Aframericanet-2011

Certs detalls escultòrics de Palma passen dies i hores totalment desapercebuts.
Qui dies passa anys empeny i gairebé ningú no s'hi fixa.

No poques persones residents a Palma, probablement, no han girat mai cap ullada al monument que té aquesta placeta situada prop de Correus: una escultura de ferro dedicada als Agermanats.

Cada any, emperò, hi ha qui se n'enrecorda, s'hi enfila i hi deixa ben col·locat un brotet de Mimosa.
S'hi vol recordar, senzillament, la història de la Revolta Agermanada. Una de tantes expressions, vivents i plàstiques, de l'existència històrica d'uns Països Catalans en lluita constant -durant els darrers cinc-cents anys-, pràcticament pel mateix: una redistribució de la fiscalitat, que resulti més justa!

S'hi recorda que els mètodes han canviat molt: la revolta de les Germanies és una rebel·lió armada: comporta molta sang; s'inicia al Regne de València, durant el regnat de Carles I (1519-1523); i, a Mallorca, és protagonitzada pels gremis de Ciutat, encapçalats per Joan Crespí, prenent posteriorment la forma de moviment de protesta de pagesos i menestrals contra els explotadors ciutadans, mercaders i cavallers, amb el guiatge de Joanot Colom.

S'hi recorda també el perquè de l'acte aquest dia i en aquesta plaça: dia 7 de febrer de l'any 1521 Joanot Colom, cabdill dels Agermanats, d'ofici barreter, que viu davant l'església de Sant Nicolau, acusat de conspiració i empresonat al castell de Bellver, és alliberat per la força, i, dies després parteix cap a València on vol conèixer l'organització de la Germania valenciana.

S'hi fan algunes reflexions sobre la raó profunda de certes revoltes socials a favor de la dignitat dels pobles:
Un moviment com la Germania que sap obrir aleshores nous camins de lluita a Mallorca, també empeny avui dia a obrir nous camins de lluita democràtica a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, en defensa de la dignitat.

Un moviment com la Germania que sap dur a terme aleshores pràctiques socials i polítiques concretes a Mallorca, també empeny a dur a terme, avui dia, pràctiques sociopolítiques democràtiques a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per enfortir-ne la dignitat.

Un moviment com la Germania que sap aleshores somniar i lluitar a Mallorca per un altre món possible, també empeny avui dia a somniar i lluitar democràticament, a Mallorca i al conjunt dels Països Catalans, per un altre món possible.

Si, aleshores, es té ben clar el que significa dominació i dependència, també avui dia es té ben clar el que comporta autogovern i independència, per a Mallorca i per al conjunt dels Països Catalans.

Mallorca, 6 de febrer de 2006.

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes

Sis homes presideixen i integren la taula rodona que organitza al Club DM el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears, entorn d’un assumpte d’actualitat a Mallorca: la immigració, la vivenda i convivència veïnal.
Atentament i encuriosides, una setantena de persones es fan presents al recinte del Club Diario de Mallorca el dia de la Candelera de 2006:

- - Felio J. Bauzá Martorell, és el secretari general de la Conselleria d’Immigració i Cooperació del Govern de les Illes Balears.
- - Ernesto Baleto, és el secretari d’Igualtat d’USO.
- - Ramón Sánchez Cuenca, representa la Federació d’Associacions de Veïns de Palma.
- - Madiop Diagne, és el responsable d’Immigració de la CGT-Balears.
- - Mustafa Boulcharrak, és el secretari d’AlMagrheb, Associació d’Immigrants Marroquins.
- - Qui modera és Javier Barés Marticorena, treballador social i representant del Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears.

Ponents de la Taula Rodona sobre immigració, vivenda i convivència veïnal,
realitzada el dia de la Candelera de 2006 al Club DM
Foto: picalsud

Amb una breu i molt pobra intervenció, el representant del Govern –qui, segons afirma, no representa l’Administració sinó solament una part d’aquesta- lamenta que no hi sigui present també l’administració municipal, la més acostada a la problemàtica social que comporta la immigració, la vivenda i la convivència veïnal.

El representant de la CGT-Balears, un senegalès fortament arrelat a Mallorca i implicat en la tasca integradora de col•lectius diversos, apunta que no vol centrar-se a parlar de les discriminacions reals que pateixen els immigrants –“Jo no vull llogar el meu pis ni a negres, ni a magribins, ni a immigrants”, diu que ho ha sentit a dir moltes vegades.
S’estima més fer al•lusió directa a la relació existent entre vivenda cara i treball molt mal remunerat (cosa que obliga i empeny molta de gent a haver de compartir metres quadrats sigui com sigui).
Al tipus de barri i ciutat que volem: amb espais que tendeixin a l’homogeneïtzació o a la discriminació.
Als esforços tendents a una integració lingüística, cultural i social que impulsi i promogui la dignitat de totes les persones.
A rebutjar qualsevol forma de discriminació ‘positiva’ envers dels immigrants solament, i a potenciar la discriminació positiva cap a tots els col•lectius que cerquen pis...

El representant de l’Associació d’Immigrants Marroquins incideix més en la necessària implicació dels organismes, públics i privats, que es mouen massa d’acord amb les lleis del mercat i que treballen massa poc en la creació d’espais socials culturals que serveixin per evitar la guetització d’immigrants.
Considera que s’està promovent que en pocs metres quadrats s’hagi de produir una alta concentració d’immigrants, sense espais de participació conjunta entre els diversos col•lectius veïnals.
Així resulta ben difícil obtenir una bona convivència.
Insisteix que, sense polítiques d’immigració clares, la guetització està assegurada i els enfrontaments socials també.
Considera ridícula la tasca de mediació pública per al lloguer de vivendes al nivell municipal, que, segona afirma, queda reduïda a un grapat d’accions que no van més enllà de l’1% del pressupost destinat a la immigració: la quantitat que s’hi destina de 167.456,60 €, creu que esdevé del tot irrisòria, enfront d’altres despeses més supèrflues.

El representant d’USO assenyala el paper que exerceix la llei del sòl en l’expropiació de terrenys, i es demana si afavoreix més la construcció de vivendes o els camps de golf.
Si tothom sap que les vivendes de protecció ofical no basten ni per als autòctons, com poden resultar suficients per als immigrants?
Denuncia la tasca de dividir veïns a favor o en contra de determinades requalificacions o operacions urbanístiques, com és el cas del Polígon de Llevant de Palma.
Considera que una mala política de vivenda, que no contempla les condicions obsoletes de promocions efectuades a la dècada dels anys cinquanta i seixanta, difícilment pot evitar la provocació de conflictes veïnals en edificis on els renous dels veínats se senten com a dins la casa pròpia, en hores de descans per a uns col•lectius (picapedrers) que coincideixen amb els horaris de feina d’uns altres (prostitutes nigerianes).
Simultàniament, l’immigrant, massa sovint només pot tenir accés a les vivendes més deteriorades, i, amb una mediació cultural inexistent fins ara, la problemàtica dels professionals del Treball Social s’incrementa dia a dia.

Qualcú dels assistents entre el públic apunta que s’han d’intensificar els esforços públics a favor de la igualtat, la dignitat i el respecte cap als immigrants.
Es queixa que, de moment, qui més s’interessa pels immigrants són les agències paral•leles a bancs i immobiliàries, que sí disposen d’uns serveis específics per a immigrants, per tal de caçar-los en hipoteques i crèdits que els mantendran fermats de per vida a una situació d’endeutament creixent i insuperable.

Hom s’interroga quina explicació té que, davant l’existència de desenes de milers de pisos desocupats, s’incrementi encara més el boom de la construcció de pisos nous.
Qui té interès en això?

També s’explica que gran part de la joventut immigrada rodoli pels carrers i places de les ciutats sense saber ben bé què fer ni a què dedicar-se: si ni tan sols hi caben, al propi domicili, i tampoc no disposen d’una feina que la mantengui ocupada ¿on més poden estar que al carrer?

Es recorda que, temps enrere, des de les administracions públiques es promovien programes escolars encaminats a formar infants, amb la consciència primerenca de viure oberts a les noves realitats immigratòries; programes que, pel que sembla, han desaparegut com a tals i s’estan convertint en purament folklòrics.
Abundant en aquest assumpte, hom diu que massa sovint s’estan produint problemes i sorgeixen situacions problemàtiques entre veïnats perquè no ens coneixem prou, ni ens tractam, ni sabem com som uns i altres.

Hi ha qui intervé i diu que només amb bones predisposicions per part de la gent no se solucionen els problemes socials existents.
Si falla l’Administració, en no planificar adequadament les polítiques de vivenda, la problemàtica social no pot trobar una solució mínimament satisfactòria.
Sense polítiques actives que tractin en positiu el fenomen de la immigració, difícilment s’assoliran resultats positius.

Qualcú proposa promoure una mobilització pública perquè el 50% dels terrenys de Can Domenge –que són a punt de ser venuts pel Consell de Mallorca- siguin destinats a vivenda pública de protecció oficial.

Una altra persona reclama que les administracions públiques portin a terme estrictes mesures de control del lloguer de les vivendes privades, com es fa, per exemple, a Dinamarca.

S’insisteix a treballar per la igualtat en drets, la dignitat i el respecte cap a la gent immigrada, amb les mateixes condicions i la mateixa intensitat que cap a la gent originària del país, cap a la gent nadiva.

Amb aquesta primera taula rodona que organitza el Col•legi Oficial de Treball Social de les Illes Balears s’inicia Una sèrie de xerrades orientades al tractament de la immigració.
Amb la presència de professional del treball social i de representants d’entitats i organitzacions diverses, s’ha volgut començar amb la temàtica referida a vivenda, immigració i convivència veïnal.

Tant de bo serveixin per obrir portes a iniciatives noves que contribueixin al bastiment de la societat nova que, pel que es veu, tothom desitja; però que, també pel que es veu, ningú no arriba a saber ben bé com arribar-hi.

Els bitllets de transport aeri i marítim de viatgers no tenen el mateix preu per a tothom que resideix a Balears.

Hi ha preus i preus, segons hom pertanyi a la ciutadania privilegiada o a la maltractada.

Als ciutadans i ciutadanes que hi residim, i que tenim ciutadania europea, se’ns descompta el 38% del preu del bitllet.
Això vol dir que només en pagam el 62%.

El trobam massa car, efectivament, i és ben just que reclamem més descomptes; però no hi ha dubte que som uns privilegiats.

Sobretot si ens fixam en ciutadans i ciutadanes que hi resideixen com nosaltres, però que, pel fet de provenir d’Amèrica Llatina, d’Àfrica, o d’Àsia, n’han de pagar el 100%, del preu del bitllet!

No es tracta de calcular quants de viatges efectuam els residents privilegiats, amb allò que paguen a les empreses de transport els residents maltractats (que solen viatjar molt!).

És clar i evident que s’està produint una flagrant discriminació, que la gent demòcrata no ha de poder consentir; ja que es deixa d’aplicar el principi d’igualtat de tractament de les persones, independentment del seu origen racial o ètnic, que assenyala la Directiva 2000/43/CE del Consell!

Davant d’això, esdevenen nombroses les iniciatives ciutadanes que apunten cap a la modificació de les lleis que afecten els preus del transport a les Illes.

No hi ha dret que es pugui acollir a l’esmentat descompte, posem per cas, un ciutadà suís –que no pertany a la Unió Europea-; mentre que no hi té cabuda un ciutadà africà, sudamericà o asiàtic.

El canvi en la legislació de l’estat espanyol és molt simple.
Només s’ha d’aconseguir canviar això que s’hi diu ara: “a los ciudadanos españoles y de los demás Estados de la Unión Europea residentes...” per això altre que s’hi hauria de dir d’ara endavant: ‘a todos los ciudadanos residentes’.

Mallorca, 2 de febrer de 2006

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes

En uns Països Catalans independents s'han de superar tot un seguit de contradiccions que queden reflectides claríssimament a l’article 109 de la Llei de pressuposts generals de l’estat per a l’any 2006, referit a la ’dotació de compensació d’insularitat
Si més no pel que comporten de discriminació cap a determinats col•lectius que viuen i resideixen legalment a les Illes Balears i Pitiüses, però que no tenen la ciutadania europea.

L’esmentat article fa referència a la dotació per compensar les circumstàncies derivades del fet insular.
Una circumstància que, com és obvi, afecta tothom que hi resideix.

Però que la llei, incomprensiblement, ho contempla d'una altra manera: per a la llei, aquestes circumstàncies del fet insular deixen d'afectar un col•lectiu tan ampli de persones com les que mantenen la condició d'extracomunitàries.

D’un temps ençà, en un nombre que abasta desenes de milers de persones, s’han instal•lat a les Illes Balears i Pitiüses persones i famílies que provenen d’àmbits tan diversos com són ara Amèrica Llatina, Àsia, Àfrica o Europa de l’Est. Extracomunitàries, no pertanyen a la Unió Europea. Mantenen una ciutadania extracomunitària, i, en conseqüència, no tenen dret a percebre aquesta ’compensació d’insularitat’ que s’assenyala en aquest article 109 de la Llei de pressuposts generals.

Certament, en uns Països Catalans independents, la Llei de pressuposts generals de l’estat ha de contemplar aquesta realitat social d'una altra manera.
Més encara, quan, en els temps que corren, cal ajustar-se a allò que determina la Directiva 2000/43/CE del Consell, relativa a l’aplicació del principi d’igualtat de tractament de les persones, independentment del seu origen racial o ètnic.

En conseqüència, no ha de resultar gens estrany que nombroses entitats i col·lectius estiguin planificant i preparant campanyes públiques tendents a modificar una normativa tan obsoleta com la que figura a la Llei 30/1998, de 29 de juliol, del règim especial de les Illes Balears.

Tenint com a finalitat l’establiment i la regulació del règim de mesures destinades a compensar els efectes de la insularitat de les Illes Balears, encara manté com a referència en exclusiva a los ciudadanos españoles y de los demás Estados de la Unión Europea residentes....

Simplement, s’ha de substituir per a tot ciutadà resident....

Mallorca, 1 de febrer de 2006

Cecili Buele i Ramis
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes

(Continuarà)

La Plataforma per la Igualtat, que aglutina una trentena d’associacions, entitats, col•lectius, grups, organitzacions sindicals i formacions polítiques amb presència considerable de dones, reclama la creació immediata del Consell de les Dones de les Illes Balears.

Les Illes Balears són una de les 5 comunitats autònomes, de les 17 existents, que encara no tenen cap Consell de les Dones constituït legalment.

El Consell de les Dones és un òrgan de participació que el Pla d’actuació aprovat per l’Institut Balear de la Dona ja comprometia a constituir abans de l’any 2005.

El darrer dia del mes de gener de l’any 2006 la Plataforma per la Igualtat s’ha fet present a les portes del Parlament de les Illes Balears per lliurar un esborrany de la Llei de Consell de les Dones als representants dels diversos partits polítics –PSIB-PSOE, PSM, Esquerra Unida-Els Verds, Esquerra Republicana, PP i UM-; tot desitjant que esdevengui el punt de partida per arribar el més aviat possible a l’aprovació parlamentària unànime.

El paper que les associacions de dones realitzen, pel que fa a l’apropament a una societat més justa per a tots, mereix tot un reconeixement dels poders públics que porti a crear el Consell de les Dones, on participin representants de totes les associacions de dones i les àrees de les dones dels partits polítics i organitzacions sindicals.

** S’hi ha de promoure la igualtat de drets i oportunitats entre dones i homes.
** S’hi ha d’augmentar la participació de les dones en tots els àmbits de la societat.
** S’hi ha de contribuir a incorporar les dones als càrrecs de responsabilitat i de decisió.
** S’hi han de defensar els interessos de les dones a les Illes Balears.
** S’hi ha de fomentar la cooperació i la solidaritat entre les dones.

Representants d'ERC-Illes davant del Parlament
Foto: picalsud