Aframericanet-2011

Tenc la immensa sort d'haver pogut assistir a una insòlita i fantàstica multitudinària presentació d'un llibre . No m'hi podia negar: “Cil -m'havia dit i escrit a mà l'autor, amb el seu puny i la seva lletra- m'imagino que no et serà fàcil poder venir, però no vull deixar de dir-te que em faria molta il·lusió”.

 (Segueix)

Com a triple característica primordial, des del darrer Congrés Confederal de fa quatre anys, la CGT-Balears es proposa d'assolir majoritàriament per al més gros embalum de la seva afiliació, aquesta triple característica primordial: parant esment sobretot a la dona, a la joventut, i a la immigració.

Helena Herrera Gorosito, una dona jove que prové de la immigració argentina ha estat escollida, quasi unànimement, com a nova secretària general del sindicat CGT de les Illes Balears, durant la celebració d'aquest V Congrés realitzat a la Casa de les Monges de Son Roca, a Palma.

 (Segueix)

A l'edat de 94 anys mor el vell republicà calvianer Pep Pons i Bestard, qui durant tota la seva vida manté ben vius i encesos els seus ideals polítics de lluita per la democràcia i la llibertat a Mallorca.

En mirar-ne les seves despulles, quan descansen definitivament dins el baül col·locat al centre de la capella del cementeri municipal de Palma, fa la sensació que et trobes davant un d'aquells grans personatges mallorquins que, davall davall i sense grans parafernals, ha contribuït molt positivament a fer i refer la història de la Mallorca més profunda, la més arraconada, la més maltractada, la més oblidada, la vençuda... Tot a la seva manera i al seu estil, propi i personal, això sí.

La vida i la lluita de Pep Pons, aquell professor mercantil i empresari, membre d'una de les famílies mallorquines més vinculades a la ideologia i la pràctica política republicana, serveixen per copsar més clarament la Mallorca real.

• La Mallorca que compta amb gent ben lluitadora.
• La Mallorca que reclama amb persistent constància esser tractada amb la dignitat que li pertoca i es mereix.
• La Mallorca que no defalleix, que no s'acoquina, que no s'arrufa ni s'arronsa, ni se vincla ni se trenca davant qui la vol continuar xuclant durant segles des de tants àmbits.
• La Mallorca amb present i futur republicà.
• La Mallorca que vol transformar-se en qualque cosa molt més sana que ser apèndix castellà i bastant més noble que la d'esdevenir niu i xibiu d'estrangers i de turistes malparlats.
• La Mallorca acollidora, respectuosa i tolerant fins allà on faci falta, mentre no se la pretengui enganyar, ni maltractar, ni esbucar.
• La Mallorca que mira al futur amb dignitat...
• I tantes d'altres...

Al precís moment en què Pep Pons ens deixa i se'n va a l'altra riba, només amb poques hores de diferència, en roman absent i es perd l'oportunitat de percebre amb els seus propis ulls de republicà convençut, que, a Palma, a molt poques passes d'allà mateix on comença a reposar per a sempre, s'està celebrant amb eufòria, totalment justificada, l' entrada històrica de republicans al Parlament i a 9 ajuntaments de les Illes Balears i Pitiüses.

Tots els mitjans se'n fan ressò l'endemà mateix d'aquesta feta i fita històriques:

"Carod Tilla d'històrica l'entrada dels republicans al Parlament i ajuntament. Esquerra demana UM "sentit comú i sentit de país" pe fer un pacte progressista" (Diari de Balears)

"ERC pide a UM sentido común y sentido de país en los pactos. Carod-Rovira celebra el hecho histórico de que la formación entre en las instituciones. El líder de ERC recuerda al partido de Munar que fueron juntos a unas elecciones europeas" (Última Hora)

"Carod Rovira se felicita por la entrada en el Parlament de una fuerza independentista. Achaca la pérdida de la mayoría absoluta a las listas unitarias. El president de ERC sólo descarta al PP para pactar y dice que apoyará al candidato progresista. La diputada de ERC, esperança Marí, irá al Grupo Mixto" (Diario de Mallorca)

"Carod-Rovira no ve estremadament difícil montar otro Pacte en Baleares. El líder independentista dice que la entrada de ERC en el Bloc y en ExC ha sido determinante para que el PP pierda la mayoría absoluta" (El Mundo/El Día de Baleares)

Visca en Pep Pons!
Visca la República!
Visca Esquerra Republicana!

