Aframericanet-2011

El Dia Internacional de les Dones ha servit perquè, a Palma, un bon nombre de ciutadanes i ciutadans hagin donat suport a la Plataforma per la igualtat i s'hagin manifestat públicament per reclamar la creació del Consell de les Dones en aquesta comunitat autònoma, una de les poques que queden a l'estat espanyol sense aquest òrgan de participació i consulta.

Pancarta de la Plataforma per la Igualtat
sostenguda, entre d'altres, per representants d'ERC-Illes
(Foto: Picalsud)

Gent de totes les edats han desfilat darrera les pancartes elaborades per les diverses entitats integrants de la plataforma, encapçalades pel Lobby de Dones i seguides per altres associacions, entitats, organitzacions sindicals i formacions polítiques.

L'experiència d'aquestes entitats ha fet més palesa que mai la diferència existent entre les entitats i associacions que conformen el teixit social i les xarxes cíviques més dinàmiques, d'una banda, i els organismes i departaments institucionals, de l'altra.

S'ha pogut constatar ben a les clares que les dones del PP i UM volen anar per un cantó, mentre que la resta de la societat civil va per un altre.

Pancarta de la CGT-Balears
(Foto: Picalsud)

*** Més fotos del Dia Internacional de les D O N E S a Palma

El Govern balear decideix construir carreteres a Eivissa.
Molta gent les considera excessives, agressives, desproporcionades, que atempten descaradament contra el territori.
L'illa queda xapada en dues, físicament i socialment.

Alguns sectors es rebel•len, s'aixequen, diuen prou.
Reben suports diversos.
Generen conflictes socials per qüestions de justícia.
Reclamen transparència.
Exigeixen democràcia.

Esquerra Republicana de Catalunya enforteix lligams entre organitzacions, entitats i persones que hi participen.
Bernat Joan comparteix els efectes del primer desallotjament forçat per la Policia.

L'eurodiputat eivissenc d'ERC fa conèixer el conflicte a Europa.
Considera que la gent d’Eivissa reacciona magníficament, es mobilitza extraordinàriament i resisteix passivament davant ocupacions de finques.
Vol que el Partit Popular retiri el macroprojecte.

Dos eivissencs tenen molt a veure amb el Parlament Europeu: Abel Matutes Torres (PP) i Bernat Joan Marí (ERC).

Els sectors més poderosos, representats pel primer, s'adonen que la resta d'Eivissa s'acosta massa al segon.

Així s'explicarien certes reaccions que genera el conflicte.

Mallorca, 2 de març de 2006

Cecili Buele i Ramis
Secretari nacional de Moviments Socials
Esquerra Republicana de Catalunya

*** Eivissa es mobilitza en defensa de la terra

Març marceja, recorda la dita mallorquina.
Cap com aquesta per reflectir allò que passa aquests dies a les nostres illes.
En àmbits polítics de relleu també.
A Palma, a Mallorca, a Eivissa i Formentera i també a Menorca. Pertot arreu.

A Palma, entre d’altres marcejades, la senyora batlessa, catòlica com Déu mana, aprofita l’avinentesa per suprimir ‘Sa Rua’: una manifestació popular només interrompuda pel franquisme, només recuperada amb força pel moviment veïnal, en farà tres dècades.

A Mallorca, les marcejades no aturen el ritme frenètic amb què el Govern destrueix paisatges i construeix autopistes.
Un mal costum que, fort i no et moguis, també vol empeltar en altres illes.

A Eivissa i Formentera, emperò, li pertoca tocar pedra!
La paciència pitiüsa toca fons.
Les masses prenen el camí de la rebel·lió mai vista.
Mentre un Govern s’hi acosta a repartir-hi premis i medalles, l’altre s'hi afanya a repartir porrades!

A Menorca no n’és del tot absent: l’intent d'arribar a certes componedisses, d’una banda, xoca de ple amb estires i arronses per una altra.
Els vents bufen fort ferm, per totes bandes.

Es veu ben clar.
A punt d’emprendre la carrera, se’ns vol arrossegar i empènyer a córrer més que mai. Amb fúria.
Cap a la cacera de vots i de victòries amb caire electoral: ajuntaments, consells, Parlament i Govern de les Illes Balears i Pitiüses, en són les metes.

Qualcú pot recordar allò que diu el poeta mallorquí, M. Costa i Llobera, el segle XX: “siau qui sou...”

Qualcú altre s'estima més de completar-ho, amb el que hi diu el novel·lista uruguaià, E. Galeano, el segle XXI: “som allò que feim... som allò que feim per canviar el que som!”

Mallorca, 1 de març de 2006

Cecili Buele i Ramis,
Secretari de Moviments Socials i Xarxes Cíviques
ERC-Illes

Com cada any, el darrer diumenge del mes de febrer Esquerra Republicana realitza l'acte d'homenatge al darrer batle republicà de Palma, el Dr. Emili Darder i Cànaves, al mateix indret del cementeri municipal on va ser afusellat el 24 de febrer de 1937 per un escamot feixista.

Més que mai, s'hi han acostat persones de totes les edats i condicions, fent pinya al peu mateix de la làpida que hi col·locà el darrer batle socialista de l'Ajuntament de Palma l'any 1979, en homenatge a les víctimes per la llibertat.

Les paraules del president d'ERC-Palma, el jove professor Alexandre Seguí serveixen per introduir l'acte, en el qual intervé Helena Inglada, membre de l'Executiva de la Federació d'ERC-Illes, i un dels regidors d'Esquerra Republicana al Principat de Catalunya, Oriol Jonqueras. Tots dos enalteixen la figura i l'obra d'un batle republicà com fou Emili Darder i Cànaves, assassinat vilment per les forces feixistes mallorquines que s'havien aixecat militarment contra el govern repubicà democràticament elegit a les urnes.

Les notes d'un violí manejat pel jove Pep Juàrez Ruiz, en una actuació musical que dóna un ambient força emotiu a l'acte, despleguen i escampen a l'aire lliure la melodia popular tradicional catalana d'El cant dels ocells.
És la part del sentit homenatge juvenil que es es vol retre al darrer batle republicà de Palma, i que s'ajunta a l'ofrena del ram de flors que hi fa el representant de les JERC-Illes, el jove Andreu Oliver.

Carme Cano Darder, néta d'Emili Darder Cànaves,
en companyia de representants d'ERC-Illes
a l'acte d'homenatge al darrer batle republicà de Palma
(Foto: Picalsud)

També és present a l'acte Carme Cano Darder, néta del batle republicà Emili Darder, qui porta un ram de flors que hi és depositat, al mateix peu de la làpida col·locada al mateix indret on va ser assassinat el seu padrí.

Malgrat el mal temps i la pluja, enguany és més nombrosa que mai l'assistència de gent interessada a prendre part en un acte d'homenatge republicà al batle de Palma, Emili Darder i Cànaves.

REPUBLICA

El Govern espanyol es compromet a elaborar la Llei de la memòria històrica, abans que finalitzi aquest curs parlamentari.
Respon així a la persistent constància del diputat català Joan Tardà i Coma, portaveu del Grup Parlamentari Esquerra Republicana al Congrés dels Diputats.

El diputat republicà català d'esquerres fa coincidir la presentació i enregistrament d’aquesta proposició de llei amb el 30è aniversari de la mort de Franco, el proppassat dia 20 de novembre de 2005, després de mesos de paràlisi de la comissió interministerial encarregada d’elaborar la llei.

I fa coincidir també l’inici del seu debat parlamentari al Congrés dels Diputats amb el 25è aniversari d’un altre fet militar antidemocràtic, amb un discurs sobre la memòria històrica que realitza el proppassat 22 de febrer de 2006.

Amb això, el diputat Tardà denuncia que “als anys vuitanta el govern socialista espanyol diu que no toca revisar el passat; als noranta, que no és el moment; però trenta anys després de la mort de Franco i en ple segle XXI és inconcebible que no s’hagi restituït la dignitat de manera oficial a les persones i institucions que van patir la repressió del règim”.

El diputat inicia el seu discurs manifestant que no es pretén fer simplement una revisió del passat històric, sinó que hi vol evidenciar la voluntat ferma d’un major progrés i d’una major cultura democràtica. Ho concreta en tres àmbits ben definits:

1. L’àmbit de la repressió política per part dels tribunals: inclou l’anul•lació de les sentències dictades en consell de guerra, pel Tribunal d’Ordre Públic, pels tribunals de responsabilitats polítiques, i pel Tribunal Especial de repressió de la Maçoneria i el Comunisme.
Hi estableix indemnitzacions de 12.000 euros per als descendents dels ciutadans afusellats i el lliurament a aquests de les certificacions de nul•litat de les sentències judicials.

2. L’àmbit de la resolució de les activitats antifranquistes.
S’hi reparen jurídicament i moralment els danys ocasionats tant a les persones que participaren en organitzacions guerrilleres o armades antifranquistes, represaliades, empresonades, internades, torturades, desterrades; com als descendents d’aquelles persones que perderen la vida davant les forces d’ordre públic o l’exèrcit.
S’hi assignen indemnitzacions i beneficis que hi corresponguin per llei.

3. La restitució de béns i honors als membres de les institucions i forces d’ordre públic republicanes: Guàrdia Civil, Guàrdia d’Assalt, Cos de Carrabiners, Mossos d’Esquadra i Ertzanza;
- institucions com la Generalitat de Catalunya o el Govern basc;
- el lliurament al president de la Generalitat per part del Cap d’estat espanyol de la certificació de l’anul•lació de la causa sumaríssima del president de Catalunya Lluís Companys, afusellat per l’exèrcit espanyol;
- així mateix, el reconeixement de l’aportació de la Maçoneria a la causa de la llibertat i del pensament social progressista i la restitució a les lògies actuals de tots els seus béns requisats
- la restitució d’honors i béns als col•lectius represaliats de naturistes, evangèlics, esperantistes, jueus, gitanos, ciutadans perseguits per la seva orientació sexual, entitats perseguides per motius de llengua i cultura
- la preservació dels llocs de la memòria, cens de persones afectades, museïtzació de llocs emblemàtics, retirada de símbols franquistes, obertura d’arxius de la repressió;
- la realització d’un inventari dels fons documentals relacionats amb l’exili republicà i la recuperació moral i econòmica dels supervivents.
- la reparació moral, jurídica i econòmica dels supervivents i descendents de víctimes del nazisme, internats en camps de treball nazis per la seva condició d’apàtrida;
- el reconeixement per llei de la labor exercida pels estats i organitzacions internacionals i persones que contribuïren solidàriament a la causa antifranquista.

S’hi fixen també una sèrie de disposicions addicionals que assenyalen:
- el compromís del govern de donar suport a qualsevol reclamació nascuda d’entitats o persones en base a possibles delictes comesos durant la dictadura, atesa la imprescriptibilitat dels crims contra la humanitat;
- la retirada dels llocs públics per part de l’església catòlica de làpides o símbols que discriminin les víctimes;
- la revisió i invalidació de totes les distincions, títols honorífics i d’altres formes d’exaltació de personatges lligats al règim dictatorial;
- la formalització solemne per part del Cap de l’Estat, en nom de l’Estat espanyol, de demandes de perdó a les víctimes de les conseqüències de l’aixecament militar contra la Constitució Republicana.

Edifici del Congrés dels Diputats, a Madrid,
poques hores abans que s'hi presentàs la Llei de la Memòria Històrica
que seria rebutjada
(Foto: Picalsud)

En definitiva, acaba el diputat Tardà el seu discurs:
“Només demanam una llei que faci justícia; exigim justícia l’any 2006, ara i aquí. I ho demanam a l’esquerra espanyola, al PSOE...
Els demanam LLEIALTAT amb el compromès.
VALENTIA per reconèixer la condició de víctima a les persones i institucions represaliades per la dictadura.
DIGNITAT per enfortir els valors democràtics de la nostra societat.”

Madrid, 22 de febrer de 2006