Aframericanet-2011

Nombroses i diverses entitats cíviques convoquen tothom a assistir a una concentració a la plaça de Cort, dijous, 22 de març, a les 19:30 hores, amb el lema Per la llibertat, prou d'agressions feixistes!, amb la finalitat de denunciar fets violents que s'han produït recentment a Palma.

Diumenge 4 de març, de matinada, va esclatar un artefacte a les portes de la seu del sindicat CGT, del carrer Àngel Guimerà, de Palma.
Aquest local ja havia estat agredit el dia anterior, dissabte, per un sabotatge, i tres setmanes abans per pintades amb símbols feixistes.
L’anterior divendres dia 2, dos treballadors colombians varen ser brutalment agredits, en una acció de presumptes connotacions racistes.
En els darrers temps, PSM, STEI-i, Consell de la Joventut, entre d’altres, han rebut a les seves seus atacs en forma de pintades i amenaces d’ultradreta, que també han proliferat, en versió xenòfoba, per determinats barris de Palma.
Ciutadans indefensos, sobretot immigrants, han rebut agressions físiques, de vegades greus, algunes conegudes, altres no tant.

Però la revifada feixista de les darreres setmanes, i l’atemptat amb explosius, marca una fita que ens ha fet botar totes les llums d’alarma.
L’artefacte de la seu d’un sindicat és una càrrega de profunditat en la consciència de tots i totes.
Les entitats sotasignants, coincidint amb un bon sector de la ciutadania, entenem que és l’exercici de les llibertats el que realment està agredit per aquests atacs feixistes.
És la convivència democràtica l’objectiu real d’aquests atacs, sigui qui sigui la víctima circumstancial.
Ningú ens regala la llibertat i, per això, és l'obligació de tothom defensar-la quan és atacada.
Així doncs, és avui imprescindible donar una resposta ciutadana, davant d’aquests fets.

Exigim de les institucions administratives i judicials la identificació dels autors d’aquestes agressions i la depuració de les seves responsabilitats.
Exigim les mesures preventives per eliminar i suprimir l’activitat agressiva feixista a les nostres Illes.
Exigim també les responsabilitats de determinats polítics que no tenen cap problema ètic ni moral en manifestar-se al costat d’elements feixistes, en un marc d’enfrontament social que alimenta discursos agressius i antidemocràtics, i que dóna ales al terrorisme ultra.
I això passa tant a les Illes Balears com a nivell estatal.
Potser no sigui casualitat que el llarg cap de setmana dels fets abans esmentats comencés per una concentració il·legal, el divendres 2 de març a les 8 del capvespre, convocada pel Partit Popular a la Plaça de Cort, on va haver una significativa presència d’elements d’ultradreta.

Basta, doncs, d’activitat feixista, i també de qui li dóna cobertura.

Perquè volem una democràcia real i no només formal, és voluntat de les entitats que subscrivim aquest Manifest el dotar-nos de mecanismes de mútua informació sobre l’activitat dels grups que atemptin contra la convivència, per millorar la nostra coordinació a l’hora de prevenir, denunciar i donar resposta unitària, amb l’objectiu de que fets com els que aquí denunciam no tornin mai a produir-se a les nostres Illes ni enlloc.

Per tot això, volem convocar a tota la ciutadania, a totes les entitats polítiques, sindicals i ciutadanes, i a totes les persones que estimen la llibertat, a defensar-la, acudint a la

CONCENTRACIÓ
que té lloc a la PLAÇA DE CORT,
DIJOUS, DIA 22, A LES 19,30 HORES,
amb el lema:
PER LA LLIBERTAT, PROU D’AGRESSIONS FEIXISTES!!

Palma, 14 de març de 2007

ENTITATS CONVOCANTS:
ACCIÓN CIVIL - AS. INM. AL MAGREB – ATENEU LLIBERTARI ESTEL NEGRE - ATTAC MALLORCA – AVANÇ FILMACIONS EDUCATIVES - CANDELA PROJECTES SOLIDARIS – CC.OO. – CGT - CONSELL DE LA JOVENTUT - CORRIENTE ROJA – EL MILITANTE - ELS VERDS - ERC ILLES - EU IILES – FEDERACIÓ D’AA.VV. DE PALMA – FÒRUM CIUTADÀ – FUNDACIÓN FEDERICO ENGELS – GOB - JOVES D'ESQUERRA NACIONALISTA – JOVES D'ESQUERRA REPUBLICANA – JOVENTUT COMUNISTA - LOBBY PER LA INDEPENDÈNCIA – MALLORCA REPUBLICANA – MAULETS MALLORCA – OBRA CULTURAL BALEAR – PLATAFORMA ANTIMILITARISTA - PSIB-PSOE – PSM-ENTESA NACIONALISTA – RASCH MALLORCA - SINDICAT D'ESTUDIANTS – SINDICAT D'ESTUDIANTS DELS PP.CC. - SOLIDARIS MAJORS ACTIUS – STEI-i – UGT – UOB - VEÏNS SENSE FRONTERES

Les instal·lacions de les bases militars del Port de Pollença i del Cap del Pinar poden passar a ser d'ús públic, després que la comissió de Defensa del Congrés dels Diputats ha aprovat una proposició presentada per Esquerra Republicana.

