Aframericanet-2011

Qui llegeixi pàgines com aquesta, s'informa que CC.OO. i UGT han signat l'acomiadament de 132 afiliats i afiliades de CGT a Seat amb indemnitzacions de mínims.
Segons això, s'hi diu, CC.OO. i UGT no són sindicats, sinó una xarxa de buròcrates que viu amb l'esquena dreta i que al igual que la patronal fan de la gent treballadora a la que manipulen, un objecte d'usar i tirar.
Són simples intermediaris, i uns bons gestors dels interessos del capital, que per això cobren comissions (com en el cas Citibank).

L'acomiadament de la secretària general de CGT Catalunya, o d'antics sindicalistes fins i tot de la UGT poc dòcils, té un rerafons repressiu molt important al que han fet la seva aportació els col·laboracionistes amb els patrons.
Aquests buròcrates han entès que a la SEAT hi sobrava gent, però mirau per on, no són ells els que sobren, tot i que no en foten ni brot, sinó els altres, i especialment les dones i els treballadors més combatius.

CGT no va voler signar el compromís de merda que enfonsa a 660 treballadors i treballadores a unes indemnitzacions molt per davall de les habituals (no arriben als 45 dies per any treballat per 42 mesos propis d'un acomiadament improcedent, i es queden en un màxim de 24 mesos per a gent que supera els 50 anys ).
Han venut també publicitàriament (perquè no tenen cap agafada jurídica útil als afectats i afectades) unes recol·locacions que només decidirà l'empresa d'aquí a dos anys.

CGT va lluitar i seguirà lluitant pel dret dels treballadors.
És significatiu que el mateix dia dels acomiadaments, dia 23 de desembre de 2005, de manera espontània, molts de torns de Seat han entrat en vaga mentre les seus de les Seccions Sindicals de CC.OO. i UGT eren protegides per agents de la seguretat privada.

Definir com sindicalistes a aquesta gent és faltar a la memòria històrica, es diu en aquesta plana visitada.

Poques setmanes després, dijous, dia 19 de gener de 2006, delegats sindicals de la CGT-Balears es manifesten davant del concessionari Seat al polígon d'ASIMA de Palma, rebutjant públicament aquestes maneres d'actuar de les grans empreses automovilístiques, que compten amb la complicitat manifesta de les dues organitzacions sindicals majoritàries a l'Estat espanyol.

Un dimarts i tretze, centenars de ciutadanes i ciutadans es concentren a la plaça de Cort per reclamar Drets per a Tothom.

Es manifesten contra les polítiques laborals que el Consell de Mallorca i el Govern de les Illes Balears consenten que realitzin unes empreses que, tot i esser subvencionades amb doblers públics, trauen fora un grapat de treballadors immigrants, als quals exigeixen un horari de treball superior al contractat a canvi de no res.

La manifestació, fortament vigilada per agents de la policia, -en la qual participen representants de nombrosos col·lectius, entitats, organitzacions sindicals i partits polítics- discorre des de la plaça de Cort pels carrers més cèntrics de Palma, fins arribar a la seu de la Conselleria d'Immigració i Cooperació, situada al carrer de Lluis Vives.

Tot i que no hi és present cap representant institucional, des del mateix carrer estant:
- es reclama la readmissió dels treballadors immigrants que han perdut la feina en empreses mallorquines;
- es rebutja el racisme i l'esclavitud laboral a què romanen sotmesos col·lectius d'immigrants;
- s'exigeix el respecte als drets per a tothom;
- es convida a reprendre més accions per pressionar a favor que a Mallorca es respectin els drets laborals dels treballadors immigrants.

N’hi ha que no suporten, ni amb un mínim de respecte, que la formació política Esquerra Republicana de Catalunya sigui present i actuï a Mallorca.
Tot i que, a Mallorca, hi és ben present des de fa dècades.

Més de 70 anys enrere ERC incideix en el conjunt dels Països Catalans;

A hores d'ara compta amb grup parlamentari propi al Parlament de Catalunya i al Congrés dels Diputats;

En la legislatura present, és present al Senat, a Madrid; i té un eurodiputat -eivissenc, per més senyes- al Parlament Europeu, a Brussel·les.

El cas és que, a Palma, la matinada de divendres, dia 9 de desembre, una altra vegada tornen a aparèixer pintades, estampades al portal i la façana de la seu d’aquesta formació política.
Als ulls de qualsevol que ho miri amb un mínim d'objectivitat racional, no poden ser altra cosa que l’expressió pot assenyada i gens democràtica, d’un rebuig inconsistent.

Qualcú podria explicar a què venen aquests actes vandàlics, en un immoble cèntric de Ciutat, malmenat per la pintura i el mal gust?!

No queda més remei que netejar-ho...

Per la seva banda, Joan Lladó, el president d'ERC-Illes, ha fet unes declaracions al Diari de Balears. Entre d'altres afirmacions, manifesta que els autors morals d'aquestes pintades són els mitjans que practiquen la catalanofòbia gratuïta.

Recorda que ERC ha instat diverses vegades el Govern espanyol i la seva Delegació a Balears, perquè investigui les trames d'ultradreta que darrerament estan actuant a Mallorca.

S’està preparant una Manifestació que pot fer història.
Per dimarts, dia 13 de desembre, a les 20:00 hores a la plaça de Cort, nombroses associacions, entitats, organitzacions sindicals i formacions polítiques convoquen la ciutadania a manifestar-se públicament.

Tothom hi és convidat. Es tracta de reclamar Drets per a tothom, en un acte de solidaritat amb treballadors/immigrants acomiadats del seu lloc de feina.

Al cartell que s’ha confeccionat, hi figuren més de dues dotzenes d’entitats convocants d’aquesta Manifestació.