Avui, mentre enterram al cementeri municipal de Palma les despulles del vell lluitador republicà calvianer Pep Pons, el mateix dia, amb molt poques hores de diferència, celebram en un altre indret molt més festiu i joiós l'acte de presentació pública de la primera tongada de joves regidors republicans, que ha sortit elegida a les urnes el passat dia 27 de maig.

Un cop el gra de blat republicà calvianer ha estat enterrat baix terra, tot d'una ja ha fet brostar la primera espiga republicana mallorquina, amb una tongada de regidories republicanes arreu de l'illa!

Amb una desena de càrrecs públics institucionals a les Illes Balears i Pitiüses, Esquerra Republicana, aconsegueix, en aquestes darreres eleccions autonòmiques i municipals, estar representada al Parlament de les Illes Balears i a nou municipis illencs.

Motiu més que suficient perquè se celebri aquest fet i aquesta fita dins la història republicana mallorquina, amb la presència a Palma del president del partit, Josep-Lluís Carod-Rovira.

I també, lògicament, amb la presència d'aquelles persones que, en representació del partit i per primera vegada en la història més recent dels Països Catalans, hi han sortit elegides democràticament:

Són 8 regidors que representen Esquerra a l'àmbit municipal de Mallorca durant la propera legislatura, i Esperança Marí i Maians, la diputada d’Esquerra elegida recentment al Parlament de les Illes Balears (dins la coalició PSOE-Eivissa pel Canvi):

• Joan Llodrà i Gayà. regidor d’Esquerra Republicana a Manacor
  

• Miquel Àngel Bennàssar i Orell, regidor d’Esquerra Republicana a Felanitx
  

• Julià Xavier Gayà i Amorós, regidor d’Esquerra Republicana-AM a Sineu
  

• Andreu Bujosa i Bestard, regidor d’Esquerra Republicana-AM a Bunyola
  

• Josep Martí i Sastre, regidor d’Esquerra Republicana-IB-AM a Binissalem
  

• Conxi Penya i Ferrera, regidora d’Els Verds-Esquerra Republicana-AM a Son Servera
  

• Guillem Caldentey i Crego, regidor d’Els Verds-Esquerra Republicana-AM a Artà
  

• Miquel Gual i Pons, regidor d’Entesa-AM a Sóller
  

L'acte de celebració d'aquests resultats electorals tan bons d'Esquerra Republicana a les Illes Balears i Pitiüses es realitza al Cafè Capuccino del carrer de Sant Miquel, a Palma.

La lluita de tants homes i dones que, en aquestes darreres set dècades, han donat la seva vida per la democràcia i la llibertat republicana, no esdevé inútil ni de bades.
Tot i torbar a arribar, ressorgeix amb molta força a Mallorca la presència activa republicana a l'interior de vuit ajuntaments mallorquins.

Enguany, per primera vegada en la història democràtica més recent de les Illes Balears i Pitiüses, Esquerra Republicana aconsegueix de fer-se present a les institucions públiques mallorquines. Fins ara, ha estat ben activa a dos ajuntaments d'Eivissa, amb un regidor i una regidora a cadascun!

La gent independentista, republicana i esquerrana d'arreu dels Països Catalans se sent ben satisfeta i exultant, ho celebra amb moltíssim d'entusiasme! S'ha aconseguit allò que podia semblar impossible! És la primera vegada! Un fet i una fita històrica! No s'havia vist mai!

Tot i que a Formentera i a Menorca encara no és factible, a Eivissa Esquerra continua la seva presència institucional amb UN regidor que governi a l'Ajuntament de Sant Josep Josep Prats i Marí. I, per primera vegada en la història, també és present al Parlament de les Illes Balears amb Esperança Marí.

A les institucions públiques de Mallorca, s'hi dóna una entrada molt significativa d'Esquerra Republicana. Totalment absent en aquestes darreres dècades, enguany aconsegueix de fer-se present a VUIT ajuntaments, amb VUIT regidors.

Amb els resultats electorals a la mà, s'aconsegueix que es faci palesa la presència d'Esquerra Republicana al Parlament de les Illes Balears. Fins ara absent, enguany hi entra amb UNA dona, eivissenca, Esperança Marí .

Sens dubte, tot això és fruit de la gran tasca desplegada, sobretot durant aquests darrers quatre anys, per una militància molt activa, un bon grapat de dones i homes que s'han afanyat moltíssim a aconseguir-ho, malgrat les grans dificultats amb les quals sempre s'han hagut d'enfrontar gairebé pertot arreu.

Si hom para esment al país sencer, Esquerra Republicana, que a l'actualitat compta amb 1.279 regidories, i que en aquestes eleccions municipals s'ha proposat aconseguir 200 batlies i 2.000 regidories mitjançant 745 llistes electorals, gràcies a les aportacions illenques s'hi ha acostat una mica, a aquestes xifres mítiques!

Amb un objectiu marcat prèviament tan ambiciós, hom creu i pensa que des dels ajuntaments s'ha d'anar enfortint cada cop més sòlidament la construcció d'uns Països Catalans lliures i sobirans a l'interior d'una Europa més respectuosa amb els pobles i les nacions que la conformen -sobretot amb aquestes que, des de fa segles, som una nació sense estat propi!-

Representants d'Esquerra ho manifesten clarament:

“La independència dels Països Catalans comença als ajuntaments... Construïm els Països Catalans des dels ajuntaments... Hem de ...ser forts als ajuntaments de tota la nació i només així podrem consolidar Esquerra, l'única formació política que té com a marc nacional els Països Catalans... per demostrar que de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar som un mateix poble... Aquesta és la nostra nació i aquesta és, conjuntament amb la justícia social, la nostra principal raó d’ésser... Només sent forts i presents a tots els municipis podrem vertebrar la nostra nació... No ens aturarem fins a aconseguir que les candidatures de l’esquerra independentista tinguin presència a tots els ajuntaments dels Països Catalans. Creixem al Principat però el salt al País Valencià i a les Illes és tant o més significatiu fins a sumar 745 llistes integrades per homes i dones d'arreu dels Països Catalans... Necessitem ser forts a tot el territori... perquè som els únics que estem disposats a enfortir els Països Catalans i a impulsar un procés sobiranista.”

Els esforços realitzats per assolir aquest objectiu -el de ser presents per primera vegada en la història democràtica més recent a municipis mallorquins-, no han estat de bades.

Sense tenir-hi cap casta de representació, enguany Esquerra aconsegueix de fer-s'hi present per primera vegada.
Ho fa, de cop sec, a aquests VUIT ajuntaments mallorquins:

• Binissalem, amb UN regidor: Josep Martí i Sastre es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Binissalem, impulsant també Independents per Binissalem i aconseguint-hi 257 vots.

  

• Felanitx, amb UN regidor: Miquel Àngel Bennàssar i Orell es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Felanitx.

• Artà, amb UN regidor: Guillem Caldentey es converteix en el primer regidor que Esquerra Republicana col·loca a l'Ajuntament d'Artà.

• Bunyola, amb UN regidor: Andreu Bujosa es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Bunyola, aconseguint-hi 311 vots (més que triplicant amb escreix el màxim obtengut a les darreres eleccions europees).

• Manacor, amb UN regidor: Joan Llodrà i Gayà es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Manacor, incrementant-hi la representació de la coalició en què s'integra.

• Sineu amb UN regidor: Julià Xavier Gayà i Amorós es converteix en el primer regidor d'Esquerra Republicana a l'Ajuntament de Sineu, havent-hi aconseguit 158 vots (superant-hi amb escreix el màxim obtengut a les darreres eleccions europees).

  

• Sóller amb UN regidor: Miquel Gual Pons que impulsa Entesa per Sóller hi aconsegueix 575 vots

• Son Servera amb .UNA regidora: Conxi Peña Ferrera es converteix en la primera regidora que impulsa Esquerra a l'Ajuntament de Son Servera, en coalició amb Els Verds, aconseguint-hi 287 vots (superant amb escreix el nombre aconseguit a les darreres eleccions europees).

Als ajuntaments d'Alcúdia (115 vots), Artà, Calvià (61 vots), Capdepera (66 vots), Llucmajor, Marratxí (192 vots), Pollença (332 vots) i Porreres on Esquerra Republicana enguany no ha arribat a obtenir cap casta de representació institucional, gràcies als esforços realitzats per les respectives seccions locals, l'increment de vots favorables a Esquerra resulta ben considerable.

Tant a Alcúdia, com Bartomeu Lliteras a Artà, Joan Miquel Chacon a Calvià, Jordi Bou a Capdepera, Sion Galmés a Marratxí, Pau Arranz a Porreres, Miquel Àngel Sureda i Massanet a Pollença, o Ferran Tarongí a Palma,

s'han quedat just a les mateixes portes d'entrada a l'ajuntament respectiu on aspiren a obtenir representació.

Els seus esforços, lluny d'esser estèrils, esdevenen una contribució molt positiva, valuosa i decisiva, a l'hora d'aconseguir-hi molts més vots favorables al Bloc, tant al Consell de Mallorca com al Parlament de les Illes Balears.

Enhorabona a Esquerra Republicana!
Enguany ha aconseguit amb escreix allò que s'ha proposat de bon principi: fer-se present a les institucions públiques illenques, de la millor manera possible, com no s'havia vist mai fins ara.

No hi ha dubte que la lluita persistent de la gent d'Esquerra Republicana en aquestes darreres dècades a les Illes Balears i Pitiüses, encapçalada per l'actual eurodiputat d'Esquerra, l'eivissenc Bernat Joan i Marí, i pel president Joan Lladó i Binimelis, dóna enguany els seus bons fruits i continua la bona ratxa, orientada decididament a ampliar encara més el suport cívic en futures confrontacions electorals.

Tot i amb això, també és bo recordar allò que s'assenyala des d'alguns àmbits que es fixen en el país sencer:

"A les Illes, la derrota del PP permet aturar la degradació política, nacional i lingüística, si s’aconsegueix un govern de progrés i nacional...

Al País Valencià, per contra, cal un replantejament global del valencianisme polític i de l’estratègia de construcció nacional. La victòria aclaparadora del nacionalisme espanyol del PP i les seves estratègies assimiladores al projecte espanyol col.loca aquesta part de la nostra nació en una situació límit per a la construcció nacional.

Al Principat, l’eix central de la nació, els nacionalistes i sobiranistes de CiU i ERC no han aconseguit sumar resultats que permetessin una entesa nacional...
Esquerra Republicana es consolida com a tercera força política al Principat, guanyant 300 regidors, però això no hauria d’amagar els retrocessos a Barcelona i al seu cinturó... A més, els han sorgit candidatures independentistes, com la CUP o el PRC, que els han restat pocs vots però els necessaris per fer mal a l’opció majoritària de l’independentisme. ERC cal que recuperi per a les eleccions espanyoles el lideratge i la credibilitat en l’espai independentista, i ha de ser conscient del preu molt alt que està pagant amb el seu paper dins el Govern de Catalunya... "(Tribuna Catalana)

Salut republicana, sens dubte la més sana!

Cecili Buele i Ramis
Mallorca, 28 de maig de 2007