Esquerra reclama la recuperació de les bases militars del Port de Pollença i del Cap del Pinar per a usos públics.
Denuncia que l’ús que en fa el Ministeri de Defensa és la d’oferir una residència d’estiueig a funcionaris d’aquest ministeri i limita l’accés a la costa a la resta de la ciutadania mallorquina.

La proposició no de llei finalment aprovada, amb una esmena presentada pel PP, insta al Govern espanyol a constituir, en el període de sis mesos, una comissió mixta composta pel mateix Govern espanyol, la Comunitat Autònoma i els ajuntaments de Pollença i d’Alcúdia, que estudiï els possibles usos civils de les zones d’ambdues bases que no tenen actualment funcionalitat logística de suport a les activitats aèries militars ni qualsevol altra activitat relacionada amb Defensa.

Miquel Àngel Sureda, president d’Esquerra-Pollença, assenyala que “és una victòria per als pollencins el fet que per primera vegada s’hagi debatut una proposta de devolució d’una base militar i que a més hagi estat acceptada per la majoria”.

Segons Sureda, “esperam que la proposta es faci efectiva ben aviat i que l’estudi prevegi protegir les àrees naturals que puguin veure’s afectades i també solucionar la demanda d’amarraments que hi ha a la zona, ara que es pot plantejar sense haver de construir ni ampliar més ports esportius ni clubs nàutics”.

Miquel Ques, president d’Esquerra-Alcúdia, manifesta que els motius pels quals es manté la zona militar són, d’una banda, el frau a la llei de Costes de 1988 i de l’altra, el respecte als drets adquirits per part dels militars.
En relació a aquest fet, Ques ha declarat que “l’aprovació de la nostra proposta és una bona notícia, ja que la situació vulnerava drets fonamentals com els de la igualtat de les persones i el gaudi de la costa per part de tots els ciutadans.
La revocació dels drets adquirits i la socialització de la costa són imprescindibles per avançar en democràcia”.
Segons Ques, “és una llàstima que el PSOE voti en contra d’aquests principis a Madrid”...

La presència creixent de gent d'arreu del món, que decideix venir a viure en algun dels territoris dels Països Catalans, fa que s'hi parlin avui dia més de 200 llengües.

D'entre aquesta gent originària d'altres països del Planeta, n'hi ha que pensen i creuen que ja està bé de badocar. I s'han posat a llançar iniciatives suggeridores.
Es tracta d'una gent que, segons afirma, és ben conscient que ha hagut de deixar el seu país d'origen, superant el camí dur de la migració i la discriminació, arribant a un indret on és considerada estrangera.

D'haver perdut la seva relació quotidiana amb la família, el contacte amb la naturalesa i la cultura del seu país.

D'haver deixat de participar en el projecte històric de la seva nació.

Tot i amb això, no està disposada a permetre que se li prengui la seva identitat original. I, amb aquesta mateixa determinació, també defensen el seu dret a ser catalans i catalanes. De la mateixa manera que el dret dels Països Catalans a decidir lliurement el seu futur.

Es consideren ciutadanes catalanes i ciutadans catalans d'origen estranger.
Creuen que el futur dels Països Catalans és també el seu futur.
Ofereixen les seves llengües i cultures d'origen, perquè contribueixin a enriquir el patrimoni cultural dels Països Catalans.
Volen que el català sigui la llengua que uneixi tothom, que esdevengui l'idioma compartit per tothom, l'eina de comunicació preferent amb la qual s'entengui tothom, la llengua comuna de tothom que viu a qualsevol indret dels Països Catalans.
Saben el perill que comporta per a les cultures minoritzades, la supremacia de les cultures opressores.

Per això, afirmen que Volen viure en català!

Proposen començar a treballar, en xarxa, transversalment, per construir un espai d’opinió i militància que acabi amb el divorci existent entre el món catalanista i la immigració.

Treballen en el llançament públic de la Plataforma www.IMMI.CAT, amb l'objectiu doble de:

• Aglutinar, d'una banda, els catalans d’origen estranger en una plataforma que participi activament en la lluita per la sobirania dels Països Catalans.

• De l'altra, desenvolupar una campanya activa i molt dinàmica que transmeti als immigrants que la seva incorporació a la societat dels Països Catalans no passa necessàriament per haver-se de convertir en espanyols. Poden fer-se i ser catalans.

És clar que, a l'hora de decidir incloure el seu projecte personal en el projecte històric de la monarquia espanyola o en el projecte d'uns Països Catalans sobirans i independents, primer han de saber que existeixen uns Països Catalans amb una història, una llengua i un projecte nacional.

Les primeres gestions d'aquests col·lectius s'encaminen cap a la difusió del Manifest Volem viure en català! entre les plataformes i organitzacions catalanistes i entre les associacions d’immigrants. No hi ha dubte que iniciatives com aquesta contribueixen, de manera decidida, a establir i enfortir, arreu dels Països Catalans, una majoria social favorable a la independència!

Lluny del guirigall que s'estan muntant a Espanya els dos grans partits polítics que se la volen repartir, arreu dels Països Catalans sorgeixen iniciatives engrescadores que tenen a veure amb la creació de xarxes de contacte afavoridores d'un tractament més adequat de la immigració.

Enfront de tanta mostra de crispació i prepotència, en lloc d'ationar els vells odis característics del feixisme més rabiós, diverses assemblees de la Plataforma pel Dret de Decidir – PDD, creada a partir de la multitudinària manifestació realitzada a Barcelona el 18 de febrer de 2006, on milers i milers de persones s'expressen públicament i reclamen que Som una nació, i tenim el dret de decidir, continuen hores d'ara recollint l'interès i el compromís de nombroses entitats en la defensa dels drets col·lectius de la nació catalana.

S'hi proposen activitats, anàlisis, reflexions i iniciatives, amb la sana intenció de fer les primeres passes cap a la consolidació d'una Xarxa de debat i d'acció per la incorporació de la gent nouvinguda a la construcció de la nació catalana i a la defensa del seu dret de decidir.

S'intenta posar en relació persones interessades a treballar per la incorporació dels nouvinguts - catalans nous, que han vingut recentment d’altres països - a la construcció de la nació catalana i a la defensa del seu dret de decidir.

En un sentit doble:
D'una banda, contribuint directament a fomentar l’organització de les persones nouvingudes en defensa de llurs interessos socials i polítics, tot fomentant-ne la incorporació a les tasques i reivindicacions del conjunt de la nació catalana (Països Catalans), en tant que persones reconegudes com a part integrant d’aquesta nació, amb plens drets socials i polítics, i amb voluntat de ser agents actius al seu si.

En aquest sentit, es vol aconseguir incorporar a les mobilitzacions populars col·lectives el màxim nombre possible d’entitats i persones nouvingudes.

”Volem viure en català” és el lema d'una campanya que queda ben reflectida a la w e b.

De l'altra, es pretén dinamitzar l’intercanvi d’informació i el debat entorn de la incorporació dels nouvinguts a la construcció de la nació catalana i a la defensa del seu dret de decidir.

Es tracta d'atendre com pertoca i es fa precís aquest contingent de persones cada cop més nombrós, homes i dones, que havent nascut a l’estranger han escollit algun indret dels Països Catalans per construir-s'hi el futur per a la seva família.

Sobirania i Progrés que també té qualque cosa a veure amb Sobirania i Immigració.

Vint-i-sis anys després del 23-F... el 24 de febrer de 2007 es compleix el setantè aniversari de l'afusellament del darrer batle republicà a Palma, el doctor Emili Darder i Cànaves.

Amb aquest motiu, enguany s'organitzen a Ciutat nombrosos actes que hi fan referència directa.

L'Obra Cultural Balear organitza un acte d'homenatge al batle republicà, a la seu social del Col·legi Oficial de Metges

La Federació de Palma del PSM-Entesa Nacionalista també li ret homenatge a la plaça del Tub, davant l'Escola d'Arts i Oficis (lloc on es dictaven les sentències militars).

Esquerra-Illes, seguint el costum establert ja fa anys, es concentra diumenge, dia 25 de febrer, a les 12 del migdia davant la paret del cementeri de Palma on va ser afusellat Emili Darder, per retre-li l'homenatge republicà que, enguany, recau en les intervencions de Ferran Tarongí, candidat d'Esquerra a la batlia de Palma, i Joan Lladó, president i candidat d'Esquerra-Illes al Consell de Mallorca.

Foto de la tomba d'Emili Darder
(Gentilesa del seu nebot Pep Darder i Sastre)

Acostumen a fer-s'hi presents, a tots aquests actes, alguns del familiars del Dr. Emili Darder, que avui conviuen amb nosaltres.

Seguint amb l'encetat no fa gaires dies al blog relacionat amb el batle republicà de Palma, Emili Darder i Cànaves, un dels capítols més colpidors, que porta el núm. 16 de l'esborrany elaborat pel seu nebot Pep Darder, es titula “Els meus records de la detenció del batle Emili Darder ».
Resulta força expressiu quan s’hi detalla com aquest nebot que encara viu entre nosaltres recorda la detenció de l’oncle Emili:

“Estàvem acabant de dinar, o encara asseguts a la taula, amb el silenci imposat de parlar poc, ja que tots aquests dies gairebé la tranquil·litat no podia existir. Era el que s’usava per tot el que estava passant a Espanya i més a prop a Ciutat. Les notícies per la ràdio i els rumors que arribaven pertot arreu no eren gaire tranquil·litzadores.
Quan de sobte sentírem un pum pum pum molt fort que arribava com una estrepitosa i fortíssima tronada. Era un soroll damunt fusta.
De seguida pensàrem que el renou venia de ca l’oncle Emili, i pareixia com si tirassin la porta de l’entrada per avall.
Només vàrem sentir tres cops.
El silenci que es va fer a ca meva era tan profund, com els cops que havien pegat a la porta de l’entrada. En certa manera, presumíem els esdeveniments.
Què podíem fer nosaltres? Res, era el més apropiat. Esperar veure què passaria.
Tots vàrem quedar quiets, sense a penes alenar. Semblava que els esdeveniments podien ser seriosos. El temps es feia etern, esperant què passaria. Encara que les sospites, tots les teníem.
En menys de tres minuts, com un fibló, entraren a ca nostra pel jardí provinent del nostre veïnat, l’oncle Emili, dues persones que pareixien gegants, pistoles en mà, amenaçant el cap de mon pare, i dient-li cridant:
- Dónde está tu hermano?!
No sé com descriure aquells moments que, si bé varen ser curts, ens varen parèixer llargs i terribles.
El pare, conservant no sé com la serenitat dins aquell atropell, -que com més hi pens, més fort i terrible va ser-, no sé com no li va pegar un atac de cor! Es va aixecar lentament i dient:
- Jo no ho sé molt bé, però crec...
- Hable en cristiano!
- Idò, como es trobava mal, pienso que estará en casa del meu hermano médico Tomeu, aquí al lado...
- Dónde estará esto? Acompáñenos!
Li posaren les dues pistoles a l’espatlla. El pare es va dirigir poc a poc cap al jardí, que també estava al costat de la casa de l’altre oncle.
La meva mare em va fer aixecar de la cadira i em diu molt fluixet:
“Acompanya el pare, i així no anirà tot sol”
Quan veuen que jo m’aixec, un d’ells em posa una pistola al clatell i partim cap a casa de l’oncle Tomeu.
Jo no comprenia com les cames no em feien figa. De seguida vaig comprendre per què mumare em va dir allò: segur que no volia deixar mon pare tot sol, davant una situació tan compromesa, i devia pensar que aquella gent no s’atreviria a fer un disbarat, en presència d’un infant.
Mai no havia trobat tan llarg el caminet cap a la casa de l’oncle Tomeu!
Quan arribaren a unes petites escaletes de la porta d’entrada, mon pare em va dir:
“Queda’t aquí, ja els acompanyaré jo a dins”
Vaig creure. No sabia què fer. Vaig esperar una estona i després, corrents cap a ca meva com un llamp, fins aferrar-me a les faldes de mumare i vaig rompre a plorar...
Passà un temps, que es va fer etern. I a la fi va tornar mon pare i ens va contar que se l’havien emportat de qualsevol manera, ja que l’oncle Emili estava al llit perquè estava malalt.
El dinar va quedar a la taula i tots ens vàrem anar a la saleta, sense fer cap comentari.
Imaginàvem que la cosa havia estat greu.
La meva mare em va dir:
- “Recull les sobres del dinar i dóna-les als moixets!”
Més endavant vaig sentir contar al pare que aquests intrusos eren presos amollats de la presó de Sant Carles.
Record que l’uniforme que portaven no pertanyia ni a la Guàrdia Civil ni a la Guàrdia d’Assalt. No el sé descriure exactament.
Posteriorment he aclarit que eren els famosos Jinetes de Alcalá, alliberats de la presó per aquelles dates, amb la finalitat de fer detencions, sense que s'hi haguessin d'embrutar les mans ni els militars ni els feixistes...”