Els motius que s’hi addueixen són tres:

*** En solidaritat amb treballadors agrícoles de Son Ferriol (marroquins);
*** En demanda de readmissió d’acomiadats a Llucmajor (senegalesos);
*** Contra l’explotació laboral de treballadors immigrants (que vénen de qualsevol indret del món).

En aquesta ocasió, s’ha aconseguit d’organitzar una manifestació de caràcter unitari, entorn d’un assumpte que afecta tota la població resident a Mallorca:

No s'ha de permetre, ningú no ha de consentir, que la gent immigrant que arriba a Mallorca serveixi de mà d’obra més barata per a empresaris sense escrúpols, disposats a acceptar fins i tot l’oferta de treball de qui està en condicions tan lamentables que faria feina a canvi de no-res, a canvi de res més que el paper signat d’un contracte laboral (amb el qual poder aconseguir el permís de residència).

Això és bestial! I pot dur conseqüències nefastes per al conjunt de la classe treballadora arreu de Mallorca.

S’hi ha de dir basta a tanta sobreexplotació laboral.
Molt més encara si aquesta prové d’empreses subvencionades amb els doblers públics que gestiona el Govern de les Illes Balears o el Consell de Mallorca (com és el cas d’empreses de reciclatge de Llucmajor, d'on han estat acomiadats treballadors senegalesos als quals se'ls exigeix fer més de 50 hores setmanals, de manera totalment irregular).

En bon diumenge, una munió de gent es concentra al cementeri d'Alaró, per retre homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat.

Gent de totes les contrades de Mallorca, sobretot d'Alaró i de Mancor, tenen l'oportunitat d'escoltar les paraules que hi pronuncia el jove organitzador de la trobada, Marçal Isern, portaveu del Col·lectiu d'Alaró per la recuperació de la Memòria Històrica.

A aquestes paraules segueixen les que hi adreça el batle Miquel Deyà, president de l'Ajuntament d'Alaró, en fer present que es tracta d'una vila marcada per la presència de gent esquerrana des de fa dècades.

Així mateix, s'hi pot escoltar la lliçó que hi ofereix el jove historiador David Ginard qui, a més de reconèixer que es tracta d'un homenatge que arriba massa tard, també valora molt positivament que s'hagi aconseguit d'arreplegar-hi tanta gent.

Un representant de la vila de Mancor de la Vall, el jove Mateu Mir, també hi fa acte de presència, tot recordant-ne el motiu, com és ara l'assassinat de dues persones mancorines juntament amb les 18 alaroneres, per les vies i cunetes de l'entorn.

Les paraules més emotives, emperò, hi són pronunciades per la persona més vella de la trobada, Gabriel Joan, vell socialista, ancià de 95 anys que hi parla amb l'energia i la fermesa d'un jove de 18: tot recordant fets viscuts al llarg de la seva llarga vida de lluitador esquerrà.

Recorda que 'sa Maquineta' Pere Rosselló i Bover, batle republicà d'Alaró, va ser assassinat tal dia com avui.

Aprofita l'avinentesa per convidar tota la gent assistent a defensar sempre amb dents i ungles la causa de la democràcia i la llibertat.

Seguidament, tot escoltant les melodies que interpreta Fanny Marí, soprano excel·lent, acompanyada al piano d'Antònia Coll, alaronera i familiar de gent represaliada, les quals hi donen un ambient de seriositat alhora que d'entranyable acompanyament, es depositen roses vermelles al peu de la làpida que s'hi descobreix.

Mallorquins, aimem la terra
com cap cosa d'aquest món.
Ni a la plana ni a la serra
nostre geni no es confon.
Siguem fills d'aquella gent
que de naus la mar omplia;
com per art d'encantament
nostra Llotja apareixia".

Mentre es canta aquesta estrofa, es descobreix i recobreix de flors roges la làpida recordatòria, que diu així:

“En record i homenatge a les persones que, després del cop d'estat de juliol de 1936, moriren per la seva defensa de l'estat democràtic que representava la República:

Montserrat Borràs i Sampol
Damià Campins i Rayó
Rafel Clar i Amengual
Bernat Crespí i Colomar
Miquel Fiol i Martí
Antoni Garau i Xamena
Cristòfol Guardiola i Bennàssar
Josep Munar i Capó
Jaume Ordines i Arrom
Mateu Pasqual i Fullana
Miquel Pericàs i Bauçà
Joan Riera i Sampol
Bartomeu Rosselló i Guardiola
Pere Rosselló i Oliver
Joan Rubí i Borràs
Joan Simonet i Riera
Francisco Ordinas
Miquel Perelló i Sampol
Pau Crespí i Villalonga, de Mancor de la Vall
Onofre Crespí i Riera, de Mancor de la Vall

Que els seus noms siguin per tots nosaltres un símbol de lluita per la llibertat”

Tothom qui vol, amb l'adquisició d'una tarja de col·laboració, al preu de 5 €, dóna suport a l'adquisició i instal·lació d'aquesta placa d'homenatge a les víctimes republicanes de la guerra civil a Alaró.

L'acte d'homenatge a la gent republicana que donà la seva vida en defensa de la democràcia i la llibertat, es duu a terme al cementeri d'Alaró, diumenge, dia 4 de desembre de 2005, a les 12 del migdia.

Un acte organitzat amb molt d’encert pel Col•lectiu cívic Alaró per la Recuperació de la Memòria Històrica, gràcies a la col•laboració entusiasta de companys com Joan Vicenç Lillo, Joan Gelabert, Bartomeu Noguera o el mateix Marçal Isern.

Sense oblidar la feina d’altres persones i el suport moral de les famílies dels represaliats.