Aframericanet-2011

En aquest redol dels Països Catalans que s'anomena Palma, de moment, sembla que serveix de ben poqueta cosa que Esquerra proposi, com ja ho va fer a través dels seus portaveus Ferran Tarongí i Helena Inglada, la signatura d'un pacte a Palma que ajunti tota l'esquerra nacional constituïda pel PSM + Entesa per Mallorca + Esquerra Republicana.

Era una crida a la responsabilitat, feta el proppassat dia 24 d'octubre, adreçada tant al PSM com a Entesa per Mallorca, perquè ajuntassin esforços que s'encaminassin a constituir una esquerra nacional més consolidada.

Tot i els entrebancs sorgits fins ara, encara n'hi ha que consideren que, a Palma, no està del tot perduda la partida.

De fet, algunes de les actuacions polítiques més recents, duites a terme a la Part Forana de Mallorca, tant a Felanitx com a Manacor, han duit a prendre acords que s'orienten clarament en aquest sentit: la consolidació d'una esquerra nacional més cohesionada.

Ho diu ben clarament i explícitament Joan Lladó, el president d'Esquerra-Illes :
”L'esquerra nacional, amb tot el procés autonòmic del Bloc, s'ha fragmentat. Hem vist com hi ha hagut una divisió interna dins el PSM, arran d'aquest acord. Hem vist com Esquerra no s'ha pogut sumar a aquest acord, perquè hi havia un acord prioritari d'Esquerra Unida amb el PSM. Però el cas de Manacor ha estat diferent. L'acord a Manacor s'ha gestat entre PSM i Esquerra Republicana, que nosaltres crèiem que era el pacte natural i el pacte que hagués permès de fer un bloc ampli de l'esquerra nacional que no hagués provocat divisions internes dins els altres partits”.

A mig any de les eleccions autonòmiques i municipals, hom pot demanar-se per què deu ser que, a Palma, les coses van per uns altres viaranys.

• Quines motivacions polítiques profundes hi deu haver, perquè s'estableixi una altra casta d'aliances a Ciutat?


• Quins interessos políticopartidaris deuen estar en joc?


• A què volen jugar els cappares de les formacions polítiques amb seu pròpia i institucions públiques a Palma?


• Quin futur s'albira per a l'esquerra nacional a Palma?


• Qui està disposat a carregar-se amb la responsabilitat d'aquesta desfeta de l'esquerra nacional a Ciutat?

Del seu pa, en faran sopes, podria dir qualcú.
El fet és, emperò, que, tal com està el pati, si no van vius, només arribaran a veure caure algunes poques miques...

Un bon grapat de mallorquines i mallorquins s’han adherit a la Plataforma Sobirania i Progrés.
S’hi arreplega un conjunt de persones de diferents àmbits de la nació catalana que comparteixen una idea que es pot resumir així:
el benestar social dels Països Catalans depèn de l'assoliment a tot els territoris de la sobirania política plena.

S’hi veuen auxiliars administratius, empresaris, estudiants, filòlogues, gestors, guionistes, informàtics, jardiners, mestres, metges, periodistes, professors, psicòlegs, realitzadors, serigràfiques, tècnics, etc.

Hom pensa i creu que, sense sobirania plena, els Països Catalans no poden assolir els nivells adequats de desenvolupament, benestar i cultura que els permeti d’esdevenir una societat moderna del segle XXI.

En aquest sentit, la Plataforma va preparant el proper pas cap a la sobirania plena dels Països Catalans: l'exercici del dret de decidir o dret a l'autodeterminació.

Sobirania i Progrés sorgeix el mes d’octubre de 2006 amb l’objectiu d’estructurar un àmbit transversal propi, generador d’idees i opinions que puguin ser recollides per les diferents organitzacions o per l’opinió pública en general.

A hores d’ara, la Plataforma ja compta amb unes 7.000 adhesions.
En arribar a les 10.000, fa comptes de promoure:

• a) La iniciativa legislativa popular per a l’autodeterminació
• b) L’objecció fiscal a l’estat espanyol;
• c) La internacionalització dels Països Catalans.

Arribat a ca nostra, després d'haver assistit a la presentació pública del llibre de Miquel López Crespí L'obscura ànsia del cor' - 'Densa marea de tristeza'- a la Llibreria Àgora de Ciutat, m'adon que ja han començat de bon de veres els programes televisius de caire electoral.

Ja hi tornam a ser a la parada de les cebes! A mig any de les eleccions, quin hivern que ens espera!

Seguint un d'aquests programes, què resulta d'esperpèntic!
Em referesc a l'ofert, dimarts, 21 de novembre, a la nit, a través de TV Mallorca!

Es tracta d'un debat sobre els partits nacionalistes mallorquins. Hi intervenen en directe Joan Amer, Joan Riera, Josep Vílchez, Pere Fullana, Pere Muñoz i Tomeu Martí, conduïts pel periodista de la casa Biel Cadilla.

No hi ha cap dona que sigui present al rotlle!
S'hi respira un tuf exclusiu d'essències del PSM.

Tot ben regat amb talls d'imatges que recullen paraules de Miquel Nadal (UM), Joana Lluïsa Mascaró (PSM) i Biel Huguet (Entesa).

També hi resulta nul·la la presència de cap representant d'Esquerra Republicana!

Tothom en parla, això sí. Uns (Fullana, Muñoz) amb la pretensió de valorar més o manco positivament l'existència d'aquest partit independentista a Mallorca; d'altres (Vilchez), descarregant en aquesta formació política republicana totes les culpes, en cas que el PP aconsegueixi la majoria absoluta l'any que ve!

Primera mala i gratuïta publicitat televisiva -que jo he pogut presenciar- sobre el paper d'Esquerra Republicana de Catalunya a les Illes Balears i Pitiüses.

Es veu ben a les clares que, per a determinats mitjans televisius públics de Mallorca, Esquerra no compta per a res, ara per ara!

Ja veurem més endavant!

Dues personalitats d’Esquerra Republicana de Catalunya es fan presents a Mallorca, aquests dies, per compartir plantejaments polítics d’abast nacional:

D’una banda, la responsable d’actuacions en matèria de violència familiar del Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya, Engràcia Querol, ofereix una conferència al Centre Flassaders de Palma.
Gira entorn dels Protocols municipals per a casos de dones en situació de violència.

Es tracta d’un dels actes programats per Esquerra en el Dia Internacional per l’eliminació de la violència contra les dones.

D’altra banda, l’adjunt a la Secretaria General i diputat al Parlament de Catalunya, Xavier Vendrell, juntament amb el president d’Esquerra-Illes, Joan Lladó, participen en un acte públic de precampanya electoral a Sineu. L’hi despleguen amb el lema ’L’Esquerra que avança. Objectiu 2007’. Finalitza amb una torrada per a tothom al Claustre de l’Ajuntament sineuer.

"Esquerra Republicana
fa allò que diu,
diu allò que sap,
sap allò que vol,
vol allò que cal:
La lluita democràtica
per la independència dels Països Catalans!".

Qualsevol persona, mínimament interessada a acostar-se a la gent que s'afanya a implantar i enfortir Esquerra Republicana de Catalunya a Mallorca, té una bona oportunitat de fer-ho aquests dies a Palma.

S’organitzen uns 'Encontres d'Esquerra-Palma 2006', on es parla del nou Govern d'Entesa pel Progrés a la Generalitat de Catalunya; com també de la desitjada presència d'Esquerra al Govern de les Illes Balears, del Consell de Mallorca i de l'Ajuntament de Palma.

Entorn d’una taula, de manera senzilla i modesta, es van traient conclusions ben sucoses, relacionades amb els plantejaments polítics d’Esquerra Republicana, que hi convida tothom mínimament interessat a fer-hi aportacions positives i enriquidores.

Mentre n’hi ha que es preparen diligentment i s’afanyen a celebrar solemnement els encants d’una constitució espanyola que ignora l’existència dels Països Catalans –de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó-, d’altres no deixen mai de treballar intensament perquè la nació catalana sigui reconeguda com a tal a l’interior de la nova Europa del segle XXI, l’Europa dels pobles i les nacions que la conformen.

També a Palma.