l’esmentat descompte, posem per cas, un ciutadà suís –que no pertany a la Unió Europea-; mentre que no hi té cabuda un ciutadà africà, sudamericà o asiàtic.

El canvi en la legislació de l’estat espanyol és molt simple.
Només s’ha d’aconseguir canviar això que s’hi diu ara: “a los ciudadanos españoles y de los demás Estados de la Unión Europea residentes...” per això altre que s’hi hauria de dir d’ara endavant: ‘a todos los ciudadanos residentes’.

Mallorca, 2 de febrer de 2006

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

Les Illes Balears i Pitiüses als pressuposts generals de l’estat espanyol – III

evamarilen | 01 Febrer, 2006 19:42 | latafanera.cat facebook.com google.com

En uns Països Catalans independents s'han de superar tot un seguit de contradiccions que queden reflectides claríssimament a l’article 109 de la Llei de pressuposts generals de l’estat per a l’any 2006, referit a la ’dotació de compensació d’insularitat
Si més no pel que comporten de discriminació cap a determinats col•lectius que viuen i resideixen legalment a les Illes Balears i Pitiüses, però que no tenen la ciutadania europea.

L’esmentat article fa referència a la dotació per compensar les circumstàncies derivades del fet insular.
Una circumstància que, com és obvi, afecta tothom que hi resideix.

Però que la llei, incomprensiblement, ho contempla d'una altra manera: per a la llei, aquestes circumstàncies del fet insular deixen d'afectar un col•lectiu tan ampli de persones com les que mantenen la condició d'extracomunitàries.

D’un temps ençà, en un nombre que abasta desenes de milers de persones, s’han instal•lat a les Illes Balears i Pitiüses persones i famílies que provenen d’àmbits tan diversos com són ara Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica o Europa de l’Est. Extracomunitàries, no pertanyen a la Unió Europea. Mantenen una ciutadania extracomunitària, i, en conseqüència, no tenen dret a percebre aquesta ’compensació d’insularitat’ que s’assenyala en aquest article 109 de la Llei de pressuposts generals.

Certament, en uns Països Catalans independents, la Llei de pressuposts generals de l’estat ha de contemplar aquesta realitat social d'una altra manera.
Més encara, quan, en els temps que corren, cal ajustar-se a allò que determina la Directiva 2000/43/CE del Consell, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tractament de les persones, independentment del seu origen racial o ètnic.

En conseqüència, no ha de resultar gens estrany que nombroses entitats i col·lectius estiguin planificant i preparant campanyes públiques tendents a modificar una normativa tan obsoleta com la que figura a la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del règim especial de les Illes Balears.

Tenint com a finalitat l’establiment i la regulació del règim de mesures destinades a compensar els efectes de la insularitat de les Illes Balears, encara manté com a referència en exclusiva a los ciudadanos españoles y de los demás Estados de la Unión Europea residentes....

Simplement, s’ha de substituir per a tot ciutadà resident....

Mallorca, 1 de febrer de 2006

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques

ERC-Illes

(Continuarà)

 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS