Aframericanet-2011

Març marceja, recorda la dita mallorquina.
Cap com aquesta per reflectir allò que passa aquests dies a les nostres illes.
En àmbits polítics de relleu també.
A Palma, a Mallorca, a Eivissa i Formentera i també a Menorca. Pertot arreu.

A Palma, entre d’altres marcejades, la senyora batlessa, catòlica com Déu mana, aprofita l’avinentesa per suprimir ‘Sa Rua’: una manifestació popular només interrompuda pel franquisme, només recuperada amb força pel moviment veïnal, en farà tres dècades.

A Mallorca, les marcejades no aturen el ritme frenètic amb què el Govern destrueix paisatges i construeix autopistes.
Un mal costum que, fort i no et moguis, també vol empeltar en altres illes.

A Eivissa i Formentera, emperò, li pertoca tocar pedra!
La paciència pitiüsa toca fons.
Les masses prenen el camí de la rebel·lió mai vista.
Mentre un Govern s’hi acosta a repartir-hi premis i medalles, l’altre s'hi afanya a repartir porrades!

A Menorca no n’és del tot absent: l’intent d'arribar a certes componedisses, d’una banda, xoca de ple amb estires i arronses per una altra.
Els vents bufen fort ferm, per totes bandes.

Es veu ben clar.
A punt d’emprendre la carrera, se’ns vol arrossegar i empènyer a córrer més que mai. Amb fúria.
Cap a la cacera de vots i de victòries amb caire electoral: ajuntaments, consells, Parlament i Govern de les Illes Balears i Pitiüses, en són les metes.

Qualcú pot recordar allò que diu el poeta mallorquí, M. Costa i Llobera, el segle XX: “siau qui sou...”

Qualcú altre s'estima més de completar-ho, amb el que hi diu el novel·lista uruguaià, E. Galeano, el segle XXI: “som allò que feim... som allò que feim per canviar el que som!”

Mallorca, 1 de març de 2006

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes